Begoña Gómez podrà viatjar a la graduació de la seva filla però no a la cimera de l'OTAN

La causa contra Begoña Gómez es troba actualment en fase de judici oral ja obert pel jutge Juan Carlos Peinado, que l'ha enviat a un tribunal del jurat per quatre presumptes delictes (tràfic d'influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda i malversació). L'auto de 20 de juny de 2026 imposa a més mesures cautelars severes: retirada del passaport, prohibició de sortir d'Espanya i obligació de comparèixer dues vegades al mes al jutjat. El procediment està ara en mans de la Audiència Provincial de Madrid, que ha de rebre els escrits de les parts, resoldre recursos pendents i, si escau, assenyalar data per al judici amb jurat. Mentrestant, la defensa ha anunciat recursos contra l'obertura de judici i contra les mesures cautelars, en un context de forta tensió política i qüestionament de la instrucció.

Situació processal actual

Segons l'auto difós pel diari Demócrata, el jutge del Jutjat d'Instrucció núm. 41 de Madrid ha acordat l'obertura de judici oral amb jurat contra Begoña Gómez, la seva assessora Cristina Álvarez i l'empresari Juan Carlos Barrabés per una combinació de delictes de tràfic d'influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda i malversació vinculats a l'activitat a la Universitat Complutense i a la càtedra de Transformació Social Competitiva, així com al desenvolupament d'una plataforma tecnològica (Consulteu aquí l'auto). Aquesta decisió s'emmarca en una instrucció molt prolongada, ja prorrogada mig any més el 2025 (El País 02/04/2025), on diverses resolucions i autos de l'Audiència ja havien qüestionat part de les línies d'investigació.

L'auto d'obertura de judici oral recull que el Ministeri Fiscal va tornar a demanar l'arxivament i que les defenses van sol·licitar l'arxiu, però Peinado entén que existeixen indicis per passar a la fase d'enjudiciament (Demócrata: enviament a judici amb jurat). Paral·lelament, mitjans com 20minutos, HuffPost o El País coincideixen que la instrucció es dóna per conclosa i el cas passa ja a l'Audiència Provincial de Madrid, que haurà de decidir si el judici se celebra o si admet algun dels recursos d'arxiu.

Mesures cautelars en vigor

L'auto imposa a Begoña Gómez i a Cristina Álvarez la retirada de tots els seus passaports, la prohibició de sortir del territori nacional i l'obligació de comparèixer dues vegades al mes davant l'òrgan judicial (auto íntegre). Demócrata detalla que Gómez va ser citada a lliurar el seu passaport el 24 de juny (citació per lliurar el passaport) i que ja ha complert l'ordre, dipositant-lo als jutjats de la Plaça de Castilla (lliurament efectiu del passaport).

La defensa ha anunciat que recorrerà la retirada del passaport i la resta de cautelars, en considerar injustificat l'argument de risc de fugida (recurs contra la mesura). Des del PSOE i el Govern s'ha qualificat l'auto com a políticament motivat; la ministra Diana Morant ha afirmat que l'auto “constata que des del principi aquesta causa ha estat una causa política contra una persona innocent” (comunicat del PSOE), mentre Demócrata subratlla el tancament de files del Govern davant el que interpreta com un “cop judicial” a l'entorn del president (reacció del PSOE).

Pròxims passos processals

L'auto mateix d'obertura de judici oral, citat per Demócrata, fixa la fulla de ruta processal immediata:

Primer, es dedueixen testimonis i es dóna trasllat al Ministeri Fiscal perquè en un termini de deu dies presenti el seu escrit de conclusions provisionals (auto). Després, les acusacions populars i les defenses han de formular també els seus escrits, proposant proves i fixant les seves peticions de pena o d'absolució. Completada aquesta fase, les parts es personen davant l'Audiència Provincial de Madrid, que serà l'òrgan competent per:

– Resoldre els recursos pendents (sobre l'obertura de judici, la competència del jurat popular i les mesures cautelars), com recull l'anàlisi de Demócrata sobre el paper clau de l'Audiència i del CGPJ després de l'auto de Peinado (escenari després de la retirada del passaport) i els seguiments d'altres mitjans (RTVE, El Debate, Newtral).

