CEOE defensa que Llatinoamèrica vinculi l'educació a les demandes empresarials per generar riquesa

No existeix una “gran llei” regional única sobre col·laboració públic-privada per a formació i ocupabilitat a Llatinoamèrica la tramitació de la qual es pugui situar en una fase concreta. El que hi ha és un entramat de marcs estratègics ja aprovats, convenis i programes en execució i algunes iniciatives encara en disseny o en fase de convocatòria. Des d’Espanya i els organismes multilaterals s’està, en general, en una fase de desplegament operatiu i ajust de programes, més que de tramitació legislativa inicial.

A partir de la informació disponible, es pot distingir la situació en quatre plans: (1) marcs estratègics i legals ja vigents que orienten la cooperació; (2) programes i convenis de col·laboració públic-pública i, en menor mesura, públic-privada, ja en execució; (3) iniciatives en fase de disseny o convocatòria; i (4) recomanacions d’organismes internacionals que empenyen a futures reformes internes als països llatinoamericans.

1. Marcs estratègics ja aprovats

La cooperació espanyola amb Amèrica Llatina en formació i ocupabilitat es recolza en marcs ja en vigor a Espanya que es projecten sobre la regió:

• La Llei 1/2023 de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global, que dóna cobertura al programa INTERCOONECTA de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). Una resolució de 17 de maig de 2025 convoca programacions de capacitació tècnica i innovació dirigides a personal d’administracions públiques llatinoamericanes, alineades amb el Pla Director de la Cooperació Espanyola 2024‑2027 i l’Agenda 2030 (BOE 17/05/2025).
• Aquests marcs prioritzen l’enfortiment institucional, la capacitació tècnica i la creació d’espais de diàleg regional, cosa que situa les polítiques de col·laboració en una fase d’implementació estratègica, no de disseny incipient.

2. Programes i convenis en fase d’execució

En el terreny operatiu, diverses iniciatives mostren que la col·laboració per a formació i ocupabilitat ja està en fase de desplegament:

• El propi Programa INTERCOONECTA finança, per a 2026‑2027, programacions de capacitació tècnica i d’innovació dirigides a administracions llatinoamericanes, amb execució en modalitat virtual i presencial. Estem davant d’una fase d’execució de projectes concrets recolzats per convocatòries ja resoltes o en curs.
• Convenis entre l’Institut Nacional d’Administració Pública (INAP) i el Centre Llatinoamericà d’Administració per al Desenvolupament per a trobades d’escoles d’administració pública iberoamericanes, així com entre INAP i AECID per a cursos de lideratge i innovació dirigits a directius públics llatinoamericans, es troben igualment en fase d’implementació d’activitats formatives (BOE 26/05/2025 i BOE 10/07/2025).
• El conveni entre Red.es i ICEX per a la iniciativa “Desafia Llatinoamèrica 2025‑2026” combina immersió formativa i assessorament en ecosistemes tecnològics llatinoamericans per a empreses espanyoles, amb jornades de formació, trobades amb actors locals i acompanyament personalitzat. Aquest conveni ja està subscrit i publicat al BOE, per la qual cosa la tramitació administrativa està conclosa i es troba en fase d’execució del programa (BOE 09/08/2025).
• Programes sectorials com IBERMEDIA Formació, que recolza projectes de formació per a professionals de la indústria audiovisual iberoamericana mitjançant convocatòries d’ajuts, es troben igualment en fase de convocatòria i desenvolupament recurrent (Spain Audiovisual Hub, 10/02/2025).

3. Iniciatives en fase de disseny o desplegament inicial

Hi ha, a més, polítiques en un estadi intermedi, entre el disseny tècnic i el llançament operatiu:

• L’Escola d’Organització Industrial (EOI), juntament amb el Banc Mundial i amb suport del Govern d’Espanya, participa en el Programa de Professionalització de la Contractació Pública Internacional a Amèrica Llatina i el Carib. Segons EOI, la primera convocatòria regional del Programa de Certificació en Contractació Pública estava prevista per a juny de 2026, cosa que situa la iniciativa entre la fase de disseny avançat i l’inici de la convocatòria (EOI, 01/06/2026).
• El conveni marc EOI‑OISS per reforçar la formació i la cooperació tècnica a Iberoamèrica persegueix desenvolupar projectes conjunts d’alt impacte en sistemes de seguretat social i ocupabilitat. Signat al gener de 2026, es troba en fase de posada en marxa de projectes derivats (EOI, 26/01/2026).

