El grup d’especialistes GRIPEXPERT ha subratllat la “necessitat fonamental” que la prevenció de la grip es plantegi “com una prioritat estructural de salut pública i no únicament com una campanya de vacunació concentrada als mesos de tardor i d’hivern”.
Segons han detallat, “entre les setmanes 40 de 2024 i 20 de 2025 es van notificar a Espanya més de 33.000 hospitalitzacions, al voltant de 1.800 ingressos a Unitats de Cures Intensives (UCI) i prop de 1.800 morts relacionades amb la grip”, unes xifres que han portat a presentar el “Llibre Blanc de la Grip a Espanya 2026-2027: Recomanacions, evidències i reptes”. Aquest document planteja 14 mesures, derivades de 77 propostes, “per millorar la protecció de la població vulnerable i avançar cap a una estratègia preventiva més equitativa i avaluable”.
L’informe s’ha elaborat després d’estudiar vuit grans àmbits i mitjançant un procés de consens entre sis experts independents, amb el suport del proveïdor de vacunes contra la grip CSL Seqirus. En les seves conclusions es recorda que la grip continua sent una de les amenaces prevenibles per a la salut pública amb un impacte recurrent més gran sobre el sistema sanitari.
“Tanmateix, la resposta davant d’aquesta malaltia continua afrontant reptes que van més enllà de la disponibilitat de vacunes: cobertures insuficients, diferències territorials en l’accés a la prevenció i dificultats per mesurar de manera homogènia els resultats”, adverteix el text.
Per això, els autors defensen una estratègia de prevenció capaç d’avançar-se a l’impacte clínic, assistencial i social de la grip. Recorden que es tracta d’una infecció les conseqüències de la qual no sempre es perceben, i que excedeixen les complicacions respiratòries: pot desencadenar esdeveniments cardiovasculars i cerebrovasculars, empitjorar patologies cròniques i augmentar la fragilitat, la pèrdua d’autonomia i la dependència, especialment en les persones grans.
Diferències territorials i accés a la vacunació
Després de revisar la càrrega de malaltia, l’impacte en el sistema sanitari, la situació dels grups vulnerables, les cobertures vacunals, el paper de les vacunes millorades, l’organització de les campanyes, la comunicació i la governança, així com la resiliència i la inversió, el document destaca les notables diferències entre territoris. Aquestes disparitats afecten tant les cobertures globals com l’accés a vacunes d’immunogenicitat augmentada per a les persones grans i altres col·lectius de risc.
Un exemple d’aquesta realitat és que la vacunació antigripal només va arribar al 58,47 per cent de les persones de 65 anys o més, lluny de l’objectiu del 75 per cent fixat per a aquest grup de població. Davant aquesta situació, els experts proposen facilitar l’accessibilitat, reforçar la captació activa de persones en risc i potenciar l’intercanvi de bones pràctiques entre comunitats autònomes.
En aquest marc, i recolzant-se en estudis que assenyalen reduccions addicionals d’entre l’11 i el 18 per cent en el risc d’hospitalització associada a la grip davant les vacunes estàndard en adults grans, els especialistes remarquen la necessitat d’implantar indicadors homogenis. Amb aquests es podrien avaluar millor els resultats sanitaris de les campanyes, comparar estratègies i orientar les decisions futures.
"La grip no pot seguir considerant-se un problema exclusivament estacional", ha sostingut el membre de GRIPEXPERT i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid, el doctor Ángel Gil, que ha afegit que "el seu impacte sobre les persones més vulnerables i sobre la capacitat assistencial del sistema exigeix una estratègia preventiva sostinguda, amb decisions basades en l’evidència, millor accés a les eines de protecció i una avaluació rigorosa dels resultats".