Tellado acusa Sánchez de ser «tan corrupte com negligent» i vincula la gestió del Govern amb la tragèdia ferroviària

El secretari general del PP carrega contra l’Executiu durant un acte electoral a Àvila, assegura que les infraestructures crítiques d’Espanya són «un perill» i demana una victòria contundent el 29N

fotonoticia 20261105205352 1920

fotonoticia 20261105205352 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 6 de noviembre de 2026 · 14 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE26,2 %
  • Vox19,5 %
  • Frente Amplio6,6 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,2 %
  • Podemos2,1 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El secretari general del PP, Miguel Tellado, ha carregat aquest divendres contra Pedro Sánchez durant un acte electoral a Àvila, on ha acusat el president del Govern de ser «tan corrupte com negligent» i ha vinculat la gestió de l’Executiu amb les conseqüències dels accidents ferroviaris. El dirigent popular ha assegurat que Espanya necessita un canvi de Govern i ha demanat una victòria contundent del seu partit a les eleccions generals del proper 29 de novembre.

«Tenim un Govern desastrós, probablement el pitjor de la democràcia a Espanya, i no sabem si és més corrupte o més negligent. En qualsevol cas, és tan corrupte com negligent», ha afirmat Tellado, que ha acusat l’Executiu de combinar la corrupció amb una mala gestió que, segons les seves paraules, ha tingut «conseqüències de mort».

Tellado carrega contra la gestió ferroviària del Govern

Durant la seva intervenció, el secretari general del PP ha criticat els nomenaments fets per l’Executiu i ha acusat Sánchez de dedicar els seus esforços a defensar-se dels escàndols de corrupció en lloc d’atendre els problemes del país.

«Si estàs acorralat pels escàndols, si mai no has tingut més propòsit que aprofitar-te personalment del poder, si tota la teva agenda és anar de tribunal en tribunal per defensar-te dels casos de corrupció que t’assetgen, si omples l’administració que dirigeixes de col·locats, de nebodes i amiguets, si en lloc de ministres tens hooligans, com hem vist al capdavant del Ministeri de Foment, el resultat és aquest, el que acabem de patir: que no hi ha capacitat de gestió», ha declarat.

Tellado ha utilitzat així la tragèdia ferroviària per qüestionar l’actuació del Govern i ha insistit que els problemes de gestió han agreujat la situació del país. Al seu parer, Sánchez s’ha convertit en «el principal llast» d’Espanya durant aquesta legislatura.

El dirigent popular també ha advertit de l’estat de les infraestructures. «Les infraestructures crítiques d’Espanya han estat i són un perill, literalment un perill», ha assegurat.

El PP demana una victòria contundent el 29N

Tellado ha emmarcat les seves crítiques en la campanya de les eleccions generals del 29 de novembre i ha defensat la necessitat que el PP obtingui un resultat que permeti fer fora Sánchez de la Moncloa.

«És urgent, amics i amigues, recuperar Espanya. Això ningú no t’ho aguanta ja durant més temps», ha afirmat.

El secretari general dels populars ha descrit la setmana política com «el resum perfecte del que significa el sanchisme» i ha conclòs la seva intervenció amb una crida a mobilitzar l’electorat del PP.

«Nosaltres tenim l’obligació de guanyar aquestes eleccions i guanyar amb la contundència necessària perquè el canvi de Govern no sigui una simple possibilitat», ha assenyalat.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la tramitació parlamentària de la llei que regula la gestió d'infraestructures ferroviàries a Espanya?

La norma bàsica que regula la gestió de les infraestructures ferroviàries a Espanya és la Llei 38/2015, de 29 de setembre, del sector ferroviari. La seva tramitació parlamentària ja ha acabat: està aprovada i en vigor, per la qual cosa no es troba pendent d'aprovació al Congrés o al Senat. Convé distingir-la de les seves modificacions posteriors i del nou reglament del sector ferroviari, que sí que està en elaboració.

La llei vigent i la seva reforma posterior

La Llei 38/2015 es va publicar al BOE el 30 de setembre de 2015 i va entrar en vigor l'1 d'octubre de 2015. És el marc estatal de referència per a la Xarxa Ferroviària d'Interès General i les funcions dels administradors d'infraestructures. Per tant, si la teva pregunta es refereix a la llei general del sector, la resposta és que el seu recorregut parlamentari està conclòs. Pot consultar-se en el text del BOE.

També va acabar la tramitació d'una reforma rellevant: la Llei 26/2022, de 19 de desembre, per la qual es modifica la Llei 38/2015. Es va publicar el 20 de desembre de 2022 i les seves modificacions tenen, amb les particularitats transitòries previstes, efectes des del dia següent. Aquesta reforma no és una proposta pendent: forma part del marc aprovat. Entre els aspectes que aborda hi ha els cànon ferroviaris —els pagaments per utilitzar les infraestructures— i qüestions de protecció de les línies i limitacions a l'edificació. La referència oficial és la llei modificadora de 2022.

