Horaris F1 Madrid: totes les sessions, curses de F2 i F3 i esdeveniments de motor del Gran Premi

A data d'avui (11 de setembre de 2026), el circuit urbà MADRING està ja plenament operatiu i acull aquest mateix cap de setmana el Formula 1 Tag Heuer Gran Premi d'Espanya 2026 a Madrid. Des del punt de vista de tramitació urbanística i d'homologació esportiva, el projecte ha passat de la fase de disseny i obres a la fase d'explotació: el circuit està construït, integrat en el calendari oficial de Fórmula 1 i subjecte ara a controls i seguiments després de cada cursa.

1. Marc contractual i situació en el calendari de F1

L'acord entre Fórmula 1 (FOM) i IFEMA/Comunitat de Madrid situa el Gran Premi d'Espanya a Madrid durant deu temporades, de 2026 a 2035. Diverses fonts, com l'Ajuntament de Madrid i la Comunitat, assenyalen que:

• El contracte garanteix la celebració anual del Gran Premi a Madrid almenys fins a 2035, consolidant MADRING com a seu espanyola a llarg termini (nota de l'Ajuntament de Madrid i articles de Demócrata).
• Barcelona queda integrada en un model altern: Espanya pot tenir dos grans premis alguns anys, però el compromís estable és amb Madrid (anàlisi a Demócrata).

A més, la presidenta regional Isabel Díaz Ayuso va agrair expressament a FIA i FOM el seu acompanyament en el projecte i va confirmar la data del primer Gran Premi el 13 de setembre de 2026, dins del cap de setmana 11‑13 de setembre (comunicat del 10/06/2025).

2. Tramitació urbanística i d'infraestructures

En el pla administratiu local, l'esdeveniment clau va ser l'aprovació definitiva del Pla Especial per a IFEMA i el seu entorn:

• El Ple de l'Ajuntament de Madrid va aprovar el 25/02/2025 el Pla Especial de Definició de Xarxes del parc firal Juan Carlos I (nota municipal), que:
  • Ajusta la zonificació interna per fer possible el circuit.
  • Permet expressament esdeveniments esportius singulars i temporals com el Gran Premi de F1.
  • Reconfigura edificabilitat i aparcaments i resol el traçat de la via pecuària Vereda de los Leñeros.
• El anteprojecte tècnic defineix un traçat d'uns 5,4 km i 22 corbes, combinant vies d'IFEMA, l'ampliació futura a Valdebebas i part de la via pública.

Pel que fa a les obres, la UTE encapçalada per Acciona va concloure en només un any la construcció del circuit, integrant el traçat en l'entorn urbà d'IFEMA‑Valdebebas i culminant elements singulars com la corba peraltada “La Monumental” (Demócrata). Abans de l'estiu de 2026 es donaven per acabats l'asfaltat, les estructures i el muntatge de grades.

3. Homologació esportiva i controls posteriors

Tot i que els detalls interns de l'homologació de la FIA no es publiquen en butlletins oficials, el fet que MADRING:

• figuri en el calendari oficial de Fórmula 1 a partir de 2026,
• hagi completat la seva construcció segons els estàndards tècnics exigits,
• i estigui celebrant en aquestes dates la seva primera prova del Mundial,

implica que el circuit ha superat les inspeccions i validacions necessàries de FOM/FIA per ser seu del campionat.

A més, la documentació ambiental preveu un seguiment després de cada Gran Premi, amb controls específics de soroll i reforestació i la possibilitat d'introduir mesures correctores en funció dels resultats (Demócrata). És a dir, la “tramitació” ja no és d'autorització inicial, sinó d'avaluació periòdica de l'impacte.

4. Posició de les administracions

• Comunitat de Madrid: promotora política central. Presenta la Fórmula 1 com a projecte estratègic de turisme esportiu i economia, destacant el seu impacte (al voltant de 450 milions d'euros anuals i milers d'ocupacions) i defensant la seva rendibilitat sense cost directe per al contribuent (comunicats oficials i Debat sobre soroll i mobilitat).
• Ajuntament de Madrid: responsable de l'ordenació urbanística i mobilitat local. Ha aprovat el pla especial, defensa MADRING com a element diferenciador i desplega dispositius de trànsit i serveis municipals per al Gran Premi (Ajuntament de Madrid).
• Govern d'Espanya: no apareix com a part principal del contracte amb F1, però coopera en matèries sectorials (transports, promoció turística, etc.) a través de convenis generals amb la Comunitat i l'Ajuntament. No hi ha, en les fonts consultades, una norma estatal específica d'homologació sobre MADRING més enllà del marc general de seguretat viària, medi ambient i esport.

