Les comunitats de propietaris que vulguin substituir la caldera de calefacció del seu edifici per un sistema d’aerotèrmia es podran beneficiar de nous incentius econòmics aprovats pel Govern. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha establert un sistema de bonificacions que permet augmentar el valor dels estalvis energètics generats per aquestes instal·lacions, amb l’objectiu de facilitar la substitució de sistemes de calefacció convencionals per tecnologies renovables. La mesura, publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el passat 7 de novembre, s’adreça tant a edificis residencials amb calefacció central com a comunitats que decideixin substituir les calderes individuals dels seus habitatges per una instal·lació col·lectiva.
La principal novetat és que els edificis amb calefacció centralitzada podran multiplicar per tres l’estalvi energètic reconegut mitjançant els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE), mentre que aquells que substitueixin sistemes individuals per una bomba de calor centralitzada podran multiplicar-lo per quatre. Aquests coeficients permeten incrementar el valor econòmic de les actuacions, encara que no signifiquen que el Govern pagui tres o quatre vegades el cost de l’obra. L’incentiu s’obté a través d’un mecanisme que permet monetitzar els estalvis energètics certificats, de manera que la quantitat final dependrà de les característiques de la instal·lació i de les condicions acordades amb les empreses participants.
L’aprovació coincideix amb la publicació d’una nova guia pràctica de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE), destinada a resoldre els dubtes dels veïns sobre la instal·lació d’aerotèrmia i geotèrmia en edificis existents. El document explica les possibilitats d’adaptació de les instal·lacions, els tràmits necessaris i els mecanismes de finançament disponibles, en un context en què nombroses comunitats han d’afrontar la renovació de sistemes de calefacció antics.
Els nous incentius per canviar una caldera per aerotèrmia: fins a quatre vegades l’estalvi energètic
La resolució del MITECO, datada el 3 de novembre i publicada al BOE el dia 7, desenvolupa el pla d’impuls de les bombes de calor previst a l’Reial decret llei 7/2026, de 20 de març. El seu objectiu és augmentar l’atractiu econòmic de les inversions que permetin substituir calderes tradicionals per sistemes de climatització més eficients mitjançant l’aplicació de coeficients multiplicadors en el sistema CAE.
Això significa que una comunitat de propietaris que substitueixi la seva antiga caldera centralitzada per una bomba de calor podrà obtenir certificats calculats sobre el triple de l’estalvi energètic reconegut, sempre que compleixi les condicions tècniques exigides. Si l’edifici disposa de calderes individuals i els veïns acorden instal·lar un sistema centralitzat, el multiplicador arribarà a quatre vegades l’estalvi.
Per exemple, si una actuació genera un estalvi energètic certificable de 100.000 quilovats hora (kWh) i compleix els requisits per aplicar el coeficient de tres, el sistema reconeixerà 300.000 kWh a efectes dels CAE. Tanmateix, aquesta multiplicació no equival a rebre automàticament una subvenció d’una quantitat determinada. L’ingrés dependrà del valor econòmic que s’acordi per als certificats i de les despeses i condicions del procediment.
Què són els Certificats d’Estalvi Energètic i com permeten recuperar part de la inversió
Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE) són un instrument que permet reconèixer els estalvis d’energia obtinguts mitjançant determinades actuacions d’eficiència energètica. Cada certificat representa un quilovatio hora d’energia final estalviada i pot utilitzar-se dins d’un sistema regulat en el qual participen empreses energètiques obligades a complir objectius d’estalvi.
A la pràctica, una comunitat de propietaris que substitueixi la seva caldera pot obtenir una compensació econòmica pels estalvis generats. Per fer-ho, el titular d’aquests estalvis ha d’acordar-ne la cessió a una empresa habilitada per participar en el sistema, directament o mitjançant un intermediari autoritzat, com pot ser una empresa instal·ladora. Els estalvis s’hauran de verificar i certificar d’acord amb el procediment establert.
La diferència respecte a una subvenció tradicional és important. Els CAE no consisteixen en una quantitat fixa que l’Administració concedeix per instal·lar aerotèrmia, sinó en un mecanisme que permet vendre o cedir l’estalvi energètic reconegut a canvi d’una contraprestació. Per tant, dues comunitats amb instal·lacions similars podrien obtenir quantitats diferents segons l’estalvi acreditat, les característiques del projecte i les condicions econòmiques negociades.
Els nous coeficients multiplicadors pretenen elevar aquest valor econòmic perquè la substitució de calderes resulti més atractiva. No obstant això, la resolució estableix requisits tècnics i un límit global al volum d’estalvi que pot beneficiar-se d’aquests multiplicadors, de manera que la seva aplicació no està garantida de manera il·limitada per a qualsevol instal·lació.
