El poder dels socis: les lleis que tornen a dependre de Junts, ERC, PNV i Podemos

A data d’agost de 2026, tant la nova Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual com la reforma de la Llei Orgànica 4/2015, de Seguretat Ciutadana estan encara en tramitació parlamentària al Congrés, en fases intermèdies (ponència/comissió i esmenes), sense haver completat el recorregut Congrés–Senat–BOE.

Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual

La iniciativa que sovint es cita com a “Llei del Cinema” és el Projecte de Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual, amb identificador parlamentari 121/000026, remès pel Govern al Congrés després de la seva aprovació en el Consell de Ministres de l’11 de juny de 2024 (nota del Ministeri de Cultura: nota del Ministeri de Cultura ).

El Congrés qualifica i admet a tràmit el projecte al juny de 2024 i obre un termini d’esmenes que es prorroga de forma reiterada durant mesos. Paral·lelament, els mitjans especialitzats recullen aquest bloqueig per ampliacions successives del termini d’esmenes i la inquietud del sector ( anàlisi de Demócrata ).

L’esdeveniment clau es produeix el 18 de juny de 2026, quan el Ple del Congrés celebra el debat de totalitat:

• Es debaten dues esmenes a la totalitat de devolució (PP i Vox). Ambdues es rebutgen per 172 vots a favor i 175 en contra, cosa que permet que el projecte continuï la seva tramitació ( nota de premsa del Congrés ).
• Aquest mateix dia s’aprova també l’avocació a Ple, és a dir, es decideix que la votació final del projecte no es resolgui en comissió amb competència legislativa plena, sinó que torni al Ple del Congrés per a la votació de l’informe.

Després de superar la totalitat, el projecte passa a la fase de ponència i comissió a la comissió competent, on s’han de negociar les esmenes a l’articulat presentades pels grups. Les notícies posteriors subratllen que:

• El projecte “continua la seva tramitació parlamentària” al Congrés, pendent de pactar el text en ponència i de tancar el paquet d’esmenes ( síntesi a Audiovisual451 ).
• L’Acadèmia de Cinema i associacions del sector demanen expressament ampliar el termini d’esmenes i “més temps abans d’aprovar la Llei del Cinema”, cosa que confirma que el text segueix en fase d’esmenes i negociació al Congrés, no aprovat encara ni remès al Senat de manera definitiva ( comunicat recollit per Audiovisual451 ).

En resum, la Llei del Cinema (121/000026) es troba en tramitació al Congrés, havent superat el debat de totalitat però encara en fase de ponència/comissió i esmenes a l’articulat, amb forta negociació política i sectorial en curs.

Reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana (“Llei Mordassa”)

La reforma central en aquesta matèria es vehicula a través de la Proposició de Llei Orgànica de protecció de les llibertats i seguretat ciutadana, que reforma la Llei Orgànica 4/2015 i és coneguda mediàticament com la reforma de la “Llei Mordassa”. Forma part de les iniciatives impulsades per PSOE, Sumar, EH Bildu, ERC i PNB per modificar la llei vigent.

El 29 d’octubre de 2024, el Ple del Congrés aprova la presa en consideració d’aquesta proposició de llei orgànica, amb 176 vots a favor i 170 en contra, cosa que obre formalment la seva tramitació:

• El Congrés inicia així la reforma de la LO 4/2015 mitjançant un text que modifica articles clau sobre identificació, règim sancionador i garanties en drets de reunió, manifestació, expressió i informació ( nota del Congrés ).
• Superada la presa en consideració, la proposició es remet a la comissió competent, on s’obre el termini de presentació d’esmenes i comença la feina de ponència, comissió i, en el seu moment, Ple.

Informacions posteriors assenyalen que la reforma:

• Avança formalment al Congrés, però la seva tramitació queda bloquejada a la Comissió d’Interior o en fase de ponència per desacords entre els socis, malgrat que la presa en consideració va ser aprovada ( crònica de Demócrata ).
• El ministre Félix Bolaños, a l’abril de 2026, torna a instar els grups a “rebaixar el maximalisme” per desbloquejar la reforma, recordant que la proposició porta mesos bloquejada en comissió des de finals de 2024 i que encara no ha culminat el seu recorregut parlamentari ( intervenció de Bolaños recollida per Demócrata ).

A més, una altra iniciativa relacionada —la Proposició de Llei Orgànica per a la protecció de la dignitat de les dones i la seguretat ciutadana a l’espai públic, identificada com 122/000237— va ser rebutjada en la presa en consideració el 17 de febrer de 2026, per la qual cosa la seva tramitació està conclosa i no forma part ja del paquet de reformes en curs.

