El 89% dels espanyols responsabilitza el Marroc de la crisi de Ceuta i el 63% suspèn la gestió de Sánchez

A data d'avui (7 de setembre de 2026), la última reforma legal sobre gestió migratòria vinculada a les fronteres espanyoles que està en seu parlamentària és el Projecte de Llei pel qual s'aproven mesures urgents per a la garantia de l'interès superior de la infància i adolescència davant situacions de contingències migratòries extraordinàries, procedent del Reial Decret‑llei 2/2025. Aquest projecte es tramita al Congrés dels Diputats amb número d'expedient 121/000055 i es troba encara en fase d'esmenes, el termini de la qual ha estat ampliat fins al 9 de setembre de 2026.

1. Identificació de la reforma rellevant

El Reial Decret‑llei 2/2025, de 18 de març, va aprovar mesures urgents per fer front a contingències migratòries extraordinàries vinculades a l'arribada de menors estrangers no acompanyats, en un context de pressió a les fronteres. Aquest decret‑llei:

• Introdueix a la Llei Orgànica 4/2000 d'Estrangeria nous preceptes (articles 35 bis, 35 ter, 35 quater i 35 quinquies) sobre model de gestió de contingències migratòries extraordinàries.
• Regula la declaració de contingència migratòria, la distribució territorial de menors i el paper de l'Administració General de l'Estat davant les comunitats autònomes.
• Es dicta expressament emparat en el article 149.1.2 CE (competència estatal en immigració i estrangeria) i està orientat a situacions d'entrada massiva a frontera.

Després de la seva aprovació i publicació al Butlletí Oficial de l'Estat, el Congrés va acordar tramitar-lo com a projecte de llei, la qual cosa permet introduir canvis via esmenes.

2. Estat parlamentari actual

A la base d'iniciatives de les Corts Generals la tramitació apareix així:

• Tipus d'iniciativa: Projecte de Llei procedent de Reial Decret‑llei (RDL 2/2025).
• Cambra: Congrés dels Diputats.
• Identificadors: 130/000016 (fase com a decret‑llei) i 121/000055 (fase com a projecte de llei).
• Situació: projecte en tramitació, amb el termini de presentació d'esmenes ampliat fins al 9 de setembre de 2026.
• Procediment: tramitació pel procediment d'urgència, segons consta a la publicació oficial.
• Fitxa i últims documents: poden consultar-se al portal del Congrés (detall de la iniciativa 121/000055).

L'ampliació reiterada del termini d'esmenes indica que el text encara no ha passat a fase de ponència ni de dictamen de comissió. És a dir, el nucli substantiu de la reforma —incloses les disposicions sobre la gestió de contingències migratòries a les fronteres i la redistribució de menors— encara pot ser modificat pels grups parlamentaris.

3. Propers passos procedimentals previsibles

Si es tanca finalment el termini d'esmenes, el procediment seguiria, en línies generals, aquest recorregut:

• Ponència: designació d'una ponència a la comissió competent per elaborar un text articulat a partir del projecte i de les esmenes.
• Dictamen de comissió: la comissió debatrà l'informe de la ponència, pot introduir canvis addicionals i aprova un dictamen.
• Ple del Congrés: debat i votació del text, amb possibilitat d'esmenes de totalitat o a l'articulat en aquesta fase.
• Remissió al Senat: si el Congrés l'aprova, el text passa al Senat, que pot aprovar-lo, vetar-lo o esmenar-lo.
• Eventual segona lectura al Congrés: si escau, per aixecar un veto del Senat o pronunciar-se sobre les seves esmenes.
• Sanció i publicació: un cop aprovat definitivament, es remet al Rei per a la seva sanció i posterior publicació al BOE.

4. Reformes connexes i context més ampli

En paral·lel a aquest projecte, el Govern ha aprovat el Avantprojecte de Llei Orgànica que modifica la Llei d'Estrangeria i un Avantprojecte de nova Llei d'Asil (acords del Consell de Ministres de 25 d'agost de 2026), precisament per adaptar el marc espanyol al Pacte Europeu sobre Migració i Asil. No obstant això, ambdós textos es troben encara en fase governamental d'avantprojecte, de manera que encara no han ingressat al Parlament com a projectes de llei.

