Alerta per tempestes a la vall de l'Ebre: on poden produir-se crescudes sobtades aquesta tarda

La gestió d'avisos per tempestes a Espanya es recolza en dues peces diferents però connectades: els avisos meteorològics d'AEMET i els avisos/seguiment hidrològic de les confederacions hidrogràfiques, entre elles la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Cada organisme té procediments propis i es coordina a través dels centres d'emergències autonòmics i, en grans episodis, del CECOPI.

1. Com emet AEMET els avisos de tempestes

Segons el delegat d'AEMET a Cantàbria, l'agència treballa amb una xarxa d'estacions meteorològiques, globus de radiosondatge, radars i satèl·lits, les dades dels quals alimenten models numèrics de predicció que es recalculen de forma contínua (entrevista a eldiario.es). A partir d'aquests models s'elabora la predicció i, quan es preveuen fenòmens potencialment adversos (pluges intenses, tempestes, calamarsa, vent fort…), s'entra en l'àmbit del Pla Meteoalerta.

El sistema Meteoalerta estableix llindars específics per zona, que tenen en compte no només la intensitat física del fenomen, sinó també la vulnerabilitat de la zona i el grau d’“acostumament” de la població a certs valors. El mateix delegat explica que el llindar per emetre avís per gelades o neu no és el mateix a la costa que a zones d’interior molt fredes, i que la península es divideix en àrees climàticament homogènies per ajustar aquests llindars.

Amb aquests criteris, AEMET emet avisos de tres nivells principals (recollits, per exemple, en el BOE i en guies divulgatives):

• Groc: risc baix però real, rellevant per a activitats sensibles o col·lectius vulnerables.
• Taronja: risc important, amb alta probabilitat d’incidències rellevants sobre mobilitat, béns i persones.
• Vermell: risc extrem, reservat a situacions de perill molt greu i generalitzat.

Els avisos indiquen el fenomen (tempestes, pluja intensa, etc.), la zona afectada, l’interval horari i, sovint, la probabilitat que es materialitzi l’episodi. Es difonen a través del mapa oficial d’avisos a la web i app d’AEMET, a més de xarxes socials i canals específics per a emergències.

En episodis d’especial impacte, AEMET pot emetre un avís especial i, en el cas de danàs o borrasques molt adverses, donar-los un nom propi, precisament per millorar la comunicació i la preparació d’administracions i ciutadania (nota del MITECO).

Actualització dels avisos

La mateixa AEMET i diversos butlletins autonòmics subratllen que els avisos són dinàmics: poden activar-se, ampliar-se, reduir-se de nivell o desactivar-se segons evolucioni l’atmosfera. Per això s’insisteix a consultar la informació “en temps real” al llarg del dia, sobretot en situacions convectives de tempestes on la localització exacta pot canviar amb poques hores de marge.

2. Què fa la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre

La CHE no emet avisos meteorològics, sinó informació i avisos hidrològics relacionats amb crescudes i avenides. El seu paper s’aprecia bé en diverses notes de Protecció Civil de Catalunya, on s’indica que, davant episodis de pluja intensa, la CHE:

• “Activa la intensificació de la vigilància” per la previsió meteorològica adversa.
• “Recorda la possibilitat de crescudes sobtades importants de caràcter local en barrancs i rieres” de les zones més afectades (INUNCAT, 31/08/2025).
• Manté “la vigilància en rius i barrancs petits” en àrees concretes de la conca del Segre i els seus afluents, en coordinació amb el centre d’emergències català (INUNCAT, 23/07/2025).

En altres comunicacions es recull que la CHE, davant episodis previstos per AEMET, adverteix de crescudes importants en barrancs del Pirineu, Lleida, Castelló i Terol (crònica a El Mundo). Aquesta informació hidrològica es basa en les seves xarxes d’aforament i control de cabals i serveix de referència als plans d’inundació autonòmics.

Una nota de la Generalitat Valenciana sobre la DANA de 2024 recorda, a més, que la comunicació d’avisos hidrològics davant possibles avenides correspon als organismes de conca, i que aquests avisos es canalitzen a través dels centres autonòmics de coordinació d’emergències cap a Protecció Civil estatal (Comunitat Valenciana, 04/11/2024).

