OpenAI llança ChatGPT per a adolescents: com funciona, què poden controlar els pares i quan arriba a Espanya

A dia d’avui (estiu de 2026) no existeix, en la documentació consultada, un programa oficial de la Unió Europea que parli d’un desplegament per fases d’un producte concret anomenat “ChatGPT per a adolescents” o “ChatGPT Teen”. Les autoritats europees estan regulant l’ús de plataformes digitals i sistemes d’IA per part de menors de forma horitzontal, però no han aprovat ni publicitat un calendari específic d’implantació per a una versió juvenil de ChatGPT.

En conseqüència, l’“estat de desplegament” és, en termes formals, incipient i condicionat: qualsevol eventual versió per a adolescents depèn de les decisions d’OpenAI i que compleixi un marc regulatori europeu en ràpida consolidació (RGPD, DSA, Llei d’IA i normes sobre verificació d’edat).

Què està fent la UE en matèria de menors i IA

La política europea s’està centrant en tres grans peces:

• Garantia i verificació d’edat. El Comitè Europeu de Protecció de Dades (EDPB) ha aprovat una declaració sobre “age assurance” i creat un grup de treball específic sobre aplicació de la IA que amplia l’abast de l’anterior Grup de Treball ChatGPT a tot l’ecosistema d’IA (nota de l’EDPB, 12/02/2025). L’objectiu és un enfoc coherent a tota la UE per al control d’edat en línia.
• Aplicació europea de verificació d’edat. La Comissió Europea ha presentat directrius i un prototip d’app de verificació d’edat per a un entorn en línia més segur (comunicat conjunt CE, 14/07/2025). Aquesta aplicació s’està provant amb diversos Estats membres “frontrunners” i, segons detalla la premsa europea, la intenció és que les plataformes disposin de sistemes efectius de verificació d’edat abans que acabi 2026 (vegeu, per exemple, les anàlisis de Demócrata sobre l’“app europea de verificació d’edat”).
• Limitació d’accés de menors a xarxes i aplicacions d’IA. El Parlament Europeu s’ha posicionat a favor d’establir una edat mínima de 16 anys per registrar-se a xarxes socials, plataformes de vídeo i aplicacions d’IA, mai per sota dels 13 anys encara que sigui amb autorització parental (Demócrata, 16/10/2025 i Demócrata, 26/11/2025). Aquesta línia es reforça amb un informe d’experts de la UE que proposa restringir l’accés de menors de 13 anys a serveis amb algoritmes de recomanació o chatbots com a “companys virtuals” (Demócrata, 13/07/2026).

Relació específica amb ChatGPT i OpenAI

Tot i que no es menciona una versió “Teen” amb fases de desplegament, els reguladors sí que estan vinculant directament el cas ChatGPT amb la protecció de dades i de menors:

• L’EDPB ha creat un “ChatGPT Task Force” per coordinar l’aplicació del RGPD a aquest sistema i, més recentment, ha ampliat el seu mandat a tot l’àmbit de la IA, amb especial atenció a l’exactitud de les dades i als riscos de contingut nociu, inclosos els referits a menors.
• L’autoritat italiana de protecció de dades (Garante) ha tancat la seva investigació a OpenAI imposant obligacions addicionals i una multa, en un context on s’analitzen també els riscos per a usuaris menors i les bases jurídiques del tractament de dades personals vinculades a ChatGPT (butlletí del Garante, 23/12/2024).
• La Comissió Europea manté un diàleg tècnic amb OpenAI sobre transparència i accés als models, crucial per avaluar la seva seguretat i els seus efectes sobre usuaris vulnerables (Demócrata, 11/05/2026).

Tot això implica que una eventual “ChatGPT per a adolescents” hauria d’encaixar en aquest marc horitzontal, no en un procediment ad hoc de desplegament aprovat per Brussel·les.