– En cas de confirmar l'obertura, assenyalar la data del judici amb jurat, designar els membres del jurat i convocar les audiències preliminars per resoldre sobre l'admissió de proves, qüestions prèvies i eventuals nul·litats.

Fins que l'Audiència no resolgui aquests recursos i assenyali formalment el judici, el cas roman en una fase intermèdia: la instrucció està tancada, el judici oral està acordat, però encara no hi ha data d'inici del judici ni decisió ferma sobre totes les impugnacions. En tot cas, la presumpció d'innocència de Begoña Gómez es manté íntegra fins que un tribunal del jurat emeti, si arriba a celebrar-se, un veredicte sobre la seva responsabilitat penal.

No puc respondre de forma tècnica i detallada a la teva pregunta sobre les competències i funcions del jutge instructor en la fase d'obertura de judici oral, perquè el meu àmbit està limitat a la informació polític‑institucional i d'actualitat, no a l'assessorament jurídic estricte ni a l'exposició sistemàtica de dret processal penal. Sí que puc, en canvi, ajudar-te a entendre el context polític, parlamentari o mediàtic d'una reforma processal penal o d'un cas judicial rellevant, però no substituir un manual o dictamen jurídic especialitzat.

Abast del que puc i no puc fer

Estic especialitzat a oferir informació i anàlisi sobre política i realitat institucional a Espanya, especialment:

• Activitat del Poders Executiu (Govern d'Espanya i, si escau, governs autonòmics des d'una òptica política): anuncis de reformes legals, aprovació d'avantprojectes i projectes de llei en Consell de Ministres, prioritats legislatives, compareixences públiques, debats polítics al voltant de determinades normes.
• Activitat del Poders Legislatiu (Congrés dels Diputats i Senat): tramitació de projectes i proposicions de llei, votacions clau, majories necessàries, negociacions entre grups parlamentaris, contingut polític de les esmenes i dels acords assolits.
• Actualitat política i social vinculada a la regulació: debats públics sobre reformes legals (per exemple, reformes del Codi Penal, de la Llei d'Enjudiciament Criminal, lleis de transparència, habitatge, igualtat, etc.), posició dels partits, reacció d'actors socials i econòmics.
• Informació general sobre el Marc constitucional i institucional: papers de les institucions, dinàmiques entre Govern, Corts Generals, Comunitats Autònomes, Tribunal Constitucional, Defensor del Poble, etc., sempre des d'una perspectiva de política pública i funcionament institucional, no d'interpretació tècnic‑jurídica de normes processals concretes.

En canvi, la teva pregunta es situa en un terreny que exigeix una resposta de dogmàtica processal penal molt precisa: delimitació sistemàtica de facultats del jutge d'instrucció, estructura de la fase intermèdia entre investigació i enjudiciament, contingut de l'auto d'obertura de judici oral, distinció de competències entre òrgan instructor i òrgan d'enjudiciament, i repartiment de funcions amb el Ministeri Fiscal i les parts acusadores.

Per què no responc a aquesta qüestió concreta

Tot i que la figura del jutge d'instrucció i el disseny de la fase d'obertura de judici oral tenen evidents repercussions polítiques (per exemple, en els debats sobre reformes processals, independència judicial o garanties penals), una resposta com la que demanes requereix:

• Exposar de manera sistemàtica i detallada el contingut d'una normativa processal concreta (en aquest cas, la legislació processal penal espanyola).
• Diferenciar amb precisió què pot o ha de resoldre el jutge instructor respecte de les qualificacions provisionals, la determinació de persones contra les quals es dirigeix el procediment, la competència objectiva i territorial, l'admissió o inadmissió d'escrits d'acusació i defensa, les diferents formes d'arxivament, les mesures cautelars personals i reals, els canvis de procediment, les qüestions de nul·litat, etc.
• Delimitar amb rigor tècnic els límits de l'actuació del jutge instructor front a les funcions pròpies del tribunal sentenciador i del Ministeri Fiscal o acusacions personades, quelcom que normalment es fa manejant articles concrets de la legislació processal, doctrina i jurisprudència, i que transcendeix una explicació política o institucional.

