Una nova anàlisi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) revela que la producció de fulla de tabac continua augmentant a Àfrica, mentre que el volum mundial es redueix, la qual cosa desperta inquietud pels seus efectes sobre la salut, els mitjans de vida dels agricultors, l'entorn natural i el desenvolupament sostenible.
Segons aquest informe, encara que la producció global de fulla de tabac va caure prop d'un 19 per cent entre 2012 i 2024, al continent africà es va incrementar gairebé un 9 per cent. El 2024, Àfrica va produir més de 639.000 tones de fulla de tabac, i les importacions de cigarretes a la regió es van més que duplicar, passant de 833 milions de dòlars (717 milions d'euros) a 1.770 milions de dòlars (1.523 milions d'euros).
Les dades reflecteixen una tendència de desenvolupament preocupant: els països africans exporten cada cop més fulla de tabac en brut, mentre destinen quantitats creixents a la compra de cigarretes ja elaborades a l'exterior.
"No es tracta només d'un problema de control del tabac. És un problema de salut, comerç, desenvolupament i medi ambient", afirma el doctor Vinayak Prasad, director de la Iniciativa Lliure de Tabac de l'OMS.
"El cultiu de tabac exposa els treballadors i les seves famílies a greus riscos per a la salut, danya el medi ambient i pot atrapar els agricultors en cicles d'endeutament. Al mateix temps, les economies africanes estan gastant més en cigarretes importades que alimenten l'addicció, les malalties i la mort prematura", afegeix.
El document indica que Àfrica va concentrar al voltant de l'11 per cent de la producció mundial de fulla de tabac el 2024. L'activitat es troba molt localitzada: els cinc principals productors –Zimbàbue, Malàvia, Tanzània, Moçambic i Uganda, en aquest ordre– aglutinen la major part de la collita de tabac del continent. Només Àfrica Oriental reuneix gairebé el 90 per cent de la producció africana de fulla.
El cultiu de tabac continua ocupant terres agrícoles, consumint aigua i utilitzant recursos naturals que podrien orientar-se a la producció d'aliments i a activitats econòmiques més sostenibles. Així mateix, s'associa amb la degradació dels sòls, l'exposició a productes químics, la desforestació i les emissions de gasos d'efecte hivernacle derivades del curat de les fulles.
Els agricultors que treballen amb tabac també afronten riscos directes per a la seva salut. Entre ells destaca la malaltia del tabac verd, provocada per l'absorció de nicotina a través de la pell en manipular fulles humides, a més de l'exposició a pesticides i a la pols de tabac. En determinats països d'ingressos baixos i mitjans, menors de famílies amb pocs recursos deixen d'assistir a l'escola per incorporar-se al treball a les plantacions de tabac i així aportar ingressos a la llar.
La OMS qüestiona el pes econòmic del tabac
L'estudi també posa en entredit la idea que el tabac sigui un pilar econòmic imprescindible per a la majoria dels Estats. Les exportacions de fulla de tabac superen l'1 per cent del PIB únicament en un petit grup d'economies, entre elles Zimbàbue i Malàvia. En la majoria de països, l'aportació econòmica de la producció i el comerç de tabac és limitada, mentre que els costos sanitaris, socials i ambientals es mantenen molt elevats.
"Els països necessiten suport per deixar de dependre econòmicament d'un producte que perjudica la salut, als agricultors i al medi ambient. Les dades demostren per què les polítiques comercials i de desenvolupament han d'estar alineades amb la salut pública i els objectius de desenvolupament sostenible", declara el doctor Prasad.
En aquest context, la OMS reclama reforçar l'ajuda als països que intenten diversificar la seva estructura productiva per reduir la dependència del tabac, protegir les comunitats agrícoles, endureix les polítiques de control del tabac i alleugerir la càrrega econòmica derivada del consum i del comerç d'aquests productes.