Un espanyol que resideix permanentment a Argentina, França, Mèxic o qualsevol altre país pot conservar la seva nacionalitat espanyola i participar en determinades eleccions. No obstant això, des de 2011, els espanyols residents a l'estranger no poden votar en les eleccions municipals pel mer fet d'estar inscrits com a residents absents.
La limitació es va introduir mitjançant una reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) aprovada durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La documentació parlamentària xifra en més de 1,4 milions els espanyols inscrits al Cens d'Espanyols Residents Absents (CERA) que van quedar sense dret de sufragi en aquests comicis.
La modificació va quedar incorporada a la Llei Orgànica 2/2011, de 28 de gener. Entre altres canvis, va afegir un apartat 3 a l'article 2 de la LOREG, segons el qual, per a les eleccions municipals —incloent cabildos, consells insulars, Juntes Generals i el Consell General de la Vall d'Aran— era indispensable figurar inscrit al Cens d'Espanyols Residents a Espanya (CER).
La conseqüència va ser que els espanyols inscrits al CERA van quedar fora del cens electoral municipal.
La reforma va arribar al Congrés a l'octubre de 2010
El 16 d'octubre de 2010, durant el segon mandat de Zapatero, es va registrar al Congrés la Proposició de Llei Orgànica 122/000254, destinada a modificar la LOREG. La iniciativa va ser presentada inicialment pels grups Socialista, Popular, Català (Convergència i Unió) i Basc (EAJ-PNV). La tramitació parlamentària de la proposició consta en els butlletins oficials de les Corts.
Posteriorment, el Grup Popular va retirar la seva firma i la iniciativa va continuar la seva tramitació amb els grups Socialista, Català i Basc.
El text registrat fixava expressament el nou requisit: «En el cas d'eleccions municipals (...) és indispensable per al seu exercici figurar inscrit al Cens d'Espanyols Residents a Espanya». La reforma modificava també l'article 75 de la LOREG, relatiu al vot dels espanyols residents a l'estranger, i suprimia l'article 190, que regulava fins aleshores el procediment de vot dels residents absents en les eleccions municipals.
Per tant, el canvi no va consistir simplement a modificar la forma de votar des de l'estranger. Es va eliminar la possibilitat de participar en les eleccions municipals per a qui figurava com a residents absents.
El Tribunal Constitucional descriuria posteriorment la modificació com una «restricció del dret de vot en les eleccions municipals i als cabildos insulars dels espanyols residents a l'estranger».
El precedent: un informe sol·licitat pel Govern de Zapatero
La reforma parlamentària va tenir un precedent anterior. El 27 de juny de 2008, el Consell de Ministres va acordar sol·licitar al Consell de Estat un informe sobre les propostes de modificació del règim electoral general. El mateix Govern va justificar llavors la petició pel debat obert sobre una possible reforma del sistema electoral.
El Consell de Estat va aprovar el seu informe el 24 de febrer de 2009. Un mes després, el Consell de Ministres va prendre coneixement del document i va acordar remetre'l al Congrés. La pròpia referència oficial del Govern recorda que es tractava de l'informe la elaboració del qual havia sol·licitat mitjançant l'acord de juny de 2008.
L'informe abordava, entre altres qüestions, el vot dels espanyols residents a l'estranger i la relació entre el sufragi en les eleccions locals i la residència efectiva. El raonament partia de la natura especial de les eleccions municipals i de la vinculació constitucional entre els regidors i els veïns.
Anys després, al resoldre el recurs contra la reforma de 2011, el Tribunal Constitucional va situar aquell informe «en l'origen de la reforma electoral de 2011».
La seqüència, per tant, permet distingir els diferents passos: el Govern de Zapatero va sol·licitar l'informe, el Consell de Estat va formular les seves consideracions i, posteriorment, les Corts van aprovar la modificació de la LOREG durant aquell mateix Govern.
del 2008 al 2026: la cronologia
27 de juny de 2008. El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero sol·licita al Consell d'Estat un informe sobre les propostes de modificació del règim electoral general.
24 de febrer de 2009. El Consell d'Estat aprova el seu informe. El Govern el remet posteriorment al Congrés.
16 d'octubre de 2010. Es registra al Congrés la Proposició de Llei Orgànica 122/000254, presentada inicialment per PSOE, PP, CiU i PNV. El PP retiraria posteriorment la seva firma.
