Cristina Valido: "Amb Vox no podem signar res, però això no vol dir que no puguem parlar amb el PP"

Els canaris no voten igual en clau autonòmica que nacional. I aquest és el principal repte al qual s’enfronta Coalición Canarias (CC) en aquest 29N. En les últimes eleccions generals, la candidatura liderada per Cristina Válido va obtenir l’11,28% dels suports, gairebé deu punts menys que la llista nacionalista als comicis autonòmics.

Ara, Valido afronta la campanya amb l’objectiu que CC conservi la seva representació al Congrés i segueixi tenint veu en les negociacions amb els grans partits. En aquesta entrevista amb DEMÓCRATA, deixa oberta la possibilitat de negociar una investidura tant amb el PSOE com amb el PP, tot i que descarta qualsevol acord directe amb Vox.

La candidata nacionalista fa balanç d’una legislatura en què ha aconseguit tirar endavant algunes de les seves principals reivindicacions, com la reforma de la Llei d’Estrangeria, però en què bona part dels compromisos adquirits pel Govern amb Canàries han quedat pendents per la falta PGE.

Pregunta - Quin balanç fa de l’anterior legislatura?

Resposta - Nosaltres som perfectament conscients que si no hi érem, cap dels minuts dedicats a Canàries s’haurien produït. És una qüestió històrica, no només en aquesta legislatura, sinó en les anteriors. CC necessita tenir presència, necessita tenir força per dedicar el seu temps, la seva iniciativa, les seves proposicions a fer visible la realitat de Canàries i les seves dificultats.

P - Arriben a aquestes eleccions satisfets amb els avenços assolits per a Canàries o amb massa assumptes encara pendents?

R - Bé, aconseguim algunes coses. Sempre destaco alguna cosa que ens deien que era impossible: assolir un acord a la Cambra per reformar la Llei d’Estrangeria i que la resta del país entengués que els menors que arriben a Canàries no són responsabilitat exclusiva de Canàries, sinó de l’Estat i de la Unió Europea. Som un territori de frontera que no pot assumir en solitari l’atenció i l’acollida de totes les persones que arriben.

La modificació de la Llei d’Estrangeria va ser un avenç important perquè vam aconseguir que la Cambra reconegués aquesta responsabilitat compartida i vam fer visible una situació que hem atès en solitari durant dècades. Però també comprovem com aquelles coses que ens diuen que no es poden fer, quan necessiten el nostre vot, s’aconsegueixen.

Per exemple, l’ús del superàvit, uns diners que són dels canaris, fruit d’una gestió eficient. Som una de les comunitats menys endeutades de l’Estat i tenim reptes tan importants com la reconstrucció de La Palma, l’augment dels preus per les crisis d’Ucraïna i Iran i les necessitats dels nostres serveis públics. Ho reclamem en diverses ocasions i aconseguim que el Govern ho acceptés.

P - Fins a quin punt han aconseguit impulsar l’agenda canària i quins compromisos del pacte d’investidura consideren que s’han complert?

R - Gairebé tots els incompliments estan íntimament lligats a la manca de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Com que no hem vist ni un sol pressupost en aquesta legislatura, no hem pogut incorporar aspectes de l’agenda canària, com els convenis per a infraestructures hidràuliques, educatives i altres qüestions que depenien de unes noves comptes, ja que en el pressupost prorrogat no existien aquests conceptes i no es podien modificar.

Aquesta ha estat l’única legislatura en la història democràtica que no ha vist ni un sol pressupost. I ja no dic que no l’hagi aprovat, dic que no l’ha vist. Si, com a mínim, hagués arribat al Congrés, podríem comprovar si les nostres peticions hi estaven recollides o no. Per tant, no hem pogut comprovar el compliment de la paraula del Govern respecte d’aquests compromisos que requerien fitxa financera.

P - Els va sorprendre la convocatòria electoral?