Qui pot sol·licitar els incentius per instal·lar aerotèrmia al seu edifici
El nou sistema està adreçat a propietaris d’habitatges unifamiliars, pisos amb instal·lacions individuals i comunitats de propietaris que substitueixin els seus sistemes de calefacció. En el cas dels edificis residencials, s’hi poden acollir tant aquells que disposen d’una caldera comunitària com els que decideixin passar de calderes individuals a un sistema centralitzat.
La normativa també contempla actuacions de rehabilitació energètica profunda i instal·lacions que combinen determinades calderes existents amb bombes de calor, tot i que aquestes últimes han de complir requisits específics segons la zona climàtica i les característiques tècniques de l’edifici.
No qualsevol aparell d’aire condicionat o sistema de climatització permet accedir als nous multiplicadors. La resolució es refereix a bombes de calor hidròniques d’accionament elèctric, és a dir, equips que utilitzen aigua o un fluid basat en aigua com a circuit secundari. Entre les tecnologies admeses hi figuren els sistemes d’aerotèrmia aire-aigua i determinades instal·lacions geotèrmiques i hidrotèrmiques.
A més, les actuacions s’han d’ajustar a les fitxes tècniques aprovades pel Ministeri, que estableixen condicions sobre l’eficiència energètica mínima, el funcionament dels equips, la instal·lació i el manteniment. Per això, abans d’aprovar una obra, la comunitat haurà de comprovar amb una empresa especialitzada si el projecte compleix els requisits necessaris per generar certificats amb els nous coeficients.
Tot i que els propietaris són qui pot promoure la inversió i beneficiar-se econòmicament de l’estalvi, la sol·licitud formal d’emissió dels CAE correspon als subjectes obligats o als delegats habilitats en el sistema, no a qualsevol veí pel seu compte. La comunitat haurà de canalitzar l’operació mitjançant els acords i contractes corresponents.
Els llars vulnerables podran accedir a incentius addicionals del 50%
La resolució incorpora una mesura específica per reforçar la protecció dels llars amb menys recursos. Les actuacions realitzades en habitatges ocupats per consumidors vulnerables, vulnerables severs o en risc d’exclusió social podran aplicar un multiplicador addicional d’1,5, sempre que es compleixin els requisits exigits.
Això significa que el coeficient previst per a l’actuació pot incrementar-se un 50% quan hi concorri la condició de vulnerabilitat reconeguda per la normativa. Per exemple, un multiplicador de tres podria elevar-se a 4,5 sobre l’estalvi elegible corresponent, encara que el càlcul s’haurà d’ajustar a les condicions establertes per a cada habitatge i actuació.
El Ministeri utilitza com a referència les categories de vulnerabilitat regulades per al bo social elèctric. Tot i això, queden exclosos d’aquesta millora qui tinguin reconegut el bo social només per disposar del títol de família nombrosa sense complir els requisits de renda previstos.
La norma també permet aplicar aquesta protecció quan el consumidor vulnerable sigui un llogater o una persona que ocupi un habitatge cedit. En aquests casos, estableix condicions addicionals: la situació de vulnerabilitat s’ha de mantenir durant almenys dos anys i el llogater no podrà incrementar el lloguer durant aquest període. Si el contracte finalitza abans, s’hauran de complir els compromisos previstos per garantir la continuïtat de la protecció.
Fins quan es poden sol·licitar els nous incentius d’aerotèrmia
El calendari és un dels aspectes més importants per a les comunitats que estiguin estudiant renovar les seves instal·lacions. Els nous coeficients es poden aplicar a actuacions iniciades des del 22 de març de 2026, data d’entrada en vigor del Reial decret llei que va establir el pla d’impuls de les bombes de calor.
Amb caràcter general, el termini d’aplicació finalitza el 30 de novembre de 2027, però les actuacions promogudes per comunitats de propietaris disposen d’una ampliació fins al 31 de desembre de 2027. Això permet que determinats projectes iniciats durant 2026 també es puguin beneficiar del nou sistema si reuneixen les condicions exigides.
A més, la resolució diferencia entre la data d’execució de les obres i la presentació dels expedients CAE. Les sol·licituds que incloguin els nous coeficients multiplicadors es podran presentar des del 15 de gener de 2027, amb un termini general fins al 31 de desembre d’aquell any. Per a les comunitats de propietaris, la tramitació es pot estendre fins al 28 de febrer de 2028.
La normativa estableix igualment que el multiplicador només es podrà sol·licitar una vegada per actuació. Les operacions els certificats de les quals ja hagin estat emesos mitjançant una resolució favorable no es podran tornar a presentar per obtenir de nou l’incentiu.
Per això, les comunitats que estiguin preparant una substitució de caldera hauran de coordinar l’execució de l’obra, la documentació tècnica i el procediment de certificació, especialment quan pretenguin beneficiar-se dels nous coeficients.
Què ha d’aprovar una comunitat de veïns per canviar la calefacció central
La substitució d’una caldera comunitària no depèn exclusivament que hi hagi un incentiu econòmic. La comunitat de propietaris ha d’adoptar l’acord corresponent i valorar la viabilitat tècnica i financera del projecte, incloent el cost dels equips, les possibles modificacions a les instal·lacions interiors i el manteniment posterior.
