El Congrés escalfa motors: lleis pendents, prioritats contrarellotge i l'ombra de les eleccions en l'horitzó

El Projecte de Llei Orgànica per a la protecció de les persones menors d'edat en els entorns digitals (Congrés, núm. 121/000052) es troba, a l'agost de 2026, en tramitació al Congrés dels Diputats, en fase de ponència dins de la Comissió de Justícia. No ha estat encara aprovat definitivament per les Corts, de manera que segueix pendent de diverses etapes clau abans de convertir-se en llei.

1. Què ha passat fins ara

De la informació oficial i institucional disponible se'n desprèn la següent seqüència principal:

• 4 de juny de 2024: el Consell de Ministres aprova el anteprojecte de llei orgànica per a la protecció dels menors en entorns digitals i autoritza la seva tramitació urgent, obrint posteriorment un tràmit d'audiència pública (11–28 de juny de 2024).
• 25 de març de 2025: el Consell de Ministres aprova el Projecte de Llei Orgànica i acorda la seva remissió al Congrés, subratllant mesures com el control parental per defecte i reformes del Codi Penal.
• 27 de març de 2025: registre de la iniciativa al Congrés dels Diputats. El text es publica al Butlletí de les Corts l'11 d’abril de 2025.
• Entre abril i novembre de 2025 s’obre un ampli termini d'esmenes a l’articulat, prorrogat en múltiples ocasions fins al seu tancament el 26 de novembre de 2025, donada la gran quantitat de propostes de grups i sectors afectats.
• El projecte es tramita per procediment d’urgència des del 9 de maig de 2025, cosa que permet escurçar terminis, encara que de facto el volum d’esmenes ha alentit el ritme.
• 10 de setembre de 2025: el Ple del Congrés celebra el debat de totalitat. Es rebutja l’esmena de devolució de Vox per 33 vots a favor, 178 en contra i 137 abstencions, de manera que el projecte supera la totalitat i continua la seva tramitació en ponència, comissió i Ple (nota del Congrés).
• Al llarg de 2025 la Comissió de Justícia celebra compareixences d’experts (UNICEF, Save the Children, sector tecnològic, etc.) i es van tancant les esmenes parcials, amb debats intensos sobre control parental, obligacions de fabricants i “loot boxes”.
• El 2026, segons diverses agendes i cròniques parlamentàries, es constituïx la ponència encarregada d’elaborar l’informe i, almenys des de juny, la iniciativa es troba formalment en fase de ponència. La reunió del 24 de juny permet aprovar diverses esmenes, però les fonts parlamentàries citades indiquen que la ponència queda “en stand by”, sense calendari tancat per concloure treballs.
• A 16 d’agost de 2026, la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, afirma que la llei “està ara mateix en tràmit parlamentari” i que s’estan incorporant “les últimes aportacions dels grups”, confiada a poder aprovar-la “a la tornada de l’estiu”, cosa que confirma que el text segueix viu al Congrés i encara no ha passat al Senat.

2. Estat actual

Amb aquestes dades, la situació es pot resumir així: el projecte ja ha superat la fase de totalitat al Ple del Congrés, s’han publicat les esmenes a la totalitat i les esmenes a l’articulat, i la comissió ha escoltat multitud d’actors. El punt en què es troba és l’elaboració de l’informe de la ponència, dins de la Comissió de Justícia, amb negociacions en marxa sobre esmenes transaccionals (per exemple, el veto a xarxes socials per a menors de 16 anys i el tractament penal de la manipulació algorítmica).

No consta encara un dictamen definitiu de comissió aprovat ni un nou Ple del Congrés que hagi votat el text article per article i en el seu conjunt, ni, per tant, remissió al Senat. La tramitació està avançada però encara a la primera cambra.