R - No, a mi no em va sorprendre. De fet, nosaltres ja feia algun temps que demanàvem una qüestió de confiança, a la qual el Govern s’havia negat sistemàticament. Havíem dit que, si no hi havia qüestió de confiança ni pressupostos i no es podien tirar endavant els assumptes, després de tres anys i mig era absurd continuar allargant aquesta situació. El que calia fer era convocar la ciutadania a les urnes.

El dubte estava en si seria abans de desembre o al març, però crec que la legislatura ja estava, en la pràctica, acabada. La votació dels decrets d’habitatge es va convertir en aquesta qüestió de confiança. Un cop van caure i es va comprovar de nou que el Govern no tenia la majoria de la Cambra, no quedava altra que convocar eleccions.

P - Ja tenien preparada la maquinària electoral o l’han hagut d’activar ara?

R - Estàvem més o menys preparats perquè feia temps que presumíem que això no podia durar gaire més. En l’últim any eren massa els assumptes que no comptaven amb el suport de la Cambra i, després de tres anys sense pressupostos, semblava difícil que el Govern pogués tirar endavant uns comptes nous aquest mateix tardor.

Semblava clar que les eleccions es podien convocar en qualsevol moment. No teníem engegada la maquinària electoral, però sí previsions i un pla de treball dissenyat per si es produïa un avançament.

P - Com esteu abordant aquestes primeres setmanes de campanya?

R - Aquestes primeres setmanes el que estem fent fonamentalment és escoltar, acostar-nos als sectors i als col·lectius i retre comptes del treball realitzat al Congrés. Molts coneixen les iniciatives que hem defensat, però crec que retre comptes és una obligació amb la població que et tria. També volem conèixer la seva situació actual i com els afecten tant la política de l’Estat com l’internacional.

Seguim amb una guerra a Ucraïna i una altra a l’Iran que disparen el preu dels combustibles. Canàries està molt lluny i som illes. Per a tot hem de traslladar-nos en avió o en vaixell, igual que passa amb els productes que consumim. Els preus s’han disparat i la situació és molt complicada per a les famílies.

L’augment de l’índex de preus de consum, juntament amb uns salaris que no són adequats i unes pensions limitades, fa que la població estigui patint especialment l’impacte d’aquestes crisis. Quan afecten el continent poden ser una grip, però quan arriben a un territori tan allunyat com Canàries, compost per illes que, a més, s’han de connectar entre si, es converteixen en una autèntica pneumònia.

P - Fins a quin punt us preocupen les coalicions que s’han formalitzat entre el PSOE i el Front Amplio, o els pactes en el cas de PP-Vox al Senat. Creieu que us puguin restar suports o esteu tranquils en aquest sentit?

R - Estem plantejant aquesta campanya pensant en Canàries i en la defensa d’aquesta terra allà on es prenen les decisions que tant ens afecten. Ens estem allunyant del soroll dels grans partits perquè en les seves estratègies no hi són els interessos ni els problemes dels canaris. Hi ha una confrontació duríssima entre el bloc de la dreta i el de l’esquerra que a nosaltres no ens interessa.

Creiem que, amb una cosa o amb l’altra, sempre hem necessitat tenir una posició important al Congrés per aconseguir respostes als problemes de la gent que viu a les illes.

Esperem que Canàries sigui capaç d’abstreure’s d’aquesta lluita de poder, del “estàs amb mi o contra mi” i del “quita’t tu per posar-me jo”, i que entengui el que aquesta terra s’hi juga en el futur escenari polític. Necessitem que Canàries segueixi tenint minuts perquè els seus senyories escoltin els nostres problemes. El nostre vot, com ja ha passat en altres ocasions, previsiblement serà imprescindible per conformar qualsevol majoria.

P - Parla de ser imprescindible, quins són els requisits o els mínims que exigirien al proper president del Govern?

R - Doncs tractarem de recollir de nou un compromís amb aquesta terra que abasti no només les nostres necessitats, sinó també els drets que no s’estan complint o que fins i tot es qüestionen.

Treballem amb un Estatut d’Autonomia i la consideració de regió ultraperifèrica, que ens atorga un tractament singular que, en moltes ocasions, no se’ns dona. Exigirem el compliment dels drets recollits al Tractat Europeu, al nostre Estatut i a la Constitució, perquè Canàries no pot ser tractada com la resta de l’Estat.

