Iustitia Europa ha presentat dos recursos contenciós-administratius nous davant el Tribunal Suprem contra sengles acords de la Junta Electoral Central (JEC) del 5 de novembre. La formació sol·licita en tots dos procediments l’adopció de mesures cautelaríssimes abans de les eleccions generals del proper 29 de novembre.
Un dels procediments impugna l’acord que permet utilitzar el DNI digital com a mitjà d’identificació dels electors en els comicis del 29 de novembre. La JEC va aixecar el 5 de novembre la suspensió que afectava aquesta aplicació, mentre que va mantenir la de MiDGT.
Tal com explica Iustitia Europa, la decisió es fonamenta en les garanties traslladades pel Ministeri de l’Interior sobre la disponibilitat de lectors de codis QR a les meses electorals. La formació considera que comptar amb aquests dispositius no acredita per si sol que existeixi un procediment complet per resoldre les incidències que puguin produir-se durant la identificació.
En concret, el recurs planteja què passaria si falla la connexió, s’esgota la bateria del telèfon, el lector deixa de funcionar o no es completa la verificació. També qüestiona qui hauria de decidir com actuar en cada cas i quines instruccions garantirien una resposta uniforme a totes les meses.
Per aquests motius, l’organització sol·licita al Suprem que suspengui cautelaríssimament l’autorització de MiDNI com a mitjà d’identificació electoral. El seu president, Luis María Pardo, sosté que la disponibilitat de lectors QR no equival a disposar d’un protocol electoral complet.
La petició sobre el cens i la Llei de Nietos
El segon recurs es refereix a determinades inscripcions censals relacionades amb l’aplicació de la Llei de Memòria Democràtica i la Instrucció de 25 d’octubre de 2022. Iustitia Europa reclama suspendre cautelarment els seus efectes electorals mentre es comprova individualment la seva regularitat.
La formació centra la seva petició en dues situacions: les persones que haurien passat del Cens Electoral de Residents Absents (CERA) al Cens Electoral de Residents a Espanya (CER) i determinades inscripcions de descendents incloses a l’Annex III de la instrucció.
La controvèrsia procedeix d’un procediment anterior: l’organització va presentar el 28 de juny una denúncia davant la Junta Electoral Central per les conseqüències electorals d’aquestes inscripcions. Posteriorment, el Tribunal Suprem va acordar mesures cautelars el 10 de setembre en el procediment 1013/2026, que van ser confirmades mitjançant un auto de 12 d’octubre després dels recursos de l’Administració General de l’Estat i de l’Institut Nacional d’Estadística.
Iustitia Europa sosté que les situacions censals que ara qüestiona podien comprometre l’eficàcia d’aquelles mesures. El Suprem va considerar que aquestes qüestions quedaven fora de l’objecte del recurs inicial. La formació va acudir llavors de nou a la Junta Electoral Central, que, mitjançant un acord de 5 de novembre, va remetre la controvèrsia als procediments judicials pendents sense resoldre el fons de les comprovacions sol·licitades.
El nou recurs reclama que se suspenguin els efectes electorals de les inscripcions afectades fins que s’examini individualment la seva regularitat. La formació defensa que la seva petició es limita a aquests efectes electorals i que pretén preservar l’eficàcia de les mesures cautelars adoptades anteriorment.