També està en curs al Congrés la tramitació d'altres iniciatives que afecten la Llei d'Estrangeria, com la Proposició de Llei Orgànica del Grup Mixt al Senat per restringir la regularització per arrelament, el qual expedient remès al Congrés (124/000038) comparteix el mateix horitzó temporal d'ampliació d'esmenes fins al 9 de setembre de 2026. No obstant això, el seu objecte principal és la regularització i l'arrelament, no la gestió de fluxos a frontera.

En síntesi, la reforma parlamentària més recent i operativa que incideix de forma directa en la gestió de situacions migratòries excepcionals a frontera és el projecte derivat del Reial Decret‑llei 2/2025, que segueix en una fase inicial de tramitació, pendent que finalitzi el període d'esmenes al Congrés.

La Constitució espanyola no desenvolupa de forma molt detallada les competències de política exterior “personalitzades” en el president del Govern, però sí fixa un marc clar del qual se'n deriven els seus poders en relacions internacionals. En essència, el president dirigeix l'acció del Govern, i el Govern és l'òrgan constitucionalment competent per conduir la política exterior de l'Estat.

Marc general: direcció de la política exterior

El punt de partida està en l'article 97 CE, que atribueix al Govern la direcció de la política interior i exterior, l'administració civil i militar i la defensa de l'Estat. Això significa que:

• La conducció de les relacions exteriors és, en primer terme, competència del Govern en el seu conjunt.
• El president, com a cap del Govern, és qui orienta, coordina i assumeix la màxima responsabilitat política sobre aquesta política exterior.

La Constitució no enumera “una a una” les facultats de política exterior del president, però en atribuir-li la capçalera del Govern i la direcció de la seva acció, fa que la major part de les decisions importants en aquest àmbit passin política i funcionalment per ell.

Posició constitucional del president

L'article 98 CE regula el president del Govern i estableix que:

• Dirigeix l'acció del Govern.
• Coordina les funcions dels altres membres del Govern.

Aplicat a les relacions exteriors, això implica que el president:

• Fixar les línies generals de la política exterior (prioritats geogràfiques, aliances, posició a la UE i organitzacions internacionals, etc.).
• Coordina l'actuació del Ministeri d'Afers Exteriors i d'altres departaments amb projecció exterior (defensa, economia, transició ecològica, etc.).
• Assumeix la representació política del Govern en cimeres, visites oficials i negociacions d'alt nivell, encara que jurídicament la representació de l'Estat davant altres Estats correspongui al rei.

Relació amb les competències del Rei a l'exterior

La Constitució reserva al rei algunes funcions formals en matèria internacional, principalment en l'article 63 CE:

• Representa l'Estat en les relacions internacionals.
• Acredita els ambaixadors i altres representants diplomàtics.
• Expressa el consentiment de l'Estat en els tractats, conforme a la Constitució i les lleis.

No obstant això, aquestes funcions s'exerceixen sempre refrendades pel Govern, normalment pel president o pel ministre competent, que assumeixen la responsabilitat política. En la pràctica constitucional:

• El Govern —i en el seu cim el president— determina el contingut i l'oportunitat dels tractats, reconeixements d'Estats o governs, aliances, etc.
• El rei formalitza aquestes decisions mitjançant actes que requereixen refrendament governamental, sense el qual no són vàlids.

Tractats internacionals i control parlamentari

La Constitució atribueix a les Corts Generals un paper central en matèria de tractats (articles 93 i 94 CE): autorització de certs tractats polítics, militars, que afectin drets i deures fonamentals, a l'Hisenda pública, o que suposin cessió de competències a organitzacions supranacionals.

Aquí les competències del president sorgeixen per la seva posició al capdavant del Govern:

• És qui impulsa, en nom del Govern, la negociació de tractats i acords internacionals.
• Decideix la remissió a les Corts dels tractats que requereixen autorització o denúncia.
• Defensa, personalment o a través dels ministres, davant el Parlament la posició de l'Executiu sobre aquests tractats.

Relacions exteriors i seguretat i defensa

La connexió entre política exterior i defensa situa també el president en una posició clau:

• El Govern dirigeix la defensa de l'Estat (art. 97 CE), que inclou la participació en aliances militars o missions internacionals.
• L'article 63.3 CE reserva al rei, amb autorització de les Corts, la declaració de guerra i la pau, però de nou aquesta decisió es pren a iniciativa del Govern, encapçalat pel president.