Desembre de 2010-gener de 2011. Congrés i Senat tramiten i aproven la reforma que introdueix el requisit d'inscripció al CER per votar a les municipals i suprimeix el procediment específic de vot municipal dels residents absents.
28-29 de gener de 2011. Es sanciona i publica la Llei Orgànica 2/2011, que incorpora la modificació a la LOREG.
25 de setembre de 2014. El Tribunal Constitucional dicta la STC 153/2014 i avala la constitucionalitat de la reforma.
25 d'octubre de 2022. Sofía Puente dicta la instrucció per desenvolupar la disposició addicional vuitena de la Llei de Memòria Democràtica en matèria d'adquisició de nacionalitat.
Setembre de 2026. El Tribunal Suprem adopta mesures cautelars sobre les inscripcions al CERA vinculades a la Llei de Néts, sense suspendre l'adquisició de la nacionalitat espanyola.
Notícia destacada
Ampliació | Aprovat 600.700 nacionalitats per la llei de nets i més de la meitat ja figuren inscrites
2 minuts
El canvi va afectar el vot municipal, no a totes les eleccions
La reforma no va eliminar el dret dels espanyols residents a l'estranger a participar en tots els processos electorals. Els inscrits al CERA van conservar la possibilitat de votar en eleccions generals, autonòmiques, a les Assemblees de Ceuta i Melilla i al Parlament Europeu, en els termes establerts per la legislació electoral.
La modificació va afectar específicament les eleccions municipals i els processos electorals locals contemplats en la reforma.
La diferència roman en la legislació electoral vigent: l'article 2.3 de la LOREG estableix que, per exercir el sufragi en les eleccions municipals, és indispensable figurar inscrit al Cens d'Espanyols Residents a Espanya.
El Constitucional va avalar la reforma
La modificació va ser recorreguda davant el Tribunal Constitucional pel Govern de Canàries, que va qüestionar, entre altres aspectes, l'exigència d'inscripció al CER per votar a les eleccions municipals i als cabildos insulars.
El Constitucional va resoldre el recurs mitjançant la STC 153/2014, de 25 de setembre, i va desestimar la impugnació. La sentència reconeix que la Llei Orgànica 2/2011 havia restringit el dret de vot dels espanyols residents a l'estranger en les eleccions municipals i va avalar la decisió del legislador de vincular el sufragi local a la residència.
El tribunal va considerar que la Constitució permet que el legislador module l'exercici del sufragi en les eleccions locals en funció de la veïnatge, sense que el dret reconegut als espanyols que es troben fora d'Espanya per a les eleccions a les Corts Generals pugui estendre's automàticament als comicis municipals.
La Llei de Nets, ara sota revisió del Suprem
El debat sobre el vot dels espanyols residents a l'estranger té ara una nova derivada amb la Llei de Nets. El Tribunal Suprem ha acordat mesures cautelars sobre la inscripció en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) de qui va obtenir la nacionalitat espanyola sota l'empara de la disposició addicional vuitena de la Llei de Memòria Democràtica. La mesura no suspèn l'adquisició de la nacionalitat, sinó els efectes electorals d'aquestes inscripcions mentre es resol el fons del procediment.
L'origen de la controvèrsia està en la instrucció de 25 d'octubre de 2022 dictada per Sofía Puente, llavors directora general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, per desenvolupar la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2022. La pròpia instrucció assenyala que estableix directrius sobre l'exercici i abast del dret d'opció a la nacionalitat i les normes de procediment per a la seva tramitació.
La qüestió que es troba ara sota revisió judicial afecta a l'abast d'aquests criteris i als seus efectes sobre les inscripcions en el CERA. Una instrucció administrativa no té rang de llei ni pot modificar una llei aprovada per les Corts; la seva funció és desenvolupar i aplicar la normativa dins del marc que aquesta estableix. El Suprem haurà de determinar si els criteris fixats el 2022 s'ajustaven a aquest marc i quines conseqüències tenen sobre les inscripcions electorals.
La decisió introdueix així una nova peça en la història del vot dels espanyols residents a l'estranger: el 2011, una reforma de la LOREG va excloure el CERA de les eleccions municipals; ara, les noves inscripcions derivades de la Llei de Nets han quedat sota revisió judicial pels seus efectes electorals.