SMS d'empreses: què canvia el 15 de setembre i què es bloqueja

L’“àlies empresarial” davant la CNMC és l’identificador alfanumèric (marca, nom comercial, denominació social o domini) que apareix com a remitent de missatges SMS, MMS o RCS en lloc d’un número de telèfon. La seva inscripció en el Registre d’àlies és obligatòria per poder continuar utilitzant-lo com a remitent a partir de les dates fixades a l’Ordre TDF/149/2025 i la Circular 1/2026 de la CNMC.

1. Qui pot sol·licitar el registre de l’àlies

Segons la pròpia CNMC, poden registrar un àlies:

• El titular de l’àlies: empreses privades o administracions públiques que utilitzen aquest nom per comunicar-se amb els seus clients o usuaris.
• Tercers autoritzats: entitats o proveïdors de serveis de missatgeria que actuen en nom del titular de l’àlies.

En aquest últim cas, la CNMC ha precisat que el procediment exigeix l’autorització expressa del titular de l’àlies i una comprovació posterior per part de l’organisme per validar la sol·licitud.

2. Requisits legals i tècnics que ha de complir l’àlies

A partir de la Circular 1/2026 i de les guies divulgatives de la CNMC ( entrada explicativa sobre el Registre d’àlies ), poden resumir-se els requisits essencials:

• Vinculació legítima: l’àlies ha d’estar llegítimament vinculat a una marca, nom comercial, denominació social o domini del titular. No pot ser un nom arbitrari sense relació amb l’entitat.
• Ús real en comunicacions: l’àlies es destina a missatges SMS, MMS o RCS que l’empresa ja utilitza o utilitzarà per comunicar-se amb els seus clients (avisos de lliurament, cites, comunicacions comercials, recordatoris, etc.).
• Requisits de format: ha de respectar les regles tècniques fixades per la CNMC:
  • Longitud màxima i mínima de l’àlies.
  • Conjunt de caràcters permesos (lletres, números i determinats signes).
  • Evitar confusió amb altres àlies ja inscrits o amb denominacions especialment protegides.
• Unicitat i absència de suplantació: l’àlies no pot induir a error sobre la identitat del remitent ni suplantar una altra entitat; la CNMC verifica que qui el sol·licita té dret legítim a usar-lo.

Aquests criteris es desenvolupen a la Circular 1/2026 i a la referència tècnica CIR/DTSA/010/25, citada per la CNMC com a document de detall.

3. Documentació que ha d’aportar l’empresa sol·licitant

Les notes i guies oficials subratllen que l’entitat sol·licitant ha de “demostrar la seva relació amb la marca, el nom comercial o el domini que vulgui emprar i ajustar-se a les condicions tècniques fixades a la circular”. A partir d’aquí, la documentació s’articula en tres blocs:

• Identificació de l’entitat titular de l’àlies
  L’empresa o administració ha d’aportar les seves dades identificatives bàsiques a través del formulari electrònic de la CNMC (identitat del titular, NIF/CIF, etc.), que permeten vincular l’àlies a un subjecte clarament determinat.
• Acreditació de la titularitat o dret d’ús de l’àlies
  La CNMC exigeix que quedi provada la vinculació legítima de l’àlies amb l’empresa. Per això, en la pràctica, l’entitat ha d’adjuntar la documentació que acrediti que l’àlies coincideix o està associat a la seva:
  • denominació social,
  • nom comercial o marca, o
  • domini d’internet propi.
  La circular habilita la CNMC per comprovar aquesta vinculació i rebutjar les sol·licituds quan no obtingui una confirmació inequívoca del sol·licitant.
• Autorització quan actua un tercer
  Si la sol·licitud no la presenta directament el titular sinó un proveïdor de serveis de missatgeria o una altra entitat, és obligatori aportar una autorització expressa del titular de l’àlies. La CNMC ha indicat que, en absència d’aquesta autorització clara, les peticions han de ser rebutjades.