3. Coordinació entre AEMET, CHE i els centres d’emergències

La coordinació s’articula en diversos nivells:

• Els centres autonòmics (com el 112 valencià) mantenen contacte permanent amb el servei de predicció d’AEMET per ajustar les seves fases de preemergència, i alhora comunicació continuada amb les confederacions del Xúquer, Segura i Ebre “per informar-se i fer seguiment dels cabals” (campanya de prevenció d’inundacions, GVA).
• En grans emergències es constitueix el CECOPI, on AEMET aporta avisos i dades “actualitzats, validats i transmesos de forma directa” que es consideren informació prioritària per a la presa de decisions, mentre les confederacions aporten l’estat de rius i embassaments.
• Sobre aquesta base, les comunitats activen els seus plans d’inundacions (INUNCAT, PERI, INUNCAM, etc.) i, si escau, Protecció Civil pot arribar a activar sistemes d’alerta a la població (com ES-Alert), diferents i posteriors als avisos tècnics d’AEMET i als avisos hidrològics de la CHE.

En resum, AEMET decideix quan i com s’avisa de la tempesta (nivell i zona), mentre que la CHE decideix com es vigilen i es comuniquen les crescudes derivades d’aquesta tempesta a la conca de l’Ebre. Ambdós fluxos conflueixen als centres d’emergències, que són els qui transformen aquesta informació en decisions operatives sobre protecció civil.

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) és l’organisme de conca estatal responsable del domini públic hidràulic a tota la demarcació de l’Ebre. En matèria de crescudes, avenides, inundacions i alertes hidràuliques, les seves competències es recolzen principalment en el Text Refós de la Llei d’Aigües (Reial Decret Legislatiu 1/2001) i en el Reial Decret 903/2010, d’avaluació i gestió de riscos d’inundació, a més dels plans hidrològics i de gestió del risc d’inundació específics de l’Ebre.

1. Competències bàsiques com a organisme de conca

L’article relatiu als organismes de conca a la Llei d’Aigües atribueix a les confederacions, i per tant a la CHE, entre altres, les següents funcions directament relacionades amb crescudes i inundacions:

• Atorgar autoritzacions i concessions referents al domini públic hidràulic (rius, cursos, marges i zones de servitud i policia), així com vigilar-ne el compliment. Això inclou autoritzar o informar sobre obres, defenses i ocupacions en zones inundables.
• Realitzar aforaments, estudis d’hidrologia i informació sobre crescudes, i exercir el control de la qualitat de les aigües. La Llei d’Aigües menciona expressament la “informació sobre crescudes” com a tasca dels organismes de conca.
• Estudiar, projectar, executar, conservar, explotar i millorar les obres hidràuliques de la seva competència (presas, encausaments, defenses, restauracions fluvials, etc.), incloses les destinades a laminar avenides i reduir el risc d’inundació.
• Definir objectius i programes de qualitat associats a la planificació hidrològica, rellevants quan les avenides arrosseguen sediments o contaminants.
• Elaborar plans, programes i accions per a una adequada gestió de les demandes i usos de l’aigua, la qual cosa condiciona l’explotació d’embassaments en episodis de crescuda.
• Assessorar l’Administració General de l’Estat, comunitats autònomes, entitats locals i particulars en matèries relacionades amb les aigües i el domini públic hidràulic.

2. Gestió del risc d’inundació i planificació

El Reial Decret 903/2010 desenvolupa la Directiva europea d’inundacions i assigna als organismes de conca un paper central en la gestió del risc:

• Avaluació preliminar del risc d’inundació a la demarcació de l’Ebre, identificant les zones amb risc potencial significatiu.
• Elaboració de mapes de perillositat (extensió i calats per a diferents períodes de retorn, incloses avenides extremes) i mapes de risc (població afectada, activitats econòmiques, infraestructures, zones protegides).
• Redacció dels Plans de Gestió del Risc d’Inundació (PGRI) per a la part espanyola de la demarcació de l’Ebre, amb programes de mesures que inclouen obres estructurals, restauració fluvial i mesures no estructurals (limitació d’usos en zones inundables, millora de la informació, etc.).
• Coordinació amb la planificació hidrològica general: els plans hidrològics de l’Ebre han d’incorporar criteris i actuacions per prevenir i mitigar danys per inundacions i avenides.
• Relació amb l’ordenació del territori: el reial decret estableix que els instruments urbanístics i d’ordenació del sòl han de ser compatibles amb els plans de gestió del risc d’inundació i amb la normativa sectorial, cosa que en la pràctica fa de la CHE un actor clau a través dels seus informes sobre planejament i projectes en zones inundables.

