L'escalada a l'Orient Mitjà ha portat el Brent a màxims des de maig, mentre la Fed i el BCE afronten reunions clau la pròxima setmana. El grup d'economistes de Schroders planteja escenaris que podrien alterar la inflació, el creixement i els tipus d'interès
Els mercats financers afronten una nova font d'incertesa amb l'augment del petroli en plena escalada de les tensions a l'Orient Mitjà. El Brent va arribar a assolir els 114,72 dòlars per barril aquest divendres, el seu nivell més alt des del 4 de maig, davant la por a interrupcions del subministrament energètic. L'evolució del cru coincideix amb una setmana clau per a la política monetària: la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) es reuneix els dies 27 i 28 d'octubre i el Banc Central Europeu (BCE), el 28 i el 29.
En aquest context, el Grup d'Economistes de Schroders, font de DEMÒCRATA, identifica cinc escenaris de risc que podrien alterar les perspectives d'inflació, creixement i finançament. Entre ells figuren un petroli a 150 dòlars per barril, una pèrdua de confiança en la Reserva Federal, una intervenció nord-americana per limitar els rendiments del deute a llarg termini i dos desenllaços oposats per a la intel·ligència artificial: un impuls extraordinari de la productivitat o l'esclat d'una bombolla borsària.
No són previsions centrals ni esdeveniments que la gestora doni per segurs. Es tracta d'hipòtesis que permeten analitzar com reaccionarien l'economia i els mercats si es produïssin determinades pertorbacions. L'escenari energètic guanya rellevància per l'augment recent del cru, però els cinc riscos responen a dinàmiques distintes i no han de materialitzar-se de manera simultània.
El petroli a 150 dòlars reobre el risc d'estanflació
El primer dels escenaris contempla una nova escalada de les tensions a l'Orient Mitjà que impulsi el preu del petroli fins als 150 dòlars per barril. L'encariment de l'energia traslladaria pressió als preus dels combustibles, el transport i la producció industrial, a més d'elevar els costos de sectors dependents dels fertilitzants i altres derivats energètics.
El resultat combinaria inflació més alta i menor creixement. Els llars perdrien poder adquisitiu per l'encariment de l'energia, mentre que les empreses haurien d'afrontar majors costos de producció. Si el xoc es prolongués, la pressió podria estendre's als preus dels aliments i dificultar la recuperació de l'activitat.
Les economies importadores netes d'energia, entre elles la zona euro, Regne Unit i Japó, estarien especialment exposades. L'encariment de les compres de petroli deterioraria les seves condicions comercials i desviaria una major part de la renda cap als països exportadors.
Els bancs centrals s'enfrontarien a un dilema: mantenir o endureix la política monetària per contenir la inflació quan l'activitat econòmica es debilita. En la hipòtesi de Schroders, si la recessió s'afiançés durant el quart trimestre, els retallades de tipus podrien arribar a partir de la segona meitat de 2027. Aquest calendari forma part de l'escenari plantejat per la gestora, no d'una previsió confirmada sobre les pròximes decisions monetàries.
La pujada del Brent per sobre dels 114 dòlars durant la sessió del divendres dóna actualitat a aquesta hipòtesi, encara que encara es troba per sota dels 150 dòlars contemplats en l'escenari extrem. Reuters atribuí l'avanç del cru a la preocupació per les possibles interrupcions del subministrament després de l'agreujament dels atacs hutís a Aràbia Saudita i les tensions en rutes estratègiques per al transport de petroli.
La credibilitat de la Fed, sota pressió
El segon risc es concentra als Estats Units i en la confiança dels inversors en la política monetària. Schroders planteja que una revisió del marc d'actuació de la Reserva Federal podria portar al Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC) a aplicar menys pujades de tipus de les que els mercats esperessin, fins i tot si la inflació romangués elevada.
Si els inversors interpretessin aquesta resposta com una menor determinació per contenir els preus, podrien exigir una rendibilitat addicional per mantenir bons a llarg termini. Aquesta compensació es traduiria en un augment de les primes de termini i podria elevar els rendiments del deute públic nord-americà, encara que els tipus oficials no pujessin en la mateixa proporció.
El resultat seria una combinació adversa d'inflació persistent i desacceleració econòmica. En l'escenari de Schroders, la pèrdua de confiança pressionaria a la baixa els actius nord-americans i el dòlar. Una recessió en el quart trimestre reduiria després la demanda i contribuiria a moderar el preu del petroli.
La reunió del FOMC del 27 i 28 d'octubre serà una referència immediata per als inversors. Una enquesta de Reuters publicada el 21 d'octubre assenyalava que pràcticament tots els economistes consultats esperaven que la Fed mantingués els tipus en la seva reunió d'octubre, tot i que la majoria anticipava una nova pujada al desembre. Aquesta expectativa de mercat és distinta de l'escenari hipotètic de Schroders i no s'ha de confondre amb una decisió ja presa.
La qüestió central és la credibilitat de la institució: si els mercats dubten del seu compromís amb l'estabilitat de preus, el cost de finançament a llarg termini pot augmentar fins i tot sense un enduriment equivalent dels tipus oficials.