L’article 17.2 de la Llei de Propietat Horitzontal estableix que les actuacions de millora de l’eficiència energètica acreditables mitjançant certificat energètic, o la implantació de fonts renovables d’ús comú, poden aprovar-se per majoria simple de propietaris i quotes de participació quan es compleixen determinades condicions econòmiques. En concret, l’import repercutit anualment, una vegada descomptades les ajudes públiques i aplicada, si escau, la finançament, no ha de superar dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes.
Aquesta regla no significa que qualsevol canvi de caldera es pugui aprovar sempre per majoria simple. Si l’actuació supera els límits previstos o reuneix característiques diferents, caldrà examinar quin règim de majories resulta aplicable.
Abans de prendre una decisió, l’IDAE recomana analitzar les necessitats tèrmiques de l’edifici, l’estat de l’aïllament, la potència necessària i les característiques dels sistemes de distribució de calefacció. l’aerotèrmia es pot integrar en determinats sistemes existents de radiadors o climatització, però el seu rendiment depèn de factors com la temperatura de treball, la ubicació dels equips i l’aïllament de l’immoble.
També s’ha d’estudiar l’espai disponible per a les unitats exteriors, l’impacte acústic, la potència elèctrica contractada i la inversió necessària. La nova guia de l’IDAE inclou recomanacions per abordar aquests aspectes i un cas pràctic sobre els costos i estalvis d’una instal·lació en un edifici residencial.
Es poden combinar els nous CAE amb altres ajudes per canviar la caldera?
A més dels Certificats d’Estalvi Energètic, algunes comunitats autònomes i ajuntaments mantenen programes de subvencions per renovar instal·lacions tèrmiques, encara que els requisits i els terminis varien segons el territori. Aquests programes s’han de distingir del nou mecanisme estatal, ja que no tots ofereixen les mateixes quanties ni admeten les mateixes tecnologies.
Per exemple, l’Ajuntament de Madrid manté oberta fins al 13 de novembre de 2026 una convocatòria per substituir calderes de gasoil per tecnologies menys contaminants. Hi poden accedir, entre altres beneficiaris, les comunitats de propietaris d’edificis residencials privats amb almenys dos habitatges, sempre que compleixin les condicions establertes. La sol·licitud es tramita mitjançant la plataforma municipal Calderas y Clima.
A Andalusia, l’Agència Andaluza de l’Energia va obrir el passat 22 d’octubre noves ajudes d’eficiència energètica, adreçades també a comunitats de propietaris i altres beneficiaris. No obstant això, cada línia estableix quines actuacions són subvencionables i quines condicions tècniques s’han de complir, per la qual cosa no totes les instal·lacions d’aerotèrmia tindran necessàriament dret a finançament.
La possibilitat de combinar subvencions públiques amb ingressos procedents de CAE s’ha d’examinar d’acord amb les regles de compatibilitat i de còmput d’estalvis aplicables. No és correcte donar per fet que qualsevol subvenció pot acumular-se íntegrament amb qualsevol altre incentiu, ni que l’import total de la instal·lació quedarà cobert per les ajudes.
Com demanar els incentius i què convé comprovar abans de canviar la caldera
Per a les comunitats de propietaris interessades a substituir el seu sistema de calefacció, el primer pas és encarregar un estudi tècnic que determini si la instal·lació d’aerotèrmia o geotèrmia resulta viable i quin estalvi energètic podria generar. Amb aquesta informació, els propietaris poden comparar pressupostos, estudiar el finançament i valorar l’import que podrien obtenir mitjançant els nous Certificats d’Estalvi Energètic.
El projecte s’haurà de sotmetre a l’aprovació de la comunitat d’acord amb les majories legals aplicables. Posteriorment, caldrà contractar una empresa instal·ladora habilitada i acordar amb un subjecte obligat o delegat del sistema CAE les condicions econòmiques per a la cessió dels estalvis. És recomanable deixar per escrit quin import rebrà la comunitat, qui assumirà els costos de verificació i tramitació i com es gestionaran els certificats.
També s’hauran de conservar els pressupostos, contractes, factures, documentació tècnica i justificants d’execució de l’obra, a més dels certificats i comprovacions que exigeixin les fitxes corresponents.
La clau dels nous incentius és que multipliquen l’estalvi energètic reconeixible, no els diners que automàticament rebrà cada edifici. El seu impacte dependrà del consum de la instal·lació antiga, de l’eficiència del nou sistema i de les condicions econòmiques acordades. Tot i així, la mesura suposa una nova via de finançament per a comunitats que vulguin abandonar les calderes convencionals i avançar cap a sistemes de calefacció renovables, amb un calendari específic que amplia les seves possibilitats fins a finals de 2027.