Els fills i els fillastres poden conviure durant dècades dins d’una mateixa família, però els seus drets hereditàris i el tractament fiscal dels béns rebuts no sempre són iguals. La diferència resulta especialment important en les famílies reconstituïdes, quan una persona es casa o inicia una nova relació amb algú que ja té fills.
El Codi Civil estableix drets successoris per als fills i els descendents, mentre que els fillastres no adquireixen automàticament aquests mateixos drets pel fet que els seus pares es casin. A més, l’Impost sobre Successions i Donacions pot aplicar reduccions i bonificacions diferents segons el parentiu i la comunitat autònoma.
Què hereten els fills quan mor un dels seus pares
Als territoris subjectes al règim successori comú del Codi Civil, els fills són hereus forçosos i tenen dret a la part de l’herència reservada legalment als descendents, coneguda com a llegítima.
La distribució concreta depèn de si hi ha testament, del nombre de descendents i de la presència d’un cònjuge vidu, entre altres factors.
En comunitats amb dret civil propi poden aplicar-se regles diferents sobre les legítimes, la successió i la distribució del patrimoni.
Els fillastres no hereten automàticament
Ser fill de la nova parella del difunt no genera, per si sol, els mateixos drets successoris que tenir un vincle de filiació.
En el règim comú, un padrastre o una madrastra pot deixar béns als seus fillastres mitjançant testament, però ha de respectar els drets dels hereus forçosos quan n’hi hagi.
Per tant, si no existeix adopció ni disposició testamentària, el fillastre no hereta automàticament del padrastre o de la madrastra per aquesta relació familiar.
Què canvia si el fillastre ha estat adoptat
L’adopció estableix un vincle jurídic de filiació que té, amb caràcter general, els mateixos efectes que la filiació per naturalesa.
Això significa que un fill adoptat disposa dels drets successoris corresponents als fills, amb independència de si existeix o no parentiu biològic.
L’adopció també pot modificar el seu tractament fiscal en rebre una herència, en equiparar jurídicament la relació entre adoptant i adoptat.
Per què un fillastre pot pagar més impostos per heretar
L’Impost sobre Successions i Donacions té en compte, entre altres factors, el parentiu entre qui mor i qui rep els béns.
En el règim estatal, els descendents s’inclouen en grups de parentiu que es poden beneficiar de determinades reduccions. Els parents per afinitat, com els fillastres, poden rebre un tractament diferent.
L’advocat David Jiménez ha advertit en declaracions a El Español que aquestes diferències es poden traduir en una tributació superior per als fillastres respecte dels fills.
No obstant això, la factura fiscal depèn també de les normes autonòmiques. Algunes comunitats reconeixen tractaments específics per a determinades relacions familiars i poden establir reduccions o bonificacions addicionals.
Què passa amb l’herència si hi ha un segon matrimoni
Quan una persona mor i deixa descendents i cònjuge vidu, els drets de tots dos s’han de coordinar d’acord amb les regles successòries aplicables.
En el Codi Civil comú, el cònjuge vidu que concorre amb fills o descendents té dret, amb caràcter general, a l’usdefruit del terç destinat a millora.
Aquesta situació pot influir especialment en l’ús de l’habitatge familiar, ja que la propietat d’un immoble i el dret a utilitzar-lo poden correspondre a persones diferents.
Com evitar problemes en repartir una herència
Revisar el testament després d un divorci, un nou matrimoni o el naixement de fills pot ajudar perquè la distribució del patrimoni respongui a la voluntat del testador i respecti les limitacions legals.
Tampoc convé comprovar el règim econòmic matrimonial, la titularitat dels béns i la designació de beneficiaris d’assegurances de vida.
En famílies amb fills de relacions diferents, una planificació successòria adequada permet distingir quins drets corresponen legalment a cada persona i quins béns es poden atribuir mitjançant testament.