4. Procediment i validació per la CNMC

Un cop enviada la sol·licitud amb la informació i documentació exigides, la CNMC:

• Verifica la identitat del titular i, si escau, del representant o proveïdor que actua en nom seu.
• Comprova la vinculació legítima entre l’àlies proposat i la marca, nom comercial, denominació social o domini de l’entitat.
• Revisa que l’àlies compleix les regles de format i no genera confusió amb altres àlies ja registrats.

Si la sol·licitud no supera aquestes comprovacions —per exemple, per problemes tècnics o manca d’autorització inequívoca— la CNMC la denega, fet que està provocant, segons el propi organisme, un nombre apreciable de rebuigs.

5. On consultar el detall normatiu

Per conèixer amb precisió tots els requisits legals i documentals aplicables al registre d’àlies, la CNMC remet a:

• La Circular 1/2026 sobre el Registre d’àlies (i les seves eventuals modificacions), accessible des de les seves notes de premsa, com la de crida a registrar àlies abans del 15 de setembre de 2026 .
• La guia divulgativa del blog de la CNMC: “Set claus per entendre el nou Registre d’àlies” , que resumeix qui pot registrar un àlies i els requisits que ha de complir.

En cas de dubte, és recomanable revisar directament aquests textos o, si l’empresa actua a través d’un proveïdor de missatgeria, coordinar-se amb aquest perquè la sol·licitud incorpori tota la documentació exigida i eviti rebuigs.

En telecomunicacions, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) actua com a regulador i supervisor independent dels mercats de comunicacions electròniques a Espanya. Les seves competències es recolzen principalment en la Llei 3/2013, de creació de la CNMC, i en la Llei 11/2022, General de Telecomunicacions, que la designen com a organisme regulador nacional i desenvolupen les seves funcions específiques en aquest sector.

1. Regulació ex ante i anàlisi de mercats

La Llei 3/2013 estableix que la CNMC ha de definir i analitzar els mercats de referència relatius a xarxes i serveis de comunicacions electròniques, tant a l’engròs com al detall, i delimitar el seu àmbit geogràfic. Quan d’aquest anàlisi resulta que no existeix competència efectiva, la CNMC:

• Identifica els operadors amb poder significatiu de mercat (PSM) en aquests mercats.
• Imposa obligacions específiques ex ante a aquests operadors, en línia amb el marc de la Llei General de Telecomunicacions i la seva normativa de desenvolupament (accés, transparència, control de preus, separació comptable, no discriminació, etc.).
• Revisa periòdicament els mercats i, si millora la competència, pot modificar o retirar obligacions.

2. Supervisió i control del compliment

La CNMC és responsable de supervisar i controlar el correcte funcionament dels mercats de comunicacions electròniques, d’acord amb la Llei 3/2013 i la Llei 11/2022. Això inclou:

• Vigilar el compliment de les obligacions imposades en els anàlisis de mercat.
• Controlar que els operadors respectin les normes d’accés, compartició d’infraestructures i ús de recursos essencials.
• Exercir potestats d’inspecció i sanció quan es vulnera la normativa sectorial o les decisions de la pròpia CNMC.

3. Resolució de conflictes entre operadors

La Llei 3/2013 atribueix a la CNMC la competència per a resoldre conflictes en els mercats de comunicacions electròniques, per exemple:

• Disputes sobre condicions tècniques o econòmiques d’interconnexió.
• Desacords sobre accés a xarxes i a infraestructures físiques susceptibles d’allotjar xarxes d’alta i molt alta capacitat.
• Conflictes derivats d’obligacions regulatòries imposades a un operador amb PSM.

Aquestes decisions són vinculants i s’insereixen en la seva funció de garantir una competència efectiva i l’accés a infraestructures essencials.

