Vox comença a ordenar les seves files per a la cita amb les urnes

A 14 d'octubre de 2026, el procés d'elaboració de les llistes electorals de Vox per a les eleccions generals del 29 de novembre es troba en una fase avançada però encara no tancada públicament. La direcció ja ha confirmat a Santiago Abascal com a cap de cartell i ha posat en marxa la maquinària de campanya, però la composició completa i l'ordre de les llistes provincials continuen pendents de validació formal pels òrgans interns del partit.

Segons la informació disponible a la premsa i en comunicacions del propi partit, Vox treballa amb un model molt centralitzat de selecció de candidats, sense primàries internes. La pauta general és la continuïtat: la direcció busca mantenir bona part dels diputats actuals, introduint ajustos territorials allà on considera que convé renovar o premiar determinats perfils.

Fase actual del procés intern

En aquest moment, es poden distingir diversos elements ja en marxa:

• Comitè de Campanya activat: Vox ha constituït ja el seu comitè de campanya, integrat per membres del Comitè Executiu Nacional (CEN) i responsables de programa i comunicació. Aquest òrgan coordina el missatge, els actes i l'estratègia de precampanya i campanya, però no decideix formalment les llistes.
• Propostes territorials en elaboració o revisió: els Comitès Executius Provincials (CEP) han anat traslladant a Madrid les seves propostes de candidatures per a Congrés i Senat a cada circumscripció. En algunes autonomies en processos recents (com Andalusia) s'ha vist el mateix esquema: els CEP suggereixen i la cúpula reordena i corregeix.
• Revisió centralitzada pel CEN: el Comitè Executiu Nacional és l'òrgan que realment decideix. Examina les propostes provincials, pot moure llocs, vetar noms o incorporar independents, i és qui dóna el vistiplau final abans d'enviar les candidatures a les juntes electorals.
• Cap de llista nacional definit: Abascal ja ha estat ratificat com a candidat principal de Vox per al 29N, i ve exercint aquest lideratge en els actes de precampanya, com es reflecteix en les seves intervencions públiques recents a Estepona o en les seves declaracions després de la convocatòria electoral.

En síntesi, el procés intern està en la fase de tancament polític: ordenació de llocs, resolució de conflictes territorials i selecció dels noms que encapçalaran les candidatures a cada província, sota el control final del CEN.

Òrgans interns que intervenen

• Comitès Executius Provincials (CEP): elaboren les propostes de llistes a cada circumscripció, identifiquen quadres locals i eleven una proposta ordenada.
• Comitè Executiu Nacional (CEN): té l'última paraula. Revisa les propostes, introdueix canvis, decideix l'ordre i aprova formalment totes les candidatures de Vox al Congrés i al Senat.
• Comitè de Campanya: coordina l'estratègia electoral, el relat i els actes. Tot i que no signa jurídicament les llistes, influeix en els temps i en l'equilibri entre perfils mediàtics, orgànics i programàtics.

Tràmits pendents fins a la conformació final

D'aquí al tancament definitiu del procés, queden per completar diversos fites internes i externes:

• Finalitzar la depuració interna de llistes: el CEN ha de acabar de:
  • Integrar o descartar les propostes dels CEP.
  • Resoldre substitucions per renúncies o incompatibilitats.
  • Ajustar l'equilibri entre continuïtat de diputats sortints i renovació.
• Aprovació formal pel CEN: un cop la direcció nacional tanca els noms i l'ordre, adopta l'acord que aprova les candidatures de Vox a totes les províncies.
• Presentació davant les Juntes Electorals Provincials: conforme a la LOREG, les candidatures han de registrar-se a la finestra legal fixada després de la convocatòria. Per a aquestes eleccions, les referències oficials situen aquest registre entre el 21 i el 26 d'octubre, aproximadament.
• Subsanació de defectes: si les juntes detecten errors formals (signatures, documentació, incompatibilitats), s'obre un breu termini per subsanar-los. És una fase tècnica però crucial perquè cap llista quedi fora per un defecte de forma.
• Proclamació i publicació oficial: el tancament jurídic arriba amb la proclamació de candidatures, prevista al voltant del 2 de novembre, i la seva posterior publicació en els butlletins oficials. A partir d'aquest moment, les llistes queden definitivament fixades.

