Feijóo presenta el seu programa per al 29N: auditoria de l’Estat en 100 dies, un milió d’habitatges i rebaixes fiscals per als joves

El líder del PP ha reunit aquest dimarts a representants de la societat civil a l’Espacio Torrelara de Madrid per presentar «La Reconstrucción Nacional», un projecte articulat en quatre pilars que inclou 300.000 milions per a infraestructures, una reforma de la Fiscalia i canvis en immigració, pensions i sanitat

fotonoticia 20261109102949 1920

fotonoticia 20261109102949 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

7 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 10 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Alberto Núñez Feijóo ha presentat aquest dimarts davant representants de la societat civil, congregats a l’Espacio Torrelara de Madrid, el programa electoral amb què el Partido Popular concorre a les eleccions generals del proper 29 de novembre. Sota el títol 'La Reconstrucción Nacional', el president del PP ha reunit els seus principals compromisos de Govern en quatre grans objectius: reparar l’Estat, regenerar la democràcia, reunir la Nació i recuperar l’ambició d’Espanya.

El document, que el partit presenta com una fulla de ruta per a una legislatura, recull mesures de reorganització de l’Administració, reformes institucionals, rebaixes fiscals, habitatge, seguretat, immigració i serveis públics. Entre els compromisos destaquen una auditoria general de la despesa pública durant els primers cent dies de Govern, la reducció de ministeris i alts càrrecs, la independència del fiscal general de l’Estat, la construcció d’un milió d’habitatges i un IRPF reduït per als joves durant els seus primers quatre anys d’activitat laboral.

El PP sosté que la seva proposta respon al que considera un deteriorament de les institucions i dels serveis públics durant els vuit anys de Govern de Pedro Sánchez. «L’Estat ha perdut capacitat, el poder ha forçat els límits de la democràcia, la Nació comuna s’ha utilitzat per enfrontar-se i negociar, i als espanyols ens han acostumat a viure per sota de les nostres possibilitats», assenyala el diagnòstic que acompanya el programa.

Feijóo pretén que les mesures anunciades constitueixin compromisos prioritaris i no un catàleg de propostes sense calendari. El document les presenta com a actuacions que un Executiu del PP durà a terme «sí o sí» durant la propera legislatura, tot i que algunes exigiran reformes legals, acords parlamentaris o la participació de les comunitats autònomes.

1. Reparar l’Estat: auditoria general i reducció de l’Administració

La primera part del programa està dedicada a reorganitzar l’Administració General de l’Estat i revisar la destinació dels recursos públics. Feijóo es compromet a realitzar una auditoria durant els seus primers cent dies de Govern que abastarà la despesa, els organismes, les empreses públiques i l’estructura administrativa.

Les conclusions d’aquesta revisió servirien de base per elaborar els primers Pressupostos Generals de l’Estat d’un Executiu del PP. El partit també planteja reduir el nombre de ministeris, alts càrrecs i assessors, fusionar organismes amb funcions duplicades i establir una data de caducitat per als nous organismes, agències i fundacions, llevat que les Corts n’aprovin expressament la continuïtat.

En matèria territorial, proposa un Pla Nacional de Presència de l’Estat, que partiria d’una revisió, durant els primers sis mesos, de les oficines, plantilles i instal·lacions estatals a totes les províncies, illes i ciutats autònomes. El document presta especial atenció al País Basc, Navarra i Catalunya.

La seguretat ciutadana constitueix un altre dels eixos d’aquest apartat. El PP planteja reforçar els judicis ràpids i facilitar la tramitació conjunta dels delictes lleus relacionats amb la multireincidència, especialment en casos de furts i ocupació il·legal d’immobles.

Immigració: identificació en set dies i quotes per sectors

El programa incorpora canvis en la política migratòria. Entre aquests, la identificació en un termini màxim de set dies de les persones que creuin irregularment la frontera i l’agilització de les devolucions d’acord amb el nou marc europeu.

