El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha qualificat d'"atropellament", "despropòsit" i "disllet" la decisió del Tribunal Suprem de suspendre el dret al vot dels descendents d'exiliats que van obtenir la nacionalitat espanyola mitjançant la coneguda com a 'llei de nets', a poques setmanes de les eleccions generals previstes per al 29 de novembre.
"Estem parlant d'una llei de l'any 2022 que va fer que l'any 2023 votessin persones en les eleccions autonòmiques i locals, i en les eleccions generals", ha recordat el ministre en una entrevista a 'Malas Lenguas' de La 2, recollida per Europa Press, on ha qüestionat "amb quina raó" se'ls va a "impedir" votar "ara".
Torres ha explicat que, després de visitar països com Cuba, Veneçuela i Uruguai, va comprovar de primera mà que hi ha "persones que volen acollir-se" a la norma perquè "van haver de marxar d'Espanya perquè hi va haver persecució política o també raons ideològiques o també raons econòmiques i que són espanyols".
La denominada 'llei de nets', inclosa com a disposició en la Llei de Memòria Democràtica, permet sol·licitar la nacionalitat espanyola als descendents de qui es van veure obligats a abandonar el país per motius polítics, entre altres supòsits contemplats en la legislació.
"Se'ls va impedir votar perquè no hi va haver democràcia en aquests 40 anys de dictadura i ara que estem en una etapa democràtica on ja han votat", ha assenyalat el responsable de Memòria Democràtica, subratllant la paradoxa de limitar ara la seva participació a les urnes.
El ministre també ha posat el focus en les dates elegides pel Suprem per comunicar les seves decisions. Ha destacat que el tribunal hagi difós aquest dilluns, 12 d'octubre, la seva resolució, després de fer pública la condemna a l'exfiscal general de l'Estat el passat 20 de novembre, i ha parlat de "casualitats poc creïbles".
"La primera", en referència al 20 de novembre, és "la mort del dictador" [en referència a Francisco Franco] i "avui, el dia en què estem commemorant el nostre dia gran". "Són dates assenyalades per la recuperació de les llibertats", ha assegurat, i "el principi del fi de la dictadura".
En aquesta línia, ha advertit que la decisió del Suprem genera una espècie d'"espanyols de primera" i "de segona" si es permet votar "els descendents de qui es van quedar" a Espanya "durant quatre dècades de dictadura", però no "els que van haver de marxar a l'exili per raons polítiques". "És una absoluta injustícia", ha conclòs.
Davant les acusacions de l'oposició sobre "pucherazos" i "chapuzas", Torres ha defensat que Espanya és un país "garantista" i ha apuntat que "sembla que alguns que tenen por de perdre, com van perdre l'any 2023" i per això "comencen a assenyalar els altres" per poder al·legar que "hi ha pucherazos" si tornen a ser derrotats a les eleccions generals del 29 de novembre.
El ministre ha confirmat a més que "els afectats" recorreran al Tribunal Constitucional i ha expressat el seu desig que, "pel bé de la democràcia", de la "Constitució" i "dels drets que tenim tots els espanyols", el tribunal superior "ha de fallar abans del 29 de novembre".
Insults a Pedro Sánchez el 12 d'Octubre
Preguntat per la fredor entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, durant el desfilada militar del 12 d'octubre, Torres ha restat importància a l'escena i ha considerat normal que existeixin salutacions "més fredes" entre dirigents, ja que "és normal que hi hagi millors relacions amb uns que amb altres".
No obstant això, ha censurat els insults dirigits al cap de l'Executiu i ha assenyalat que, si es produïssin contra un altre representant institucional, "no" li "gustaria". "Tenim mil maneres d'expressar els nostres punts de vista, ara tenim unes eleccions", ha afegit, per remarcar que "crec que qui insulta perd les raons, perd un postulat que vol o pot mantenir i expressar amb la paraula".
Tensió i protestes a la Porta del Sol
En un altre moment de l'entrevista, Torres ha atribuït l'escalada de crispació política als mateixos responsables públics, que al seu judici han de "baixar el diapasó", tot i que ha carregat de manera especial contra "els missatges de la dreta i l'ultradreta" que parlen de ficar "a la presó" i "acabar" amb el president del Govern. "Crec que això genera revenja", ha advertit.
En relació amb les protestes per la crisi de l'habitatge a la Porta del Sol, ha criticat que s'actuï amb "mesures dictatorials" contra les persones acampades. "No els agrada la democràcia? És la pregunta", ha plantejat. Per això, ha reclamat que "la gent es manifesti en llibertat, encara que el que diguin no ens agradi".