Tres de les quatre principals organitzacions professionals agràries, UPA, COAG i Unión de Uniones, ja han presentat als partits polítics les seves prioritats per al sector primari per de cara a les eleccions generals del pròxim 29 N.
Tot i que hi ha molts punts en comú, també hi ha diferències clares: UPA es manté ferma en la protecció de l’agricultura familiar (que està en retrocés) i exigeix que es culmini la Llei de l’agricultura familiar, la promesa incomplerta de Luis Planas en aquesta legislatura que s’acaba. D’altra banda, COAG i Unión de Uniones demanen que el pròxim govern defensi una agricultura més professional, social i competitiva i, en aquest sentit, ambdues coincideixen a demanar la elaboració d’un "Estatut de l’Agricultor i Ramader Professional" amb reconeixement jurídic i estadístic, que serveixi perquè la gent del camp tingui prioritat en determinades polítiques públiques.
UPA fixa les seves propostes en 16 punts; COAG proposa una sèrie de mesures a prendre en els primers cent dies de Govern i després desenvolupa les seves exigències en una dotzena d’apartats; i Unión de Uniones, (l’última a arribar a la interlocució amb el Ministeri i que per això, introdueix un capítol sobre com fixar la representativitat d’aquests col·lectius) organitza les seves propostes en cent compromisos organitzats en 13 blocs.
De cara a Brussel·les
Part de les peticions s’adrecen al paper d’Espanya a la Unió Europea, principalment, davant els canvis previstos a la pròxima Política Agrària Comuna, PAC 2028-2034. COAG i Unión de Uniones rebutgen de manera rotunda la proposta ja aprovada en l’últim Consell de Ministres d’Agricultura de qque la PAC perdi la seva estructura tradicional subjecta en dos pilars i es renacionalitzi amb els Plans Estratègics Nacionals de cada estat membre. UPA tampoc no dóna suport a aquesta renacionalització de la PAC, però se centra més que el pròxim Govern treballi per aconseguir el pressupost suficient.
COAG i Unión de Uniones també coincideixen que s’obligui Brussel·les a implantar les “clàusules mirall” per defensar les produccions europees i que els agricultors i ramaders dels 27 puguin competir en igualtat de condicions amb els de tercers països.
Preus justos i despeses controlades
Millorar la Llei de la cadena alimentària aprovada el 2013 i modificada el 2021 continua sent una exigència de les tres organitzacions agràries. Tot i que UPA demana que s’incrementin les sancions de qui la incompleix, COAG i Unión de Uniones hi afegeixen altres mesures.
D’altra banda, l’increment dels preus dels subministraments és un altre dels cavalls de batalla en la rendibilitat del camp, de manera que els tres col·lectius coincideixen a demanar beneficis fiscals o la reducció de l’IVA en el gasoil professional, els fertilitzants, i una tarifa especial per als regants, com existia abans.
COAG proposa crear un “Observatori de subministraments” format per les organitzacions agràries i que compti amb inspeccions d’ofici de la CNMC sobre marges de carburants i fertilitzants.
Releu generacional i assegurances agràries
Segons afirma COAG, en els propers quatre anys es jubilaran 43.000 agricultors i ramaders, per la qual cosa als ajuts europeus de la PAC per a la incorporació de joves cal afegir un esforç del Govern d’Espanya en línies de crèdits preferents i incentius fiscals. Des de UPA es proposa un gran Pla Nacional de Releu Generacional i accés a la terra per facilitar l’entrada de nous agricultors.
Les conseqüències que està tenint el canvi climàtic en els conreus també es palesen en les peticions dels agricultors, ja que UPA, COAG i Unió de Unions indiquen la necessitat d’augmentar el pressupost estatal d’ajuts a assegurances agràries.
Davant l’aparició, en els últims anys, dels fons d’inversió en el sector agrari, COAG i UPA exigeixen crear instruments que serveixin per dirigir els ajuts públics als agricultors i ramaders professionals abans que a aquests inversors.
Altres propostes que les organitzacions agràries sol·liciten al futur Govern d’Espanya són la reducció de burocràcia i la simplificació administrativa, una política hídrica i de modernització de regs, i garantir els serveis públics d’habitatge i de mobilitat per poder viure i treballar al medi rural.
La majoria de les organitzacions professionals agràries ja han presentat les seves preferències als partits polítics. Ara queda veure si, en les properes setmanes, hi tenen el seu lloc en els diferents programes electorals.