El PP també proposa establir quotes anuals d’immigració laboral per sectors, tenint en compte les taxes d’atur, les vacants sense cobrir i la capacitat disponible en habitatge, serveis públics i ocupació. Segons el document, aquests mecanismes s’aplicarien a països que col·laborin amb Espanya en els procediments de retorn.

2. Regenerar la democràcia: reformes del Constitucional, la Fiscalia i els Pressupostos

El segon pilar planteja modificar les regles de funcionament d’algunes de les principals institucions de l’Estat. Una de les propostes més rellevants és obligar a convocar eleccions generals quan es produeixi una segona pròrroga pressupostària consecutiva.

Amb aquesta iniciativa, el PP pretén evitar que un Govern pugui esgotar una legislatura sense aprovar noves comptes públiques. La seva aplicació requeriria una reforma del marc normatiu vigent, atès que la Constitució permet actualment la pròrroga automàtica dels Pressupostos anteriors.

També proposa canvis en la composició del Tribunal Constitucional. Els candidats no podrien haver ocupat càrrecs polítics durant els cinc anys anteriors al seu nomenament i els magistrats haurien d’abstenir-se d’intervenir en assumptes relacionats amb normes que haguessin impulsat prèviament des del Govern.

La reforma de la Fiscalia constitueix un altre dels compromisos centrals. El fiscal general de l’Estat tindria un mandat únic de cinc anys, independent de la durada del Govern que l’hagués proposat, i el seu nomenament exigiria un informe vinculant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

A més, el PP planteja que el fiscal general cessi de manera immediata i automàtica si resulta processat judicialment. L’objectiu declarat per la formació és reforçar l’autonomia del Ministeri Fiscal respecte de l’Executiu.

3. Reunir la Nació: pensions, educació i 300.000 milions en infraestructures

El tercer bloc aborda les polítiques que el PP considera necessàries per reforçar la igualtat d’oportunitats i la cohesió territorial.

En educació, Feijóo proposa una Prova d’Accés a la Universitat (PAU) comuna a tot Espanya, acordada amb les comunitats autònomes i les universitats, amb criteris compartits d’avaluació.

En matèria de pensions, el programa manté el compromís de revaloritzar anualment les prestacions d’acord amb l’IPC. També planteja reforçar el Pacte de Toledo per abordar la sostenibilitat del sistema i garantir que els treballadors joves puguin accedir en el futur a pensions que conservin el seu poder adquisitiu.

El major compromís inversor: 300.000 milions en quinze anys

Un dels anuncis de major abast econòmic és el pla d’infraestructures de més de 300.000 milions d’euros durant quinze anys, que el PP pretén desenvolupar mitjançant la mobilització de recursos públics i privats.

El programa inclou inversions en autovies, alta velocitat ferroviària, Rodalies, infraestructures hidràuliques i xarxes energètiques. El seu horitzó temporal supera una legislatura i, per tant, exigirà una planificació plurianual.

El PP incorpora també una nova Llei de Nacionalitat. La proposta preveu exigir residència legal i continuada, coneixement de l’espanyol i dels valors constitucionals, bona conducta cívica i estar al corrent de les obligacions amb Hisenda i la Seguretat Social. El text preveu un tractament preferent per als nacionals de països de la Hispanitat.

4. Recuperar l’ambició: habitatge, impostos, famílies i sanitat

El quart pilar concentra bona part de les mesures econòmiques i socials destinades a llars, treballadors i joves.

Pel que fa a l’habitatge, Feijóo es compromet a impulsar la construcció d’un milió d’immobles, acompanyant aquest objectiu amb una nova Llei del Sòl i una reforma dels procediments administratius per agilitar les llicències urbanístiques.

El programa planteja que les llicències d’obra es resolguin en un termini de tres mesos, amb aplicació del silenci administratiu positiu en els supòsits legalment previstos. La proposta requerirà modificacions normatives i coordinació amb les administracions competents.

