Els Reis, Leonor i Sofía reben l'afecte del públic a la sortida del concert dels Premis Princesa d'Astúries

La Constitució Espanyola reconeix la figura de l'hereu o hereva de la Corona, però li atribueix molt poques funcions institucionals pròpies. La major part dels poders constitucionals es concentren en el Rei o Reina regnant; l'hereu té sobretot un paper de successió, garantia de continuïtat i determinades funcions potencials (regència i tutela) si es donen certes circumstàncies.

1. Posició constitucional de l'hereu

L'hereu de la Corona es regula en el article 57 de la Constitució, que estableix l'ordre de successió. No detalla funcions actives per a l'hereu, sinó que defineix qui serà el proper Cap de l'Estat. En l'actualitat, la princesa Leonor figura com a hereva al tron en virtut d'aquesta regulació successòria, però:

• No és encara Cap de l'Estat, per la qual cosa no exerceix les funcions del Rei (articles 62 i 63 CE).
• El seu paper és principalment el de garantir la continuïtat de la institució i estar preparada per exercir la Capitania de l'Estat quan correspongui.

2. Jurament de l'hereu major d'edat (art. 61.2 CE)

L'única funció clara i expressa que la Constitució imposa a l'hereu mentre el Rei viu és el jurament davant les Corts Generals en assolir la majoria d'edat. L'article 61.2 CE estableix que el Príncep hereu (avui Princesa hereva) ha de:

• Prestar jurament de complir fidelment les seves funcions.
• Guardar i fer guardar la Constitució i les lleis.
• Respectar els drets dels ciutadans i de les Comunitats Autònomes.
• Prestar fidelitat al Rei.

Aquest jurament, de caràcter solemne i públic davant les Corts, és un acte constitucionalment regulat que marca l'assumpció formal dels seus deures com a hereva i el seu compromís amb l'ordre constitucional.

3. Funció en la successió a la Corona

Tot i que no és una “funció” en sentit actiu, el paper de Leonor com a hereva està en el nucli del mecanisme de successió dissenyat per la Constitució:

• En cas de mort, abdicació o incapacitat permanent del Rei, la Corona passa automàticament a l'hereu (art. 57 CE).
• Això assegura la continuïtat immediata de la Capitania de l'Estat, sense buits de poder.

Des del punt de vista institucional, la mera existència d'un hereu clar i constitucionalment reconegut és en si mateixa una garantia d'estabilitat i previsibilitat del sistema.

4. Paper com a eventual Regent (art. 59 CE)

On la Constitució sí preveu funcions materials per a l'hereu és en la regència, és a dir, en els supòsits en què el Rei no pot exercir personalment les seves funcions:

• Si el Rei esdevé incapaç per exercir les seves funcions i la incapacitat és reconeguda per les Corts Generals, l'hereu major d'edat assumeix la Regència (art. 59.2 CE).
• Si el Rei mor i el successor és menor d'edat, la Regència correspon al pare o mare del Rei menor; si no n'hi hagués, al parent major d'edat més proper en la successió (art. 59.1 CE). En determinats escenaris, això podria recaure també en l'hereva.

El Regent exerceix totes les funcions del Rei, encara que en nom d'aquest. Per tant, en aquests supòsits excepcionals, la princesa Leonor podria arribar a exercir de facto la Capitania de l'Estat com a Regent, encara abans de ser formalment Reina.

5. Paper en la tutela del Rei menor (art. 60 CE)

L'article 60 CE regula la tutela del Rei menor d'edat. La Constitució distingeix clarament entre:

• La Regència, que exerceix les funcions polítiques del Rei.
• La tutela, que es refereix a la cura personal i patrimonial del Rei menor.

L'hereva podria arribar a estar implicada en aquesta estructura de tutela si així ho disposés la llei o un testament del Rei, encara que la Constitució no li reserva un paper exclusiu o automàtic en aquesta matèria.

