El jet stream, conegut en català com a corrent en xorro, és una de les claus per entendre per què canvia el temps. Encara que els seus vents bufan molt lluny de la superfície, influeix en el desplaçament dels sistemes meteorològics i, amb això, en les temperatures i les precipitacions que es registren a terra. La NOAA, l'agència nord-americana dedicada a l'oceà i l'atmòsfera, explica que aquestes corrents actuen com una guia per a l'avanç de les borrasques.
En Espanya, l'evolució del xorro polar sobre l'Atlàntic resulta especialment rellevant per comprendre l'arribada de fronts.
Què és el jet stream o corrent en xorro polar?
La corrent en xorro és una franja relativament estreta de vents molt ràpids que circula predominantment d'oest a est, a prop de la tropopausa, la frontera entre la troposfera i l'estratosfera. La seva formació està relacionada amb els contrasts de temperatura entre diferents regions del planeta i amb la rotació terrestre.
Existeixen diverses corrents en xorro. Entre elles destaquen la polar i la subtropical, les posicions de les quals canvien i que, en determinades situacions, poden arribar a fusionar-se. Per tant, el terme anglès jet stream designa un fenomen més ampli que el xorro polar.
La corrent en xorro polar es troba aproximadament entre 8 i 15 quilòmetres sobre la superfície, segons l'explicació divulgativa publicada per Aemet. Està associada a la separació entre l'aire fred de les regions polars i l'aire més càlid de les latituds mitjanes.
Com influeix en el temps a Espanya?
El xorro ajuda a orientar el recorregut de les borrasques. Els seus canvis de posició poden desplaçar les zones per les quals avancen els sistemes meteorològics i modificar la distribució de les pluges. Per això, conèixer la seva trajectòria forma part de la predicció del temps.
El seu recorregut presenta ondulacions. En els mapes meteorològics apareixen com a vaguades, que s'allarguen cap a latituds més baixes, i dorsals, que s'estenen cap al nord.
Les vaguades solen estar associades a baixes pressions i fronts, mentre que les dorsals acostumen a acompanyar situacions anticiclòniques. La seva successió contribueix a explicar que sobre la Península s'alternin jornades inestables i períodes de temps més tranquil.
Per què el xorro polar canvia de posició?
El corrent en jet varia amb les estacions. A l'hemisferi nord tendeix a desplaçar-se cap al nord durant l'estiu i a perdre intensitat. Amb l'arribada de l'hivern sol baixar de latitud i recuperar força.
A aquest comportament estacional s'hi afegeixen les seves interaccions amb els oceans, el relleu i altres patrons de circulació atmosfèrica. El resultat és una trajectòria canviant, amb ondulacions que condicionen el moviment de les borrasques.
¿Un jet stream més fort significa que arriba una ona de fred?
Un augment de la seva velocitat no n'és suficient per anunciar una ona de fred a Espanya. Els efectes depenen també de la forma que adopti el corrent i de la posició de les masses d'aire. Les grans ondulacions poden afavorir que l'aire fred arribi a latituds més meridionals i que l'aire càlid avanci cap al nord. Per determinar quin territori resultarà afectat cal analitzar la configuració atmosfèrica completa.
Tampoc s'han de confondre els vents del jet, que bufen a quilòmetres d'altura, amb les ràfegues que s'esperen en una localitat. Una previsió de vent a superfície requereix la seva pròpia anàlisi.
¿Quina relació té el jet stream amb les danas?
Una ondulació del jet pot evolucionar fins a quedar separada de la circulació principal. Quan es forma una depressió tancada i aïllada en nivells alts, se'n parla d'una dana.
Aemet explica que aquest procés pot produir-se per la separació d'una vaguada del corrent en jet. Aquesta relació ajuda a entendre l'origen d'aquestes depressions, encara que la seva formació no determina per si sola on es produiran les precipitacions més intenses.
¿És el mateix el jet polar que el vòrtex polar?
Són fenòmens diferents. El jet polar circula a la troposfera, mentre que el vòrtex polar estratosfèric es desenvolupa a major altura, aproximadament entre 16 i 48 quilòmetres sobre el Pol Nord durant l'hivern.
Ambdós poden interactuar, però una alteració del vòrtex no implica automàticament un episodi de fred a Espanya. Aemet recorda que els seus efectes a superfície varien i que també es produeixen entrades d'aire fred sense una intervenció decisiva del vòrtex.
¿Què preveu Aemet per al litoral cantàbric aquest dimecres?
Per conèixer les conseqüències concretes de l'episodi cal acudir a les previsions per zones. El butlletí marítim d'Aemet consultat per a aquest dimecres 21 d'octubre recull un augment del mar de fons del nord-oest fins a 3 o 4 metres en aigües costaneres d'Astúries, Cantàbria, Bizkaia i Gipuzkoa, a més de vent intens.