La Plataforma Logronyesa per a la Defensa de les Pensions Públiques i el Sindicat de l’Habitatge han anunciat que acudiran de manera conjunta a les mobilitzacions del proper dimecres, jornada de vaga general, per reivindicar “junts” l’habitatge, el salari, les pensions i els serveis públics, en considerar que són qüestions “que van més enllà de l’edat. Ens afecten a tots”.
En relació amb el sistema públic de pensions i “per a aquells partits que diuen que no són sostenibles”, des de la Plataforma insisteixen que “sí que ho són” i reclamen “apujar els salaris dels treballadors” com a via per assegurar-ne la viabilitat.
Així ho ha explicat el portaveu de la Plataforma en Defensa de les Pensions, Pedro Gómez, després de criticar “les paraules de Vox i del PP” contra el model vigent. Com ha remarcat, “cal valorar que les pensions es paguen amb les aportacions d’empresaris i treballadors, per tant si hi ha 22 milions i mig de persones cotitzants, el que han de fer és apujar els salaris”.
Defensa del sistema de repartiment davant el model mixt
Gómez aposta per mantenir el sistema de repartiment perquè “és equitatiu i intergeneracional” i s’aplica “des de fa anys”, mentre mostra el seu rebuig al sistema mixt. Sobre aquest darrer adverteix que “és important entendre que darrere d’aquesta expressió amable de ‘model mixt’ hi ha un canvi radical que posa en perill el benestar de les persones que es jubilen sense disposar de grans patrimonis, en un sistema de capitalització”.
Amb aquest esquema, cada treballador va acumulant estalvi en un compte individual i una entitat bancària o una gestora privada col·loca aquests fons als mercats financers, cobrant comissions de gestió i manteniment. “Ells com a entitats privades, no assumeixen cap risc però cobren de totes maneres i si s’ensorren, amb sort per als partícips d’aquest fons és possible que l’estat surti al rescat”, ha assenyalat.
En conseqüència, “la pensió que es rebi quan et jubiles no està assegurada, sinó que serà el que hi hagi al compte el dia de la jubilació, sigui molt o poc, segons l’evolució de la inflació i els mercats financers”.
“Això no va de gent gran contra joves”
Des del Sindicat de l’Habitatge, la seva portaveu, Mariola Gutiérrez, dona suport a la mobilització conjunta perquè es tracta de problemes “que ens afecten a tots”. “El problema de l’habitatge i de la precarietat laboral no és generacional, no és de gent gran contra joves, sinó que és un problema de classe social”, ha afirmat.
En la seva opinió, l’aturada “és de totes les edats, els més grans que lluiten són un exemple de les generacions joves. Junts aprenem i ens donem suport per construir un món en què pagui la pena viure independentment de la nostra edat”.
“Seguim pagant els nostres impostos”
Per part de la Plataforma logroñesa en Defensa de les Pensions, Pablo Benito recorda que les persones grans “seguim pagant els impostos que ens corresponen, ajudem els més joves... no és cert que no siguin rendibles”.
Reclama que no es confongui l’opinió pública amb comparacions que “ofereixen magnituds completament incomparables”. En aquest sentit, denuncia que determinats partits posen cara a cara el salari mínim interprofessional i la pensió màxima, una cosa que “no pot ser”.
Com a referència, assenyala que la pensió mitjana del sistema (jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat o en favor de familiars) ronda els 1.363,81 euros, mentre que el salari mitjà se situa en 2.240 euros. Si s’observa només la pensió mitjana de jubilació, ascendeix a uns 1.524,51 euros davant d’un salari mitjà/ordinari de 1.945 euros, d’acord amb l’INE. Remarca que no existeix una pensió mitjana superior al salari mitjà. “Els pensionistes no cobren més que els treballadors”.
Els salaris “no pugen” i la bretxa salarial es dispara
Benito lamenta també que a Espanya els sous creixen “bastant menys” que en el conjunt de l’OCDE, organisme que aplega 38 països. En revisar l’evolució entre 1995 i 2026, sosté que el salari real, un cop descomptat el cost de la vida, “ha patit un estancament estructural” i gairebé no ha avançat un 5 per cent en tres dècades, “mentre que el cistell de la compra s’ha incrementat un 63 per cent i l’oci, per exemple, costa un 52 per cent més”.
“Es tracta d’un problema estructural de baixos salaris, de baix increment salarial i de nul poder adquisitiu”. A parer seu, l’origen del desequilibri “no som els pensionistes, sinó el empresariat o les grans multinacionals”.
Com a exemple de la desigualtat, explica que un alt executiu pot arribar a cobrar al voltant de 300 vegades el SMI, assolint en alguns casos xifres properes a 550 vegades el salari mínim. Si la comparació s’estableix amb el sou mitjà global de la plantilla d’aquestes grans companyies, la distància salarial de l’alta direcció se situa en 67 vegades el salari mitjà dels seus treballadors.