3. Següents passos fins a l’aprovació definitiva

D’acord amb el Reglament del Congrés i la naturalesa de llei orgànica, el recorregut pendent és, en síntesi, el següent:

• Tancament de la ponència: la ponència ha de finalitzar el seu informe, incorporant o rebutjant esmenes i, eventualment, transaccionals entre grups.
• Dictamen de la Comissió de Justícia: la Comissió debatrà l’informe, votarà les esmenes pendents i aprovarà un dictamen. Si no té competència legislativa plena (el més habitual en una llei orgànica d’aquest abast), el text ha d’anar al Ple.
• Debat i votació al Ple del Congrés: es discuteixen les esmenes reservades per al Ple i es vota el conjunt del projecte. En ser una llei orgànica, necessita majoria absoluta en la votació final de conjunt.
• Remissió al Senat: si el Congrés l’aprova, el text passa al Senat, on s’obre un nou termini d’esmenes, es tramita en comissió i es vota en Ple. El Senat pot:
  • no introduir canvis (el text quedaria ja definitivament aprovat),
  • aprovar esmenes, que obliguen a una segona lectura al Congrés, o
  • aprovar un veto, que el Congrés pot aixecar posteriorment.
• Última votació al Congrés (si hi ha esmenes o veto del Senat): el Congrés decideix sobre les esmenes i, si escau, aixeca el veto en els termes previstos (majoria absoluta o majoria simple després del termini de dos mesos).
• Sanció real i publicació al BOE: un cop aprovada per ambdues Càmeres, la llei es remet al Rei per a la seva sanció i promulgació i es publica al Butlletí Oficial de l’Estat, entrant en vigor en la data que marqui la seva disposició final.

En resum, el projecte es troba avui en una fase avançada però encara interna al Congrés. Per a la seva aprovació definitiva encara ha de completar-se el treball de ponència i comissió, superar la votació final al Ple del Congrés, tramitar-se al Senat i culminar amb la sanció i publicació al BOE.

La Diputació Permanent del Congrés dels Diputats és l’òrgan que garanteix la continuïtat de la Cambra quan el Ple no està reunit o les Corts han estat dissoltes. Les seves funcions i competències vénen regulades principalment en els articles 56 a 59 del Reglament del Congrés, complementats per altres preceptes que la mencionen en relació amb les sessions extraordinàries, el Diari de Sessions i la convalidació de decrets-llei.

1. Naturalesa i composició

Segons el Reglament, la Diputació Permanent:

• Està presidida per la Presidenta o el President del Congrés.
• Està integrada per un mínim de vint-i-un membres, que representen els grups parlamentaris en proporció a la seva importància numèrica.
• Cada grup designa els seus membres titulars i un nombre igual de suplents.
• Tria en el seu si dues Vicepresidències i dues Secretaries, seguint criteris anàlegs a l’elecció de la Mesa del Congrés.
• És convocada per la Presidència, d’ofici o a petició de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part dels seus membres.

Quant al seu règim de funcionament, el Reglament estableix que a les sessions de la Diputació Permanent s’aplica el mateix que al Ple: règim de debats, publicitat de les sessions, votacions, Diari de Sessions, etc. És a dir, actua com un «mini-ple» amb regles equivalents.

2. Funcions en períodes ordinaris de sessions

Durant els períodes ordinaris de sessions (febrer-juny i setembre-desembre), el protagonisme correspon normalment al Ple i a les comissions. La Diputació Permanent, en sentit estricte, té una funció latent de garantia institucional: roman constituïda, però les seves competències pròpies s’activen principalment quan la Cambra no està reunida o es produeix una dissolució o expiració del mandat.

No obstant això, fins i tot en aquests períodes la seva existència assegura que, si el Ple no pogués reunir-se per alguna circumstància extraordinària, existeixi un òrgan ja constituït capaç d’actuar amb rapidesa en els supòsits constitucionalment previstos (per exemple, en relació amb decrets-llei o estats excepcionals).

3. Funcions entre períodes de sessions i en vacances parlamentàries

Fora dels períodes ordinaris, el Reglament precisa dos tipus de funcions:

• Convocatòria de sessions extraordinàries del Ple: quan la Cambra està fora de període ordinari, només pot reunir-se en sessió extraordinària a petició del Govern, de la pròpia Diputació Permanent o de la majoria absoluta dels diputats. La Diputació és, per tant, un dels subjectes constitucionalment habilitats per forçar la convocatòria del Ple amb un ordre del dia determinat.
• Iniciativa per a la convocatòria de sessions extraordinàries (art. 73.2 CE): específicament, el Reglament atribueix a la Diputació Permanent, «en els lapsos de temps entre períodes de sessions», la facultat d’exercir la iniciativa prevista a l’article 73.2 de la Constitució, és a dir, instar la celebració d’aquestes sessions extraordinàries.