A més, la Llei 2/2024, de l'1 d'agost, sobre l'autoritat independent d'investigació tècnica d'accidents, va derogar determinats preceptes i va modificar altres de la Llei 38/2015. Aquesta derogació és parcial: no suposa que hagi desaparegut la llei general del sector ferroviari.

El que sí que està en elaboració: el reglament

La iniciativa identificada que desenvolupa aquest marc és el Projecte de Reial Decret pel qual s'aprova el reglament del sector ferroviari. No és una nova llei parlamentària, sinó una norma reglamentària promoguda pel Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. Els seus fites localitzats són:

  • Consulta pública prèvia: del 28 d'octubre al 18 de novembre de 2025, per recollir aportacions abans d'elaborar el text.
  • Audiència i informació pública: del 25 de setembre al 12 de novembre de 2026, per formular observacions sobre el projecte elaborat.
  • Situació a 6 de novembre de 2026: el termini d'audiència continua obert. No consta a les fonts consultades la seva aprovació definitiva.

La documentació ministerial explica que el reglament vigent, aprovat mitjançant el Reial Decret 2387/2004, desenvolupava la legislació anterior i necessita adaptar-se a la Llei 38/2015 i a les seves modificacions. El tràmit obert pot consultar-se a la audiència pública del reglament; el seu antecedent figura a la consulta pública prèvia.

Una distinció important per interpretar l'estat

Les referències localitzades a altres projectes sobre transport no permeten identificar-los automàticament com la llei que regula la gestió d'infraestructures ferroviàries. En particular, no seria correcte presentar una fase d'esmenes d'una iniciativa diferent com si fos l'estat actual de la Llei 38/2015.

En conclusió: la llei bàsica i la seva reforma de 2022 ja estan aprovades. El procediment obert clarament identificat és el del nou reglament, encara en audiència pública fins al 12 de novembre de 2026. Aquesta és la diferència pràctica entre una regulació legal vigent i un desenvolupament reglamentari encara no aprovat.

Quines són les funcions i competències del president del Govern segons la Constitució espanyola?

El president del Govern, segons la Constitució espanyola de 1978, és la peça central del poder executiu: dirigeix l'acció del Govern, coordina els ministres i respon políticament davant el Congrés dels Diputats. Les seves funcions i competències estan disperses en diversos preceptes, però el nucli està als articles 97, 98, 99, 100 i en alguns preceptes sobre confiança, dissolució de les Corts i referèndum.

La funció bàsica es recull a l'article 97: el Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat, i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària. Dins d'aquest Govern, el president és qui assumeix la direcció de la seva acció i la coordinació de tots els seus membres. Això significa que marca les grans línies de política general, fixa les prioritats i assegura que els diferents ministeris actuïn de manera coherent.

L'article 98 concreta que el president dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres, sense perjudici de la competència directa de cada ministre en el seu àmbit. A la pràctica, això es tradueix en que:

  • Pot fixar l'estructura del Govern (creació, supressió i modificació de ministeris) dins del marc legal.
  • Estableix l'agenda política i legislativa general de l'Executiu.
  • Arbitra i decideix en els conflictes entre ministeris.

Una altra competència clau és la relació amb el Rei i amb les Corts en la fase d'investidura. Segons l'article 99, el Rei proposa un candidat a la Presidència del Govern després de consultar els representants dels grups amb representació parlamentària, i aquest candidat presenta el seu programa i sol·licita la confiança del Congrés. Un cop atorgada la confiança, el Rei nomena president del Govern. Tot i que formalment la proposta és del Rei, políticament està marcada per les majories parlamentàries, i el president neix jurídicament d'aquesta relació de confiança amb el Congrés.

El president també té un paper central en la designació i cessament dels ministres. L'article 100 estableix que els altres membres del Govern són nomenats i separats pel Rei, a proposta del seu president. És a dir, només el president pot proposar qui entra o surt del Consell de Ministres; sense aquesta proposta no hi ha nomenament ni cessament possible. Això reforça la seva posició com a “cap de Govern” i líder de l'equip ministerial.

Quant a la responsabilitat política, la Constitució configura el president com a principal destinatari dels mecanismes de control parlamentari. El Congrés pot exigir la responsabilitat política del Govern mitjançant la moció de censura (article 113), que ha d'incloure un candidat alternatiu a la Presidència. Si prospera, el president cessa i el candidat de la moció és nomenat president. A l'inrevés, el president pot plantejar la qüestió de confiança (article 112) davant el Congrés per reforçar el seu suport polític sobre un programa o una declaració de política general; si la perd, ha de dimitir.

El president del Govern intervé també en la dissolució de les Corts Generals. L'article 115 preveu que el Rei pugui dissoldre el Congrés, el Senat o les Corts Generals i convocar eleccions, però sempre a proposta del president del Govern, que ha de ser refrendada per aquest. El Rei no pot dissoldre per iniciativa pròpia; la decisió política correspon al president, que valora l'oportunitat d'un avançament electoral dins del marc i amb els límits constitucionals.