4. Protecció dels usuaris finals

La Llei 11/2022 detalla funcions de la CNMC en relació amb els usuaris finals de serveis de comunicacions electròniques:

• Determinar la metodologia per calcular el cost net del servei universal i gestionar el Fons nacional del servei universal, incloent la fixació d’aportacions dels operadors i l’auditoria de la informació econòmica.
• Especificar, previ informe del ministeri competent, els paràmetres de qualitat de servei, els mètodes de mesurament i la forma en què la informació ha de posar-se a disposició del públic.
• Exigir als operadors la publicació d’informació completa, comparable i fiable sobre la qualitat dels serveis i realitzar estudis periòdics sobre la qualitat en zones rurals i escassament poblades.
• Establir condicions i aspectes tècnics del canvi d’operador i conservació de números, així com mesures per protegir i informar adequadament els usuaris en aquest procés.
• Requerir informació als operadors per verificar compensacions i altres drets dels abonats (per exemple, en canvis d’operador o fallades en la prestació del servei).

5. Numeració, interconnexió i accés

La CNMC té un paper central en la gestió de recursos de numeració i direccionament i en l’arquitectura d’interconnexió:

• Fixar, mitjançant circulars, condicions tècniques i administratives per a la conservació de números i el canvi d’operador.
• Supervisar el subministrament de dades de numeració per part dels operadors i la seva cessió a serveis com guies, consultes d’abonats o trucades d’emergència.
• Regular, a través de la seva intervenció en els anàlisis de mercat, les obligacions d’ interconnexió i accés a xarxes i a infraestructures físiques, coordinant-se quan cal amb altres autoritats (per exemple, en infraestructures crítiques).

6. Espectre i cooperació europea

L’assignació primària de l’espectre i la definició de la política de domini públic radioelèctric correspon al Govern i al ministeri competent, però la Llei 11/2022 preveu:

• Informes de la CNMC sobre certes decisions que afecten obligacions de servei públic o de cobertura lligades a l’espectre.
• L’ús, per part de la CNMC, d’informació dels estudis geogràfics de cobertura i de desplegament per a l’exercici de les seves funcions.

En l’àmbit europeu, la Llei 3/2013 indica que la CNMC ha de col·laborar de forma regular amb la Comissió Europea i amb altres reguladors, en particular a través de l’Organisme de Reguladors Europeus de les Comunicacions Electròniques (BEREC). Aquesta cooperació assegura una aplicació coherent del marc europeu de comunicacions electròniques i de les directrius sobre anàlisi de mercats, obligacions a operadors i protecció d’usuaris.

7. Relació amb el Ministeri competent

La CNMC és un organisme independent, però està adscrita a un ministeri econòmic i es coordina amb el ministeri competent en telecomunicacions. De forma esquemàtica:

• El Govern i el ministeri defineixen la política general, elaboren la Llei General de Telecomunicacions i els seus reglaments i gestionen el domini públic radioelèctric.
• La CNMC aplica de forma tècnica i independent aquest marc en els mercats: analitza, regula, supervisa, sanciona i resol conflictes, vetllant per la competència efectiva i els drets dels usuaris.

En conjunt, la CNMC és el pilar regulador operatiu del sector de comunicacions electròniques a Espanya, sota un marc d’independència funcional però en interacció constant amb el ministeri i amb les institucions europees.

A partir de la informació localitzada, no existeix a la Unió Europea un cos de normativa específic i exclusiu sobre “smishing” (fraude per SMS) equivalent a les mesures espanyoles de bloqueig de SMS fraudulents. El que hi ha són grans reformes horitzontals sobre serveis de pagament i lluita contra el frau que cobreixen també els fraus basats en SMS, però sense centrar-se només en aquest canal.

Per tant, si entenem “iniciatives similars” com a normes europees el cui objecte principal i explícit sigui combatre el smishing o els SMS fraudulents, el nombre de normes aprovades en els últims anys és, a dia d’avui, pràcticament zero. En canvi, si s’accepta una definició més àmplia (instruments antifrau que cobreixen també els enganys comesos per SMS), sí que es pot parlar d’un gran paquet legislatiu recent rellevant a escala de la UE.

