Els treballadors tenen dret a gaudir de les seves vacances sense que la seva retribució ordinària es redueixi indegudament. Això significa que determinats plusos salarials habituals s’han de mantenir durant el període de descans, encara que estiguin vinculats a condicions de treball que temporalment deixen de realitzar-se, com ara els torns de nit o els diumenges.
El criteri es deriva de la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que han interpretat el dret a les vacances retribuïdes reconegut a l’article 38 de l’Estatut dels Treballadors. No es tracta d’una nova llei aprovada aquest novembre, sinó d’una doctrina consolidada que continua generant dubtes en revisar les nòmines.
Quins plusos s’han d’incloure a la nòmina de vacances
La clau és determinar si el complement forma part de la remuneració ordinària del treballador. Quan es percep habitualment per les condicions normals en què desenvolupa la seva activitat, pot existir dret a mantenir-lo durant les vacances.
Entre els conceptes que poden quedar inclosos, depenent del conveni i de les circumstàncies de cada ocupació, hi ha:
- Plus de nocturnitat: quan el treball nocturn forma part habitual de la jornada.
- Plus de tornicitat: si l’empleat desenvolupa normalment la seva activitat mitjançant torns.
- Complements per diumenges o festius: quan són una característica ordinària de la prestació laboral.
- Determinades comissions o retribucions variables: si formen part habitual dels ingressos i compleixen els criteris jurisprudencials aplicables.
El fet que un complement aparegui en una nòmina aïllada no n’hi ha prou necessàriament per exigir-ne la inclusió. Cal analitzar-ne la periodicitat, la naturalesa i la relació amb el treball ordinari.
Com saber si un plus és habitual
La jurisprudència ha utilitzat criteris d’habitualitat per determinar quins complements s’han de computar en les vacances.
En determinats supòsits s’ha aplicat com a referència la seva percepció durant almenys sis dels onze mesos anteriors. Tanmateix, aquest criteri s’ha d’interpretar d’acord amb el conveni col·lectiu i les circumstàncies del cas, ja que no tots els complements tenen un tractament idèntic.
Per comprovar-ho, convé revisar les nòmines anteriors i verificar quins conceptes s’han percebut de manera regular.
Quins complements poden quedar fora
Les quantitats destinades a compensar despeses derivades d’anar a treballar solen tenir una naturalesa diferent de la retribució salarial.
Per exemple, les dietes destinades a cobrir despeses de desplaçament, manutenció o allotjament no necessàriament s’han d’abonar durant les vacances quan la despesa que justificava el seu pagament no es produeix.
Tampoc poden quedar excloses determinades percepcions extraordinàries o vinculades a circumstàncies ocasionals, sempre que realment tinguin aquesta naturalesa.
Exemple de com revisar una nòmina
Un treballador que cobra 1.500 euros de salari base i percep habitualment 200 euros addicionals per nocturnitat hauria de comprovar si aquests 200 euros estan inclosos en la retribució de les seves vacances, d’acord amb el conveni i la jurisprudència aplicable.
Si el complement té caràcter ordinari i s’ha de computar, una nòmina de vacances calculada només sobre el salari base podria ser incorrecta.
L’exemple és il·lustratiu. El càlcul definitiu pot requerir promediar complements variables i determinar la part proporcional corresponent als dies de descans.
Com reclamar els plusos de vacances que no t’han pagat
El primer pas consisteix a reunir les nòmines anteriors, consultar el conveni col·lectiu i comparar els conceptes abonats durant les vacances.
Si es detecta una diferència, el treballador pot sol·licitar explicacions a l’empresa i reclamar les quantitats que consideri pendents.
Com a regla general, les reclamacions de quantitats salarials estan subjectes a un termini de prescripció d’un any, tot i que cal analitzar quan comença a computar-se i si s’ha produït alguna interrupció.
Abans d’iniciar una reclamació judicial, convé consultar amb un representant sindical o un professional del dret laboral, especialment quan hi ha complements variables o discrepàncies sobre l’aplicació del conveni.