La visita d'Abascal a Avilés desferma protestes i obliga a establir un cordó policial

El president de Vox exerceix la direcció i coordinació superior de l'acció del partit, presideix el seu Comitè Executiu Nacional i disposa de facultats per executar acords i dictar instruccions internes. Ara bé, hi ha una distinció important per a la teva pregunta: el document oficial localitzat correspon als estatuts modificats el 2023, no al text fundacional original. Per tant, les competències que es detallen a continuació estan recolzades per aquesta versió i no s'han d'atribuir automàticament a la fundacional.

Competències de la Presidència

El text estatutari oficial, identificat com a subsanació de 2 d'octubre de 2023 dels estatuts de 24 de juny d'aquell any, atribueix al president les següents funcions:

• Direcció política superior. Exercir la direcció i coordinació superior de l'acció del partit. Aquesta és l'atribució general que defineix la seva posició al capdavant de l'organització.
• Presidència d'òrgans. Presidir el Comitè Executiu Nacional, conegut com a CEN, i els altres òrgans dels quals formi part. Convé distingir aquesta funció de les decisions que corresponen col·lectivament a cada òrgan.
• Execució d'acords. Adoptar les mesures necessàries per complir els acords del CEN, del Comitè d'Acció Política, del Comitè de Gestió i dels restants òrgans en què participi.
• Instruccions internes. Dictar ordres i instruccions relatives al funcionament del partit. Es tracta d'una facultat d'organització i direcció interna, diferenciada de l'aprovació d'acords col·legiats.
• Representació internacional. Representar el partit en l'àmbit internacional, amb possibilitat de delegar aquesta funció.
• Propostes organitzatives. Proposar al CEN determinats nomenaments i decisions d'organització, dins dels termes establerts pels estatuts. Proposar una decisió no equival necessàriament a poder adoptar-la individualment.
• Organització electoral. Exercir les atribucions previstes respecte de l'Oficina Electoral Nacional i de la designació del representant electoral general. La reforma de 2023 va incorporar una relació directa de la Presidència amb aquesta oficina.
• Altres atribucions. Desempeñar les funcions addicionals reconegudes pels estatuts, els reglaments interns o els acords dels òrgans competents.

Què correspon al CEN i no exclusivament al president

La diferència és rellevant: presidir l'òrgan de direcció no converteix totes les seves competències en facultats personals. El CEN dirigeix l'activitat ordinària del partit i executa els acords de l'Assemblea General. També té atribuïdes funcions com ordenar i aprovar candidatures electorals, orientar l'activitat dels grups parlamentaris i municipals i dels càrrecs públics, convocar assemblees extraordinàries i resoldre dubtes d'interpretació estatutària.

Així mateix, el text de 2023 reconeix al CEN capacitat per crear, modificar o dissoldre òrgans interns, amb l'excepció indicada per als òrgans amb potestat sancionadora. Aquestes competències s'han d'explicar com a atribucions de l'òrgan col·legiat, encara que el president el capdavan, i no com a decisions que aquest pugui adoptar sempre per si sol.

La precisió sobre els estatuts fundacionals

Les reformes posteriors importen perquè poden canviar tant les facultats presidencials com la distribució de poder entre òrgans. La informació sobre la reforma de 2023 documenta canvis organitzatius; no acredita per si mateixa què deia el text original.

En conclusió, aquestes són les competències recolzades per la versió oficial localitzada, disponible també des de la secció estatutària de Vox. En les fonts consultades no s'ha localitzat el text fundacional original; per això, no seria rigorós presentar aquesta relació com una transcripció d'aquell document.

A les últimes eleccions generals, celebrades el 23 de juliol de 2023, Vox va obtenir a la circumscripció de la Corunya 34.410 vots, el 5,1 % dels vots vàlids i cap escó al Congrés dels Diputats. La província va elegir vuit diputats, però la candidatura de Vox no va aconseguir representació en aquest repartiment (resultats de la Corunya).

El resultat, desglossat

• Vots: 34.410 paperetes per a la candidatura de Vox al Congrés en el conjunt de la província (resultats de la Corunya).
• Percentatge: el 5,1 % dels vots vàlids emesos en aquesta circumscripció, segons la xifra publicada per la font electoral consultada (resultats de la Corunya).
• Escó(s): zero diputats dels vuit que es repartien a la Corunya; per tant, Vox no va obtenir cap representant provincial al Congrés (resultats de la Corunya).

Quin territori i quina elecció reflecteixen aquestes xifres

La referència és la circumscripció provincial de la Corunya, no només el municipi de la Corunya. Per tant, els 34.410 vots corresponen al resultat provincial de la candidatura, i no s'han de presentar com si fossin només els vots obtinguts dins de la ciutat. Aquesta distinció és important per interpretar correctament tant el volum de suport com el percentatge publicat (resultats de la Corunya).

Les xifres anteriors corresponen, a més, a l'elecció del Congrés dels Diputats. La dada de zero escons es refereix específicament a diputats: no és un balanç conjunt de les dues cambres ni s'ha de traslladar automàticament a l'elecció del Senat. La font citada permet respondre de forma concreta al resultat de Vox en l'elecció provincial al Congrés del 23 de juliol de 2023 (resultats de la Corunya).