5. Síntesi de l'estat actual

En suma, el circuit MADRING ja no està en fase de projecte, sinó en plena fase d'explotació: compta amb planificació urbanística aprovada, obres finalitzades, contracte de deu temporades amb F1 i validació esportiva suficient per figurar en el Mundial i celebrar el seu primer Gran Premi. L'agenda reguladora es desplaça ara cap al seguiment ambiental, les mesures de mitigació (soroll, mobilitat, entorn residencial) i els ajustos tècnics que puguin derivar-se d'aquesta primera edició.

Les competències del president de la Comunitat de Madrid en relació amb grans esdeveniments esportius internacionals no apareixen, en general, com a funcions “nominalment” esportives, sinó com a projecció de la seva posició institucional com a cap de l'Executiu autonòmic i representant ordinari de l'Estat. El detall operatiu recau en la conselleria competent en esport, però el president concentra la direcció política, la representació i les grans decisions estratègiques.

1. Marc bàsic: Estatut d'Autonomia

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid (Llei Orgànica 3/1983, parcialment modificada per la LO 5/1998) estableix que:

• Els poders de la Comunitat s'exerceixen a través de l'Assemblea, el Govern i el President de la Comunitat.
• El president “ostenta la suprema representació de la Comunitat Autònoma i l'ordinària de l'Estat en la mateixa, presideix i dirigeix l'activitat del Govern, designa i separa els Vicepresidents i Consellers i coordina l'Administració”.

Sobre aquesta base, qualsevol paper en la captació i organització de grans esdeveniments esportius deriva de la seva condició de màxim representant polític i de director del Govern autonòmic.

2. Llei de Govern i Administració de la Comunitat de Madrid

La Llei 1/1983, de Govern i Administració de la Comunitat de Madrid concreta aquestes funcions generals:

• Com a suprem representant de la Comunitat, li correspon l'alta representació davant d'altres institucions de l'Estat i altres comunitats autònomes i la signatura de convenis de cooperació.
• Com a President del Consell de Govern, estableix les directrius generals de l'acció de govern, convoca i dirigeix les reunions del Consell, signa els decrets i acords i assegura la coordinació entre conselleries.
• Autoritza determinats dèbits d'acord amb les normes pressupostàries i vetlla per l'execució de les decisions del Consell de Govern.
• Pot delegar funcions executives i de representació en vicepresidents i consellers, mantenint les atribucions estratègiques clau.

Aplicat a grans esdeveniments esportius internacionals, això implica que el president pot:

• Liderar políticament una candidatura (per exemple, davant federacions internacionals o en coordinació amb el Govern d'Espanya i altres comunitats).
• Impulsar i aprovar, en el si del Consell de Govern, plans, programes o paquets pressupostaris vinculats a l'organització de l'esdeveniment (infraestructures, promoció turística, seguretat, etc.).
• Signar convenis i acords de cooperació amb altres administracions autonòmiques o locals que comparteixin seu o inversions associades a l'esdeveniment.

3. Competències sectorials en matèria d'esport

La competència material en esport està desenvolupada per la Llei 15/1994, de l'Esport de la Comunitat de Madrid, que atribueix a l'“Administració Esportiva de la Comunitat de Madrid” funcions com:

• Formular les directrius de la política de foment i desenvolupament de l'esport.
• Concedir subvencions a federacions i entitats esportives i inspeccionar-ne l'ús.
• Autoritzar competicions esportives de caràcter estatal i internacional no oficials que se celebrin en el seu territori.
• Elaborar i executar plans d'infraestructures esportives i coordinar els serveis esportius municipals.

Aquestes competències s'exerceixen a través de la conselleria competent (Cultura, Turisme i Esport, o la que en cada moment tingui les atribucions). Normes com el Decret 281/2019, sobre estructura orgànica de la Vicepresidència i Conselleria d'Esports, atribueixen a la Direcció General d'Infraestructures i Programes d'Activitat Física i Esport la col·laboració en l'organització, promoció i difusió a la Comunitat de Madrid d'esdeveniments esportius, i la proposta de subvencions.