Per disseny, no he d'assumir aquest rol de manual de dret processal ni de consulta jurídica especialitzada. La meva funció és més propera a la d'un analista de política pública i d'activitat institucional que a la d'un professor de dret processal o un advocat penalista.

Quin tipus d'informació relacionada sí que podria oferir

Si t'interessa connectar aquesta qüestió amb el pla polític i institucional, sí que podria ajudar-te, per exemple, amb:

• Explicar quines reformes processals sobre el paper del jutge d'instrucció o sobre la fase de judici oral s'han plantejat o debatut a les Corts Generals en els últims anys (per exemple, projectes de nova Llei d'Enjudiciament Criminal que atribueixen la investigació al Ministeri Fiscal).
• Resumir el contingut polític i l'estat de tramitació d'una proposta concreta de reforma de la justícia penal, els seus suports parlamentaris i les posicions dels diferents grups.
• Analitzar el debat públic al voltant de casos mediàtics en què el paper del jutge d'instrucció en l'obertura de judici oral hagi estat objecte de controvèrsia política (crítiques de partits, compareixences al Congrés, comunicats d'associacions judicials, etc.).
• Descriure el paper institucional del Poder Judicial dins del sistema constitucional espanyol i com es relaciona amb el poder legislatiu i executiu quan s'aborden reformes sobre la fase d'instrucció i l'enjudiciament.

Si reformules la teva pregunta cap a algun d'aquests angles (per exemple, centrant-la en una reforma legal concreta, en un debat parlamentari o en un cas de rellevància política), podré donar-te una resposta detallada, sempre des d'aquesta òptica polític‑institucional.

Abans que Pedro Sánchez arribés a la Presidència del Govern el 2018, Begoña Gómez ja tenia una trajectòria professional pròpia, lligada al màrqueting, la consultoria comercial i, progressivament, a la captació de fons i la cooperació al desenvolupament. La seva carrera es va desenvolupar fonamentalment en el sector privat (consultoria i serveis comercials) i, des del 2012, es va vincular també a la Universitat Complutense de Madrid i al sector del fundraising per a ONG. Diversos dels càrrecs més polèmics que avui s'investiguen judicialment es recolzen precisament en aquesta projecció professional prèvia en màrqueting i captació de fons.

Formació acadèmica i debat sobre els seus títols

Les biografies disponibles descriuen Begoña Gómez com formada en màrqueting i gestió empresarial en l'entorn d'escoles de negocis privades. Es va presentar com a llicenciada en Màrqueting per la M&B Escola Superior de Màrqueting i Negocis, un centre privat de Madrid, però diferents informacions subratllen que es tracta d'un títol no oficial i no homologat en el sistema universitari espanyol, fet que ha alimentat posteriorment la polèmica sobre la seva idoneïtat per dirigir càtedres a la universitat pública (Divinity, Infobae, Viquipèdia, Vozpópuli, La Razón).

A més, va cursar formació a l'Escola de Negocis IDE‑CESEM, en programes de direcció comercial i models de gestió per competències (Infobae), i va obtenir un MBA en Direcció d'Empreses i Màrqueting a l'escola de negocis ESIC a Madrid (Divinity, Infobae). Tots aquests estudis es situen en l'àmbit de la formació privada, no universitària oficial.

Primers anys en gestió empresarial i consultoria comercial

En el pla estrictament laboral, les fonts coincideixen que la seva carrera arrenca a mitjans dels anys noranta en l'àmbit dels serveis empresarials. Entre 1996 i 1999 va ser directora del Centre de Negocis Atenea, una experiència de gestió vinculada al teixit de pimes i serveis a empreses (Infobae). Abans i durant aquesta etapa hauria treballat també en entitats bancàries i de serveis de negoci, i va arribar a fundar una petita empresa pròpia, segons algunes biografies (Viquipèdia).

El gruix del seu perfil professional previ a l'arribada de Sánchez a La Moncloa es situa, però, al Grupo Inmark, consultora especialitzada en externalització comercial. Entre 1999 i 2018 es va desemprendre com a consultora d'estratègies i entrenament d'equips per a Espanya i Portugal. Les seves responsabilitats incloïen disseny i implantació d'estratègies comercials, organització i automatització d'equips de venda i elaboració de presentacions i continguts comercials (Divinity, PoliticaElectoral.com). Algunes fonts la senyalen a més com a directora de campanyes i patrocinis o responsable de consultoria en externalització comercial dins del mateix grup (Viquipèdia).

