El doctor Julio Sánchez, membre del Servei de Reumatologia de l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla de Santander (Cantàbria), ha assenyalat que el dolor lumbar “és extraordinàriament freqüent”, fins al punt que és “molt probable” que pràcticament tota la població experimenti algun episodi en algun moment de la seva vida.
Tot i així, ha recalcat que “hem de tenir clar que patir dolor no significa necessàriament que existeixi una lesió greu”. Coincidint amb la celebració aquest diumenge, 15 de novembre, del Dia Mundial del Dolor Lumbar, ha recordat que s’estima que el 80 per cent de les persones patirà dolor d’esquena en algun moment i que un terç el tornarà a patir en el termini d’un any.
Davant d’aquesta realitat, la Societat Espanyola de Reumatologia (SER) ha volgut cridar l’atenció sobre un problema de salut el qual abast transcendeix les simples molèsties físiques. La lumbàlgia suposa una càrrega personal, social i econòmica important, atès que és la primera causa d’incapacitat laboral a Espanya entre els menors de 50 anys, amb una freqüència que podria continuar creixent en els pròxims anys per factors com l’envelliment de la població, l’estil de vida sedentari, l’excés de pes i certs hàbits vinculats al treball.
L’especialista ha explicat que el dolor lumbar “es defineix com el dolor localitzat a la part baixa de l’esquena, entre la vora costal inferior i la regió glútia”, i ha precisat que “pot aparèixer a qualsevol edat, tot i que és més habitual en l’edat mitjana de la vida, i les seves causes són molt diverses”. Ha puntualitzat, a més, que “en la majoria dels casos, es tracta de dolor lumbar inespecífic, és a dir, no s’identifica una única lesió o malaltia concreta que expliqui la seva aparició”.
També ha insistit que convé evitar el repòs al llit de forma prolongada quan sorgeix el dolor lumbar, ja que resulta fonamental “tractar de recuperar progressivament l’activitat habitual”. Segons que ha indicat, “mantenir-se actiu i fer exercici adaptat a les possibilitats de cada persona en aquell moment són dos dels pilars fonamentals per millorar i prevenir nous episodis”, alhora que ha remarcado que “la prevenció i l’autocura tenen un paper essencial”.
En aquesta línia, ha destacat que «mantenir un pes saludable, evitar el sedentarisme, enfortir la musculatura de l’esquena i de l’abdomen, i tenir cura de la postura en seure o en aixecar objectes són algunes de les recomanacions que poden contribuir a reduir el risc de patir dolor lumbar». No obstant això, ha advertit que «no existeix una única pauta vàlida per a totes les persones», atès que «l’exercici s’ha d’adaptar a la situació física i a les limitacions de cada pacient».
La majoria dels casos no es deuen a una patologia greu
D’altra banda, i tot i reiterar que la major part dels episodis de dolor lumbar no obeeixen a una malaltia greu, ha recalcat que «és important fer una valoració adequada quan el dolor persisteix, es repeteix o limita les activitats quotidianes». «Identificar els factors que poden estar contribuint a la seva aparició i descartar possibles malalties específiques permet establir l’abordatge més adequat en cada cas», ha afegit.
Segons que ha explicat, «no hem de centrar-nos només a treure el dolor, sinó a aconseguir que la persona recuperi la seva activitat habitual i pugui mantenir una bona qualitat de vida, evitant en la mesura que sigui possible noves recaigudes», per la qual cosa considera fonamental «que el pacient participi activament en el seu propi procés de recuperació».
Finalment, el reumatòleg ha recalcat que l’abordatge «s’ha d’individualitzar» i «pot combinar diferents estratègies, com ara l’exercici terapèutic, la Fisioteràpia, l’educació sobre el dolor i els canvis en els hàbits de vida». Ha matisat que «els medicaments poden ser necessaris en determinades circumstàncies, però s’han d’utilitzar sota supervisió sanitària i com a part d’un abordatge més ampli».
Pel que fa al dolor lumbar crònic, ha assenyalat que «en els casos de dolor lumbar crònic, a més, pot ser necessària la col·laboració de diferents professionals sanitaris, entre ells especialistes en Reumatologia, Rehabilitació, Atenció Primària, Fisioteràpia o les Unitats del Dolor», subratllant, en línia amb la SER, que no tots els dolors lumbares tenen el mateix origen ni requereixen el mateix tipus de tractament.