En la pràctica, això significa que durant els recessos i «vacances parlamentàries» la Diputació Permanent actua com a frontissa entre el Govern i el Ple, assegurant que, si cal, l’activitat parlamentària es reactive formalment mitjançant la convocatòria de sessions extraordinàries.

4. Funcions durant la dissolució del Congrés o l’expiració del mandat

És el nucli més característic de les seves competències. El Reglament estableix que, en cas de dissolució del Congrés o d’expiració del seu mandat, correspon a la Diputació Permanent:

• Vetllar pels poders de la Cambra, és a dir, preservar la continuïtat de les seves funcions essencials mentre no es constitueixi el nou Congrés.
• Assumir totes les facultats del Congrés respecte dels decrets-llei (art. 86 CE): debat, convalidació o derogació, i, si escau, decisió sobre la seva tramitació com a projecte de llei pel procediment d’urgència.
• Exercir les competències del Congrés en relació amb els estats d’alarma, excepció i setge (art. 116 CE), és a dir, la seva autorització, pròrroga o control en els termes constitucionals.
• Tramitar com a projectes de llei per via d’urgència els decrets-llei dictats pel Govern «durant els períodes entre legislatures».

Un cop celebrades les eleccions generals i constituït el nou Congrés, la Diputació Permanent ha de rendir comptes al Ple dels assumptes que hagi tractat i de les decisions adoptades durant la dissolució.

5. Facultats de control al Govern

Encara que el Reglament no detalla un catàleg d’instruments de control específics i exclusius de la Diputació Permanent, en aplicar-se a les seves sessions el mateix règim que al Ple pot, en els àmbits constitucionalment habilitats, exercir funcions de control al Govern lligades a:

• La convalidació, derogació i eventual tramitació ulterior dels decrets-llei.
• L’examen i control de les decisions governamentals en matèria d’estats excepcionals.
• La convocatòria del Ple en sessions extraordinàries, cosa que permet forçar debats i votacions sobre assumptes urgents fins i tot fora del calendari ordinari.

6. Síntesi funcional

En suma, segons el Reglament del Congrés, la Diputació Permanent és un òrgan de continuïtat i garantia que:

• Substitueix funcionalment el Ple en matèries constitucionalment taxades (decrets-llei i estats excepcionals) quan el Congrés està dissolt o fora de funcionament ordinari.
• Pot impulsar i provocar la reunió del Ple en sessions extraordinàries fora dels períodes ordinaris.
• Opera amb el mateix règim de sessions, debats i publicitat que el Ple, quedant les seves actuacions recollides en el Diari de Sessions.

D’aquesta manera s’assegura que ni el control parlamentari ni les decisions urgents que exigeixen intervenció de les Corts quedin interromputs pels recessos o per les dissolucions entre legislatures.

A Espanya, l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) està fortament reglada perquè són la principal llei anual de política econòmica. La Constitució i la legislació d’estabilitat pressupostària fixen requisits formals i materials perquè el Govern pugui presentar el projecte a les Corts, així com les conseqüències de no fer-ho en termini.

1. Marc constitucional i legal bàsic

• Constitució Espanyola: l’article 134 estableix que correspon al Govern l’elaboració dels PGE i que el projecte de llei ha de presentar-se davant el Congrés dels Diputats almenys tres mesos abans de l’expiració dels de l’any anterior. A la pràctica, això fixa com a referència l’1 d’octubre.
• Llei General Pressupostària: desenvolupa el contingut mínim del projecte, la documentació annexa i el procediment intern d’elaboració (fases al Ministeri d’Hisenda, participació d’altres ministeris, etc.).
• Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF): condiciona el projecte de PGE a que respecti els objectius d’estabilitat, deute públic i regla de despesa aprovats prèviament.