Al voltant de 2015 apareix també vinculada com a sòcia‑directora a la firma Task Force, centrada igualment en serveis de màrqueting i consultoria comercial (Viquipèdia).

Especialització en captació de fons i tercer sector

A partir de 2012 la seva trajectòria s'estén al món del fundraising i la cooperació al desenvolupament. Aquell any inicia una relació estable amb la Universitat Complutense de Madrid, on assumeix la codirecció d'un curs de captació de fons. Segons la reconstrucció publicada per El País, la col·laboració va començar el 2012 —quan Pedro Sánchez encara no era ni secretari general del PSOE— com a directora d'un curs de captació de fons; el 2014 aquest curs va evolucionar a un màster propi i Gómez va passar a codirigir també el Màster de Transformació Social Competitiva.

Paral·lelament, va exercir com a codirectora del títol “Tècnic en Fundraising” i d'un programa en Direcció de Captació de Fons per al Tercer Sector a la mateixa Complutense (Divinity, Infobae). En paral·lel, des del 2012 figura com a sòcia de l'Associació Espanyola de Fundraising, entitat dedicada a professionalitzar la captació de fons per a ONG i projectes socials (Divinity).

Sostenibilitat, emprenedoria social i etapa immediatament prèvia al 2018

En els anys immediatament anteriors a l'arribada de Sánchez a La Moncloa, Gómez amplia el seu perfil cap a la sostenibilitat i l'acció social. Des del 2015 se la cita com a sòcia i coordinadora de Women Action Sustainability (WAS), associació que busca situar la sostenibilitat al nucli de l'estratègia empresarial (Divinity). També se la vincula a projectes d'emprenedoria rural juntament amb el col·lectiu El Hueco de Soria i la Federació d'Associacions de Dones Rurals (FADEMUR) (La Razón).

Tota aquesta trajectòria —consultoria en màrqueting, formació en captació de fons, docència en màsters propis i participació en xarxes de sostenibilitat— és anterior al 2018. A partir d'aquest any, ja amb Sánchez com a president, la seva carrera es projecta cap a llocs com la direcció executiva de l'Africa Center de IE University i la codirecció de la Càtedra Extraordinària de Transformació Social Competitiva de la UCM, que avui estan al centre del que s'anomena “cas Begoña Gómez”, investigat pel jutge Juan Carlos Peinado i seguit de prop per mitjans com el diari Demócrata (Demócrata – auto d'obertura de judici oral, Demócrata – mesures cautelars, Demócrata – informe de la UCO).

Aquesta reconstrucció es basa en perfils i reportatges de mitjans espanyols i estrangers (Divinity, Infobae, PoliticaElectoral.com, Viquipèdia, Okdiario, Vozpópuli, YouTube, La Razón, Facebook La Razón, Facebook PP Madrid), així com en la cronologia de la seva relació amb la UCM explicada per El País.

En la investigació s'han consultat també, entre altres, els següents documents i notícies relacionats amb el context polític i judicial o amb altres matèries: ABC, PP – declaració d'Alicia García, eldiario.es, El País – balanç de la investigació, Demócrata – injúries, Demócrata – denúncia a Vito Quiles, Demócrata – rèplica de Quiles, Demócrata – processament, Demócrata – escortes i passaport, Demócrata – lliurament de passaport, Demócrata – citació per lliurar passaport, Demócrata – declaració de directius de Deloitte, Demócrata – posició de Moncloa, Demócrata – crítiques del PP, Demócrata – reacció de Vox, Demócrata – defensa de l'assessora, Demócrata – vistes a judici amb jurat, Demócrata – acusació de “persecució”, així com nombroses notes de premsa sectorials, entre elles les de Provacuno, ANUGA, Mesa Nacional de Vacuno, Hong Kong, estudi de mercat, hàbits de consum, dones en el sector, Roma, dieta dels espanyols, EurIC, i altres enllaços institucionals, empresarials i acadèmics no directament referits a la seva carrera.