6. Funcions representatives per pràctica constitucional

Més enllà del text constitucional, la princesa Leonor assumeix, per pràctica política i monàrquica, funcions de:

• Representació simbòlica de la Corona en determinats actes oficials.
• Formació institucional i militar, pensada per a l'exercici futur de la Capitania de l'Estat.
• Participació progressiva en actes d'Estat juntament amb el Rei.

Aquestes funcions, però, no apareixen definides en la Constitució, sinó que depenen de decisions polítiques i de la pròpia Casa Reial.

En síntesi, segons la Constitució Espanyola la princesa Leonor, com a hereva, té poques funcions pròpies: el jurament constitucional en assolir la majoria d'edat i el paper potencial com a Regent o participant en la tutela del Rei menor en situacions excepcionals. La resta de la seva activitat és principalment de preparació i representació, en vista de la seva futura condició de Reina.

Les últimes eleccions autonòmiques celebrades al Principat d'Astúries van ser les del 28 de maig de 2023. El PSOE va guanyar amb 19 escons, seguit del PP, amb 17, en una Junta General integrada per 45 diputats. Cap candidatura va assolir per si sola la majoria absoluta, situada en 23 escons.

Resultats per candidatura

Sis candidatures van obtenir representació parlamentària. La distribució de vots i escons recollida a la informació electoral d'El País va ser la següent:

• PSOE: 190.392 vots, el 36,50 % i 19 escons. Va ser la candidatura més votada i la que va aconseguir més representants a la Junta General.
• Partit Popular: 170.331 vots, el 32,65 % i 17 escons. Va ocupar la segona posició, a dos diputats del PSOE.
• Vox: 52.546 vots, el 10,07 % i 4 escons. Va quedar com a tercera força tant per vots com per representació.
• Convocatòria per Astúries, IU-Más País-IAS: 39.715 vots, el 7,61 % i 3 escons. Va ser la quarta candidatura amb més suport electoral.
• Podemos: 20.349 vots, el 3,90 % i 1 escó. Va aconseguir representació pròpia al Parlament autonòmic.
• Foro Astúries: 19.313 vots, el 3,70 % i 1 escó. Va completar el conjunt de candidatures que van entrar a la Cambra.

La distribució dels 45 escons també apareix a la cobertura d'El Comercio. És important distingir aquest resultat electoral dels acords o canvis parlamentaris posteriors: les xifres anteriors descriuen el que va sortir de les urnes al maig de 2023.

Candidatures sense representació

Entre les candidatures que no van aconseguir escó figuraven les següents, segons els resultats publicats:

• SOS Occidente: 5.713 vots i l'1,09 %.
• Ciutadans: 4.774 vots i el 0,91 %.
• Verds Equo: 1.574 vots i el 0,30 %.

Altres candidatures minoritàries tampoc no van obtenir representants. Per tant, els suports rebuts per aquestes llistes no es van traduir en presència a la Junta General, la qual va quedar íntegrament distribuïda entre les sis candidatures esmentades anteriorment.

Les claus del resultat

La primera clau va ser la distància reduïda entre PSOE i PP: els van separar 20.061 vots, 3,85 punts percentuals i dos escons. Tot i que el PSOE va conservar la primera posició, el seu resultat no era suficient per assolir en solitari els 23 diputats de la majoria absoluta. Ambdues xifres es desprenen del recompte electoral publicat.

La segona va ser la concentració de la representació en les dues candidatures més votades. PSOE i PP van sumar 36 dels 45 escons, és a dir, el 80 % de la Cambra. Els nou restants van correspondre a Vox, Convocatòria per Astúries, Podemos i Foro Astúries, conforme al repartiment parlamentari.

La tercera clau va ser l'aritmètica per assolir una majoria: els 19 diputats del PSOE, els tres de Convocatòria per Astúries i l'un de Podemos sumaven exactament 23. Per la seva banda, els 17 del PP, els quatre de Vox i l'un de Foro Astúries sumaven 22. Aquestes sumes descriuen únicament les possibilitats numèriques del resultat, no acrediten per si mateixes acords polítics posteriors.