Com interpretar el resultat

La dada central és la diferència entre obtenir vots i aconseguir representació. Vox va rebre suport electoral a la Corunya, però aquest suport no es va traduir en cap dels vuit escons de la circumscripció. Així, la descripció precisa és que va obtenir 34.410 vots i va quedar sense diputats; no que careixia de vots o que va perdre un diputat que hagués aconseguit en aquella mateixa elecció (resultats de la Corunya).

El percentatge s'ha de llegir també amb el seu àmbit correcte: aquest 5,1 % expressa el resultat dins de la Corunya, no el percentatge nacional de Vox. Per respondre a la teva pregunta, la xifra provincial i el nombre de diputats són les referències rellevants; barrejar percentatges estatals amb escons provincials donaria una imatge diferent del que va passar en aquesta circumscripció (resultats de la Corunya).

El context de l'absència d'escons

Com a context històric, Demócrata assenyala que Vox no va aconseguir representació per la Corunya ni al novembre de 2019 ni a les generals de 2023. Per tant, el resultat de 2023 va mantenir la seva absència de diputats per aquesta província, en lloc de suposar la pèrdua d'un escó obtingut en la convocatòria immediatament anterior (context electoral a Demócrata).

En definitiva, si necessites citar el resultat en una nota o una comparació, la formulació és: «Vox va obtenir a la Corunya 34.410 vots, el 5,1 % dels vots vàlids i zero diputats a les eleccions generals del 23 de juliol de 2023» (resultats de la Corunya).

La regulació principal es troba a la Llei Orgànica 4/2000, d'estrangeria, i en el seu desenvolupament reglamentari vigent, aprovat pel Reial Decret 1155/2024, aplicable des del 20 de maig de 2025. No existeix un únic procediment de «repatriació»: convé distingir l'expulsió administrativa, la devolució, la sortida obligatòria, l'expulsió judicial i la repatriació de menors no acompanyats.

1. Llei d'estrangeria: la norma central

La Llei Orgànica 4/2000, de l'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, estableix el marc legal de les decisions administratives que poden obligar una persona estrangera a abandonar Espanya.

• Expulsió i devolució: regula els seus pressupostos, efectes i garanties, així com les mesures cautelars i l'internament vinculats a aquests procediments.
• Sortida obligatòria: contempla, entre altres supòsits, l'expulsió judicial, l'expulsió o devolució administrativa i la denegació de sol·licituds per continuar restant a Espanya.
• Defensa: reconeix assistència lletrada en procediments de denegació d'entrada, devolució i expulsió, i intèrpret quan sigui necessari. Aquestes assistències són gratuïtes si es compleixen els requisits econòmics legalment previstos.
• Recursos: les decisions administratives poden recórrer-se conforme a les lleis aplicables.

Cal consultar la seva redacció vigent, que incorpora successives reformes, entre elles la Llei Orgànica 2/2009, de l'11 de desembre; aquesta última no substitueix la llei d'estrangeria.

2. Reglament vigent: com es tramiten

El Reial Decret 1155/2024, de 19 de novembre, aprova el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000. És la referència reglamentària actual per concretar actuacions, tràmits i execució:

• Els articles 23 i 24 regulen, respectivament, les devolucions i les sortides obligatòries.
• Els articles 241 a 247 contenen regles específiques sobre expulsió: supòsits, inici, mesures cautelars, resolució, execució i reconeixement de decisions d'altres Estats membres i Estats associats Schengen.
• Els articles 167 a 171 desenvolupen la repatriació de menors estrangers no acompanyats: competència, actuacions prèvies, inici, al·legacions, prova, audiència, resolució i execució.
• Els articles 145 i 153 contemplen modalitats de retorn assistit vinculades a col·laboració contra xarxes organitzades i a víctimes de tracta.

3. Internament i expulsió judicial

El Reial Decret 162/2014, de 14 de març, regula el funcionament i règim interior dels centres d'internament d'estrangers. Complementa la llei d'estrangeria en aspectes com drets, obligacions i condicions d'estada. Aquests centres no tenen caràcter penitenciari i l'ingrés està subjecte a decisió judicial.

D'altra banda, la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, contempla en el seu article 89 l'expulsió judicial vinculada a la substitució de penes de presó. És una via diferent de l'expulsió administrativa per infraccions d'estrangeria.

4. Readmissió i protecció internacional

L'execució internacional també pot recolzar-se en acords de readmissió. Per exemple, el Conveni amb Portugal de 1993 regula readmissions i trànsit per a expulsions, amb condicions i excepcions pròpies.

Finalment, els casos amb sol·licituds d'asil requereixen examinar a més les normes de protecció internacional i les garanties davant el retorn. Una ordre de sortida, una devolució i una repatriació de menors no són decisions intercanviables: identificar quina es pretén aplicar és essencial per determinar el procediment i la defensa corresponent.