La Generalitat de Catalunya ha autoritzat la venda directa de més de 132.000 metres quadrats de sòl públic a Móra la Nova (Tarragona) a la societat que impulsa la candidatura espanyola per construir una gigafactoria europea d’intel·ligència artificial. Els terrenys, ubicats al polígon industrial del Molló, pertanyen a l’Institut Català del Sòl (Incasòl), l’entitat pública encarregada de la gestió i promoció de sòl de l’administració catalana.
L’acord aprovat aquest dimarts 17 de novembre suposa un nou avanç per al projecte, tot i que encara queden qüestions rellevants sense concretar públicament, entre elles el preu de l’operació i les condicions que s’aplicarien si la candidatura no obté finalment el suport de la Comissió Europea.
Quins terrenys públics vendrà la Generalitat
L’operació afecta una superfície d’aproximadament 132.000 metres quadrats en el sector industrial del Molló, a l’entorn de Móra la Nova.
L’administració catalana ha ordenat a l’Incasòl tramitar la seva venda directa a la societat Gigafactoria Espanyola d’Intel·ligència Artificial, que lidera la proposta presentada pel consorci públic-privat.
Segons la informació facilitada pel Govern, la infraestructura ocuparia inicialment una part d’aquests terrenys, tot i que el sòl reservat permetria desenvolupar el projecte.
Qui comprarà els terrenys per a la gigafactoria
El destinatari de la venda és Gigafactoria Espanyola d’Intel·ligència Artificial, una societat participada per administracions públiques i empreses privades.
Segons ha publicat La Vanguardia, l’Estat controla un 48% de la societat i la Generalitat hi participa amb un 1%. En el projecte també hi intervenen companyies com Telefónica, ACS, Banco Santander i Multiverse Computing.
La societat lidera la candidatura que aspira a obtenir el suport europeu per construir una infraestructura de computació de gran escala dedicada a aplicacions d’intel·ligència artificial.
Quin preu pagarà el consorci pel sòl públic
La informació disponible sobre l’acord acredita l’autorització de la venda directa i la superfície afectada, però no permet determinar encara l’import exacte que haurà d’abonar la societat compradora.
Per conèixer les condicions econòmiques caldrà examinar el expedient complet, inclosa la valoració dels terrenys i les clàusules de l’operació.
També serà rellevant conèixer si hi ha compromisos d’inversió, obligacions de desenvolupament del projecte o garanties vinculades a la seva execució.
Què passa si la candidatura no aconsegueix la gigafactoria europea
El calendari previst preveu que el consorci presenti formalment la seva candidatura davant la Comissió Europea abans del 3 de desembre.
Per tant, la venda del sòl es tramita abans que existeixi una decisió europea definitiva sobre l’adjudicació del projecte.
Una de les qüestions pendents és comprovar quines condicions contractuals protegirien l’interès públic si la candidatura no prosperés o si la instal·lació finalment no arribés a construir-se.
La documentació coneguda fins ara no permet confirmar l’existència de clàusules concretes de reversió, penalitzacions o garanties de recompra.
La modificació urbanística i les protestes contra el projecte
L’operació sobre els terrenys coincideix amb la tramitació urbanística necessària per desenvolupar la instal·lació.
La Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre té previst examinar la modificació del planejament del sector del Molló dimecres 18 de novembre.
El projecte també ha provocat protestes de col·lectius socials i ecologistes preocupats pel seu consum d’aigua i electricitat.
Segons La Vanguardia, al voltant d’un miler de persones i unes 250 entitats van participar durant el cap de setmana en mobilitzacions contra l’impacte ambiental de la infraestructura.
La gigafactoria aspira a formar part de la futura xarxa europea de grans centres de computació destinats al desenvolupament d’intel·ligència artificial, tot i que la seva construcció depèn encara de decisions administratives, urbanístiques i europees pendents.