Per facilitar l’accés dels joves a la primera habitatge, el PP proposa reduir del 10% al 4% l’IVA aplicable als habitatges nous adquirits per menors de 40 anys, permetent també fraccionar el pagament de l’impost al ritme de la hipoteca.

A aquesta mesura s’hi suma la denominada Hucha Hogar Joven, que permetria estalviar fins a 2.000 euros anuals per adquirir una primera habitatge, amb una deducció del 20% i avals de fins a 40.000 euros.

IRPF zero el primer any per als joves

Una altra de les propostes fiscals més destacades és la reducció progressiva de l’IRPF per a joves d’entre 18 i 35 anys.

El programa estableix que els beneficiaris no paguin aquest impost durant el seu primer any d’aplicació de la mesura. En el segon abonarien el 25% de la quota que els correspongués, el 50% en el tercer i el 75% en el quart. A partir del cinquè exercici tributarien d’acord amb el règim general.

En paral·lel, el PP planteja actualitzar els mínims familiars de l’IRPF d’acord amb la inflació i substituir les deduccions familiars actuals per una única deducció reemborsable, que s’abonaria mensualment. La mesura també beneficiaria les llars la quota tributària de les quals fos insuficient per aprofitar íntegrament la deducció.

En sanitat, el programa incorpora el compromís de sumar almenys 4.500 metges a l’Atenció Primària, una mesura que requeriria coordinació amb les comunitats autònomes, responsables de la prestació dels serveis sanitaris.

Ceuta i Melilla, prioritat en la política europea de fronteres

El document també reserva un compromís específic per a Ceuta i Melilla. El PP proposa situar la frontera sud entre les prioritats d’Espanya davant la Unió Europea i reclamar per a totes dues ciutats autònomes un tractament equiparable al que Brussel·les va concedir el 2025 a les seves regions frontereres amb Rússia.

La formació considera que les particularitats geogràfiques, econòmiques i de seguretat de les dues ciutats justifiquen una atenció específica de les institucions comunitàries.

Un programa per a una legislatura, amb compromisos que van més enllà

Amb aquesta presentació davant de representants de la societat civil, Feijóo ha donat a conèixer les principals línies del projecte amb què pretén governar Espanya després del 29N.

El PP organitza la seva proposta en quatre objectius que van des de la reorganització de l’Estat fins a la política fiscal, l’habitatge, la immigració, les infraestructures i la reforma de les institucions.

L’abast dels compromisos és desigual pel que fa a terminis i necessitats legislatives. Mentre que l’auditoria de l’Administració es planteja per als primers cent dies i la revisió de la presència territorial de l’Estat per als sis primers mesos, altres mesures exigiran reformes legals, acords amb les comunitats autònomes o inversions que es perllongaran durant diverses legislatures.

El programa, presentat sota el lema «La Reconstrucció Nacional», constitueix la proposta política i econòmica amb què Alberto Núñez Feijóo sol·licita la confiança dels espanyols per a les eleccions generals del proper 29 de novembre.

 

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la tramitació parlamentària de les reformes legals proposades pel Partit Popular en el seu programa electoral?

No existeix, segons les dades disponibles, un quadre únic que permeti dir de forma global “en quin estat es troba la tramitació parlamentària de les reformes legals proposades pel Partit Popular en tot el seu programa electoral de 2023”. El programa conté desenes de compromisos i cadascun, si arriba al Parlament, ho fa mitjançant iniciatives diferents (proposicions de llei, proposicions no de llei, esmenes, posicions davant projectes del Govern, etc.) amb recorreguts propis.