Següents passos previsibles per a una implantació completa

A partir de la informació disponible, els passos clau perquè una versió de ChatGPT orientada a adolescents pugui implantar-se de forma plena i estable a la UE serien, en essència, els següents:

• Culminar i generalitzar l’app europea de verificació d’edat i les seves versions nacionals, de manera que OpenAI (i qualsevol altra plataforma d’IA) pugui integrar un control robust que garanteixi que només accedeixen usuaris dins dels trams d’edat permesos i amb la deguda autorització parental.
• Aplicació plena del Reglament d’IA (AI Act), que introdueix obligacions específiques per a models de propòsit general i prohibeix pràctiques manipuladores dirigides a menors. Les guies operatives que s’estan elaborant en el sandbox europeu d’IA impulsat per Espanya i la Comissió seran rellevants per concretar aquests requisits en serveis com els chatbots generatius.
• Desenvolupament de guies sectorials sobre chatbots i menors. A partir de la feina de l’EDPB (dictàmens i declaracions sobre IA i protecció de menors) i de la Comissió, és previsible que s’aprovin directrius específiques sobre disseny d’interfícies, límits de contingut, explicació de riscos i eines de control parental en serveis conversacionals.
• Ajustos tècnics i contractuals per part d’OpenAI: polítiques de dades més restrictives per a comptes de menors, desactivació o limitació de determinades funcions (per exemple, accés a continguts sensibles, generació d’imatges o navegació web), i sistemes de supervisió adulta fàcils d’utilitzar.

Fins que aquest entramat normatiu i tècnic no estigui desplegat de forma homogènia, no es pot parlar d’una “implantació completa” d’un ChatGPT específicament dissenyat per a adolescents a la UE, sinó d’un procés en construcció en què les regles per a menors en l’entorn digital s’estan definint primer, i els productes concrets –com una eventual versió Teen– haurien d’alinear-se després amb aquest marc comú.

A Espanya, les competències legals dels pares, mares o tutors respecte al consentiment per a l’ús d’eines i serveis digitals per menors d’edat es recolzen en dos grans pilars: el règim de protecció de dades (RGPD i Llei Orgànica 3/2018, LOPDGDD) i el marc general de protecció de la infància i dels serveis de la societat de la informació. A partir d’aquí s’articula qui pot consentir, en quines condicions i quins deures de supervisió i protecció corresponen als adults responsables.

En matèria de protecció de dades personals, el Reglament (UE) 2016/679 (RGPD) estableix en el seu article 8 que, per als serveis de la societat de la informació oferts directament a menors (per exemple, xarxes socials, plataformes en línia, apps que requereixen registre), el tractament de dades basat en el consentiment només és lícit si el menor té una determinada edat o, en cas contrari, si el consentiment l’atorga qui exerceix la pàtria potestat o tutela. El RGPD permet als Estats fixar aquesta edat entre els 13 i els 16 anys.

Espanya va exercir aquesta opció a través de la Llei Orgànica 3/2018, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), que manté en catorze anys l’edat a partir de la qual el menor pot prestar per si mateix el seu consentiment per al tractament de les seves dades personals. Així ho recull expressament el preàmbul de la llei indicant que “es manté en catorze anys l’edat a partir de la qual el menor pot prestar el seu consentiment” per a aquests tractaments.

En conseqüència, en l’àmbit dels serveis digitals que impliquen tractament de dades (pràcticament tots els que requereixen registre, perfilatge o seguiment en línia), l’esquema bàsic és el següent:

• Menors de 14 anys: no poden consentir de manera autònoma el tractament de les seves dades personals per a l’ús de serveis de la societat de la informació. És necessari el consentiment del progenitor, tutor o representant legal que ostenti la responsabilitat sobre el menor.
• Majors de 14 i menors de 18 anys: poden consentir directament el tractament de les seves dades per a l’ús d’aquests serveis, sense necessitat d’autorització formal dels pares, sense perjudici de les facultats generals de vigilància, orientació i correcció pròpies de la pàtria potestat.

La LOPDGDD, en connexió amb l’article 8 del RGPD, no només imposa aquesta regla de substitució del consentiment, sinó que també tipifica com a infracció greu el tractament de dades personals d’un menor d’edat sense recollir el seu consentiment quan tingui capacitat per a això, o el del titular de la seva pàtria potestat o tutela, així com el fet de no acreditar que s’han realitzat esforços raonables per verificar que el consentiment prové efectivament d’aquest progenitor o tutor. És a dir, les plataformes i prestadors de serveis tenen el deure de comprovar, en la mesura del raonable, que hi ha un adult legitimat darrere del consentiment quan l’usuari és menor de 14 anys.

