La Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat ha enfortit l'ús de la realitat virtual immersiva (RVI) a les presons catalanes com a eina innovadora per reforçar la rehabilitació de condemnats per delictes de violència masclista, mitjançant l'ús d'ulleres específiques per aplicar aquesta tècnica.
Amb aquest sistema, les persones internes poden viure escenes de violència des del punt de vista de la víctima, una vivència que "fomenta la millora de l'empatia, la responsabilització i la presa de consciència sobre les conseqüències de la conducta violenta", segons ha detallat aquest dimarts el departament en un comunicat.
La RVI s'integra en els programes de tractament especialitzats que el sistema penitenciari de Catalunya desenvolupa des de fa més de tres dècades per abordar la violència masclista, i s'aplica a tots els centres penitenciaris de règim ordinari, excepte Brians 1, que actua com a centre de referència per a interns preventius.
El disseny del projecte busca que les persones condemnades aprenguin a detectar i transformar els factors psicològics, emocionals i socials que influeixen en la seva conducta delictiva, incorporant la realitat virtual com a suport a les intervencions terapèutiques ja existents.
Funcionament de les sessions amb realitat virtual
Per participar en les sessions, s'utilitzen unes ulleres de realitat virtual i dos comandaments que reprodueixen en l'entorn digital els moviments del cos de la persona usuària. D'aquesta manera, l'intern pot veure, sentir i sentir-se, durant uns instants, com si fos una víctima de violència masclista.
El programa inclou diferents escenaris virtuals, entre els quals destaca el denominat "embodiment" (o corporeïtzació), que permet experimentar la situació des del cos de la víctima. Aquesta tècnica ha estat objecte de diversos estudis i publicacions científiques que avalen la seva utilitat en l'àmbit de la intervenció amb agressors.
A més, s'incorporen altres escenes, com l'observació d'una discussió de parella en un local públic o una conversa simulada entre agressor i víctima, en la qual la persona participant alterna entre ambdós punts de vista per aprofundir en la comprensió del dany causat.
Més interns en programes de rehabilitació
Durant 2025, un total de 1.344 interns van ingressar a les presons catalanes per delictes vinculats a la violència de gènere, dels quals 596, el 44%, van participar en programes específics de rehabilitació per la violència masclista, la qual cosa suposa un augment del 38% respecte a l'exercici anterior.
La taxa de participació en aquests programes ha passat del 34,9% en 2024 al 44,3% en 2025, un creixement que "consolida la creixent" tendència en l'accés a recursos especialitzats d'intervenció i tractament per a aquest tipus de delictes.
La realitat virtual immersiva es concep com una eina integrada en els programes de rehabilitació i no com un substitut de la resta de components terapèutics, que continuen sent la base del treball amb els interns.
Impacte en la reincidència i lideratge europeu
La taxa de reincidència en delictes de violència de gènere se situa en el 17,7%, tres punts per sota de la taxa de reincidència general, que arriba al 21,1%, segons l'última recerca de reincidència penitenciària publicada en 2023 pel Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
Catalunya s'ha consolidat com una de les administracions penitenciàries europees amb més experiència en l'aplicació de la realitat virtual immersiva per a la rehabilitació de persones condemnades per violència masclista, integrant aquesta tecnologia en una estratègia d'intervenció de llarg recorregut.