El que sí es pot veure amb claredat és com ha actuat el PP a la XV Legislatura quan s'han debatut i votat reformes legals relacionades amb les seves grans línies programàtiques. Al Congrés ha participat en 132 votacions decisives: va donar suport a 57, va rebutjar 50 i s'ha abstingut en 24 (dades consolidades a 10/11/2026). Això dóna una idea de la intensitat de la seva activitat, però no equival a un “índex de compliment” de tot el seu programa.

El programa 2023 del PP recull, entre altres eixos, reformes en habitatge, ocupació, fiscalitat, justícia, seguretat, immigració, energia, medi rural o protecció social. Alguns exemples il·lustren com aquesta agenda s'ha creuat amb la tramitació parlamentària:

  • A justícia i independència judicial, el PP proposava reforçar les garanties d'independència del poder judicial i canviar el sistema d'elecció del Consell General del Poder Judicial perquè els jutges triessin els vocals de procedència judicial. En línia amb això va votar a favor d'una proposició de llei perquè els mateixos jutges triessin els membres del Consell General del Poder Judicial (presa en consideració, 27/02/2024, expedient 122/000024; enllaç).
  • A seguretat i penes, el seu discurs programàtic incloïa endurir la resposta penal. A la legislatura ha votat a favor d'ampliar els delictes castigats amb presó permanent revisable (presa en consideració, 17/03/2026, 122/000226; enllaç) i d'endurir les penes a qui comet furts reiterats (votació de conjunt, 12/02/2026, 122/000083; enllaç).
  • A immigració i control de fronteres, el PP defensava una política més exigent. Al Congrés ha votat, per exemple, a favor d'endurir per llei l'accés a la regularització per arrelament d'immigrants en situació irregular (presa en consideració, 16/09/2025, 122/000191; enllaç), coherent amb una línia més restrictiva.
  • A habitatge, el seu programa parlava de mobilitzar habitatge en lloguer i derogava l'actual Llei d'Habitatge. En la pràctica parlamentària el PP ha votat de forma sistemàtica en contra d'iniciatives que reforçaven la regulació dels lloguers, com la proposta perquè els contractes que acaben poguessin prorrogar-se fins a dos anys amb límits del 2 % anual a les pujades fins a 2027 (convalidació, 28/04/2026, 130/000039; enllaç) o l'equiparació dels lloguers de temporada i d'habitacions a l'habitatge habitual (presa en consideració, 17/09/2024, 122/000119; enllaç).
  • A fiscalitat i beneficis extraordinaris, el seu programa anuncia una reforma integral del sistema fiscal orientada a alleujar la càrrega sobre classes mitjanes. A l'hemicicle ha votat en contra de pujades d'impostos específics, com l'augment de l'impost temporal a la banca per finançar habitatge públic (presa en consideració, 09/04/2024, 122/000055; enllaç) o la continuïtat del gravamen temporal a grans companyies energètiques el 2025 (convalidació, 22/01/2025, 130/000013; enllaç).
  • A famílies i conciliació, ha donat suport a una llei de conciliació amb ampliació de permisos i ajudes a la criança (presa en consideració, 14/10/2025, 122/000203; enllaç), i una llei que reforça els jutjats de violència contra la dona (presa en consideració, 25/03/2025, 122/000149; enllaç).

Aquests exemples mostren que una part rellevant de les reformes que el PP defensava en el seu programa s'ha traslladat al Parlament sobretot com a posició davant iniciatives pròpies o alienes (vots a favor, en contra o abstencions) i com a impuls de determinades proposicions de llei. En ser un partit d'oposició en aquesta legislatura, l'estat final de cada reforma (aprovada, modificada o rebutjada) depèn de majories en què participen altres grups; les dades aquí disponibles es centren en com ha votat i no permeten reconstruir, compromís a compromís, la tramitació completa de tot el seu programa.

Per tant, per conèixer l'estat concret de tramitació d'una reforma del programa del PP caldria identificar la mesura específica (per exemple, “reforma del CGPJ”, “derogació de la Llei d'Habitatge”, “reforma fiscal integral”) i seguir l'expedient parlamentari corresponent al Congrés i, si escau, al Senat.