4. Impuls dels organismes multilaterals

Finalment, organismes com el Banc Mundial recomanen explícitament reforçar l’educació, la formació tècnica i el desenvolupament de capacitats de gestió a Amèrica Llatina com a condició per crear ocupació de qualitat. En el seu informe “Panorama Econòmic d’Amèrica Llatina i el Carib” s’emfatitza la necessitat de polítiques que millorin la formació i els marcs institucionals, cosa que apunta a una fase d’agenda de reformes en curs, encara desigual segons país però clarament prioritzada en el debat regional (Demócrata, 08/04/2026).

En conjunt, es pot dir que les polítiques de col·laboració públic‑privada (o públic‑pública ampliada) per a formació i ocupabilitat a Llatinoamèrica es troben en una fase de consolidació i expansió programàtica: els marcs estratègics ja estan aprovats, una part dels programes s’està executant i una altra es troba en fases de convocatòria o disseny avançat, mentre els organismes multilaterals continuen empenyent que els països llatinoamericans aprofundeixin en reformes internes que afavoreixin aquestes aliances.

En l’ordenament espanyol no existeix una llei “ad hoc” que estableixi unes competències singulars per a la presidenta de la Fundació CEOE. Com qualsevol fundació d’àmbit estatal, la Fundació CEOE es regeix per la Llei 50/2002, de Fundacions, pel seu reglament de desenvolupament i, sobretot, pels seus estatuts propis inscrits en el Registre de Fundacions. A partir d’aquest marc general, i llevat que els seus estatuts introdueixin particularitats, les competències de la presidenta es configuren com les de la presidència del patronat, que és l’òrgan de govern de la fundació.

1. Marc legal general

• Llei 50/2002, de 26 de desembre, de Fundacions: fixa el règim bàsic de les fundacions de competència estatal (constitució, patronat, deures dels patrons, règim econòmic, supervisió del Protectorat, etc.).
• Reial Decret 1337/2005, que aprova el Reglament de fundacions de competència estatal: desenvolupa aspectes organitzatius i de funcionament.
• Estatuts de la Fundació CEOE: concreten l’estructura interna (patronat, possibles comissions, direcció executiva) i distribueixen funcions entre la presidència, la vicepresidència, la secretaria i la resta de patrons.

La Llei de Fundacions no entra en detall de les tasques diàries de la presidència, però sí que defineix el patronat com a òrgan de govern, representació i administració de la fundació. La presidència encarna normalment la capçalera d’aquest òrgan i concentra les funcions que li atribueixin els estatuts.

2. Funcions típiques de la presidència del patronat

En aplicació d’aquest marc general i de la pràctica estatutària de les fundacions de competència estatal, les competències específiques de la presidenta de la Fundació CEOE seran, de forma ordinària, les següents:

