Preu de la llum avui, 17 d'agost: l'hora més barata serà a les 14:00 i la més cara a les 21:00

Una modificació del sistema de preus voluntaris per al petit consumidor (PVPC) no té un “procediment especial” propi: es canalitza mitjançant una norma amb rang de llei (o una norma que després pot ser sotmesa a control parlamentari) i, al Congrés dels Diputats, segueix l’esquema general de tramitació de les lleis. El contingut concret sobre el PVPC pot introduir-se o alterar-se en diverses fases clau mitjançant esmenes.

A continuació es descriuen els passos principals centrant-nos en el Congrés i assenyalant en quins moments pot modificar-se el règim del PVPC.

1. Via d’entrada de la modificació

El canvi del PVPC sol articular-se a través d’una llei del sector elèctric o d’una norma que el modifiqui. En el pla parlamentari, l’entrada al Congrés pot donar-se, de forma típica, per:

• Projecte de llei: l’elabora i aprova el Govern i el remet al Congrés per iniciar la tramitació parlamentària. És la via més habitual quan el propi Executiu impulsa una reforma estructural.
• Proposició de llei: l’impulsen un o diversos grups parlamentaris, el Senat o, en determinats supòsits, assemblees legislatives autonòmiques. El contingut sobre PVPC es plasma ja en aquest text inicial, que serà objecte de debat i esmenes.

Tot i que la porta d’entrada sigui diferent, un cop registrada i admesa la iniciativa, el recorregut al Congrés és molt similar.

2. Debat de totalitat al Ple del Congrés

El primer gran esdeveniment és el debat de totalitat al Ple, on es discuteix l’orientació general del text. En aquesta fase:

• Els grups poden presentar esmenes a la totalitat, sol·licitant la devolució del projecte o proposant un text alternatiu complet.
• El contingut sobre PVPC es veu afectat de forma global: si s’aprova una esmena a la totalitat amb text alternatiu, tot el disseny de la reforma, inclòs el relatiu al PVPC, es substitueix pel nou.

Si el Ple rebutja les esmenes a la totalitat, el text continua la seva tramitació i passa a la comissió competent (per exemple, la d’Energia o equivalent).

3. Tramitació en comissió: esmenes parcials al PVPC

Superat el debat de totalitat, s’obre el període d’esmenes a l’articulat, que es discuteixen a la comissió competent:

• Els grups presenten esmenes parcials sobre articles concrets, disposicions addicionals o finals que regulin el PVPC (definició, fórmula de càlcul, subjectes beneficiaris, etc.).
• La comissió debate i vota aquestes esmenes i aprova un dictamen, que ja incorpora, si escau, un nou disseny del sistema PVPC.

Aquest és un dels moments clau per ajustar tècnicament la regulació del PVPC, ja que permet introduir modificacions molt específiques.

4. Debat i votació en Ple del dictamen

El dictamen de la comissió passa al Ple del Congrés, on:

• Es debateix el contingut, inclosos els preceptes sobre PVPC, i es poden presentar esmenes “vives” (les que no hagin estat incorporades en comissió).
• El Ple vota les esmenes pendents i, finalment, el conjunt del text.

Aquí es termina de configurar la posició definitiva del Congrés sobre el PVPC. Qualsevol canvi aprovat en aquest punt redefineix la redacció amb la qual el text sortirà cap al Senat.

5. Tramitació al Senat i tornada al Congrés

Aprovada pel Congrés, el text passa al Senat, que pot:

• Aprovar-lo sense canvis, amb el que el PVPC queda regulat tal com va sortir del Congrés.
• Esmenar-lo, també en la part relativa al PVPC, proposant ajustos parcials.
• Vetar-lo, oposant-se al conjunt de la norma.

En cas d’esmenes o veto, el text torna al Congrés, que decideix:

• Si accepta o rebutja les esmenes del Senat (cada una es vota). Les que s’accepten s’incorporen a la regulació del PVPC.
• Si lleva el veto per majoria absoluta (o simple, transcorreguts dos mesos), consolidant així el text aprovat inicialment.

6. Sanció, promulgació i publicació

El text final, ja amb la configuració definitiva del PVPC, es remet per a la seva sanció i promulgació pel Rei i es publica al Butlletí Oficial de l’Estat. A partir d’aquesta publicació, la modificació del sistema PVPC adquireix validesa i entra en vigor en els termes previstos a la pròpia norma (normalment mitjançant una disposició final que fixa la data d’entrada en vigor).

En síntesi, qualsevol reforma del PVPC al Congrés es juga, sobretot, en tres moments: el debat de totalitat (orientació general), les esmenes en comissió (ajust tècnic del model) i el Ple (configuració política definitiva), amb un últim filtre al Senat abans de la publicació al BOE.

