Espanya entra en la recta final d'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència amb la meta de completar en termini totes les reformes i inversions pactades i esprémer al màxim el seu efecte sobre el creixement, la modernització i la resiliència de l'economia.
Conforme al calendari fixat a la UE, els fites i objectius han d'estar executats abans de demà dilluns, 31 d'agost, mentre que el 30 de setembre es manté com a data límit per cursar oficialment les últimes sol·licituds de desemborsament.
Fins ara, Espanya ha percebut 78.000 milions en sis pagaments, el 76,5% dels 102.000 milions assignats, després de la validació de 338 fites i objectius.
Resta per sol·licitar el setè i definitiu desemborsament dels fons europeus 'Next Generation EU', que l'Executiu haurà de demanar abans que conclogui setembre i inclourà l'avaluació de 148 fites i objectius per poder accedir a 21.462 milions en transferències i 4.400 milions en préstecs.
La llum verda a aquest últim pagament permetrà que Espanya hagi rebut més de 100.000 milions d'euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència abans que acabi 2026. En aquesta etapa final, tres fites vinculades al sisè desemborsament es modificaran mitjançant una addenda tècnica per donar-los més precisió abans d'integrar-los en la sol·licitud del setè pagament.
El sisè desemborsament, ingressat aquest mes d'agost, va ascendir a 6.234 milions d'euros (4.962 milions en transferències, dels quals 265 milions corresponien a imports pendents del cinquè pagament, i 1.008 milions en préstecs), després del compliment de 73 noves fites i objectius.
Dos de cada tres euros, per a la transició verda i digital
Segons el Govern, dos de cada tres euros del Pla s'han orientat a la transició verda i digital i els beneficiaris dels fons Next Generation arriben als 1,5 milions, dels quals el 68% són pimes i microempreses.
En concret, 921.962 pimes i autònoms han rebut ajudes del Kit Digital en el 90% dels municipis espanyols, mentre que 23.429 pimes i autònoms han accedit al Kit Consulting per serveis d'assessorament especialitzat en digitalització i 54.676 pimes i autònoms han comptat amb les garanties financeres de CERSA.
A més, l'Executiu subratlla que, gràcies al Pla, s'han creat 400.000 noves places de Formació Professional, més del 25% en àmbits digitals, "que han possibilitat la millora de l'ocupabilitat i que Espanya tingui ara la xifra més baixa de taxa d'atur juvenil des de 2008".
Al mateix temps, la Llei Crea i Creix, aprovada en el marc del Pla, ha impulsat un augment del 50% en el ritme de creació bruta d'empreses, fins a 13.000 al mes, mentre que la Llei de Startups ha multiplicat per 2,3 el dinamisme de l'ecosistema innovador.
Una reacció sense precedents després del cop del Covid
L'expansió del Covid-19 des de març de 2020 va provocar un fort impacte en l'economia global i, de manera particular, en l'espanyola, pel pes elevat d'activitats molt afectades per la caiguda de la mobilitat i la demanda, com el turisme.
La intensa contracció del Producte Interior Brut (PIB) espanyol, superior al 10% el 2020, va suposar un repte inèdit en la història recent i va donar lloc a una resposta de política econòmica diferent a la de crisis anteriors, tant en l'àmbit nacional com en l'europeu i internacional.
Al juliol de 2020, el Consell Europeu va aprovar un instrument extraordinari per fer front a les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia. Dotat inicialment amb 750.000 milions sota la denominació 'Next Generation EU', la UE va posar en marxa el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, amb transferències i préstecs, perquè els Estats membres impulsessin la recuperació després del Covid i aprofitessin els recursos per modernitzar les seves economies davant dels reptes de la digitalització i la transició verda.
En el cas d'Espanya, l'assignació inicial ascendia a 160.000 milions d'euros per al període 2021-2026, repartits en uns 80.000 milions en transferències directes i altres 80.000 milions en préstecs.
No obstant això, el volum final de crèdits sol·licitat pel Govern s'ha reduït a uns 21.500 milions d'euros, al voltant del 25% dels préstecs inicialment previstos, atès que Espanya es financia actualment als mercats a tipus més baixos que els del endeutament amb la UE.
Les primeres previsions apuntaven a un impacte del Pla de Recuperació superior al 2% d'augment del PIB en els 4 o 5 anys de vigència, encara que de cara al 2030 aquest impuls podria elevar-se fins a tres punts addicionals de PIB acumulat.
De conformitat amb les últimes dades publicades pel Govern a la plataforma pública 'Elisa', fins al 30 de juny s'haurien convocat més de 95.000 milions, assignat gairebé 80.000 milions i resolt més de 70.000 milions.
"Espanya va ser per segon any consecutiu l'economia desenvolupada amb més creixement el 2025 i de nou el motor econòmic de la UE. Duplica el creixement de la zona euro i aporta el 40% del creixement i gairebé la meitat de la generació d'ocupació a la zona euro. Gràcies al Pla de Recuperació, Espanya és avui l'economia europea que més ha crescut des dels nivells precovid, amb un avanç del 8,5%, el que suposa un 40% més que la mitjana de la eurozona i 22 vegades més que Alemanya", destaquen des del Govern.
Reformes laborals i de pensions, les més polèmiques
El Pla de Recuperació va integrar una àmplia agenda d'inversions i reformes estructurals, dissenyades per reforçar-se mútuament i complir quatre metes transversals: avançar cap a una Espanya més verda, més digital, més cohesionada en l'àmbit social i territorial, i més igualitària.
Entre les reformes, les més discutides i difícils de tirar endavant han estat la laboral i la de pensions. En el cas de la reforma laboral, un error en la votació d'un diputat del PP va permetre al Govern aprovar-la per un sol vot.
En paral·lel, s'ha desplegat un esforç inversor mitjançant instruments com els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (Perte), basats en la col·laboració públic-privada per modernitzar sectors tractors i apuntalar el creixement.
Del Pla de Recuperació al fons sobirà Espanya Creix
Amb l'horitzó del fi dels fons europeus 'Next Generation EU', el fons sobirà 'Espanya Creix' prendrà el relleu, amb l'ambició de mobilitzar 120.000 milions d'euros en àmbits com habitatge, energia, digitalització, intel·ligència artificial, reindustrialització, economia circular, infraestructures, aigua i sanejament i seguretat.
Aquest vehicle comptarà amb una dotació inicial de 10.500 milions d'euros procedents del Pla de Recuperació, però l'objectiu és assolir els 120.000 milions mitjançant la captació de deute privat i recursos d'inversors nacionals i internacionals.
La gestió recaurà en l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), que coinvertirà amb el sector privat a través de préstecs, avals i instruments de capital, prioritzant activitats clau per elevar la productivitat de l'economia.
Es calcula que aquesta base de 10.500 milions d'euros procedents del pla de recuperació europeu incrementarà la capacitat de l'ICO, que podria arribar a mobilitzar al voltant de 60.000 milions de forma directa.
Sumant l'aportació de les entitats financeres i del sistema bancari, s'estima que la injecció total del nou fons sobirà assolirà els 120.000 milions, dirigits a habitatge, energia, digitalització, intel·ligència artificial, reindustrialització, economia circular, infraestructures, aigua i sanejament i seguretat.