Segurament haurem d’insistir en compromisos de l’Agenda Canaria de 2023 que continuen pendents per la falta de pressupostos. Parlem d’energia, obres hidràuliques, infraestructures educatives o de participar en la gestió dels nostres aeroports, com recull el nostre Estatut.

També del POSEI canari, les ajudes específiques per a l’agricultura i el sector primari, inclosa la ramaderia i la pesca, que afronten dificultats molt diferents a les del sector peninsular. Sense aquestes ajudes és molt difícil que puguin sobreviure i competir, perquè els recursos que necessiten arriben a un territori tan allunyat amb uns costos multiplicats.

Posarem sobre la taula una agenda completa que reculli les nostres singularitats, necessitats específiques i drets. Drets que no ens inventem, sinó que estan reconeguts al nostre Estatut d’Autonomia i al tractat europeu que ens empara com a regió ultraperifèrica.

P - Coalició Canaria ha assenyalat alguna ocasió que no donaria suport a un Govern del PP amb Vox. Ara que les eleccions estan convocades i veient el que pronostiquen els sondeigs, mantenen aquesta posició?

R - Vegem-ho: el 2023 vam donar suport a la investidura del Partit Popular, que no va aconseguir els escons necessaris, i la del Partit Socialista, que sí que va aconseguir els suports. Però quan donem suport a Sánchez no donem suport a Bildu, Esquerra, Sumar o Junts. El nostre suport en qualsevol investidura serà per a qui tingui els escons suficients i es comprometi amb Canàries.

No estem ni a la dreta ni a l’esquerra. No signarem res amb Vox, com tampoc no ho vam fer amb els socis de Sánchez. El nostre acord va ser amb el Partit Socialista i l’únic logotip que hi apareix és el del PSOE i Coalició Canària.

Podrem arribar a un acord amb el PP o amb el PSOE, però això no ens obliga a pactar amb cap altre partit. En el cas de Vox, parlem d’una formació que no reconeix l’autonomia, que defensa que els immigrants que arriben a Canàries s’hi han de quedar aquí i que nega la violència de gènere. Amb ells no podem signar res, però això no significa que no puguem parlar amb el Partit Popular o amb el Partit Socialista.

No estem en les estratègies de la dreta ni de l’esquerra. Farem diàleg perquè creiem que la democràcia consisteix a arribar a consensos per millorar la vida de la gent. En el nostre cas, la de qui viu en aquesta terra tan llunyana, de la qual ningú no parla al Congrés si no és que nosaltres hi som per reivindicar els nostres problemes.

P - I, malgrat els incompliments de l’Executiu amb Canàries que han denunciat en diverses ocasions, estarien disposats una altra vegada a donar suport a un nou Govern de Sánchez?

R - Nosaltres no parlarem de futuribles. Esperarem que la ciutadania es pronunciï. Ara toca respectar el seu moment, després de les dificultats que hem tingut per avançar en aquesta legislatura per la manca de pressupostos.

El dia 30 analitzarem què és el que Canàries vol i ens tocarà posar les nostres reclamacions i exigències sobre la taula. Serà aleshores quan veurem amb qui negociar, però ara no és el moment de parlar de possibilitats.

El que toca és dirigir-nos a la ciutadania i procurar que Canàries pugui abstraure’s del soroll de la política de l’Estat, pensar en aquestes illes i obtenir el millor resultat possible. El dia 30 serà el moment de parlar de amb qui es negocia i amb qui no.

P - Tornant a l’agenda canària i a la immigració, com s’hauria de millorar el sistema de repartiment de menors migrants per evitar que Canàries continuï assumint sola la seva acollida?

R - Per començar, cal complir el que s’ha aprovat al Congrés i el que fins i tot ha dit el Suprem. Molts dels menors que arriben tenen dret d’asil i són competència de l’Estat, que ha d’assumir la seva atenció.