2. Requisits previs: “techo de gasto” i objectius d’estabilitat

Abans que el Consell de Ministres aprovi l’anteprojecte de PGE, han d’haver-se complert diversos fites lligats a la LOEPSF:

• Objectius d’estabilitat i deute: el Govern proposa per a l’Estat i les CCAA uns objectius de dèficit/superàvit i deute que han de ser aprovats per les Corts.
• Límit de despesa no financera (“techo de gasto”): es fixa el màxim de despesa computable de l’Estat per a l’exercici següent. El projecte de Pressupostos ha d’encaixar dins d’aquest límit.
• Informes preceptius: l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha d’informar sobre l’adequació dels objectius i, posteriorment, sobre la coherència del projecte de PGE amb ells.

Sense aquests passos, el projecte podria incórrer en incompatibilitats amb l’estabilitat pressupostària, cosa que genera problemes jurídics i polítics (eventuals requeriments de correcció, retrets del Tribunal de Comptes, tensions amb Brussel·les, etc.).

3. Aprovació de l’anteprojecte i remissió a les Corts

El procediment intern s’articula, de forma simplificada, així:

• Elaboració tècnica coordinada per Hisenda, amb propostes de cada ministeri i organismes públics.
• Anteprojecte que integra ingressos, despeses, quadres macroeconòmics i annexos (memòries, informes d’impacte, liquidació del pressupost anterior, etc.).
• Informe d’òrgans consultius: en determinats aspectes concrets (per exemple, algunes disposicions addicionals o reformes normatives inserides a la Llei de Pressupostos) pot recollir-se informe del Consell d’Estat o altres òrgans, encara que no sempre és obligatori per al conjunt del text.
• Aprovació en Consell de Ministres del projecte de llei de PGE.
• Remissió al Congrés abans del termini constitucional de tres mesos, acompanyant tota la documentació econòmica i financera exigida per la Llei General Pressupostària.

4. Conseqüències de no presentar el projecte en termini

Si el Govern no presenta el projecte abans de l’1 d’octubre, no existeix una sanció jurídica automàtica (no es produeix per si sola la dimissió del Govern ni la dissolució de les Corts). Les conseqüències són principalment:

• Responsabilitat política: el Congrés pot exigir explicacions, plantejar reprovacions o fins i tot una moció de censura si es considera un incompliment greu.
• Risc de pròrroga pressupostària: com més es retardi la presentació, més probable és que no doni temps a completar la tramitació parlamentària abans de l’1 de gener.
• Inseguretat per a la planificació pública i privada: Administracions, empreses i llars tenen més incertesa sobre la política fiscal, inversions públiques, ofertes d’ocupació, etc.

5. Falta d’aprovació abans de l’1 de gener: pròrroga de Pressupostos

Si l’1 de gener no hi ha nous PGE aprovats, s’activa la pròrroga automàtica dels Pressupostos anteriors, prevista a la Constitució i desenvolupada a la Llei General Pressupostària.

Aquesta pròrroga implica:

• Repetició dels crèdits inicials del pressupost anterior, amb ajustos tècnics (per exemple, crèdits vinculats a programes ja extingits no es reponen).
• Limitacions per a noves polítiques: el Govern té menys marge per posar en marxa nous programes de despesa estructural o grans reorientacions de política econòmica si no s’aprova una nova llei de Pressupostos.
• Gestió mitjançant modificacions pressupostàries (crèdits extraordinaris, suplements, transferències de crèdit), que solen requerir lleis específiques o decrets-llei posteriorment convalidades per les Corts.
• Condicionament d’inversions i ocupació pública: ofertes d’ocupació, inversions territorialitzades, pujades salarials del sector públic o canvis tributaris de calat solen quedar bloquejats o molt restringits mentre no hi hagi nous Pressupostos.

En resum, el Govern té una obligació constitucional de presentar els PGE amb almenys tres mesos d’antelació, respectant els marcs d’estabilitat i acompanyant una àmplia documentació econòmica. L’incompliment no comporta una sanció automàtica, però sí greus costos polítics i la possibilitat d’haver de gestionar amb uns Pressupostos prorrogats, que limiten notablement la capacitat d’impulsar noves prioritats de despesa i ingressos.