En síntesi, la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana principal roman formalment en tramitació al Congrés després de superar la presa en consideració, però bloquejada en la fase de comissió i ponència per manca de consens polític, sense haver arribat encara a votació final al Ple ni, per tant, al Senat.

La Constitució Espanyola de 1978 configura el president del Govern com la peça central del poder executiu. Les seves competències i atribucions apareixen disperses, sobretot, en els articles 62, 97, 98, 99, 100 i 101 CE, i es complementen amb les lleis de desenvolupament (especialment la Llei del Govern).

1. Direcció de la política i del Govern

El nucli de les seves funcions està en l’article 97 CE, que estableix que el Govern dirigeix la política interior i exterior, l’Administració civil i militar i la defensa de l’Estat, i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària. Dins del Govern, el president és la seva màxima autoritat i qui assumeix la direcció efectiva:

• Fixar les grans línies de l’acció política de l’Executiu (prioritats legislatives, econòmiques, socials, de política exterior i de seguretat).
• Coordinar l’activitat dels ministres i resoldre els conflictes de competències entre ells.
• Impulsar l’actuació del Govern en el seu conjunt, marcant l’agenda i assegurant la coherència de les decisions.

2. Relació amb el Rei i refrend

El president és la principal figura de connexió entre la Corona i el Govern. D’acord amb l’article 64 CE, els actes del Rei han de ser refrendats pel president del Govern o pels ministres competents. El refrend:

• Atorga validesa jurídica a la majoria dels actes del Rei.
• Transmet la responsabilitat política i jurídica d’aquests actes al Govern, exonerant el monarca.

A més, el president proposa al Rei la disolució de les Corts Generals o d’una de les seves Càmeres (excepte en els supòsits en què la dissolució sigui automàtica, com en determinats bloquejos d’investidura). Aquesta facultat deriva de l’article 115 CE, que atribueix la decisió formal de dissolució al Rei, però sempre a proposta del president i prèvia deliberació del Consell de Ministres.

3. Nomenament i cessament de ministres

L’article 98 CE estableix que el president dirigeix l’acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres. Una de les seves principals atribucions és:

• Proposar al Rei el nomenament i cessament dels ministres. Tot i que formalment els nomena i separa el Rei, ho fa sempre a proposta del president.
• Configurar l’estructura política del Govern: quines carteres existeixen, el seu pes relatiu i qui les ocupa.

Aquesta facultat li atorga un gran poder d’organització interna i de disciplina política dins de l’Executiu.

4. Investidura, confiança i responsabilitat política

El president obté la seva legitimitat de les Corts. Segons l’article 99 CE, és elegit pel Congrés dels Diputats, a proposta del Rei, després que aquest consulti amb els grups polítics. Un cop elegit:

• Ha de mantenir la confiança del Congrés, que pot retirar-li-la a través d’una moció de censura (art. 113 CE).
• Pot plantejar la qüestió de confiança per reforçar el seu suport parlamentari (art. 112 CE).

En cas de pèrdua de la confiança o dimissió, s’obre un nou procés d’investidura. L’article 101 CE disposa que el Govern cessa després de la celebració d’eleccions, la pèrdua de confiança parlamentària o la dimissió o defunció del seu president, i continua en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern.

5. Participació en la funció legislativa i reglamentària

Tot i que la Constitució atribueix al Govern en el seu conjunt la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària, el president, com a cap de l’Executiu, exerceix un paper essencial en:

• Impulsar projectes de llei del Govern, fixant prioritats normatives i negociant suports parlamentaris.
• Decidir l’ús de decrets-lleis i decrets legislatius (articles 86 i 82 CE), que formalment aprova el Consell de Ministres, però dins d’una estratègia dissenyada i liderada pel president.
• Dirigir l’aprovació de reglaments i altres normes executives per desenvolupar les lleis.

6. Representació de l’Estat i política exterior

En la pràctica constitucional, el president del Govern és el principal representant polític d’Espanya a l’exterior. Sota el marc de l’article 97 CE i en coordinació amb el Rei (cap de l’Estat) i el ministre d’Afers Exteriors:

• Conduïx la política exterior, participa en cimeres internacionals i en el Consell Europeu.
• Negocia i signa, juntament amb altres òrgans competents, tractats internacionals que després requereixen autorització de les Corts segons la seva naturalesa (articles 93 a 96 CE).

En suma, la Constitució configura el president del Govern com el vèrtex del poder executiu, garant de la coordinació governamental, pivot de la relació amb les Corts i amb el Rei, i principal responsable polític de l’orientació general de l’Estat.