En el sistema elèctric espanyol, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) té un paper clau en els components regulats de la factura, però no fixa el preu final de la llum. Les seves competències es concentren en els peatges d’accés a les xarxes, la metodologia de retribució de les xarxes de transport i distribució, les condicions d’accés i connexió i la supervisió del funcionament dels mercats i de determinades pràctiques comercials.

En primer lloc, la CNMC és l’autoritat encarregada d’aprovar els peatges d’accés a les xarxes de transport i distribució d’electricitat. Una resolució de la pròpia CNMC de 27 de maig de 2025, publicada al BOE, indica que l’organisme és competent “per dictar aquesta resolució en virtut de l’article 7.1 bis de la Llei 3/2013 […] relatiu a la funció de […] aprovar, mitjançant resolució, els valors dels peatges d’accés a les xarxes d’electricitat i gas” (BOE-A-2025-11064). Aquests peatges són el component regulat que remunera les xarxes i es distribueixen entre els diferents tipus de consumidors.

La premsa especialitzada recull aquesta funció de forma clara: un article de Demócrata sobre els peatges elèctrics explica que “els peatges constitueixen un dels components fixos de la factura elèctrica […] i són regulats per la CNMC per cobrir els costos de les xarxes i la remuneració a les empreses de distribució i transport per les seves inversions”, seguint la metodologia de la Circular 3/2020 de la CNMC (notícia sobre peatges elèctrics). Aquesta funció s’emmarca en el previst a la Llei 24/2013 del Sector Elèctric, que assigna a la CNMC un paper en la part de costos regulats del sistema.

En segon lloc, la CNMC desenvolupa i aplica la metodologia de retribució de les xarxes. Diverses resolucions i circulars, recollides al BOE, mostren que el regulador fixa la taxa de retribució financera de les activitats de transport i distribució i els criteris per remunerar les inversions en xarxes, dins dels límits que fixa el Govern. Demócrata resumeix que les circulars de la CNMC sobre xarxes elèctriques “fixen la metodologia i la taxa de retribució financera (TRF) per a la distribució i el transport d’energia elèctrica” per a cada període regulador (retribució de xarxes elèctriques).

En tercer lloc, la CNMC és competent per definir les metodologies i condicions d’accés i connexió a les xarxes, cosa que incideix indirectament en els costos regulats i, per tant, en els peatges. Una nota de premsa del propi organisme recorda que l’article 33 de la Llei 24/2013 “estableix una distribució competencial entre el Govern i la CNMC per ordenar l’accés i la connexió a les xarxes de transport i distribució d’electricitat”, i que la CNMC “té la competència per establir la metodologia i les condicions d’accés i connexió” (nota CNMC sobre capacitat d’accés). Aquesta habilitació es desenvolupa, per exemple, en la Resolució de 8 de juny de 2025 sobre capacitat d’accés ferma de la demanda (BOE-A-2025-12396).

Un quart bloc de competències es refereix a les metodologies de determinats serveis del sistema i el seu règim retributiu, que també formen part dels costos regulats. La Resolució de 12 de juny de 2025, sobre el servei de control de tensió, es recolza en l’article 7.1.c de la Llei 3/2013, que atribueix a la CNMC la potestat d’establir “mitjançant circular, les metodologies relatives a la prestació de serveis de balanç i de no freqüència del sistema elèctric […] incloent el seu règim retributiu” (BOE-A-2025-13076). Aquests serveis es paguen a través dels càrrecs i peatges que suporten els consumidors.

En paral·lel, la CNMC exerceix funcions de supervisió de mercats i pràctiques comercials relacionades amb els preus minoristes. Demócrata recull que l’organisme “supervisa els mercats energètics” i pot intensificar el seguiment dels preus majoristes i minoristes energètics a petició del Govern (control de preus energètics). Una altra comunicació de la CNMC recorda a les comercialitzadores d’electricitat a preu fix que no poden modificar unilateralment el preu regulat excepte en la part que depèn de peatges i càrrecs, subratllant el seu paper en la vigilància de les condicions contractuals i en la defensa dels consumidors.

A més, en l’àmbit general dels seus sectors regulats, un perfil recent de l’organisme sintetitza que, en electricitat i gas, la CNMC controla “peatges, xarxes, competència i funcionament dels mercats” (explicació sobre la CNMC). Això encaixa amb la Llei 3/2013, l’article 7, segons recorden diverses resolucions, li atribueix la supervisió i control en el sector elèctric, així com la potestat de dictar circulars i actes d’execució en matèries com peatges, metodologies de retribució o serveis d’ajust.

Finalment, els textos analitzats reflecteixen de forma constant la distribució competencial amb el Govern. Mentre la CNMC fixa les metodologies i valors dels peatges d’accés i de determinades retribucions, els càrrecs del sistema (altres components regulats de la factura que financen, per exemple, determinats costos del sistema) són fixats anualment pel Ministeri competent, com expliquen les notícies de Demócrata sobre la factura elèctrica. La CNMC, a més, realitza les liquidacions periòdiques d’ingressos i costos del sistema elèctric i publica els desajustos i coeficients de cobertura, en aplicació de la Llei 24/2013, cosa que completa el seu paper en la part regulada de les tarifes.

El Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) és la tarifa regulada d’electricitat a Espanya. Les seves condicions bàsiques es recullen en el Reial Decret 216/2014, de 28 de març, que estableix la metodologia de càlcul dels PVPC i el seu règim de contractació, amb successives modificacions (entre altres, pel Reial Decret 148/2021 i el Reial Decret 446/2023), i es connecta amb el Reial Decret 897/2017 pel que fa al bo social.

1. Tipus de consumidor i titular del subministrament

Segons l’article 3 del Reial Decret 216/2014, només poden acollir-se al PVPC:

• Els titulars de punts de subministrament que siguin persones físiques (consumidors domèstics) i
• Els titulars que siguin microempreses, en el sentit del Reglament (UE) 651/2014 (menys de 10 treballadors i volum de negoci o balanç general ≤ 2 milions d’euros).

La titularitat és clau: el dret al PVPC es vincula al titular del contracte, no a qui paga de fet la factura. En el cas de microempreses, la seva condició s’ha d’acreditar davant el comercialitzador de referència mitjançant declaració responsable en el model previst a l’annex III del Reial Decret 216/2014, i s’ha de comunicar qualsevol canvi que impliqui perdre la condició de microempresa.

2. Requisits tècnics del punt de subministrament

El mateix article 3 estableix els requisits essencials del subministrament:

• Ha de tractar-se de subministraments en baixa tensió, és a dir, a tensions no superiors a 1 kV.
• La potència contractada ha de ser menor o igual a 10 kW en cadascun dels períodes horaris de la tarifa.

El límit de 10 kW pot modificar-se per ordre ministerial, però la regla general vigent és aquesta. Si el punt de subministrament supera aquests paràmetres (per exemple, potència de 13 kW o subministraments de mitja tensió), no pot contractar PVPC.

3. Comptador i telemesura

El Reial Decret 216/2014 preveu que, per a subministraments en baixa tensió fins a 15 kW, els comptadors de telegestió s’integrin en sistemes de telemesura. Això no és un requisit per tenir dret al PVPC, sinó que afecta a com es factura:

• Si hi ha comptador telegestionat integrat, la factura PVPC es fa amb consums horaris reals.
• Si no n’hi ha, s’apliquen perfils de consum estàndard.

En tot cas, l’absència de telemesura no impedeix acollir-se al PVPC sempre que es compleixin tensió i potència màximes.

4. Relació amb el bo social

El bo social, regulat pel Reial Decret 897/2017, exigeix estar acollit al PVPC, però no a l’inrevés:

• Per sol·licitar bo social cal ser consumidor domèstic a la vivenda habitual, titular persona física i tenir contracte PVPC amb un comercialitzador de referència.
• Per contractar PVPC no és necessari complir els requisits de vulnerabilitat ni demanar bo social.

5. Comunitats de propietaris i PIMES

La norma parla de persones físiques i de microempreses:

• Una comunitat de propietaris no és, en principi, persona física ni microempresa, per la qual cosa com a regla general no pot acollir-se al PVPC en el seu contracte de serveis comuns.
• Una PYME només pot acollir-se si entra en la categoria de microempresa del Reglament (UE) i ho acredita; si és petita o mitjana empresa però no microempresa, no té dret a PVPC.

6. Mercat lliure, comercialitzadors i forma de contractació

El Reial Decret 216/2014 estableix que:

• El PVPC només pot contractar-se amb un comercialitzador de referència designat oficialment.
• Qualsevol consumidor que compleixi els requisits de l’article 3 té dret a formalitzar un contracte PVPC amb aquest comercialitzador, tant si ve del mercat lliure com si és una alta nova. No és necessari haver estat prèviament en PVPC ni existeix permanència obligatòria.
• Els contractes PVPC són, per defecte, anuals amb pròrroga automàtica, encara que el consumidor pot resoldre’ls en qualsevol moment sense cost (i canviar a un altre comercialitzador).
• El PVPC no pot incloure altres productes o serveis addicionals (manteniments, assegurances, etc.); aquests extres són propis d’ofertes de mercat lliure.

A més, la norma fixa un termini màxim de 21 dies per al canvi de comercialitzador cap a PVPC des que la distribuïdora rep la sol·licitud, sense penalització per part del comercialitzador de referència.

En resum, per acollir-se legalment al PVPC a Espanya el consumidor ha de ser titular persona física o microempresa, amb un punt de subministrament en baixa tensió (≤ 1 kV) i potència contractada ≤ 10 kW, i contractar amb un comercialitzador de referència, sense necessitat de complir requisits de vulnerabilitat ni d’haver estat abans en un tipus concret de mercat.