La Fundació EPIC ha desenvolupat una investigació en la qual s'apunta que una senzilla analítica de sang podria servir per orientar el tractament antiagregant després d'un infart. L'assaig "Epic17 - Veronica" ha analitzat una estratègia individualitzada de la teràpia després d'un síndrome coronari agut.
"En el segle XXI, hem de buscar la millor opció per a cada pacient a través d'una Medicina personalitzada que permeti els millors resultats clínics acompanyats de la màxima eficiència, de manera que siguem capaços d'aconseguir un tractament òptim dels pacients i alhora buscar la sostenibilitat dels sistemes sanitaris", ha indicat el coordinador de l'assaig clínic, el doctor Iñigo Lozano.
Com a referència, les recomanacions actuals proposen mantenir durant 12 mesos la doble teràpia antiagregant plaquetària (TAPD), basada en àcid acetilsalicílic i un inhibidor potent del receptor P2Y12, com prasugrel o ticagrelor, en pacients amb síndrome coronari agut sotmesos a intervenció coronària percutània. No obstant això, encara que la superioritat d'aquests fàrmacs davant del tercer inhibidor del receptor P2Y12 de menor potència, el clopidogrel, en la prevenció d'esdeveniments isquèmics es concentra sobretot en les fases inicials del tractament, el perill de sagnat es manté durant tot el temps que dura la teràpia.
Davant d'aquesta situació, s'han plantejat estratègies de desescalada del tractament antiagregant. Aquesta desescalada consisteix a substituir un inhibidor potent de P2Y12, com prasugrel o ticagrelor, per clopidogrel amb la finalitat de disminuir les hemorràgies sense perdre una protecció clínicament rellevant davant de nous episodis isquèmics.
En aquesta línia, l'assaig "TOPIC" ha demostrat que passar a clopidogrel un mes després del síndrome coronari agut redueix els esdeveniments clínics adversos nets, fonamentalment per una menor taxa d'hemorràgies, sense observar-se un increment dels esdeveniments isquèmics. Estudis posteriors han plantejat que la reactivitat plaquetària podria servir per seleccionar els pacients candidats a aquest enfocament, encara que l'evidència sobre el valor de guiar la desescalada mitjançant proves de funció plaquetària continua sent dispar.
Mentre que "TROPICAL-ACS" ha demostrat la no inferioritat d'una estratègia basada en aquestes proves davant del tractament estàndard amb prasugrel, "ANTARCTIC" no ha observat beneficis clínics en persones d'edat avançada. Amb aquest escenari, "Epic17 - Veronica" es va dissenyar per aclarir si la mesura de la reactivitat plaquetària mitjançant el sistema "VerifyNow P2Y12" permet reconèixer els pacients en què el canvi a clopidogrel podria disminuir els esdeveniments clínics adversos nets.
Detalls de l'assaig multicèntric "Veronica"
"Veronica" és un assaig clínic multicèntric, aleatoritzat, obert i amb grups paral·lels, dut a terme en 16 hospitals espanyols. En ell s'inclogueren pacients adults que havien patit un síndrome coronari agut i havien estat tractats amb implant de "stent". A l'alta hospitalària, els participants rebien doble teràpia antiagregant amb àcid acetilsalicílic (100 mg una vegada al dia) i prasugrel (10 mg una vegada al dia) o ticagrelor (90 mg dues vegades al dia). Entre els dies 30 i 40 després de l'alta es va determinar la seva reactivitat plaquetària amb "VerifyNow P2Y12", expressada en unitats de reacció P2Y12 (PRU, per les seves sigles en anglès).
Només els pacients amb reactivitat plaquetària baixa van ser elegibles per a l'aleatorització. Finalment, 637 persones es van assignar en proporció 1:1 a dues estratègies: continuar amb prasugrel o ticagrelor, o bé passar a clopidogrel (75 mg una vegada al dia). En ambdós braços de l'estudi es va mantenir l'àcid acetilsalicílic durant els 11 mesos posteriors.
Segons ha assenyalat el president de la Fundació EPIC, el doctor Armando Pérez de Prado, els resultats del treball es presentaran en una de les sessions d'"Assaigs Clínics d'Última Hora" del Congrés de Terapèutica Cardiovascular Transcatèter, que tindrà lloc del 31 d'octubre al 3 de novembre a San Diego (Estats Units).