Diverses associacions vinculades a la memòria històrica, entre elles l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica d'Extremadura (ARMHEX), han posat en marxa una campanya pública amb recollida de signatures per exigir la retirada immediata de la Creu dels Caiguts ubicada a la Plaça d'Amèrica de Càceres, al considerar-la un vestigi directe de la dictadura franquista.
Al mateix temps, aquestes entitats han avançat que presentaran al·legacions contra l'expedient obert per la Junta d'Extremadura per declarar aquest monument com a Bé d'Interès Cultural (BIC), un procediment que, al seu judici, pretén "forçar la seva permanència a la via pública".
En aquesta línia, anuncien que es personaran formalment en l'expedient de declaració BIC amb l'objectiu d'accedir als informes i documentació que obren en poder de la Junta d'Extremadura.
Les organitzacions memorialistes sostenen que la incoació del BIC respon a una "maniobra política" derivada dels acords entre PP i Vox per "eludir el compliment" de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.
Segons denuncien, aquesta via administrativa tracta de "bloquejar" la resolució del Govern d'Espanya que ja va ordenar la retirada de la Creu i la seva inclusió al Catàleg de símbols contraris a la memòria democràtica.
Recorden, a més, que el monument figura des de 2018 al Catàleg de vestigis franquistes de la Diputació de Càceres i que existeix un acord plenari de l'Ajuntament de Càceres, del 16 de desembre de 2004 i aprovat per unanimitat, en el qual s'establia la retirada de la creu i el seu trasllat al cementiri municipal.
Entre els arguments esgrimits pels promotors de la campanya, assenyalen que la Creu enfonsa les seves arrels en la propaganda feixista, al ser concebuda el 1937 i aixecada en plena Guerra Civil, i que va ser dissenyada "amb el fi explícit de glorificar la dictadura franquista".
Del mateix mode, consideren que la seva permanència a la plaça suposa una afrenta per a les víctimes, ja que representa "un símbol de dolor per a les famílies de les més de 677 persones executades per la repressió franquista a Càceres entre 1936 i 1943, moltes de les quals continuen desaparegudes".
Les entitats memorialistes sostenen igualment que no ha existit una veritable "resignificació i valor artístic" del conjunt monumental, ja que la retirada de les plaques el 1984 "no va alterar la seva funció d'exaltació totalitària". A això afegeixen que els informes tècnics qualifiquen l'obra com "de disseny simple i repetitiu que manca del valor artístic excepcional per ser protegida com a BIC".
Per tot l'anterior, exigeixen la paralització immediata de la tramitació de l'expedient que persegueix atorgar la màxima protecció patrimonial al monument, així com l'aplicació efectiva de l'article 35 de la Llei 20/2022 i de la resolució de la Secretaria d'Estat per procedir a la retirada de la Creu.
En pro de la transparència administrativa, reclamen igualment la publicació íntegra dels informes tècnics autonòmics i la consideració formal de les resolucions dictades per l'Administració General de l'Estat.
Les associacions signants defensen que la memòria històrica ha de promoure's "mitjançant la pedagogia i la investigació en museus i llibres, no mantenint monuments d'exaltació totalitària en els espais públics compartits".
Finalment, avancen que totes les signatures recollides seran remeses tant a la Junta d'Extremadura com a l'Ajuntament de Cáceres perquè constin en els respectius expedients.
Entre els impulsors de la iniciativa es troben ARMHEx (Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica d'Extremadura), Grup de Memòria Històrica de Garciaz, ARMH José González Barrero, AMHD Terra de Barros, AMECECA, Agrupació de Familiars de desapareguts de la Guerra Civil i el Franquisme de Feria, Col·lectiu de Memòria de Futur d'Alburquerque, AFAMEVVA, AMECADEC i AMHD-CS.
També participen l'Associació de Joves del Vall del Jerte, l'Associació Matilde Landa, l'Associació de Represaliats del franquisme de Fregenal de la Sierra, AVF Valverde de Llerena, Famílies de combatents republicans desapareguts al Front d'Extremadura, Agrupació de Familiars Represaliats de Zarza la Major, la Delegació a Extremadura de l'Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya, així com l'Associació La Corujá de Bodonal de la Sierra.