4. Paper polític del president en grans esdeveniments

Sobre aquest entramat sectorial, el president assumeix un rol eminentment polític i de coordinació:

• Impuls i legitimació política: encapçala presentacions i actes de suport a candidatures; el seu suport és rellevant davant federacions internacionals, inversors i mitjans.
• Coordinació interadministrativa: dirigeix el Consell de Govern en la coordinació amb l'Estat (Consell Superior d'Esports, ministeris), ajuntaments amfitrions i altres comunitats si l'esdeveniment és multi seu.
• Negociació i signatura d'acords marc: quan es precisen convenis de cooperació entre comunitats o amb entitats públiques d'altres territoris, la facultat de signar-los en nom de la Comunitat recau en el president, prèvia autorització del Govern autonòmic.
• Decisions pressupostàries estratègiques: tot i que l'execució i tramitació d'ajudes concretes la realitzi la conselleria, el president participa en la definició de les prioritats del pressupost autonòmic i en l'aprovació d'acords com el de 18 de novembre de 2020, que va regular ajudes directes a federacions per a esdeveniments d'àmbit nacional i internacional d'especial interès.
• Representació institucional en l'organització: en fases clau (adjudicació, signatura de contractes institucionals, inauguracions o clausures), actua com a cara visible de la Comunitat, sense perjudici que la gestió tècnica correspongui a l'administració esportiva i a les federacions.

5. Límits i repartiment de responsabilitats

No existeix una competència exclusiva del president “sobre grans esdeveniments esportius” separada de la resta del Govern. La seva intervenció s'integra en el marc general de:

• Direcció del Govern i coordinació de conselleries.
• Representació de la Comunitat i signatura de convenis.
• Aprovació, en el Consell de Govern que presideix, de normes, programes i ajudes que configuren el suport autonòmic a aquests esdeveniments.

En resum, el president de la Comunitat de Madrid exerceix un lideratge polític, institucional i d'alta coordinació en la captació i organització de grans esdeveniments esportius internacionals, mentre que la competència tècnica, autoritzacions concretes i gestió quotidiana resideixen en la conselleria i en l'Administració esportiva autonòmica.

Organitzar un Gran Premi de Fórmula 1 en una ciutat com Madrid exigeix als promotors complir un entramat de requisits legals de nivell estatal, autonòmic (Comunitat de Madrid) i municipal (Ajuntament de Madrid). No existeix una “llei de la F1”, sinó l'aplicació combinada de normativa d'esport, trànsit, espectacles públics, medi ambient, protecció civil i urbanisme, més les autoritzacions concretes que s'han tramitat per Madring (IFEMA‑Valdebebas).

1. Marc esportiu i federatiu

• Llei 39/2022, de l'Esport: configura l'esport d'alt nivell i les competicions oficials d'àmbit internacional com a matèria d'interès públic i fixa que les federacions esportives espanyoles (en aquest cas, la Reial Federació Espanyola d'Automobilisme, els estatuts de la qual publica la Resolució de 19.9.2018) són les interlocutores esportives amb la FIA i l'Administració estatal.
• El promotor ha d'encabir el Gran Premi en aquest marc: cursa oficial inscrita en el calendari FIA, emparada per la federació, amb compliment dels estàndards de seguretat esportiva i d'instal·lacions exigits per la FIA i per la legislació espanyola.

2. Trànsit, ús de la via pública i circulació

• El Reglament General de Circulació (Reial Decret 1428/2003) regula expressament les “proves esportives, marxes ciclistes i altres esdeveniments” en vies sotmeses a la legislació de trànsit. Estableix que:
  • Les competicions de velocitat en vies públiques estan prohibides excepte autorització expressa i tancament de la via per l'autoritat competent.
  • Tota prova esportiva en la via requereix autorització prèvia, tramitada amb informe vinculant de les administracions encarregades de la vigilància del trànsit (DGT, o autoritat autonòmica allà on tingui la competència).
• Sobre aquesta base, la DGT ha qualificat el GP de Madrid com a “Esdeveniment d'alta afectació al trànsit” i ha dictat recomanacions i un operatiu especial de gestió del trànsit i de desviaments a l'entorn d'IFEMA i Valdebebas (nota d'Interior).
• Els promotors han d'assumir les condicions d'aquesta autorització (talls, corones de mobilitat, senyalització, itineraris d'emergència, etc.) i coordinar-se amb Policia Municipal, DGT i la resta de cossos.