3. Sistemes automàtics d’informació hidrològica (SAIH) i alertes

Tot i que la normativa estatal no detalla conca a conca, la pràctica i els plans autonòmics mostren clarament el paper de les confederacions en els Sistemes Automàtics d’Informació Hidrològica (SAIH) i en les alertes:

• Els organismes de conca són responsables de l’explotació de les xarxes SAIH, que registren en temps real precipitacions, nivells i cabals i són la base de la “informació sobre crescudes” a la qual es refereix la Llei d’Aigües.
• En el Pla Especial d’Inundacions de la Comunitat Valenciana, per exemple, s’assignen a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer funcions específiques de:
  • Proporcionar al centre d’emergències autonòmic dades SAIH en temps real quan es declara la preemergència, especialment superant determinats llindars de precipitació.
  • Generar avisos automàtics a protecció civil per superació de llindars de pluja o cabal mesurats per la xarxa SAIH.
  Aquest esquema il·lustra el model general aplicable a la CHE a la seva demarcació: la confederació mesura, analitza i avisa els serveis d’emergència, que són els qui declaren les fases d’emergència i comuniquen a la població.
• Notes oficials sobre la presa de Rialb (Catalunya) mostren com la CHE informa Protecció Civil, participa en comitès tècnics del pla INUNCAT i manté reunions de seguiment en episodis de risc, reflectint la seva funció tècnica i de coordinació.
• A escala estatal, iniciatives com el portal GOTA, que integra informació de confederacions, AEMET i sistemes europeus d’alerta d’inundacions, s’alimenten de les dades que generen aquests organismes, inclosa la CHE, per anticipar avenides.

4. Què no fa la CHE en matèria d’alertes

És important distingir competències:

• La CHE no exerceix funcions de protecció civil en sentit estricte: no declara nivells d’emergència, no ordena evacuacions ni envia missatges massius a la població. Aquesta responsabilitat recau en les comunitats autònomes (plans INUNCAT, INUNCYL, etc.) i, si escau, en l’Estat a través dels plans estatals de protecció civil.
• El seu paper és essencialment tècnic i de gestió del domini públic hidràulic: explotar preses i cursos d’aigua de forma segura, mesurar i comunicar la situació hidrològica, dissenyar defenses, restaurar rius i emetre informes i informació hidrològica que serveixin de base a les decisions de protecció civil.

En síntesi, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre és l’autoritat tècnica sobre rius i embassaments a la seva demarcació: planifica i executa les obres de defensa, monitoritza en temps real crescudes i cabals a través del SAIH, genera informació i avisos hidrològics a protecció civil i condiciona l’ocupació de zones inundables. La decisió d’activar alertes a la ciutadania i gestionar l’emergència correspon, però, als sistemes de protecció civil estatal i autonòmics.

Els requisits legals perquè un municipi pugui activar plans d’emergència davant inundacions es recolzen, primer, en el marc estatal de protecció civil i gestió del risc d’inundació, i després en la normativa autonòmica específica d’Aragó, Navarra i Catalunya, que concreta les obligacions municipals.

1. Marc estatal comú

A escala estatal, la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil (text al BOE) i la Norma Bàsica de Protecció Civil, aprovada pel Reial Decret 524/2023, de 20 de juny (RD 524/2023), fixen:

• L’existència de plans territorials i plans especials per a riscos concrets (entre ells, inundacions), en la seva estructura s’integren els plans d’àmbit local.
• Un contingut mínim dels plans: anàlisi de riscos, organització de comandaments, centres de coordinació, grups d’acció, fases i situacions operatives (0, 1, 2 i 3) i procediments d’informació a la població.
• La necessitat que els plans locals estiguin coordinats i integrats en els plans autonòmics i, si escau, en el Pla Estatal.

Per al risc d’inundacions, el Reial Decret 903/2010, de 9 de juliol, d’avaluació i gestió de riscos d’inundació (RD 903/2010) i el Pla Estatal de Protecció Civil davant el risc d’inundacions, aprovat per Resolució de 2 d’agost de 2011 (Pla Estatal), exigeixen:

• Que les diferents administracions, incloses les locals, participin en la avaluació del risc i en l’elaboració de cartografia de perillositat i risc d’inundació.
• Que els plans de protecció civil es basin en aquesta informació i estableixin mecanismes de cooperació interadministrativa.

En conseqüència, tot municipi que vulgui activar un pla d’emergència per inundacions ha de:

• Disposar d’un pla de protecció civil municipal o d’actuació municipal quan així ho prevegi la normativa autonòmica o el pla especial d’inundacions.
• Comptar amb un mapa i catàleg de riscos que identifiqui les zones inundables i elements vulnerables.
• Definir en el pla fases i llindars d’activació, autoritat competent (normalment l’Alcaldia) i els mecanismes d’avís al 112 i a la comunitat autònoma.
• Preveure procediments d’informació a la població i d’autoprotecció, així com exercicis i simulacres.

