La majoria dels analistes preveu que el Banc Central Europeu (BCE) opti aquest dijous per congelar els tipus d'interès, encadenant així una pausa després de l'increment de 25 punts bàsics aplicat al setembre. Malgrat això, el consens del mercat continua apostant per un nou gir restrictiu de la política monetària abans que acabi l'any.
La cita d'aquest dijous del BCE arriba just després que la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) decidís ahir deixar intacte el preu dels diners, mantenint-lo en el rang objectiu del 3,75% i del 4%, després de l'alça de la reunió anterior i en plena recta final cap a les eleccions de mig mandat --'midterms'-- al país nord-americà.
A la zona euro, el panorama es complica per una inflació en màxims de tres anys, que va assolir el 3,8% al setembre després d'avançar sis dècimes en tot just un mes; pel repunt dels rendiments del deute sobirà de les grans economies, amb França sota especial vigilància pels seus desequilibris pressupostaris, i per una elevada incertesa política que ha derivat en fortes protestes en diferents estats europeus.
En aquest escenari, el banc central europeu optaria per mantenir el preu dels diners en els nivells actuals en la reunió d'aquest dijous. Així, la taxa de dipòsit (DFR) seguiria en el 2,5%, la de les operacions principals de refinançament (MRO) en el 2,65% i la de la facilitat marginal de préstec (MLF) en el 2,90%, amb la intenció de guanyar marge de maniobra i arribar a la reunió de desembre amb un diagnòstic més clar.
"Una pujada de tipus seria una gran sorpresa. La probabilitat és pràcticament nul·la, ja que la inflació s'ha mantingut controlada, França ha propiciat una revisió a la baixa dels preus i la presidenta Christine Lagarde s'ha mostrat una mica menys bel·ligerant", ha indicat els analistes d'ING Think, Francesco Pesole, Michiel Tukker i Carsten Brzeski.
La inflació subjacent de la zona euro, que exclou energia, aliments frescos, alcohol i tabac, es va situar en el 2,5% al setembre, amb un augment de només una dècima, un registre que suggereix que encara no s'observen amb claredat efectes de segona ronda en l'economia del bloc.
"Tot i que actualment estem observant una inflació més alta, encara no hi ha indicis que s'estigui incorporant de manera duradora. Els efectes indirectes continuen estant continguts i els efectes de segona ronda no són evidents", ha explicat el gestor de carteres de Pimco, Konstantin Veit.
Pressió creixent sobre el deute francès
França pateix una pressió cada vegada més gran als mercats de bons, amb el rendiment del títol a deu anys havent superat recentment el 5%, la seva cota més alta des de 2002. Els inversors exigeixen així un interès més elevat per finançar l’Estat francès, en un context d’inquietud per la sostenibilitat dels seus comptes públics. Aquesta tensió es reflecteix també en la prima de risc del país, amb el diferencial entre el bo francès i l’alemany (Bund) al voltant dels 160 punts bàsics.
"L’enduriment de les condicions financeres reforça els arguments a favor d’una pausa, i els riscos a la baixa van en augment. Els rendiments a llarg termini han pujat considerablement i els diferencials del deute sobirà s’han ampliat, especialment a França, la qual cosa ha provocat un enduriment de les condicions financeres a tota la zona euro", ha asseverat Josefina Rodríguez, economista a Vanguard.
Els analistes de Natixis IM, Mabrouk Chetouane i Romain Aumond, consideren probable que Lagarde faci una referència explícita a la situació de França en la roda de premsa posterior a la reunió, la qual cosa suposaria "un senyal que el banc central es pren seriosament la volatilitat que afecta els mercats de renda fixa".
"Sense necessitat d’arribar a activar els instruments contra la fragmentació financera, el reconeixement d’aquests factors de risc, d’una banda, i la suspensió del procés d’enduriment quantitatiu, de l’altra, enviarien senyals contundents per part del BCE, orientades a contenir les pressions sobre els mercats de deute sobirà", ha sostingut.
Mercats pendents d’una pujada al desembre
Tot i així, la inestabilitat en els bons francesos i d’altres emissors europeus no sembla suficient perquè el BCE abandoni el seu cicle restrictiu, iniciat al maig després del començament de la guerra de l’Iran, i els mercats ja descompten un nou increment del preu dels diners al desembre.
"En aquest escenari nosaltres descomptem una nova pujada addicional en la reunió de desembre, que portaria la facilitat de dipòsit fins al 3% a finals de 2026. A partir d’aquí, i de cara a 2027, l’evolució en les dades de creixement i preus que anem coneixent seran clau per parlar de noves pujades", ha sostingut Cristina Gavín, cap de Renda Fixa d’Ibercaja Gestió.
Els experts preveuen que el discurs de Lagarde amb prou feines es desviï dels seus missatges anteriors i que reitere la seva determinació de mantenir a ratlla la inflació, proporcionant així orientació als inversors sobre possibles ajustos addicionals de la política monetària.
"És probable que Christine Lagarde reiteri que els riscos per a la inflació continuen esbiaixats a l’alça i els riscos per al creixement a la baixa, alhora que destaqui la resiliència de l’economia europea", ha destacat François Rimeu, estrateg sènior de Crédit Mutuel AM.