D’altra banda, fa temps que reclamem un reforç dels mitjans humans, de salvament marítim i també tecnològics per vigilar la frontera suratlàntica d’Europa, la més propera a Àfrica. És una petició no solament raonable, sinó de sentit comú.

Els mitjans a les fronteres han d’estar adequadament dotats per als fluxos migratoris que es produeixen. Portem dècades amb aquesta situació i no es pot seguir improvisant quan veiem els centres saturats. Cal desplegar recursos, professionals i tecnologia.

I, és clar, la solidaritat de la qual parla el Pacte Europeu de Migració ha de traduir-se a compartir l’atenció de les persones que arriben. Són peticions que no són noves i que seguirem exigint a Madrid i a Brussel·les.

P - El turisme és el principal motor econòmic de Canàries. Creuen que el model actual està esgotat i que cal introduir límits o restriccions?

R - En Coalición Canaria creiem que ja hem arribat al límit de càrrega poblacional que admeten les illes, tot i que tenim realitats diferents. Hi ha illes superpoblades davant d’altres que s’estan despoblant, per la qual cosa necessitem mesures adaptades a cada situació.

Hi ha illes que ja plantegen amb claredat que ni una llitera d’hotel més. El turisme és la nostra primera indústria i hem de ser un destí de referència i d’excel·lència. Tota la inversió s’ha d’adreçar a millorar la qualitat del servei, no a augmentar-ne la quantitat, i també a atendre la sobrecàrrega que la població suposa per als serveis públics.

En altres illes, com La Palma, La Gomera i El Hierro, les conegudes com Illes Verdes, necessitem incentius per fixar població, perquè estan perdent habitants i cada vegada estan més envellides. A més, tenen un model turístic diferent, més vinculat a l’esport, l’aventura i la natura, amb un altre tipus d’allotjaments.

El que hem de definir, i en això està treballant el Govern canari, és un límit de població que puguem atendre sense generar problemes de convivència. Caldrà posar un fre al creixement i apostar per l’excel·lència i la qualitat, no per més quantitat".

P - Canàries continua registrant nivells de pobresa i desigualtat superiors als d’altres comunitats. Creu que és responsabilitat del Govern central o també de la gestió dels successius governs canaris?

R - No és tan fàcil de respondre perquè hi conflueixen molts elements. Canàries, llevat de la indústria turística, que és fonamentalment de serveis, no té grans indústries que facin augmentar la renda per càpita. La majoria de la nostra activitat econòmica està vinculada al sector serveis, amb nòmines força més baixes, cosa que implica que sempre estiguem per sota en termes d’ingressos familiars.

També cal tenir en compte que, per la nostra condició de regió ultraperifèrica, s’haurien de plantejar excepcions en l’àmbit laboral i en la fiscalitat de l’Estat que encara no es produeixen.

Per exemple, la taxa d’escombraries que es transposa des de la Unió Europea s’aplica a Canàries igual que a Madrid. És absolutament il·lògic perquè no tenim els mateixos mitjans ni recursos. Europa reconeix la nostra singularitat i permet modular l’impacte d’aquest tipus de mesures, però l’Estat espanyol les transposa com si tots fóssim iguals. I no ho som. No hi ha cap desigualtat més gran que aplicar la mateixa mesura a qui és diferent.

El mateix passa amb les taxes aeroportuàries, que gairebé no tenen en compte el nostre Règim Econòmic i Fiscal. Els nostres aeroports no són com els continentals. Són imprescindibles per a milers d’autònoms que treballen en diferents illes, estudiants que s’han de desplaçar a les universitats i pacients que necessiten anar als hospitals de les illes capdavanteres.

No podem acceptar que ens apliquin els mateixos augments de taxes que en territoris on hi ha alternatives de transport. Si falla un avió, nosaltres no podem agafar el cotxe per arribar a una altra illa.

Si tenim una economia basada majoritàriament en els serveis, amb salaris inferiors als d’altres sectors industrials, i a més suportem preus, impostos i taxes similars als de la Península, lògicament les nostres famílies estaran en desavantatge davant de territoris amb salaris més alts i una economia més diversificada.