Síntesi

En suma, segons la Constitució, el president del Govern no és el titular formal de totes les competències de relacions exteriors (que es reparteix amb el rei, el Govern com a òrgan col·legiat i les Corts), però és el centre de direcció política de l'acció exterior de l'Estat: fixa les grans orientacions, coordina els ministres implicats, impulsa la negociació i aprovació de tractats i assumeix la responsabilitat política de les decisions internacionals del Govern.

No he localitzat en les fonts consultades dades concretes i desglossades de vots i percentatge per a Vox, PSOE i PP a Ceuta i Melilla en les últimes eleccions generals. La cerca a la base de dades del diari Demòcrata i en altres textos relacionats amb les eleccions generals i el 23J de 2023 retorna informació sobre resultats estatals, enquestes, equilibris de blocs i composició del Congrés, però no un quadre específic de resultats per circumscripció per a aquestes dues ciutats autònomes.

En la traça d'investigació apareixen, per exemple, anàlisis sobre l'aritmètica del Congrés després del 23J, el paper del bloc PP–Vox–UPN amb 171 escons, o articles que avaluen l'evolució dels suports de PP, PSOE i Vox en enquestes posteriors. No obstant això, es tracta sempre de:

• Resultats a escala estatal (percentatge de vot i estimació d'escons a tota Espanya).
• Estudis demoscòpics posteriors a les eleccions (promedios d'enquestes, evolució d'intenció de vot, comparacions amb el 23J).
• Anàlisis parlamentaris que parlen del “bloc d'investidura” i de la suma d'escons de PP, Vox, PSOE i altres grups.

Cap d'aquests materials inclou el nivell de detall territorial que planteges (circumscripció de Ceuta per una banda i de Melilla per l'altra, amb el nombre exacte de vots i el percentatge de cadascun dels tres partits). També es va intentar restringir la cerca per dates al voltant del 23 de juliol de 2023 i per combinacions de termes com “escrutini definitiu”, “vots” o “percentatge”, tant per a Ceuta com per a Melilla, sense que apareguessin taules de resultats o resums específics per a aquestes circumscripcions.

Això no significa que les dades no existeixin, sinó únicament que, dins del corpus consultat per elaborar aquesta resposta, no hi ha un document que reculli explícitament “quants vots i quin percentatge van obtenir Vox, PSOE i PP a Ceuta” i “quants vots i quin percentatge van obtenir Vox, PSOE i PP a Melilla” en les últimes generals. Aquesta informació sol estar disponible, però en canals més tècnics o especialitzats que els articles d'anàlisi general.

Per obtenir amb precisió el que demanes —és a dir, la dada numèrica exacta de vots i el percentatge de vot de cada partit a cada ciutat autònoma— el més fiable és recórrer a:

• Les bases de dades oficials de resultats electorals, que permeten filtrar per circumscripció i per candidatura i reconstruir el resultat a cada territori. En aquestes plataformes sol poder exportar-se el resultat per ciutat autònoma i, dins d'ella, comprovar quants sufragis va rebre cada llista i quin percentatge va suposar sobre el vot vàlid emès.
• Els informes de resultats que es publiquen després de cada convocatòria, on sovint s'inclouen annexos amb taules per circumscripció. En ocasions es publiquen també resums de “principals resultats per província i ciutat autònoma” que recullen, almenys, quina força va ser primera, segona o tercera.
• En alguns casos, els propis partits elaboren materials interns o públics amb desglossaments territorials dels seus resultats, en els quals comparen el que van obtenir a Ceuta i Melilla amb comicis anteriors. Aquests documents poden servir com a contrast, encara que la referència primària segueixen sent les dades oficials d'escrutini.

L'avantatge d'acudir a aquests repositoris és que et permetran:

• Veure el nombre exacte de vots de Vox, PSOE i PP a Ceuta i Melilla.
• Comprovar el percentatge sobre el total de vot vàlid (i, si t'interessa, sobre el cens o sobre la participació).
• Contrastar aquestes dades amb eleccions generals anteriors o altres tipus de comicis.

Atès que la consulta que planteges és molt concreta i numèrica, i que les fonts manejades en aquesta investigació no inclouen aquest nivell de detall territorial, qualsevol xifra que jo aportés sense recolzar-se en un document explícit seria especulativa. Per rigor, és preferible remetre's als resultats oficials i no inventar percentatges ni totals de vot.

Si vols, en una següent consulta puc ajudar-te a interpretar les dades un cop les tinguis (per exemple, comparant com es van comportar Vox, PSOE i PP a Ceuta enfront de Melilla, o enfront de la mitjana estatal, o entre diferents convocatòries).