Una recent investigació de la Federació Internacional de la Diabetis posa de manifest que, tot i que el 75 per cent dels adults a Espanya amb més probabilitat de desenvolupar diabetis tipus 2 considera que val la pena sotmetre’s a una prova de detecció, només el 15 per cent creu que és probable que acabi patint la malaltia.
El treball de la Federació Internacional de la Diabetis (FID) es va dur a terme amb una mostra de 351 adults a Espanya, en el marc d’un estudi internacional en sis països. Casi la meitat (46 %) pensava, de manera equivocada, que les persones amb prediabetis —una situació en què els nivells de glucosa a la sang són superiors als normals, però encara no assoleixen el llindar diagnòstic de diabetis tipus 2— solen presentar símptomes clars, mentre que un altre 35 per cent va reconèixer no tenir informació al respecte.
Així mateix, el 46 per cent va assenyalar que no es veuria capaç de gestionar per si mateix una prova d’avaluació del risc de diabetis. La dificultat per aconseguir hora amb el metge de família o al centre de salut (22 %) es va citar com el principal entrebanc, seguida de la por a conèixer els resultats (20 %) i de no percebre’s en situació de risc (17 %).
La diabetis tampoc no es percep de manera generalitzada com una amenaça important: només el 18 per cent va qualificar la diabetis tipus 2 com a molt o extremadament greu, el percentatge més baix entre els sis països analitzats, mentre que el 40 per cent la va considerar amb prou feines lleument greu.
"Massa persones a Espanya veuen la diabetis tipus 2 com una malaltia menor, i això és part del problema. Menys d’una de cada cinc persones enquestades la considera molt o extremadament greu, i només la meitat sent que sap prou per valorar el seu propi risc", ha afirmat Luis Castaño, professor de Pediatria de l’Hospital Universitari Cruces, Bilbao.
El 65% d’adults amb diabetis a Espanya ja té diagnòstic
El panorama del diagnòstic de la diabetis de la Federació Internacional de la Diabetis per a Espanya, elaborat a partir de les dades de l’11è edició de l’Atles de la Diabetis de la FID, indica que el 65 per cent dels adults amb diabetis a Espanya té un diagnòstic confirmat, per sota de l’objectiu global de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que aspira a arribar al 80 per cent el 2030. Per assolir aquesta fita caldrien al voltant de 720.000 diagnòstics addicionals, cosa que suposa prop de 480 nous diagnòstics al dia fins a finals del 2030.
La despesa sanitària associada a la diabetis a Espanya es va situar en 13.100 milions de dòlars estatunidencs el 2024. Els especialistes assenyalen que una part substancial d’aquesta despesa es destina a tractar complicacions greus derivades de la malaltia, com ara infarts, ictus, insuficiència renal, pèrdua de visió o amputacions de les extremitats inferiors. En aquest context, els experts subratllen que una prova de cribratge té un cost molt inferior al d’abordar aquestes complicacions avançades.
"Uns 250 milions de persones a tot el món viuen amb diabetis sense saber-ho. La nostra recerca demostra que les persones en risc saben que la diabetis és un problema. Simplement no creuen que els afecti a elles. Tenir consciència sobre la diabetis no és el mateix que conèixer el propi risc", ha indicat Peter Schwarz, president de la Federació Internacional de la Diabetis.
"No podrem tancar la bretxa de diagnòstic si les persones que més necessiten fer-se proves desconeixen els seus propis factors de risc", ha afegit.