En termes pràctics, es pot dir que el tancament polític intern de les llistes de Vox hauria de produir-se abans que comenci el registre davant les juntes electorals —al voltant del 21 d'octubre—, mentre que el tancament definitiu i jurídicament vinculant arribarà amb la proclamació oficial a començaments de novembre. Fins aleshores, la incògnita principal no és el lideratge d'Abascal, ja resolt, sinó la configuració exacta i l'ordre de les candidatures a cada província, on el CEN encara conserva marge per introduir canvis.

Segons els estatuts vigents de Vox, el president del partit —càrrec que ostenta Santiago Abascal— concentra la direcció política i organitzativa superior de la formació. La seva figura està situada al cim dels òrgans interns i articula tant l'estratègia general com el funcionament ordinari del partit, sempre dins del marc estatutari.

En primer lloc, els estatuts atribueixen al president la capçalera de la direcció nacional de Vox. Això es concreta en que:

• Presideix el Comitè Executiu Nacional (CEN), que és el principal òrgan de direcció del partit, i també els altres òrgans dels quals formi part. Des d'aquesta presidència fixa l'ordre dels treballs, condueix les reunions i encamina les decisions col·lectives.
• Executa els acords adoptats pel CEN, el Comitè d'Acció Política, el Comitè de Gestió i qualsevol altre òrgan intern en què participi. No només modera o coordina, sinó que assumeix la responsabilitat de convertir les decisions col·legiades en actuacions efectives del partit.
• Pot dictar ordres i instruccions internes sobre el funcionament del partit. Això li atorga un poder rellevant sobre l'organització quotidiana, l'aplicació dels estatuts i la manera com es despleguen les línies polítiques aprovades.

En el pla extern, els estatuts reserven al president un paper central de representació:

• Representa Vox en les relacions internacionals, llevat que delegui expressament aquesta funció. Això inclou la interlocució amb altres partits, grups europeus i aliats polítics a l'exterior.
• Dirigeix la relació amb la Fundació Disenso, fundació vinculada al partit. La presidència estableix així el nexe polític entre Vox i aquest think tank, que forma part de l'ecosistema ideològic i d'influència de la formació.

A més, els estatuts li atribueixen competències específiques en matèria electoral i d'organització interna:

• Designa el representant electoral general, que depèn de l'Oficina Electoral Nacional i actua davant l'Administració electoral per a la presentació de candidatures i altres tràmits. Amb això s'assegura que l'estratègia política i l'operativa electoral estiguin alineades sota la direcció del president.
• Les reformes estatutàries han col·locat l'Oficina Electoral Nacional sota la seva competència directa. Aquesta oficina organitza administrativament les campanyes, coordina aspectes logístics dels processos electorals i manté la relació amb les juntes electorals.
• A través del CEN, sobre el qual exerceix la presidència, pot orientar l'activitat dels grups parlamentaris i municipals i dels càrrecs públics de Vox a les institucions i governs, marcant la línia política que han de seguir.
• La direcció nacional, encapçalada pel president, té un paper decisiu en la elaboració i ratificació de candidatures electorals, d'acord amb els procediments interns aplicables a cada tipus d'elecció.
• El CEN, sota la seva presidència, disposa de la facultat de crear, modificar o dissoldre òrgans interns del partit, cosa que reforça el control de la cúpula sobre l'arquitectura organitzativa de Vox.

Juntament amb aquestes competències concretes, els estatuts solen incloure una clàusula oberta per la qual el president pot exercir “qualsevol altra facultat necessària” per al compliment de les seves responsabilitats estatutàries. Aquesta fórmula amplia el seu marge d'actuació en tots aquells àmbits no detallats però coherents amb la seva condició de màxim dirigent.

És important subratllar que totes aquestes competències són internes i orgàniques. El president de Vox no adquireix per aquest càrrec potestats públiques: no pot dictar normes jurídiques ni adoptar decisions executives pròpies del Govern o d'altres institucions de l'Estat. Els seus poders públics deriven només dels eventuals càrrecs institucionals que pugui ocupar (per exemple, escó parlamentari), els límits dels quals vénen fixats per la legislació general, no pels estatuts del partit.

