La Catalunya que acudirà a les urnes el proper 29 de novembre és demogràficament molt diferent de la que va votar en les primeres eleccions democràtiques de 1977. Llavors, Barcelona era la província amb més diputats, per davant de Madrid, i el nord-oest peninsular —Galícia, Astúries o Castella i Lleó— tenia un pes parlamentari molt superior a l'actual. Gairebé mig segle després, la concentració de població en les grans àrees urbanes i en determinades zones del litoral ha modificat la distribució dels 350 escons del Congrés.
Si hi ha una província que dóna compte d'aquesta profunda transformació demogràfica és Madrid, que ha passat dels 32 diputats que va elegir el 1977 als 38 que li correspondran el 2026, mentre que Barcelona, que llavors encapçalava la representació provincial al Congrés, ha perdut un, de 33 a 32. La inversió de l'equilibri entre ambdues circumscripcions, que reflecteix els seus diferents ritmes de creixement respecte al conjunt d'Espanya, forma part d'un desplaçament demogràfic més profund, apreciable també a la façana mediterrània i els arxipèlags, que han guanyat pes parlamentari davant de bona part del nord-oest i de l'interior peninsular.
Un Congrés de 350 diputats per a una població diferent
En Espanya, encara que els diputats representen el conjunt de la ciutadania, la seva elecció s'organitza per províncies, amb una assignació mínima d'escons dissenyada durant la Transició per beneficiar les circumscripcions menys poblades. Aquest principi de representació mínima es va introduir per primera vegada a la Llei per a la Reforma Política, de la qual aviat es complirà el 50è aniversari, i va ser incorporat posteriorment a la Constitució de 1978, encara que el procediment concret per distribuir els representants restants va canviar amb l'aprovació de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).
El ordenament jurídic i constitucional vigent reserva dos diputats a cadascuna de les 50 províncies i un a Ceuta i Melilla, de manera que 102 dels 350 escons queden assignats amb independència de la població de cada circumscripció. Els altres 248 es distribueixen proporcionalment entre les províncies segons els seus habitants de dret, utilitzant les xifres oficials de població aplicables a cada convocatòria electoral.
Per calcular aquest repartiment, la població conjunta de les 50 províncies es divideix entre 248, la qual cosa permet obtenir una quota d'habitants per escó. A cada circumscripció se li atribueix primer el nombre enter de representants que resulta de dividir la seva població entre aquesta quota i, si encara queden diputats per adjudicar, aquests s'assignen a les províncies amb els majors restes decimals.
Això explica per què el creixement d'una província no ha de significar que guanyi representació, ni una reducció d'escons significa necessàriament que hagi perdut habitants. El determinant és com evoluciona la seva població en comparació amb la del resta de les províncies, ja que totes competeixen per un nombre limitat de diputats addicionals, mentre que el mínim territorial roman protegit.
El 1977, el repartiment es va efectuar mitjançant les regles del Reial decret-llei 20/1977, que establia també una assignació inicial de dos diputats per província, però utilitzava una quota fixa d'habitants i una regla de redondeig per adjudicar els restants. Per això, la comparació entre la distribució d'escons en ambdós anys permet observar l'evolució del pes poblacional relatiu de cada territori en el conjunt del país.
Madrid i el Mediterrani concentren les guanys
L'expansió demogràfica de Madrid ha estat vinculada al creixement de la seva àrea metropolitana, que durant les darreres dècades ha estès la seva influència molt més enllà de la capital. A als moviments de població procedents d'altres comunitats autònomes s'ha sumat la immigració internacional, que ha contribuït a consolidar la seva posició com un dels principals pols d'atracció demogràfica del país.
La transformació també ha estat especialment intensa a la costa mediterrània, on Alicante ha passat de nou a dotze diputats i Málaga d'ocho a onze, com a conseqüència de l'expansió de les seves àrees urbanes i del desenvolupament de municipis turístics i residencials que han atraït nous habitants. A aquest creixement s'hi sumen Murcia i Balears, amb dos representants addicionals cadascuna, mentre que València, Almeria, Girona i Tarragona també han ampliat la seva presència al Congrés.
Als arxipèlags, les Canàries ha guanyat dos escons des de 1977, ambdós corresponents a Las Palmas, mentre Santa Cruz de Tenerife conserva els set diputats que tenia aleshores, una distribució que permet apreciar com el creixement poblacional pot modificar l'equilibri territorial fins i tot dins d'una mateixa comunitat.