3. Espectacles públics i llicències a Madrid

• A la Comunitat de Madrid, la Llei 17/1997, d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives s'aplica a espectacles esportius oberts al públic. Exigeix, entre altres:
  • Que l'organitzador compti amb llicència municipal de funcionament de l'establiment o recinte on se celebri l'espectacle.
  • Requisits tècnics de seguretat estructural, contra incendis, condicions de salubritat, acústica i accessibilitat.
  • Subscripció de assegurances de responsabilitat civil i d'incendi del local que cobreixin danys a concurrents i tercers.
  • Elaboració d'un pla d'emergència/autoprotecció d'acord amb la normativa vigent.
• Per a IFEMA‑Madring, l'Ajuntament ha aprovat un Pla Especial de Definició de Xarxes que:
  • Actualitza l'ordenació per permetre “esdeveniments esportius singulars i temporals” com el Gran Premi d'Espanya de F1.
  • Flexibilitza l'ús d'espais lliures per al circuit, mantenint almenys un 40 % d'ajardinament permanent.
  • Integra el traçat que combina recinte firal, ampliació a Valdebebas i trams de via pública.
  Vegi's les notes municipals de 04/07/2024 i de 25/02/2025.

4. Protecció civil, autoprotecció i plans de mobilitat

• La Norma Bàsica d'Autoprotecció (Reial Decret 393/2007) i la nova Norma Bàsica de Protecció Civil (Reial Decret 524/2023) obliguen que activitats que puguin generar emergències greus elaborin i mantinguin:
  • Un pla d'autoprotecció elaborat per tècnic competent, amb anàlisi de riscos, organització d'emergències, mitjans d'intervenció i plans d'evacuació.
  • La integració d'aquest pla en la planificació de protecció civil de la Comunitat i de l'Ajuntament.
• Per al GP de Madrid, l'Ajuntament ha aprovat un pla específic de mobilitat que forma part de l'autorització atorgada a IFEMA: defineix corones de mobilitat, talls, accessos acreditats, punts de recollida de VTC i un ampli reforç del transport públic (pla de mobilitat 03/09/2026). El promotor ha d'ajustar-se a aquestes condicions i als dispositius de Policia Municipal.

5. Medi ambient, soroll i seguiment

• A nivell estatal, regeix la Llei 37/2003, del Soroll i el seu desenvolupament reglamentari; a Madrid, el Decret 55/2012 de contaminació acústica. El circuit ha de:
  • Cumplir els límits o, si no és possible puntualment, obtenir les decisions de suspensió d'objectius de qualitat acústica previstes en la Llei del Soroll, tal com recull la documentació ambiental del projecte.
  • Implantar un sistema de monitorització de soroll en temps real, amb consulta telemàtica de nivells i capacitat d'adoptar mesures correctores si s'aproximen als llindars permesos (segons l'avaluació ambiental analitzada per Demócrata).
• L'autorització ambiental del projecte de Madring obliga el promotor a:
  • Designar un responsable de seguiment ambiental aliè a l'organització.
  • Elaborar una memòria ambiental de cada Gran Premi i una memòria anual, avaluant soroll, qualitat de l'aire, sòls, aigües, vegetació, fauna, patrimoni cultural i efectes socioeconòmics.
  • Aplicar i, si cal, reforçar mesures compensatòries (per exemple, reforestació de la parcel·la nord i pantalles acústiques).
• IFEMA ha declarat públicament que el circuit “està dins de la normativa en matèria de sorolls” i que compta amb llicència i pantalles acústiques (Nueva Economía Fórum, 13/07/2026).

6. Responsabilitat civil i assegurances

• A més de les assegurances exigides per la Llei 17/1997, la responsabilitat per danys derivats de la circulació de vehicles a motor es regeix pel Text Refós de la Llei sobre Responsabilitat Civil i Assegurança en la Circulació de Vehicles a Motor (Reial Decret Legislatiu 8/2004).
• El promotor ha de:
  • Contractar pòlisses que cobreixin, amb els límits reforçats habituals en esdeveniments d'aquesta escala, els danys personals i materials derivats d'entrenaments, cursa i muntatge/desmuntatge.
  • Acreditar aquestes assegurances en els expedients de llicència i en els convenis amb les administracions.

En síntesi, un promotor que vulgui organitzar un Gran Premi de F1 a Madrid ha d'obtenir les autoritzacions de trànsit i ús especial de la via pública; encabir l'esdeveniment en la Llei de l'Esport i la federació corresponent; complir la Llei d'Espectacles de Madrid (llicències, aforaments, assegurances, plans d'emergència); aprovar i executar plans d'autoprotecció i mobilitat coordinats amb Ajuntament, Comunitat i Estat; sotmetre's a l'avaluació i vigilància ambiental (en especial en soroll i arbrat); i assumir la responsabilitat civil i les assegurances derivades de la circulació en un entorn semiurbà d'alta intensitat.