L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha avisat que la manera com els països de la regió europea estan responent als efectes del canvi climàtic sobre la salut mental «continua fragmentada» i presenta «importants buits» en l’evidència disponible, en el disseny de les intervencions i en la seva avaluació, tot i una «creixent conscienciació».
Aquesta advertència es recull a l’informe «Enfortiment de la salut mental en un clima canviant: perspectives de les intervencions a tota la Regió Europea de l’OMS», elaborat pel Centre Europeu de l’OMS per al Medi Ambient, el Canvi Climàtic i la Salut.
El document, difós aquest dimarts coincidint amb la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP31), que se celebra a Turquia, posa el focus en les conseqüències, sovint passades per alt, que el canvi climàtic té sobre la salut mental i el benestar, així com en les mesures que governs i comunitats estan posant en marxa per fer-hi front.
L’informe detalla que episodis com inundacions o incendis forestals poden provocar angoixa, depressió i trastorn d’estrès posttraumàtic, mentre que les onades de calor extrema alteren el son i empitjoren trastorns mentals ja existents.
Aquests efectes no es limiten a les persones que pateixen directament fenòmens climàtics extrems. Moltes persones, especialment entre la població més jove, poden experimentar angoixa, dificultats per dormir i canvis en la seva rutina diària només per la preocupació pel futur del planeta.
Una enquesta realitzada a joves de 10 països i publicada a «The Lancet Planetary Health» indica que fins al 65 per cent dels participants a Finlàndia, França, Portugal i el Regne Unit van expressar preocupació pel canvi climàtic, fins a un 37 per cent van assenyalar efectes negatius en el seu funcionament i, al mateix temps, va ser freqüent la presència d’ansietat, culpa i ira.
L’assessora regional de Salut Mental de l’OMS/Europa, Ledia Lazeri, recorda que la preocupació, la indignació o la tristesa pel canvi climàtic «són reaccions comprensibles davant una amenaça real i constant» i no equivalen per si mateixes a un trastorn mental. No obstant això, quan l’angoixa es torna desbordant, interfereix en la vida quotidiana o genera sensació d’impotència, insisteix que el suport és «fonamental».
Integrar la salut mental en les polítiques climàtiques
A partir de l’anàlisi de 20 intervencions en 15 països de la regió europea, entre elles el pla posat en marxa pel Ministeri de Sanitat a Espanya per oferir atenció en salut mental després de la DANA de València de 2024, l’informe reclama que la salut mental s’inclogui de manera explícita en les polítiques climàtiques nacionals.
De la mateixa manera, proposa incorporar de manera sistemàtica la salut mental i el suport psicosocial en la preparació i la recuperació davant emergències. El text també defensa una guia més precisa que ajudi a distingir en quines situacions n’hi ha prou amb el suport comunitari i quan cal atenció especialitzada en salut mental.
En paral·lel, l’informe subratlla el paper que poden tenir els centres educatius, les iniciatives de base comunitària i les activitats en contacte amb la natura per reforçar el benestar psicològic i la resiliència davant els riscos climàtics.
La directora del Centre Europeu de l’OMS per al Medi Ambient, el Canvi Climàtic i la Salut, Francesca Racioppi, recorda que el trauma psicològic derivat de ser víctima o testimoni de fenòmens meteorològics extrems "pot ser igual de perjudicial" que els danys físics produïts per lesions en inundacions o per la inhalació de fum en incendis, i que les seves seqüeles poden prolongar-se molt de temps després de l’emergència.
"Protegir la salut mental ha de formar part de la nostra preparació davant els riscos climàtics, el suport a les comunitats i la planificació per a un clima canviant. L’acció climàtica i la protecció de la salut mental han d’anar de la mà", ha subratllat.