Quines són les competències i trajectòria política d'Alberto Núñez Feijóo dins del Partit Popular?

Alberto Núñez Feijóo és president nacional del Partit Popular des del 2 d’abril de 2022. Dins del partit, la seva responsabilitat principal és dirigir l’estratègia política, representar l’organització i coordinar els seus equips nacionals i territorials. La seva trajectòria combina càrrecs de gestió pública amb setze anys al capdavant del PP gallec, abans d’assumir la direcció nacional (perfil oficial del PP).

Competències dins del Partit Popular

Les seves responsabilitats són de direcció, representació i coordinació. Convé distingir-les de les competències d’un president del Govern: presidir el PP no li atorga autoritat executiva sobre les administracions públiques ni substitueix les decisions dels òrgans col·legiats del partit.

  • Estratègia política: encapçala la definició de prioritats, l’orientació electoral i la coordinació del missatge públic. Presideix el Comitè de Direcció, que organitza l’estratègia setmanal de la formació (Demócrata, maig de 2026).
  • Equips i organització: impulsa la composició i remodelació de la direcció nacional. La gestió quotidiana es reparteix amb la Secretaria General, que Miguel Tellado va assumir al juliol de 2025, i amb les vicesecretaries i altres òrgans interns (estructura de la direcció).
  • Campanyes i candidatures: intervé en la preparació electoral i en la selecció dels equips responsables. L’octubre de 2026 va encarregar a Tellado dirigir la campanya per a les eleccions del 29 de novembre (direcció de campanya).
  • Coordinació territorial: articula la relació entre la direcció nacional i les organitzacions autonòmiques. No totes les decisions són personals: per exemple, la constitució de la gestora del PP valencià al desembre de 2025 va ser refrendada pel Comitè Executiu Nacional (gestora del PP valencià).

Trajectòria fins al lideratge nacional

Els seus primers llocs van ser administratius, no càrrecs interns del partit. Llicenciat en Dret, va ingressar el 1985 en el cos superior de l’Administració galleca. Des del 1991 va ocupar responsabilitats a la Xunta; entre 1996 i 2000 va ser secretari general d’Assistència Sanitària i president de l’Insalud, i entre 2000 i 2003 va presidir Correus. Després va tornar al Govern de Manuel Fraga com a conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Habitatge, i el 2004 va ser nomenat vicepresident primer (biografia de Feijóo).

El salt al lideratge orgànic va arribar el 2006, quan va assumir la presidència del PP de Galícia. El 2009 va accedir a la Presidència de la Xunta i va reeditar la majoria absoluta el 2012, 2016 i 2020. Va mantenir ambdós lideratges fins al 2022: el del partit autonòmic i el del Govern gallec, dues responsabilitats diferents que va exercir simultàniament (trajectòria oficial).

A l’abril de 2022 va succeir Pablo Casado en el XX Congrés Extraordinari del PP, celebrat a Sevilla, després de la crisi interna de la formació. Al juliol de 2025 va ser reelegit en el XXI Congrés amb el 99,24 % dels suports, renovant el seu mandat al capdavant del partit (balanç de la seva presidència).

En paral·lel, va ser senador per designació autonòmica entre maig de 2022 i juliol de 2023, abans d’incorporar-se al Congrés. Aquesta activitat parlamentària cal diferenciar-la del seu càrrec orgànic: la seva autoritat dins del PP procedeix de la presidència del partit, no del seu anterior escó al Senat (trajectòria al Senat).

Quins requisits legals i constitucionals s'han de complir a Espanya per reformar les competències del Tribunal Constitucional?

A Espanya, reformar les competències del Tribunal Constitucional pot requerir una llei orgànica o una reforma constitucional, segons l’abast del canvi. La distinció essencial és entre desenvolupar les atribucions previstes per la Constitució i alterar o suprimir les que aquesta garanteix: una llei orgànica no pot substituir una reforma constitucional.

