La ramaderia de boví a Galícia registra el 2025 una rendibilitat "extraordinària", assolint un marge econòmic mitjà de 27.656 euros per explotació de Vedella Gallega gràcies a l'encariment dels preus, una xifra que multiplica per deu els 2.665 euros obtinguts el 2024.
Aquest benefici prové d'uns ingressos mitjans per granja de Vedella Gallega de 110.572 euros, davant d'uns costos de producció que se situen en 82.916 euros per explotació.
Les conclusions es recullen en un estudi elaborat per la Fundació Juana de Vega i presentat en el marc del Grup Operatiu Rede Galega de Granges Model, en un acte celebrat a la seu compostelana del Consello Regulador de Vedella Gallega.
Malgrat aquests bons resultats, el director de la Fundació Juana de Vega, José Manuel Andrade, va alertar que en el que va de 2026 s'aprecia ja un canvi de cicle, amb una correcció dels preus del voltant del 4% a la baixa.
Entre les causes que estan pressionant el sector carnós a Espanya aquest any figura la limitació a la compra d'animals vius en països com Marroc, motivada pels casos de dermatosi nodular detectats a Catalunya, la qual cosa redueix la demanda exterior i força un ajust a la baixa de les cotitzacions malgrat mantenir-se la mateixa oferta productiva.
Radiografia de l'estudi de granges de Vedella Gallega
L'anàlisi es va dur a terme sobre una mostra de 17 explotacions de Vedella Gallega, que compten de mitjana amb 99 bestiar: 54 vaques nodrisses, 37 vedells, sis animals de recria i dos bous. En conjunt, aquest bestiar ramader està valorat en uns 238.500 euros per granja.
L'estudi fixa el cost de producció en 7,45 euros per quilo, mentre que els ingressos, incloent les subvencions, ascendeixen a 9,94 euro/kg, la qual cosa suposa un marge de 2,49 euro/kg. D'aquesta forma, el benefici per quilo es multiplica per deu respecte als 0,25 euro/kg registrats el 2024 i se situa clarament per sobre de la mitjana dels últims exercicis.
La clau principal d'aquesta millora resideix en l'encariment dels vedells, el preu mitjà percebut per les explotacions va passar de 5,97 euro/kg canal (cos de l'animal després d'haver estat sacrificat i eviscerat) el 2024 a 7,29 euro/kg el 2025, la qual cosa representa un increment del 22%.
De cara al futur, una de les majors amenaces per a la viabilitat de les explotacions continua sent el nivell dels costos de producció. La sequera ha reduït els pastures i forrajes disponibles, obligant a augmentar la compra de pinsos i altres aliments. El 2025 ja es constatava que el 39% de la despesa total d'una granja es destinava a l'alimentació del bestiar. A això s'hi sumen altres reptes, com una mortalitat mitjana de cinc vedells recent nascuts per explotació.
En aquest context, la renda disponible per explotació, abans de computar la remuneració del treball de les persones propietàries, es va situar en 54.567 euros anuals. No obstant això, les ajudes de la Política Agrícola Comuna (PAC), amb una mitjana de 30.352 euros per granja, continuen sent decisives per sostenir la viabilitat econòmica, ja que els ingressos derivats exclusivament de la venda d'animals encara no cobreixen tots els costos de producció juntament amb una retribució adequada al treball familiar.
Així, l'estructura d'ingressos es reparteix al voltant d'un 72% procedent de la comercialització de boví i prop del 30% vinculat a les ajudes de la PAC.
Cada una d'aquestes explotacions maneja una mitjana de 62 hectàrees de superfície agrària útil, que en conjunt representen unes 200.000 hectàrees al territori gallec, amb una producció equivalent a 111.123 quilos en canal. D'aquestes 62 hectàrees, 29 són de propietat del ramader, 27 estan arrendades i sis es treballen en règim de cessió gratuïta.