Washington intervé en el mercat de deute
El tercer escenari contempla una intervenció del Tresor nord-americà per fixar en el 4% el rendiment dels bons a 30 anys mitjançant un mecanisme de control de la corba de tipus. Es tracta d'una hipòtesi de Schroders, no d'una mesura anunciada pel Govern nord-americà.
En principi, limitar la rendibilitat del deute a llarg termini relaxaria les condicions financeres i podria proporcionar un impuls moderat al creixement. No obstant això, el resultat dependria de la reacció dels inversors i, en particular, dels tenidors estrangers de deute nord-americà.
Si aquests reduïssin la seva exposició als actius del país, les sortides de capital podrien pressionar a la baixa el dòlar i elevar la inflació a través de l'encariment de les importacions. La intervenció abarataría el finançament en el mercat afectat, però podria deteriorar la confiança en els actius nord-americans i generar efectes contraris als buscats.
En l'escenari plantejat per Schroders, part dels fluxos de capital es dirigiria cap a altres economies. L'apreciació de les seves divises i unes condicions financeres més favorables podrien donar suport al creixement fora dels Estats Units sense generar pressions inflacionistes de la mateixa intensitat.
El auge de la IA pot impulsar el creixement i desplaçar ocupació
Els dos últims escenaris se centren en la intel·ligència artificial, però dibuixen desenllaços oposats. En el primer, l'adopció ràpida d'aquesta tecnologia desencadena un període de creixement sòlid gràcies a l'augment de la inversió empresarial i de la productivitat.
L'expansió de la IA exigiria noves inversions en centres de dades, equips i infraestructures, amb un increment de la despesa de capital i de la demanda energètica. Al mateix temps, l'automatització podria desplaçar treballadors de determinades activitats, elevar l'atur i debilitar el consum dels llars.
La paradoxa és que una economia més productiva no garanteix que tots els sectors es beneficiïn per igual. Les millores d'eficiència poden ampliar la capacitat productiva, però l'efecte sobre la demanda dependrà també de com es distribueixin els guanys i de la rapidesa amb què el mercat laboral absorbeixi els canvis.
En la hipòtesi de Schroders, les millores de productivitat i la moderació del consum compensarien les pressions inflacionistes associades a l'augment de la demanda energètica. El resultat seria un creixement més intens sense un repunt proporcional dels preus.
El pinchazo bursátil de la inteligencia artificial
El cinquè escenari planteja el desenllaç contrari: una correcció brusca de les cotitzacions vinculades a la intel·ligència artificial quan els inversors comencin a dubtar que les empreses puguin convertir les elevades expectatives actuals en beneficis suficients.
El ajust no es limitaria a les companyies tecnològiques. Si les empreses reduïssin els seus plans d'inversió, la contracció de la despesa en béns de capital podria estendre's a altres sectors. Les caigudes bursàtils també deteriorarien la confiança dels inversors i dels llars, mentre que l'augment de l'atur debilitaria el consum.
Schroders contempla que el retrocés de la inversió i de la demanda empujaria als Estats Units cap a una recessió lleu. L'activitat menor alleugeriria les pressions inflacionistes i donaria marge a la Reserva Federal per retallar els tipus d'interès, cosa que podria contribuir posteriorment a una recuperació impulsada pel consum.
El risc no resideix únicament en una caiguda de les cotitzacions. També importa quant depenen les decisions d'inversió i les expectatives de creixement que les companyies d'IA aconsegueixin rentabilitzar la despesa actual. Una decepció en els resultats podria provocar una revisió simultània de les valoracions bursàtils i dels plans empresarials.
Inflació, finançament i confiança, els punts crítics
Els cinc escenaris identifiquen diferents vies per les quals una pertorbació pot traslladar-se al conjunt dels mercats. Una crisi energètica podria mantenir la inflació elevada quan el creixement perd força. Una pèrdua de credibilitat de la Fed elevaria els dubtes sobre l'evolució dels preus i el cost del deute a llarg termini. Una intervenció sobre els rendiments dels bons americans posaria a prova la confiança dels inversors, mentre que un auge o una correcció de la IA tindria conseqüències sobre la productivitat, la inversió i l'ocupació.
Les respostes dels bancs centrals i els governs serien determinants per l'abast de cada xoc. També importaria la durada de les pertorbacions: un encariment temporal del petroli no tindria els mateixos efectes que una interrupció prolongada del subministrament, del mateix mode que una correcció bursàtil no tindria necessàriament les mateixes conseqüències que una paralització duradora de la inversió tecnològica.
L'anàlisi de Schroders no presenta aquests escenaris com la seva previsió central ni implica que vagin a produir-se de forma conjunta. La seva utilitat consisteix a mostrar com els riscos geopolítics, monetaris i tecnològics poden modificar les expectatives d'inflació, els beneficis empresarials i els fluxos internacionals de capital. L'evolució del petroli i les decisions de la Fed i el BCE durant la propera setmana oferiran noves referències per avaluar l'entorn econòmic, sense que per si soles confirmin cap dels escenaris plantejats.