El Congrés tornarà a l'activitat amb una llarga llista de reformes pendents, però PSOE i Sumar no tenen vots suficients per treure-les endavant per si sols. El final de la legislatura retornarà així el protagonisme a Junts, ERC, PNV i Podemos, a més d'EH Bildu i altres grups la posició dels quals pot resultar determinant segons cada votació.
L'aritmètica explica bona part del problema. El Govern necessita reconstruir una majoria pràcticament iniciativa a iniciativa, i no tots els socis que van facilitar la investidura de Pedro Sánchez mantenen les mateixes prioritats ni plantegen les mateixes condicions.
Entre les normes que afronten aquest examen estan la Llei del Cinema, la protecció de menors en entorns digitals o la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, a més de la gran incògnita política de la tardor: uns eventuals Pressupostos Generals de l'Estat.
Junts, decisiu en la Llei del Cinema
Una de les primeres negociacions arribarà amb el Projecte de Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual. El text va superar al juny les esmenes a la totalitat per un marge estretíssim: 175 vots davant 172, una fotografia de fins a quin punt cada vot compta.
Junts ha aconseguit imprimir part de la seva agenda en la negociació i ha registrat nombroses esmenes relacionades amb les llengües cooficials, les ajudes al sector, els incentius fiscals i la producció independent. Entre elles figura que almenys el 15% del Fons per al Foment de la cinematografia i l'audiovisual es destini a l'audiovisual en llengües oficials diferents del castellà i altres reconegudes estatutàriament.
El mateix grup independentista va assegurar durant el debat de totalitat que l'acord assolit incorporava una "empremta molt important" de Junts en qüestions lingüístiques, fiscals i culturals.
ERC també té capacitat per tensionar la negociació. Segons la informació recollida per DEMÒCRATA abans de l'estiu, el grup d'ERC ha plantejat posicions més exigents en dos dels assumptes sensibles de la norma: la quota de pantalla i la finestra d'exhibició.
La protecció dels menors busca una majoria
Un altre examen arribarà amb el Projecte de Llei de Protecció de les Persones Menors d'Edat en els Entorns Digitals. La seva ponència ja ha començat els treballs i el PSOE vol incorporar canvis sobre la manipulació algorítmica i l'accés dels menors a les xarxes socials. El Govern ha situat en 16 anys l'edat mínima per prestar consentiment en determinades matèries vinculades a la pròpia imatge i aposta també per aquesta edat per a l'accés a xarxes socials.
Aquí tampoc existeix una majoria tancada. Sumar veu favorablement els canvis impulsats pels socialistes, mentre les converses hauran d'estendre's a Junts i al PP, segons fonts de la ponència consultades per DEMÒCRATA.
La Llei Mordassa evidencia el problema dels aliats
Encara més complexa és la reforma de la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana, una de les prioritats que Sumar vol culminar abans de acabar la legislatura.
La iniciativa porta temps atrapada precisament per les diferències dins del bloc que hauria d'aprovar-la. PNV i Podemos mantenen posicions que dificulten l'acord, mentre Sumar intenta reactivar una reforma que ja va fracassar en la passada legislatura per les discrepàncies entre els aliats del Govern.
Podemos, a més, va registrar la seva pròpia proposició per reformar la Llei de Seguretat Ciutadana, una mostra que comparteix l'objectiu de modificar la norma però no necessàriament l'abast de la reforma plantejada pel restant de la majoria.
I per sobre de totes, els Pressupostos
El repte més gran arribaria si Pedro Sánchez compleix el seu compromís de presentar uns nous Pressupostos Generals de l'Estat. En aquest cas, el Govern necessitaria construir una majoria que torni a reunir forces amb interessos polítics i territorials molt diferents.
El soci de coalició, Sumar, sosté que vol negociar uns comptes per aprovar-los. No obstant això, altres aliats habituals de l'Executiu dubten que existeixi una negociació pressupostària amb possibilitats reals de culminar amb èxit, segons fonts consultades per DEMÒCRATA.
La recta final parlamentària torna així a una situació coneguda durant tota la legislatura: Moncloa pot marcar les prioritats, però no controla el seu desenllaç. Junts, ERC, PNV, Podemos i la resta d'aliats disposaran de capacitat per modificar, retardar o impedir algunes de les reformes pendents. Amb l'horitzó electoral cada cop més present, reconstruir aquella majoria serà previsiblement més difícil en cada votació.