• Representació institucional:
  • Ostentar la representació legal de la fundació davant tota mena d’autoritats, organismes públics i privats i tercers en general, en els termes que prevegin els estatuts.
  • Signar en nom de la fundació convenis, acords de col·laboració, contractes o documents públics o privats quan així li hagi estat atribuït pel patronat.
• Direcció del patronat:
  • Convocar les sessions del patronat, ordinàries i extraordinàries, fixant l’ordre del dia conforme als estatuts.
  • Presidir i dirigir les reunions, ordenar els debats i vetllar pel correcte desenvolupament de les sessions.
  • Proclamar els acords, signar les actes juntament amb la secretaria i, si escau, exercir vot de qualitat si així ho preveuen els estatuts.
• Execució dels acords:
  • Impulsar i supervisar la execució de les decisions adoptades pel patronat, assegurant que es duen a terme en termini i forma.
  • Ordenar els actes i signar els documents necessaris per a la plena eficàcia d’aquests acords (per exemple, operacions patrimonials o aprovació de programes d’actuació).
• Supervisió de la gestió:
  • Vetllar perquè l’activitat de la fundació s’ajusti als seus fins fundacionals i a l’interès general que justifica el seu règim jurídic especial.
  • Coordinar-se amb la possible direcció general o gerent de la fundació, quan existeixi, marcant les grans línies d’actuació aprovades pel patronat.
• Relació amb el Protectorat i el Registre:
  • Assegurar que la fundació compleix amb les obligacions d’informació davant el Protectorat de fundacions de competència estatal (dipòsit de comptes, plans d’actuació, comunicació de modificacions estatutàries, etc.).
  • Impulsar la subsanació de deficiències o observacions que pugui formular el Protectorat.

3. Deures i responsabilitat jurídica

Més enllà de la distribució interna de funcions, la Llei de Fundacions imposa a tots els patrons, inclosa la presidenta, un conjunt de deures legals:

• Deure de diligència i lleialtat: actuar amb la diligència d’un representant lleial en defensa de l’interès de la fundació i dels seus fins, evitant decisions que puguin buidar o desnaturalitzar aquests fins.
• Prohibició de conflicte d’interessos: abstenir-se en acords on existeixi conflicte amb interessos propis o de persones vinculades, en els termes previstos per la llei.
• Responsabilitat solidària: respondre davant la fundació, davant el Protectorat i fins i tot davant tercers pels danys causats per actes contraris a la llei o als estatuts, si concurreix dol, culpa o negligència.

En concentrar la representació i la direcció del patronat, la presidenta de la Fundació CEOE és, en la pràctica, la figura que dóna coherència estratègica a la fundació i la que assumeix major exposició pública i política. No obstant això, els seus poders concrets —per exemple, si pot atorgar poders generals, nomenar el director, delegar determinades funcions o exercir vot de qualitat— depenen en última instància del text estatutari de la Fundació CEOE i dels acords del propi patronat, sempre dins dels límits marcats per la Llei 50/2002 i el reglament estatal de fundacions.

No existeix un estàndard únic per a tota Iberoamèrica: cada país regula per separat l’orientació professional en els seus sistemes educatiu i d’ocupació. Tanmateix, a la llum de la normativa i programes espanyols recents, de plans autonòmics i de la cooperació amb serveis públics d’ocupació llatinoamericans, s’observen una sèrie de requisits i criteris de qualitat que es repeteixen i que solen exigir-se perquè un programa d’orientació professional sigui reconegut oficialment.

Cohesió amb el sistema educatiu i d’ocupació

Un primer requisit és la integració del programa en les polítiques públiques d’educació i ocupació. El Pla d’Orientació del Sistema Educatiu Basc, per exemple, s’alinea explícitament amb la Llei d’Educació i la Llei de Formació Professional i s’aplica a Secundària, Batxillerat i FP com a part del sistema oficial d’orientació educativa i professional (Pla d’orientació basc). Quelcom similar succeeix en els acords entre serveis d’ocupació i educació a Euskadi per a la programació formativa 2025‑2026, on l’orientació es concep com a part del “Sistema de Formació Professional únic i integrat”.

En la pràctica, això implica que el programa:

• Ha d’inserir-se en l’oferta oficial de formació (educativa o d’ocupació) o en convenis formals amb administracions.
• Ha de contribuir a fins públics reconeguts: ocupabilitat, acreditació de competències, igualtat d’oportunitats, orientació al llarg de la vida.
• Sovint està vinculat a xarxes o estratègies nacionals o iberoamericanes de serveis públics d’ocupació, com la Xarxa Iberoamericana de Serveis Públics d’Ocupació (RISPE), en la qual participen Espanya i diversos països llatinoamericans (VII Assemblea de la RISPE).

