La majoria que conformen PP i Vox a les Corts d'Aragó ha votat aquest dijous en contra d'admetre a tràmit la proposició de llei de l'Estatut de les Dones Rurals d'Aragó, una iniciativa registrada pel PSOE i recolzada pel resta de grups de l'oposició.
La diputada socialista María Ariño ha defensat en l'hemicicle "un Estatut per a la Dona Rural del segle XXI, una dona lliure, independent, que treballa, que emprèn, que dirigeix una explotació, que aixeca la persiana del seu negoci, que pot ser alcaldessa, agricultora, ramadera, venedora, metgessa, mestra, el que ella esculli, una dona que cuida per elecció, mai per una imposició social invisible i heredada, que participa, que decideix i que exigeix ocupar els espais on es pren el poder". Davant d'aquest model, ha assegurat, la dreta proposa "el silenci".
Ha recalcat que "aquesta llei no ve a imposar a cap dona com ha de viure, ve precisament a fer tot el contrari, a donar-li eines perquè esculli com vol viure", alguna cosa que, ha dit, "és crucial per als nostres pobles".
Ariño ha recordat que "durant generacions, les dones rurals han estat el motor invisible de la nostra terra, han treballat al camp, han tret endavant les explotacions ramaderes, han portat els comptes de les famílies, han cuidat famílies senceres i han sostingut el comerç i l'associacionisme dels nostres pobles: Elles han mantingut vius els nostres pobles, però la història oficial se la escriuen altres".
Segons ha lamentat, "el titular era un altre, el que cotitzava era un altre, el propietari era un altre i el que decidia, en definitiva, sempre era un altre", advocant per "enterrar definitivament aquest model submís i invisible" i subratllant que "reconèixer l'esforç d'aquelles dones és l'única garantia que les seves filles i les seves nétes no hagin de passar pel mateix".
Ha insistit que l'Estatut de les Dones Rurals "no és una declaració d'intencions", ja que "parla d'ocupació real, d'emprenedoria, de combatre la violència de gènere, d'impulsar la titularitat compartida i d'imposar la participació femenina als òrgans de decisió".
La proposta, ha afegit, "estableix mesures per impulsar la formació, l'ocupació i l'emprenedoria femenina, a més d'una atenció específica per a agricultors, ramaders, la titularitat compartida i la representació de les dones a les organitzacions de l'àmbit rural".
Igualtat, serveis i futur en el medi rural
En nom de CHA ha intervingut la parlamentària Mary Carmen Bozal, qui ha remarcat que "parlar d'aquest Estatut és parlar d'igualtat, però també de territori, de serveis públics, d'ocupació, d'habitatge, de cures i de futur per a totes".
Bozal ha recordat que "durant massa temps moltes dones han sostingut explotacions, famílies, negocis i comunitats senceres sense que aquest treball tingués el reconeixement que mereixia. Han treballat la terra, han cuidat, han gestionat, però massa vegades tot això s'ha quedat sota l'etiqueta d'ajuda. I no, no era ajuda, era treball".
La diputada d'Aragó-Teruel Existe, Pilar Buj, ha sostingut que el debat "segueix plenament vigent" i "és tan necessari com el primer dia" perquè "la lluita contra la despoblació i la desigualtat de les dones en el medi rural no pot esperar i més encara quan qui gestiona posa obertament en dubte la desigualtat de les dones".
Buj ha recalcat que "les coses no canvien soles, cal fer que canviïn", ressaltant "les dificultats específiques que la dona té en el món rural" i valorant els articles dirigits a promoure la igualtat, millorar les condicions laborals i reforçar la presència de les dones als òrgans de govern de les associacions professionals.
Per IU, la diputada Marta Abengochea ha recordat que aquesta és la tercera vegada que aquesta proposició arriba al Ple, criticant "el bloqueig" del PP i reprotxant que "posen per davant els interessos partidistes" davant dels drets de les dones del medi rural.
Ha cridat a "garantir els drets i blindar-los", apuntant que, quan les dones figuren com a titulars d'explotacions, aquestes solen ser de menor mida o estar més fragmentades, que continuen assumint en solitari la càrrega de les cures i que "segueixen enfrontant també les múltiples violències".
Crítiques del PP i Vox al text proposat
La diputada del PP María José Vicente ha replicat al PSOE que "fer lleis és resoldre problemes, però això sol no garanteix que aquests problemes desapareguin", afegint que "una bona intenció no converteix, automàticament, una norma en una bona llei", si bé ha dit compartir l'objectiu d'ampliar les oportunitats de les dones en l'entorn rural.
A la seva entendre, la proposició incorre en "un greu error", que és "l'exigència que les organitzacions agràries, cooperatives i associacions aconsegueixin una representació mínima del 40% de dones als seus òrgans de direcció per, d'aquesta manera, poder accedir a determinades ajudes i subvencions".
"Nosaltres no discutim que les dones hagin d'estar on es prenen les decisions, per descomptat que han d'estar; el que discutim és si una llei, com la que vostès pretenen, ha de decidir com ha de configurar una organització agrària els seus òrgans de direcció per poder rebre o no una ajuda pública" perquè "la igualtat no s'aconsegueix imposant percentatges des de les decisions".
Des de Vox, la diputada Ana Pardo ha ironitzat en afirmar que "el camp aragonès no és ni Mercosur, ni l'Agenda 2030, ni els preus ruïnosos, ni la competència deslleial, ni la burocràcia asfixiant, ni tan sols la falta de relleu generacional; no, el problema del camp aragonès és que no tenim prou transversalitat de gènere".
En la seva intervenció ha sostingut que "això no va de defensar la dona ni rural ni urbana. Això no és més que un nou intent de la seva imposició ideològica", i ha afegit que "a l'hora de defensar de veritat la dona, a l'hora de protegir-la de la violència real, i aquí permetin-me que mencioni aquestes pobres dones violades de Ceuta que per a vostès no existeixen, aquí el seu entusiasme es desvaneix, i callen, callen, perquè realment a vostès no els importa la dona, només els importa el seu interès".
Pardo ha qüestionat: "¿De debò creuen vostès que una dona en una explotació agrària al Baix Aragó o en una ramadera al Pirineu Aragonès necessita que vagi al Govern autonòmic a donar-li xerrades d'apoderament, de transversalitat o de paritat?".