1. El gran paquet europeu recent: PSR i PSD3

Dels documents europeus consultats es desprèn que la principal iniciativa legislativa de la UE amb impacte directe en els fraus que solen recolzar-se en SMS (inclòs el smishing) és el nou marc de serveis de pagament, compost per:

• Un Reglament de serveis de pagament (Payment Services Regulation, PSR), amb el qual es busca harmonitzar les normes sobre pagaments i reforçar la prevenció del frau a tota la UE.
• Una Tercera Directiva de Serveis de Pagament (PSD3), que revisa i actualitza l’actual PSD2 per adaptar el marc a noves formes de pagament i reforçar la supervisió i la competència.

Segons la nota del Consell de la UE de 18 de juny de 2025, els Estats membres van acordar la seva posició negociadora sobre aquest paquet, amb l’objectiu de:

• “Reduir el frau de pagament” i “establir un marc integral antifrau”,
• incloure els proveïdors de comunicacions electròniques i plataformes de missatgeria en el perímetre de prevenció del frau,
• garantir que els consumidors no quedin en desavantatge com a conseqüència de comportaments fraudulents.

Posteriorment, la nota del Parlament Europeu de 27 de novembre de 2025 confirma que Parlament i Consell assoleixen un acord polític sobre el PSR i la PSD3. Entre les mesures pactades:

• Obligació dels proveïdors de serveis de pagament (PSP) de:
  • verificar que el nom del beneficiari i l’identificador únic (per exemple, IBAN) coincideixen, denegant l’operació si hi ha discrepàncies,
  • garantir autenticació forta del client i avaluacions de risc,
  límits de despesa i mecanismes de bloqueig per reduir el risc de frau.
• Regles de responsabilitat reforçada: si un proveïdor no ha implementat mecanismes adequats de prevenció, haurà d’assumir les pèrdues; les transaccions iniciades o modificades per un estafador es consideren “no autoritzades” i el proveïdor ha de reemborsar el client.
• Protecció davant del frau per suplantació d’identitat (quan l’estafador es fa passar pel banc o proveïdor de pagament), obligant al reemborsament al client si denuncia a la policia i informa el seu PSP.
• Possibilitat d’exigir responsabilitat a plataformes en línia quan allotgen contingut fraudulent vinculat a estafes de pagament, reforçant la interacció amb la Llei de Serveis Digitals.

Tot i que ni el Consell ni el Parlament mencionen el terme “smishing” en aquests comunicats, el tipus de frau que descriuen —suplantar el proveïdor de pagaments i enganyar l’usuari perquè aprovi operacions— abasta clarament els esquemes que avui es canalitzen a través de SMS, trucades o missatgeria instantània.

2. Es pot parlar d’un nombre de “lleis anti-smishing” a la UE?

Amb la informació disponible es pot sintetitzar així:

• No s’ha identificat cap directiva ni reglament europeu el cui objecte principal i explícit sigui “combatre el smishing” com a tècnica concreta. La regulació europea tendeix a ser tecnològicament neutra, centrada en frau de pagaments i suplantació d’identitat amb independència del canal (SMS, correu, apps, etc.).
• Sí que hi ha un paquet legislatiu central (Reglament de serveis de pagament + PSD3) que, pel seu contingut antifrau i la inclusió de proveïdors de comunicacions electròniques en la prevenció, resulta directament rellevant per a la lluita contra les estafes comeses mitjançant SMS.
• Aquest paquet va ser objecte d’acord polític entre Parlament i Consell al novembre de 2025, però les notes oficials recorden que encara ha de ser “adoptat formalment” abans de la seva entrada en vigor. És a dir, estem davant d’una iniciativa avançada i acordada, però el seu acte jurídic definitiu no es descriu encara com plenament aprovat i vigent a les fonts consultades.

En conseqüència, i ceñint-nos a les fonts revisades, només es pot parlar amb claredat d’un gran paquet normatiu europeu recent amb impacte directe en fraus com el smishing (PSR + PSD3), més que d’un conjunt nombrós de lleis “anti‑smishing” en sentit estricte. La regulació sectorial espanyola sobre bloqueig de SMS i registre d’àlies és, per ara, més específica per canal que la normativa de la UE, que es centra en el resultat (frau en pagaments i suplantació) i no en l’eina tècnica utilitzada.