La vaga general convocada per aquest dimecres 11 de novembre ha obert un debat sobre les possibles conseqüències econòmiques. Distintes organitzacions empresarials han advertit de l’impacte que la interrupció de l’activitat pot tenir sobre les empreses i el conjunt de l’economia.
Conpymes ha plantejat dos escenaris per estimar l’efecte de la vaga. Amb un nivell d’afectació del 30%, calcula que l’activitat econòmica perjudicada ascendiria a 1.850 milions d’euros, equivalents a l’0,11% del PIB. Si el seguiment assolís el 70%, la xifra s’elevaria a 4.560 milions, el 0,27% del producte interior brut.
L’organització sosté que les petites empreses i els autònoms seran especialment vulnerables a les interrupcions de l’activitat, en disposar de menys capacitat per absorbir-ne les conseqüències. El seu president, José María Torres, també ha qüestionat que la mobilització sindical pugui resoldre problemes com l’accés a l’habitatge.
Per la seva banda, el Club de Exportadores e Inversores Españoles estima que una vaga de seguiment generalitzat podria afectar a 1.600 milions d’euros en producció exportable. El seu president, Antonio Bonet, ha advertit a més que la convocatòria pot transmetre una imatge d’incertesa als inversors internacionals.
CEOE i CEPYME adverteixen del perjudici per a les empreses
CEOE i CEPYME van rebutjar la convocatòria en un comunicat conjunt publicat el 6 d’octubre. Ambdues organitzacions van considerar que les reivindicacions relacionades amb l’habitatge corresponen a les administracions públiques i van criticar que es traslladi a les empreses i a l’activitat econòmica el cost de la protesta.
El president de CEOE, Antonio Garamendi, va afirmar que els empresaris seran els «pagadors o damnificats» d’una vaga que, segons el seu parer, va dirigida contra un problema que no és responsabilitat de les companyies. La patronal no ha acompanyat aquestes declaracions amb una previsió econòmica pròpia sobre l’impacte de la jornada.
La presidenta de CEPYME, Ángela de Miguel, també ha advertit que l’atur perjudicarà especialment les petites i mitjanes empreses i els autònoms, que compten amb menys marge per afrontar una interrupció de la seva activitat. Tampoc ha concretat una xifra sobre les possibles conseqüències econòmiques.
Els sindicats defensen que les empreses poden apujar els salaris
Els secretaris generals de CCOO i UGT han defensat les reivindicacions salarials vinculades a la convocatòria i han qüestionat els arguments empresarials sobre la manca de capacitat per assumir increments retributius.
En una entrevista publicada el 8 de novembre, Unai Sordo va sostenir que els marges empresarials permeten millorar els salaris i va defensar pujades generals d’al voltant del 4%, que podrien arribar al 7% en els convenis amb remuneracions més baixes.
Pepe Álvarez també va qüestionar la posició de les empreses i va assenyalar que els marges empresarials podrien superar el 18%. El secretari general de la UGT havia situat dies abans la patronal com la principal destinatària de la convocatòria, per la seva posició en la negociació de les reivindicacions sindicals.