Acreditació institucional i personal orientador

Per al reconeixement oficial és clau que existeixi una entitat responsable acreditada (centre educatiu, servei públic d’ocupació, fundació o organisme internacional) i que el personal d’orientació compti amb perfil professional definit:

• En l’ensenyament i formació no reglada a Espanya, el conveni col·lectiu identifica la persona orientadora professional com qui assessora l’alumnat sobre sortides professionals i dissenya itineraris individuals, cosa que suposa funcions especialitzades i no merament informatives (X Conveni d’ensenyament no reglada).
• Diversos programes públics preveuen formació específica per a orientadors laborals, com el curs “Acompanyament personalitzat per a l’ocupació” organitzat pel SEPE, amb 30 hores presencials dedicades a millorar les competències de qui realitza orientació en l’àmbit laboral (Curs del SEPE).

Els patrons que s’observen són:

• Requisit de titulació universitària o de FP superior afí (educació, psicologia, treball social, orientació laboral…) fixat per lleis educatives, d’ocupació o per convenis laborals.
• Exigència de formació contínua i actualització de competències, tant en metodologies d’orientació com en coneixement del mercat de treball.
• En alguns casos, certificacions addicionals o participació en cursos acreditats per administracions, agències públiques o programes internacionals.

Disseny pedagògic, durada i continguts

Els programes reconeguts solen demostrar una estructura formativa clara, amb durada suficient i continguts alineats amb competències professionals. Tot i que no hi ha una “càrrega horària mínima” uniforme per a l’orientació, alguns marcs ofereixen referències:

• El reial decret que fixa les característiques de la formació per a equips directius de centres educatius a Espanya estableix una càrrega mínima de 120 hores i una estructura modular, amb continguts en normativa, organització, lideratge, convivència i igualtat, cosa que il·lustra el nivell d’exigència que es trasllada a altres formacions vinculades a la carrera professional.
• Molts cursos específics d’orientació o acompanyament a l’ocupació es situen entre 20 i 40 hores presencials, com el citat curs del SEPE.

Més enllà de les hores, els criteris de qualitat habituals inclouen:

• Itineraris personalitzats, basats en entrevistes inicials i diagnòstic de necessitats (pràctica recollida en serveis d’ocupació autonòmics com Labora a la Comunitat Valenciana).
• Informació actualitzada sobre sectors, ocupacions i competències demandades, sovint recolzada en eines de dades i aliances amb serveis públics i entitats especialitzades, com succeeix amb la plataforma d’orientació basada en IA “OrientaHub” de Fundació Telefónica (OrientaHub).
• Enfocament d’igualtat, inclusió i perspectiva de gènere, explicitat en plans com el basc d’orientació educativa i professional.

Seguiment, avaluació i cooperació iberoamericana

Els documents consultats mostren que els programes oficials d’orientació tendeixen a incorporar mecanismes de seguiment i avaluació: informes periòdics de persones ateses, anàlisi de resultats (acreditació de competències, inserció laboral), i revisió dels plans per a cicles plurianuals. El Pla d’Orientació del Sistema Educatiu Basc, per exemple, preveu un sistema de seguiment que alimenta l’elaboració de nous plans.

En el pla iberoamericà, la cooperació entre serveis d’ocupació, organismes com el Banc Interamericà de Desenvolupament i escoles públiques de formació (com l’EOI espanyola en programes per a Amèrica Llatina i el Carib, iniciativa EOI‑Banc Mundial) apunta a una convergència en bones pràctiques: professionalització dels equips, orientació basada en competències, vinculació amb sistemes d’acreditació i amb l’evolució del mercat de treball.

En conjunt, es pot dir que, per ser reconeguts oficialment a l’espai iberoamericà, els programes d’orientació professional tendeixen a exigir: inserció en marcs legals i polítiques públiques, entitats responsables acreditades, personal qualificat i en formació contínua, un disseny formatiu consistent amb durada i continguts justificats, enfocament d’igualtat i inclusió i sistemes d’avaluació que permetin acreditar el seu impacte sobre les trajectòries formatives i laborals de les persones usuàries.