El programa electoral del PSOE per a les eleccions generals del 29 de novembre ha obert un debat sobre el funcionament intern del partit i les competències dels seus òrgans de direcció. L’article 27 dels Estatuts Federals estableix que correspon al Comitè Federal elaborar i aprovar el programa electoral estatal, però el document amb què Pedro Sánchez concorre als comicis s’ha publicat sense que consti una votació d’aquest òrgan sobre el seu contingut.
El programa socialista, que inclou el model de finançament autonòmic pactat amb ERC, una cosa que no va ser sotmesa al Comitè Federal celebrat el passat 17 d’octubre a Fuenlabrada. Aquella reunió es va dedicar a ratificar les candidatures electorals. La qüestió és si la direcció podia aprovar el document sense convocar una nova reunió o si necessitava una delegació expressa de competències.
Què diuen els Estatuts del PSOE sobre l’aprovació del programa electoral
Els Estatuts aprovats en el 41è Congrés Federal del PSOE atribueixen al Comitè Federal, màxim òrgan de direcció entre congressos, la responsabilitat sobre el programa amb què el partit concorre a unes eleccions generals.
En concret, el t article 27.1.d recull entre les seves competències la següent:
"Elaborar i aprovar el programa electoral d’àmbit estatal, Corts Generals i al Parlament Europeu".
La disposició diferencia aquesta responsabilitat d’altres funcions atribuïdes al mateix òrgan, com establir les línies fonamentals de la política electoral, ratificar les llistes de candidats o determinar la política d’aliances.
Per tant, l’aprovació del programa electoral estatal correspon estatutàriament al Comitè Federal, i no exclusivament al secretari general ni a la Comissió Executiva Federal.
Pot aprovar-se el programa sense reunir el Comitè Federal?
Els propis Estatuts contemplen una excepció rellevant. El segon apartat de l’article 27 estableix que el Comitè Federal pot delegar les seves competències en altres òrgans federals del PSOE.
Això significa que l’aprovació d’un programa sense una votació específica del Comitè Federal podria ajustar-se a les normes internes si aquest òrgan hagués delegat vàlidament la competència corresponent.
La diferència resulta essencial: una cosa és que el Comitè Federal no hagi votat directament el document i una altra que l’aprovació s’hagi produït sense respectar els procediments estatutaris.
Per determinar si hi ha hagut un incompliment caldria comprovar si es va aprovar una delegació, a quin òrgan se li va atribuir i si incloïa l’elaboració i l’aprovació del programa electoral del 29N.
Què va passar al Comitè Federal del 17 d’octubre
El darrer Comitè Federal celebrat abans de la publicació del programa va tenir lloc el 17 d’octubre a Fuenlabrada, on els socialistes van ratificar les seves candidatures per a les eleccions generals.
Segons la informació publicada per El Español, el programa electoral no es va sotmetre a debat ni a votació durant aquella reunió.
El document es va difondre posteriorment, el 15 de novembre, quan la campanya electoral ja havia començat.
No consta en la informació pública examinada una aprovació específica del programa per part del Comitè Federal ni una delegació expressa per a aquest document. Aquesta absència d’informació no permet descartar que existeixi un acord intern de delegació que no s’hagi difós públicament.
Per què el model de finançament català és al centre de la polèmica
La controvèrsia té una rellevància especial per la inclusió en el programa socialista del nou model de finançament autonòmic negociat amb ERC.
La mesura número 229 incorpora el sistema de finançament proposat pel Govern, que inclou el principi d’ordinalitat, un criteri pel qual es pretén preservar la posició relativa de les comunitats en funció de la seva aportació i dels recursos rebuts.
Aquest model ha provocat discrepàncies dins del mateix PSOE. Dirigents autonòmics com el president de Castilla-La Mancha, Emiliano García-Page, i el d’Astúries, Adrián Barbón, han expressat el seu rebuig a determinats aspectes de la proposta.
El programa electoral incorpora, per tant, una iniciativa qüestionada per diverses federacions socialistes, tot i que els seus representants no la van poder debatre ni votar al Comitè Federal del passat octubre.
Què passa si s’incompleixen els Estatuts d’un partit polític
Els partits polítics tenen autonomia per organitzar el seu funcionament intern, però han de respectar la legislació que regula la seva activitat i les normes recollides en els seus propis estatuts.
En el cas del PSOE, la Comissió Federal d’Ètica i Garanties té atribuïdes funcions d’interpretació dels Estatuts i de resolució de determinats recursos relacionats amb els drets dels afiliats.
La militància pot recórrer als mecanismes interns previstos quan consideri que una actuació dels òrgans del partit vulnera els seus drets estatutaris.
No obstant això, una eventual irregularitat en el procediment intern d’aprovació del programa electoral no suposa automàticament que el document sigui invàlid davant la Junta Electoral ni que el partit perdi el seu dret a concórrer als comicis.
L’abast de qualsevol incompliment dependria del procediment utilitzat, de les competències efectivament delegades i de les decisions que poguessin adoptar els òrgans interns o, si escau, els tribunals.