En definitiva, les eleccions van deixar una Junta General amb sis candidatures representades, victòria del PSOE i absència de majoria absoluta d'un sol partit. Aquest és el resultat autonòmic que cal prendre com a referència, sense confondre'l amb eleccions generals, municipals o europees.

Per optar als Premis Princesa d'Astúries, els candidats han d'acreditar una contribució extraordinària i exemplar, amb projecció internacional, en algun dels àmbits reconeguts pels guardons. A més, no poden presentar-se a si mateixos: la candidatura ha de procedir d'una persona o institució habilitada i complir les condicions del reglament oficial.

Qui pot ser candidat i quins mèrits s'exigeixen

Poden ser candidats persones, institucions, organitzacions i grups de persones o institucions. El fonamental és que la seva tasca científica, tècnica, cultural, social o humanitària hagi contribuït de manera extraordinària i exemplar al progrés i al benestar social, i que les seves aportacions tinguin abast o reconeixement internacional.

La proposta ha d'encaixar en una de les vuit categories: Arts, Comunicació i Humanitats, Ciències Socials, Investigació Científica i Tècnica, Lletres, Cooperació Internacional, Esports i Concòrdia. Cada una valora els mèrits propis del seu àmbit; per exemple, Esports reconeix trajectòries que exemplifiquin els beneficis de la pràctica esportiva per a la societat. La Fundació explica l'abast general dels premis en les seves preguntes freqüents.

Qui ha de presentar la proposta

La candidatura necessita un proponent autoritzat. Segons el reglament, poden formular propostes:

• Els guardonats en edicions anteriors.
• Els membres dels vuit jurats de l'edició, excepte per al premi del qual en formin part.
• Les representacions diplomàtiques espanyoles a l'estranger i les estrangeres a Espanya.
• Les persones i institucions de reconegut prestigi.
• Altres persones o institucions expressament convidades per la Fundació.

Per tant, no n'hi ha prou amb reunir mèrits: també cal que la proposta arribi per una d'aquestes vies. La prohibició d'autopresentació afecta tant qui sol·licita el premi per a si mateix com qui el demana per a la institució que representa.

Quines candidatures queden excloses

El reglament estableix diverses causes d'inadmissió. No s'accepten candidatures:

• A títol pòstum.
• De caps d'Estat o de Govern, espanyols o estrangers, ni de persones que ocupin càrrecs amb aquest estatus.
• De les altes institucions de l'Estat espanyol, els seus membres i els alts càrrecs del Govern espanyol.
• De patrons de la Fundació que ho siguin en presentar la proposta o que ho hagin estat durant les tres edicions immediatament anteriors.
• De membres dels jurats que ho siguin en presentar la proposta o que hagin pertangut a algun durant les tres edicions anteriors.
• Presentades pels propis interessats per a si mateixos o per a la institució que representen.

Documentació i termini

La proposta ha d'utilitzar el formulari oficial, identificar clarament el candidat i la categoria, i exposar els seus mèrits. Pot acompanyar-se de documentació, bibliografia, materials audiovisuals, suports i adhesions que permetin acreditar-los. Per utilitzar la plataforma electrònica cal registrar-se prèviament.

La Fundació contempla la presentació mitjançant plataforma electrònica, correu electrònic o correu postal. Les instruccions figuren a la seva pàgina de presentació de candidatures i a la convocatòria de 2026.

Per a aquesta edició, el termini general va acabar el 5 de març de 2026, a les 23:59, hora espanyola peninsular. El reglament preveu una excepció posterior per a propostes d'anteriors guardonats i membres dels jurats, dins dels límits establerts. En definitiva, han de concurrir tres elements: mèrits suficients, un proponent habilitat i una presentació vàlida, sense causes d'exclusió.