Segons les dades parlamentàries consultades, en la legislatura actual del Congrés dels Diputats tant Junts com ERC disposen de 7 diputats cadascun i compten amb grup parlamentari propi, no estan integrats ni en el Grup Plural ni en el Grup Mixt. En canvi, en les fonts analitzades no apareix un quadre complet i explícit amb el nombre de vots i el percentatge exacte obtingut per cada partit en les últimes eleccions generals, per la qual cosa no és possible oferir aquestes xifres sense inventar dades.

1. Representació actual d’ERC i Junts al Congrés

La base de dades de composició de grups parlamentaris del Congrés (chamber_id=17) retorna el següent mapa de grups actius, entre els quals destaquen:

• Grup Parlamentari Junts per Catalunya al Congrés (id 727).
• Grup Parlamentari Republicà al Congrés (id 77), denominació oficial que correspon a Esquerra Republicana (ERC).

És a dir, cada una de les dues formacions té grup propi, i no formen part del Grup Plural ni del Grup Mixt. A partir de la taula d’autors/diputats associats a cada grup (només persones, actius, al Congrés), el recompte actual és:

• Grup Parlamentari Republicà (ERC): 7 diputats.
• Grup Parlamentari Junts per Catalunya: 7 diputats.

En la traça d’investigació es llisten de forma individual els noms d’aquests diputats, cosa que confirma que es tracta de grups plenament constituïts i operatius a la Cambra Baixa.

A més, altres documents periodístics i d’anàlisi parlamentària que apareixen en la cerca (per exemple, els articles de Demócrata sobre la reforma del Reglament per facilitar la formació de grups propis) encaixen amb aquesta fotografia: es menciona expressament a ERC i Junts com a grups que, malgrat la seva mida reduïda, disposen de grup parlamentari propi en la legislatura sorgida de les últimes eleccions generals.

2. Resultats de Junts i ERC en les últimes eleccions generals

La primera part de la teva pregunta demana el resultat electoral de cada partit en les últimes eleccions generals al Congrés (nombre de vots, percentatge i escons obtinguts). Per respondre-la s’han buscat, entre altres coses:

• Notícies i dossiers de Demócrata específicament sobre els resultats del 23J a Catalunya i sobre Junts i ERC.
• Referències a “resultats definitius”, “escrutini definitiu”, “dades oficials del Ministeri de l’Interior” i “BOE resultats eleccions generals 2023” vinculats a ambdues formacions.
• Informes i peces demoscòpiques posteriors que comparen la situació actual amb el resultat del 23J.

El problema és que, en la traça disponible, no apareix cap document que reculli de forma directa i tabulada les dades completes de Junts i ERC en les generals (vots totals, percentatge sobre el conjunt de l’Estat i nombre d’escons) tal com es fa, per exemple, amb PP, PSOE o Vox en altres peces. Sí que hi ha:

• Enquestes que prenen el 23J com a referència i parlen de quants escons “guanyarien o perdrien” ERC o Junts respecte aleshores.
• Articles que agrupen els partits territorials i independentistes en bloc (ERC, Junts, PNB, EH Bildu, BNG, etc.), però sense detallar vot i percentatge exacte de cadascun.
• Anàlisis sobre la formació de grups parlamentaris i la cessió de diputats després de les generals, on es constata que ERC i Junts no assolien determinats llindars reglamentaris i van necessitar suports per constituir grup propi.

Tot això permet reconstruir amb claredat quants escons tenen avui (7 i 7) i que aquesta representació procedeix de les últimes generals, però no proporciona, en els documents accessibles en aquesta traça, el desglossament numèric precís de vots i percentatge estatal o per circumscripció.

3. Què sabem amb certesa i què no

Amb la informació consultada en aquesta investigació puc afirmar amb seguretat que:

• En la legislatura oberta després de les últimes eleccions generals:
  • ERC compta amb 7 diputats al Congrés, integrats en el Grup Parlamentari Republicà, que és grup propi.
  • Junts compta també amb 7 diputats al Congrés, integrats en el Grup Parlamentari Junts per Catalunya, igualment grup propi.
• Ambdós grups apareixen com a tals en el llistat oficial de grups parlamentaris actius del Congrés (no formen part del Grup Plural ni del Grup Mixt).

En canvi, no hi ha en els documents recuperats una taula oficial amb el nombre de vots i el percentatge exacte de Junts i d’ERC en les últimes eleccions generals al Congrés. Per no introduir xifres no recolzades per les fonts d’aquesta traça, em limito a deixar constància d’aquesta absència: aquestes dades existeixen en els resultats oficials del Ministeri de l’Interior, però no apareixen explícitament desglossades per a aquests partits en els textos que sustenten aquesta resposta.