A més de la qüestió estricta del consentiment, la LOPDGDD reconeix un deure específic dels pares, mares i tutors en relació amb l’ús d’eines digitals. El text legal estableix que “els pares, mares, tutors, curadors o representants legals procuraran que els menors d’edat facin un ús equilibrat i responsable dels dispositius digitals i dels serveis de la societat de la informació” a fi de garantir el desenvolupament adequat de la seva personalitat i preservar la seva dignitat i els seus drets fonamentals. Això configura una autèntica competència i obligació legal de supervisió de l’ús de dispositius, xarxes socials, videojocs en línia o aplicacions per part dels menors.

Aquesta responsabilitat es reforça quan es tracta de la difusió d’imatges o informació personal de menors a xarxes socials i serveis equivalents. La mateixa llei preveu que la utilització o difusió d’aquests continguts que pugui implicar una intromissió il·legítima en els drets fonamentals del menor donarà lloc a la intervenció del Ministeri Fiscal, que podrà instar mesures de protecció emparades per la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor. A la pràctica, això significa que els pares o tutors han de valorar no només la seva pròpia publicació d’imatges del menor, sinó també la de tercers, i actuar en defensa dels seus drets.

Al costat de la normativa de dades, la Llei 34/2002, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic configura el marc dels serveis digitals i preveu que es puguin imposar restriccions o mesures específiques per protegir els menors quan l’ús d’aquests serveis pugui afectar el seu desenvolupament o els seus drets. Tot i que aquesta llei no fixa una edat particular de consentiment, es coordina amb el règim de protecció de dades i amb el deure general dels pares de salvaguardar els menors davant de continguts o serveis inadequats.

En síntesi, les competències legals de progenitors i tutors a Espanya respecte al consentiment per a l’ús d’eines digitals per menors abasten tres plans: substituir el consentiment del menor de 14 anys per al tractament de dades necessari per usar molts serveis; vetllar, fins i tot quan el menor ja pot consentir, per un ús equilibrat i segur de dispositius i serveis en línia; i actuar (i si escau recollir la intervenció de les autoritats competents) quan la presència del menor en entorns digitals suposi un risc per als seus drets fonamentals.

A Espanya, una empresa tecnològica que ofereix serveis digitals utilitzats per menors (apps, plataformes, jocs en línia, xarxes socials, serveis de vídeo, etc.) ha de complir un conjunt d’obligacions que combinen normativa de protecció de dades, serveis de la societat de la informació, comunicació audiovisual, protecció de la infància i defensa de consumidors i usuaris. A continuació es resumeixen els eixos principals conforme a la legislació estatal vigent.

1. Protecció de dades i drets digitals

El marc bàsic està format pel Reglament (UE) 2016/679 (RGPD) i la seva adaptació espanyola a la Llei Orgànica 3/2018, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals. Per a serveis dirigits o accessibles a menors implica, en particular:

• Base jurídica i consentiment: el tractament de dades personals de menors ha d’estar recolzat en una base de legitimació adequada (consentiment vàlid, compliment contractual, interès legítim, etc.). Quan es recorre al consentiment, s’exigeix una especial cautela per garantir que sigui informat, específic i verificable en el cas de menors, recollint la intervenció dels progenitors o tutors quan sigui necessari.
• Informació clara i adaptada: la informació sobre privacitat (política de dades, finalitats, cessió, terminis de conservació i drets) ha d’oferir-se en llenguatge clar i comprensible per a menors, no només en format legalista dirigit a adults.
• Minimització i limitació de finalitats: només es poden recollir les dades estrictament necessàries per al servei; qualsevol ús addicional (per exemple, publicitat comportamental o perfilatge intensiu) exigeix justificació específica i salvaguardes reforçades.
• Avaluació de riscos: quan el tractament comporta alt risc per als drets dels menors (perfilatge massiu, seguiment de comportament, creuament de dades sensibles…), és esperable la realització d’una avaluació d’impacte en protecció de dades i l’adopció de mesures tècniques i organitzatives reforçades.
• Drets digitals de menors: la LO 3/2018 reconeix drets específics en l’entorn digital (per exemple, davant la difusió no consentida de continguts, o davant determinades formes de violència digital), que obliguen l’empresa a tenir canals eficaços d’exercici de drets, retirada de continguts i resposta àgil a reclamacions.

