Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han desenvolupat un treball en el qual descriuen un mecanisme molecular mitjançant el qual l'envelliment modifica l'activitat genètica de la pell i promou processos inflamatòries, un fenomen observat en models murins i corroborat amb l'anàlisi de dades procedents de pell humana.
Estudi, publicat a la revista especialitzada "Nature Aging", ha estat liderat per la doctora Guiomar Solanas, de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu i del Pediatric Cancer Center Barcelona —que formava part de l'IRB Barcelona quan es va dur a terme el projecte—, juntament amb el doctor Salvador Aznar Benitah, investigador de l'IRB Barcelona. El seu objectiu ha estat desentranyar per què, amb el pas del temps, la pell perd capacitat de regeneració, cicatrització i de mantenir una barrera protectora eficaç davant l'entorn.
"Entre les causes d'aquest deteriorament es troba una inflamació lleu, però persistent associada a l'edat, però encara no es coneix bé quins mecanismes mantenen activa aquesta resposta a les cèl·lules de la pell", han explicat els autors, que han afegit que, durant aquesta fase de la vida, "dues proteïnes, anomenades BMAL1 i YAP, canvien la manera en què treballen juntes i augmenten l'activitat de gens inflamatoris a l'epidermis, la capa més externa de la pell".
Segons ha assenyalat Aznar Benitah, les dades obtingudes "mostren que, durant l'envelliment, mecanismes que normalment mantenen l'equilibri de l'epidermis canvien de funció i passen a amplificar la inflamació".
En aquesta línia, els investigadors detallen que BMAL1 forma part del rellotge circadià que regula nombrosos processos fisiològics al llarg del dia, mentre que YAP participa en l'adaptació de les cèl·lules als canvis físics del seu entorn. "L'estudi revela que ambdues proteïnes col·laboren a l'epidermis independentment dels ritmes diaris", han indicat, per després remarcar que "a la pell adulta, aquesta col·laboració contribueix a preservar la identitat i la correcta funció de les cèl·lules de la pell".
Connexió amb un descobriment previ a través de IL-17
No obstant això, han precisat que "el que ocorre amb l'edat és que els canvis en la rigidesa de la pell, juntament amb un augment de les senyals inflamatòries, fan que ambdues proteïnes es concentrin en regions de l'ADN que controlen gens inflatoris i augmentin la seva activitat", alhora que recorden que aquest avanç dóna continuïtat a un treball anterior del mateix laboratori, publicat el 2023, en què s'identificà a IL-17 com una senyal inflamatòria clau en l'envelliment de la pell.
En aquell estudi es comprovà que, "en ratolins, el bloqueig temporal d'aquesta proteïna reduí la inflamació persistent i retardà alguns trets associats a l'envelliment de la pell". En la nova investigació, els autors assenyalen que s'aprofundeix en el que succeeix "dins de les cèl·lules epidèrmiques quan reben aquesta senyal, procedent de les cèl·lules immunes de la dermis".
"Segons els experiments, IL-17 contribueix a l'activació de YAP" i quan es bloqueja IL-17 en ratolins envellits, també disminueixen "l'activitat associada a YAP i l'expressió dels gens inflatoris estudiats", han proseguit, per concloure que "la troballa aclara com l'envelliment i la inflamació es connecten a la pell".