Les diferents pujades del Salari Mínim Interprofessional (SMI) aprovades a Espanya des de 2018 haurien suposat la destrucció o la no creació de prop de 238.000 llocs de treball fins a 2025, d’acord amb un informe difós aquest dimecres per l’Institut Juan de Mariana (IJM) i elaborat pels economistes Diego Sánchez de la Cruz i Santiago Calvo López.
El document, titulat "España, farolillo rojo del empleo en Europa. Índice de Flexibilidad Laboral 2026", sosté que l’increment acumulat del 66% de l’SMI entre 2018 i 2026 —en passar de 736 a 1.221 euros mensuals en 14 pagues— es tradueix en una millora real del 29% de la renda mínima, mentre que el salari més habitual (modal) hauria perdut un 18,5% de poder adquisitiu en aquest mateix interval.
Segons l’anàlisi, aquest procés ha estrènyer notablement la distància entre el salari modal i el mínim legal, que ha passat de 6.675 euros anuals el 2018 a només 644 euros el 2024, generant un "aplanament salarial per sota" i un notable encariment del factor treball. Per al 2026, el cost total per a l’empresa d’un treballador que percep el salari mínim se situa, segons l’estudi, en 22.330 euros a l’any, més de 2.030 euros per cada mes efectivament treballat.
L’IJM subratlla que l’efecte més acusat sobre l’ocupació es concentra en els treballadors amb menys qualificació. Entre el 2018 i el 2025, el règim especial agrari de la Seguretat Social va perdre 138.842 afiliats (-17%) i el d’empleats de la llar va registrar 67.641 baixes (-16,5%). El centre denuncia que aquests col·lectius queden fora de l’enquesta utilitzada pel Govern per calcular el salari mitjà de referència amb què es justifiquen les pujades de l’SMI.
A la cua d’Europa en flexibilitat laboral i líder en atur
En la seva anàlisi macroeconòmica, l’informe situa Espanya en l’última posició (27 de 27) de l’Índex de Flexibilitat Laboral de la Unió Europea elaborat pel mateix institut, amb una nota de 1,9 punts sobre 10, davant d’una mitjana comunitària de 5,2 punts encapçalada per Irlanda (7,8), Hongria (7,2) i Malta (6,7).
En matèria de contractació temporal, Espanya obté una puntuació de 0,0, en figurar com el país amb la regulació més rígida entre els 22 estats membres avaluats per l’OCDE (2,91 punts sobre 6).
L’IJM relaciona aquest marc regulador amb les xifres elevades d’atur. Espanya hauria tancat el 2025 amb una taxa d’atur del 10,5%, la més alta de la UE, per sobre de la mitjana europea del 6% i de països com Grècia (8,9%).
Al mercat laboral juvenil, la taxa d’atur arriba al 24,9% —el segon pitjor registre després de Romania—, mentre que entre les dones se situa en el 11,9%, el percentatge més elevat de la Unió. D’acord amb les estimacions de l’informe, si Espanya convergís amb la mitjana europea d’atur es generarien 1,12 milions de persones ocupades addicionals i s’obtindria una millora fiscal de 19.400 milions d’euros a l’any (1,2% del PIB) gràcies a una recaptació més elevada i a una despesa menor en prestacions.
“Maquillatge” estadístic i cost de les absències laborals
L’estudi qüestiona també la lectura oficial de les xifres d’ocupació. Al setembre de 2026 es comptabilitzaven 802.600 demandants d’ocupació amb relació laboral que no figuren com a aturats registrats (majoritàriament fixes discontínues inactives), fet que suposa un augment del 246% respecte al 2018.
Els autors assenyalen que, tot i que l’atur registrat es va reduir en 755.000 persones entre 2019 i 2025, si s’hi incorporen aquests demandants la caiguda real de l’atur es limita a 163.000 persones, de manera que gairebé el 80% del descens oficial obeiria a una “reclassificació estadística”.
De la mateixa manera, l’informe calcula que cada dia s’absenten del seu lloc de treball 1,6 milions d’assalariats, dels quals 1,2 milions es troben en situació de baixa mèdica. Aquest fenomen tindria un impacte econòmic de fins a 129.000 milions d’euros anuals, l’equivalent al 8,1% del PIB.
Coincidint amb la vaga general convocada per a aquest 11 de novembre —descrita en el document com una protesta de “evident motivació política” en celebrar-se dues setmanes abans de les eleccions del 29-N—, l’IJM també examina la finançació de CCOO i UGT.
Segons el centre d’estudis, ambdues organitzacions sindicals i les seves entitats vinculades van rebre 106,1 milions d’euros de fons públics el 2025 i sumen 511,6 milions entre el 2022 i l’octubre de 2026, concentrant el 86,1% del total d’ajudes sindicals concedides a Espanya (297,1 milions per UGT i 214,5 milions per a CCOO).