1. Què es pot modificar mitjançant llei orgànica

La Constitució estableix les principals competències del Tribunal, però deixa espai per al seu desenvolupament legislatiu. L’article 161.1.d permet atribuir-li altres matèries mitjançant la Constitució o les lleis orgàniques, mentre que l’article 165 reserva a una llei orgànica el seu funcionament, l’estatut dels seus membres, el procediment i les condicions per exercir les accions.

Per tant, la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional —LOTC— pot regular procediments, terminis i requisits processals; concretar la distribució interna d’assumptes; i establir atribucions addicionals compatibles amb la Constitució. També pot modificar competències d’origen exclusivament legal, sempre que no elimini garanties constitucionals ni desnaturalitzi les funcions del Tribunal.

Aquest marge no permet convertir una facultat de desenvolupament en una autorització per contradir la Constitució. Per exemple, modular les condicions d’accés a un procés constitucional no equival a poder impedir de manera general l’exercici d’una acció constitucionalment reconeguda.

2. Requisits per reformar la LOTC

La modificació de les matèries reservades a llei orgànica exigeix tramitar una llei orgànica a les Corts Generals. No n’hi ha prou amb una llei ordinària, un reglament o una decisió del Govern.

  • Es segueix el procediment legislatiu, amb intervenció del Congrés i del Senat.
  • El Congrés ha d’aprovar el conjunt del text per majoria absoluta en una votació final.
  • Si el Senat introdueix canvis, la seva incorporació exigeix respectar les especialitats del procediment orgànic; aixecar el seu veto també requereix majoria absoluta del Congrés.

Aquestes exigències apareixen desenvolupades als articles 130 a 132 del Reglament del Congrés. Complir les majories no esmena un contingut contrari a la Constitució: la reforma legal segueix sotmesa al control de constitucionalitat.

3. Quan cal reformar la Constitució

És necessària una reforma constitucional per suprimir, traslladar a un altre òrgan o alterar elements que la pròpia Constitució fixa. Segons la mesura, caldria modificar els articles 161 i 163 —competències i qüestió d’inconstitucionalitat—, el 162 —legitimació—, el 164 —efectes de les sentències— o altres disposicions relacionades, com els articles 53.2 i 95.

Reformar el Tribunal no activa automàticament el procediment agreujat. Els articles 159 a 165 pertanyen al títol IX, que no està entre els àmbits especialment protegits per l’article 168.

4. Quin procediment constitucional correspon

Amb caràcter general, correspon l’article 167: aprovació per tres cinquens de cada Cambra. Si no hi ha acord, s’intenta mitjançant una comissió paritària. Quan el Senat hagi aprovat el text per majoria absoluta, el Congrés pot aprovar-lo per dos terços en les condicions previstes. No exigeix dissoldre les Corts; el referèndum se celebra si ho sol·licita una desena part de qualsevol de les Cambres dins dels quinze dies següents a l’aprovació.

L’article 168 correspon a una revisió total o que afecti els àmbits especialment protegits: títol preliminar, secció primera del capítol segon del títol I o títol II. Exigeix dos terços d’ambdues Cambres per aprovar el principi de revisió, dissolució immediata, ratificació per les noves Corts, aprovació del text per dos terços d’ambdues Cambres i referèndum obligatori.

En conclusió, la via depèn del contingut efectiu de la reforma, no de com es denomini: desenvolupament compatible, llei orgànica; alteració del mandat constitucional, reforma de la Constitució.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin és un dels compromisos principals del programa electoral d'Alberto Núñez Feijóo?

Pregunta" 1 de 3

Quina mesura inclou el programa en matèria d'immigració?

Pregunta" 2 de 3

Quina característica tindrà el mandat del fiscal general de l'Estat segons el programa del PP?

Pregunta" 3 de 3