En l'àmbit de la democràcia directa, l'article 92 indica que el Rei pot convocar referèndum consultiu sobre decisions polítiques d'especial transcendència, però “a proposta del president del Govern, prèviament autoritzada pel Congrés dels Diputats”. De nou, la iniciativa política és del president, que necessita l'autorització parlamentària, mentre que el Rei realitza formalment la convocatòria.

A més, el president exerceix funcions de representació. Tot i que la Constitució reserva al Rei la capçalera de l'Estat i la “més alta representació” d'Espanya en les relacions internacionals, el president del Govern encarna la direcció política del país tant a l'interior (relacions amb les comunitats autònomes, agents socials, etc.) com a l'exterior (cimeres europees i internacionals, negociació política amb altres governs, sempre dins del marc constitucional i legal).

Finalment, com qualsevol altre membre del Govern, el president signa i refrenda actes normatius i de govern que es concreten en reials decrets i altres instruments, i respon política i, si escau, penalment per ells davant el Parlament i els tribunals en els termes que estableix la Constitució.

Em podries explicar amb més detall com funciona el procediment d'investidura del president del Govern segons la Constitució? Quines diferències constitucionals hi ha entre les funcions del president del Govern i les del Rei en el sistema polític espanyol? Com pot el Congrés controlar políticament el president del Govern i què és exactament una moció de censura?

Quins resultats va obtenir el Partit Popular a les últimes eleccions generals celebrades a Espanya?

En les últimes eleccions generals celebrades a Espanya, el 23 de juliol de 2023, el Partit Popular va obtenir 137 diputats, 8.091.840 vots i el 33,05 % del vot estatal. Va ser la candidatura més votada i la que va aconseguir més escons al Congrés, però va quedar a 39 diputats de la majoria absoluta. Aquestes dades corresponen al Congrés dels Diputats, no al Senat.

El resultat del PP, en xifres

Les tres dades principals permeten distingir el suport electoral de la representació parlamentària:

  • 137 escons: va ser el nombre de diputats que va aconseguir el PP en el repartiment definitiu del Congrés.
  • 8.091.840 vots: una mica més de vuit milions d'electors van donar suport a les seves candidatures.
  • 33,05 % del vot: aproximadament un de cada tres vots va correspondre al PP. Arrodonit a una dècima, aquest percentatge apareix habitualment com el 33,1 %.

La xifra de 137 diputats està recollida també a la comparació electoral de Demócrata, que diferencia els resultats del 23 de juliol de les estimacions publicades en enquestes posteriors. És important mantenir aquesta separació: una previsió de vot no substitueix el resultat obtingut a les urnes.

La seva posició respecte a les altres candidatures

El PP va acabar per davant del PSOE, que va obtenir 121 diputats. La diferència entre ambdues candidatures va ser, per tant, de 16 escons. Vox va aconseguir 33 diputats i Sumar, 31; aquestes xifres corresponen al repartiment definitiu de les eleccions de juliol de 2023, segons la mateixa comparació de resultats.

Així, el resultat popular s'ha de descriure com una primera posició electoral, però no com una majoria absoluta. Són dues coses diferents: encapçalar el repartiment de diputats no significa disposar per si sol dels suports suficients per assolir aquest llindar.

Comparació amb les generals anteriors

Enfront de les eleccions del 10 de novembre de 2019, el PP va millorar tant la seva representació com el seu nombre de vots i el seu percentatge de suport. La comparació amb les xifres consolidades d'aquella convocatòria és la següent:

  • Diputats: va passar de 89 a 137, cosa que suposa un guany de 48 escons.
  • Vots: va passar de 5.047.040 a 8.091.840, amb un increment de 3.044.800 sufragis.
  • Percentatge: va passar d'aproximadament el 20,8 % al 33,05 %, una pujada d'uns 12,25 punts percentuals.

La referència oficial per a la convocatòria anterior pot consultar-se a l'anàlisi electoral d'Interior. En termes senzills, el PP va sumar una mica més de tres milions de vots i va augmentar en 48 diputats la seva representació respecte a novembre de 2019.

Què va significar per a la formació de Govern

La majoria absoluta estava situada en 176 diputats. Amb els seus 137 escons, el PP es va quedar a 39 d'aquesta xifra. Fins i tot sumant els 33 diputats de Vox, ambdues formacions reunien 170, sis menys que el llindar de majoria absoluta, com recull Demócrata.

En definitiva, el PP va guanyar aquelles eleccions en vots i escons i va millorar àmpliament el seu resultat de 2019, però aquesta victòria no es va traduir en la formació d'un Govern encapçalat pel seu candidat. La síntesi és: 137 diputats i al voltant d'un terç del vot, sense majoria suficient per governar per si sol.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

A qui va acusar Miguel Tellado de ser 'tan corrupte com negligent'?

Pregunta" 1 de 3

Amb quin tipus d'incidents va vincular Tellado la gestió del Govern?

Pregunta" 2 de 3

Què va cridar Tellado a fer a l'electorat del PP durant la seva intervenció?

Pregunta" 3 de 3