2. Aragó

La Llei 4/2024, de 28 de juny, del Sistema de Protecció Civil i Gestió d’Emergències d’Aragó (Llei 4/2024) i el Pla especial de protecció civil davant el risc d’inundacions d’Aragó (PROCINAR), aprovat pel Decret 201/2019 (PROCINAR), concreten que:

• Les entitats locals formen part del sistema de protecció civil aragonès i han d’elaborar i aprovar plans de protecció civil (articles de la Llei 4/2024 sobre entitats locals i municipis).
• Els municipis > 20.000 habitants han de:
  • Crear l’estructura municipal de protecció civil.
  • Elaborar i aprovar el Pla Territorial Municipal de protecció civil, que haurà d’integrar el risc d’inundacions i coordinar-se amb el PLATEAR i el PROCINAR.
  • Disposar de catàleg i mapa de riscos i de mitjans i recursos.
  • Implantar els plans (campanyes d’informació, simulacres) i constituir, quan correspongui, el Cecopal (centre de coordinació municipal).
• Els municipis < 20.000 habitants han de, com a mínim, mantenir catàleg i mapa de riscos i integrar-se en el pla comarcal; alguns podran elaborar pla propi quan els seus riscos ho aconsellin.
• L’alcalde o alcaldessa és la màxima autoritat de protecció civil municipal, responsable de:
  • Declarar l’emergència i l’activació del pla municipal davant inundacions.
  • Comunicar de forma immediata al Centre d’Emergències 112 Aragó i coordinar-se amb la comunitat autònoma.

3. Navarra

La Llei Foral 8/2005, de 1 de juliol, de protecció civil i atenció d’emergències de Navarra (Llei Foral 8/2005), modificada per les Lleis Forals 8/2019 i 8/2023, i el Pla Especial de Protecció Civil davant el Risc d’Inundacions de la Comunitat Foral (Acord de 28 de març de 2011; pla especial d’inundacions), estableixen:

• Estan obligats a elaborar i aprovar un pla municipal de protecció civil:
  • Els municipis amb població > 20.000 habitants.
  • Els municipis inclosos en el Catàleg i Mapa de Riscos de Navarra per la seva situació geogràfica o la seva activitat (industrial, turística, etc.).
• Els plans municipals i supramunicipals s’aproven pel Ple de l’entitat local i han de ser homologats per la Comissió de Protecció Civil de Navarra, que verifica la seva adequació al Pla Territorial.
• Els plans especials (com el d’inundacions) poden designar municipis obligats a disposar de plans d’actuació municipal específics davant aquest risc.
• La Llei Foral 8/2005 disposa que els plans han d’estar permanenment actualitzats i que l’Alcaldia és la màxima autoritat de protecció civil municipal, amb la facultat de:
  • Activar i desactivar el Pla Territorial Municipal.
  • Sol·licitar mitjans i l’activació de plans d’àmbit superior.
• Existeix una Xarxa d’Alarma i Alerta que defineix llindars d’adversitat i implica la difusió d’avisos a entitats locals; els serveis i entitats vinculades a emergències han de comunicar al Centre de Gestió d’Emergències qualsevol situació que pugui donar lloc a una emergència de protecció civil.

4. Catalunya

A Catalunya, sense entrar en normes no llistades en les cerques, el marc ve donat per:

• La legislació bàsica estatal citada (Llei 17/2015, Norma Bàsica i RD 903/2010).
• Els plans de gestió del risc d’inundació per a la conca fluvial de Catalunya, com el aprovat pel Reial Decret 688/2023, de 18 de juliol (pla de gestió del risc d’inundació), que s’elaboren en col·laboració amb les autoritats de protecció civil.
• El corresponent pla territorial de protecció civil i pla especial autonòmic d’inundacions, que, conforme a la Norma Bàsica, fixen:
  • Quins municipis han de disposar de pla d’actuació municipal davant inundacions.
  • La integració d’aquests plans municipals en l’estructura de planificació autonòmica.
  • Els criteris d’activació (fases i situacions), l’autoritat municipal competent (habitualment l’Alcaldia) i els procediments de coordinació amb el 112 i la Generalitat, així com d’avís a la població.

En síntesi, a les tres comunitats els ajuntaments necessiten: disposar d’un pla municipal o integrar-se en un supramunicipal quan així ho exigeixen la Llei bàsica i la normativa autonòmica, basar-se en una anàlisi de risc d’inundació, definir una cadena clara de comandament i coordinació amb la comunitat autònoma i l’Estat, i complir amb les obligacions d’avís i informació a la població en activar els seus plans d’emergència.