2. Serveis de la societat de la informació (LSSI) i seguretat

Tota empresa que presti serveis en línia a usuaris a Espanya es sotmet a la Llei 34/2002, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic. Entre altres obligacions rellevants per a serveis amb menors:

• Identificació del prestador: informació completa sobre l’empresa (denominació, NIF, domicili, contacte) fàcilment accessible a la web o app.
• Condicions generals i contractació: les condicions d’ús, polítiques de contingut i, si escau, condicions contractuals han de ser transparents, accessibles i comprensibles també per a menors i les seves famílies.
• Seguretat dels serveis: l’empresa ha d’implantar mesures tècniques i organitzatives adequades per protegir els sistemes i les dades davant d’accessos no autoritzats, pèrdua d’informació o usos abusius, amb especial atenció al risc d’accés de tercers a comptes de menors.
• Limitacions per protecció de menors: la LSSI faculta les autoritats per restringir serveis de la societat de la informació que generin un dany o perill greu per a la protecció dels menors, cosa que obliga a dissenyar el servei tenint en compte aquest estàndard de seguretat jurídica.

3. Continguts audiovisuals i plataformes de vídeo

Si el servei ofereix continguts audiovisuals (lineals, a la carta o vídeos pujats per usuaris) s’apliquen, a més, la Llei 13/2022, General de Comunicació Audiovisual i la seva normativa de desenvolupament. Entre altres exigències:

• Protecció dels menors davant continguts perjudicials: obligació d’evitar l’accés de menors a continguts que puguin perjudicar greument el seu desenvolupament (violents, pornogràfics, que incitin a l’odi o al terrorisme, etc.), mitjançant sistemes de classificació per edats, advertències visibles i mecanismes efectius de control parental.
• Plataformes d’intercanvi de vídeos: els prestadors han d’adoptar mesures raonables per protegir els menors davant continguts nocius també quan aquests siguin generats pels usuaris, incloent sistemes de denúncia, moderació i retirada de continguts.
• Publicitat audiovisual: restriccions reforçades a la publicitat de determinats productes (begudes alcohòliques, joc, etc.) i a missatges que puguin incentivar conductes perjudicials en menors; l’empresa ha d’adaptar els seus formats i segmentacions per complir aquests límits.

4. Protecció de la infància davant la violència i entorn digital

La Llei Orgànica 8/2021, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència introdueix obligacions específiques a Internet i xarxes socials:

• Deure de prevenir i detectar violència digital: els prestadors han d’articular protocols per identificar i actuar davant situacions d’assetjament, abús sexual, difusió no consentida d’imatges o qualsevol altra forma de violència exercida a través del servei.
• Comunicació de continguts il·lícits o violents: es regula el deure de comunicar l’existència de continguts a Internet que constitueixin violència o abús, fins i tot quan no siguin delicte, amb protecció per a qui realitzi la comunicació.
• Promoció de l’ús segur: la llei exigeix actuacions de sensibilització i educació per a un ús segur i responsable d’Internet per part de nens, nenes, adolescents i les seves famílies, cosa que a la pràctica obliga a integrar avisos, recursos educatius i configuració segura per defecte.

5. Defensa de consumidors i usuaris

Quan els menors són destinataris de productes o serveis digitals, també resulta d’aplicació el text refundit de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2007 i les seves modificacions. Això implica:

• Informació precontractual suficient (preu total, funcionalitats, subscripcions, renovacions, compres dins de l’app, etc.).
• Prohibició de pràctiques comercials deslleials, especialment agressives o enganyoses aprofitant la especial vulnerabilitat dels menors.
• Mecanismes de reclamació i desistiment adaptats a l’entorn digital i fàcilment utilitzables per famílies i tutors.

A la pràctica, una empresa tecnològica que operi a Espanya i tingui menors entre el seu públic ha de dissenyar el servei sota el principi de “seguretat i privacitat des del disseny i per defecte”, reforçar la transparència i la intervenció dels progenitors, limitar l’explotació comercial de les dades dels menors i disposar de protocols clars de moderació de continguts, resposta davant la violència digital i atenció a reclamacions.