El nord-oest perd pes al Congrés
Per altra banda, l'envelliment de la població, l'emigració i la menor capacitat d'atracció de nous residents han marcat l'evolució demogràfica de bona part del nord-oest peninsular, la qual representació s'ha reduït respecte a les primeres eleccions democràtiques.
Galícia ha passat de 27 a 23 diputats, amb una pèrdua d'un representant a cadascuna de les seves quatre províncies, tot i que la intensitat i les característiques dels canvis poblacionals han estat diferents entre els territoris de l'interior i els de l'eix atlàntic.
Castella i Lleó també ha cedit quatre escons, al passar de 35 a 31, en una comunitat on la despoblació de nombrosos municipis rurals ha conviscut amb la concentració d'habitants a les capitals provincials i els seus entorns. La reducció ha estat especialment significativa a Lleó, que ha perdut dos diputats, mentre Zamora i Sòria han cedit un cadascuna, una evolució que és un fidel reflex del buidatge de l'Espanya interior.
La pèrdua de representació s'estén a altres territoris de la meitat nord, com Astúries, que ha passat de deu a set diputats, i el País Basc, que ha passat de 21 a 18, mentre Extremadura també ha reduït la seva delegació parlamentària en tres representants.
En conjunt, les regions de l'oest i nord-oest peninsular perden 13 escons, símptoma de la decadència que ha viscut aquesta zona de la península després de la reconversió industrial. Aquest és exactament el mateix nombre d'escons que han guanyat les províncies del litoral mediterrani, donant compte del canvi d'equilibris demogràfics que ha experimentat Espanya en aquests cinquanta anys.
La representació mínima amortigua l'efecte de la despoblació
En tot aquest temps, el mínim de dos diputats per circumscripció ha actuat com un mecanisme de protecció territorial que ha permès conservar escons fins i tot quan ha disminuït la proporció d'habitants que una província representa dins del conjunt d'Espanya.
El cas més evident és el de Sòria, que ha passat de tres diputats el 1977 als dos que elegirà el proper 29 de novembre. Encara que el seu pes demogràfic relatiu pogués seguir reduint-se, la província no pot perdre més representació mentre romangui vigent l'actual sistema electoral, ja que ja ha assolit el mínim garantit per la legislació.
Aquesta protecció també fa que les circumscripcions amb menor població comptin amb una proporció de representants superior a la que els correspondria en un repartiment estrictament proporcional, mentre que les províncies més poblades necessiten reunir molts més habitants per obtenir cada escó.
Mitja segle de canvis en el mapa autonòmic
Encara que els escons s'assignen individualment a cada província, la comparació de la seva distribució per comunitats autònomes permet apreciar la magnitud de les transformacions demogràfiques experimentades des del començament de la democràcia. Per efectuar-la és necessari agrupar les circumscripcions del 1977 segons els límits autonòmics actuals, ja que aquella organització territorial encara no existia quan es van celebrar les primeres eleccions.
| Comunitat autònoma | 1977 | 2026 | Variació |
|---|---|---|---|
| Comunitat de Madrid | 32 | 38 | +6 |
| Comunitat Valenciana | 29 | 33 | +4 |
| Illes Balears | 6 | 8 | +2 |
| Canàries | 13 | 15 | +2 |
| Regió de Múrcia | 8 | 10 | +2 |
| Andalusia | 59 | 60 | +1 |
| Catalunya | 47 | 48 | +1 |
| Castella-La Manxa | 21 | 21 | 0 |
| Cantàbria | 5 | 5 | 0 |
| Navarra | 5 | 5 | 0 |
| La Rioja | 4 | 4 | 0 |
| Aragó | 14 | 13 | -1 |
| Principat d'Astúries | 10 | 7 | -3 |
| Extremadura | 12 | 9 | -3 |
| País Basc | 21 | 18 | -3 |
| Galícia | 27 | 23 | -4 |
| Castella i Lleó | 35 | 31 | -4 |
| Ceuta | 1 | 1 | 0 |
| Melilla | 1 | 1 | 0 |
| TOTAL | 350 | 350 | 0 |
Quasi mitja segle després de les primeres eleccions democràtiques, els 350 escons del Congrés continuen repartint-se entre les mateixes circumscripcions, però representen una Espanya la distribució territorial de la població de la qual ha canviat considerablement.