En síntesi, segons els estatuts de Vox, Santiago Abascal exerceix:

• La direcció política i organitzativa superior del partit.
• La presidència i dinamització dels principals òrgans (CEN i altres).
• L'execució d'acords i emissió d'instruccions internes.
• La representació internacional de la formació i el vincle amb la Fundació Disenso.
• El control polític de la maquinària electoral (Oficina Electoral, representant general i candidatures).
• I un conjunt de facultats residuals necessàries per garantir la cohesió i el lideratge efectiu del partit.

A les últimes eleccions generals celebrades el 23 de juliol de 2023, Vox es va consolidar com a tercera força al Congrés. Segons les dades electorals oficials, la formació va obtenir 3.033.744 vots, cosa que equival aproximadament a un 12,39 % del vot vàlid al Congrés, i es va traduir en 33 escons. Va suposar un retrocés respecte a les eleccions de novembre de 2019 (quan va tenir 52 diputats), però va mantenir una representació decisiva al bloc de dretes.

Aquests 33 escons són també la composició de referència del Grup Parlamentari Vox a la XV Legislatura. Les informacions disponibles assenyalen que, tot i que hi ha hagut substitucions puntuals (baixes i renúncies cobertes pels següents de la llista), no s'ha documentat una reducció estable de la seva representació per tránsfugues o pas al Grup Mixt; és a dir, Vox continua comptant amb 33 diputats adscrits al seu grup al Congrés.

Resultats del 23‑J per a Vox

• Vots totals: 3.033.744 sufragis al Congrés dels Diputats.
• Percentatge estatal: 12,39 % dels vots vàlids aproximadament.
• Escóns: 33 diputats, que el situen en tercera posició darrere de PP i PSOE.

L'aritmètica parlamentària sortida d'aquestes eleccions va deixar un Congrés en què PP i Vox sumaven 170 escons (137+33), per sota de la majoria absoluta (176), però amb el partit de Santiago Abascal com a soci potencial imprescindible per a qualsevol alternativa de dretes al Govern. Bona part de l'anàlisi política posterior ha girat precisament al voltant de com es tradueix aquest 12,39 % de vot en influència parlamentària i capacitat de condicionar majories.

Composició actual del grup de Vox al Congrés

A la present legislatura, Vox manté un grup parlamentari propi de 33 diputats al Congrés dels Diputats. El directori de la Cambra recull tots ells sota la denominació oficial «Grup Parlamentari Vox al Congrés» i permet consultar la fitxa individual de cada parlamentari.

Des del punt de vista intern, el grup s'organitza al voltant de:

• Lideratge polític: Santiago Abascal, president de Vox, encapçala la representació del partit al Congrés i és el referent polític del grup, tot i que la gestió quotidiana de l'activitat parlamentària recau en la portaveu i en els quadres intermedis.
• Portaveu i direcció parlamentària: la portaveu del grup i la representació a la Junta de Portaveus s'articula al voltant d'una portaveu titular i diversos portaveus adjunts. Les fonts parlamentàries situen entre les figures clau a María José Rodríguez de Millán Parro, com una de les cares visibles a la Junta de Portaveus, i a diputats com José María Figaredo Álvarez‑Sala i Carlos Hernández Quero, que han assumit responsabilitats destacades en comissions sectorials (Indústria, Habitatge, Drets Socials, entre altres).
• Representació a la Diputació Permanent: Vox compta amb diversos membres del seu grup a la Diputació Permanent del Congrés, òrgan que assumeix determinades funcions de control quan les Corts no estan en període ordinari de sessions o estan dissoltes. Entre qui figuren en aquest òrgan destaquen, per exemple, Santiago Abascal, María José Rodríguez de Millán, Ignacio Gil Lázaro, Lourdes Méndez Monasterio o Rocío de Meer, ocupant llocs de vocal o vocal suplent.

Territorialment, el grup de Vox és el resultat de la seva implantació en circumscripcions molt diverses. Entre els diputats del partit apareixen representants de:

• Comunitat de Madrid (per exemple, Santiago Abascal i María José Rodríguez de Millán).
• Andalusia (amb diputades com María de los Reyes Romero o Rocío de Meer).
• Comunitat Valenciana (cas d'Ignacio Gil Lázaro i José María Sánchez García).
• Castella‑La Manxa (per exemple, Ángel López Maraver i Ricardo Chamorro Delmo).
• Astúries (José María Figaredo Álvarez‑Sala).
• Catalunya (Juan José Aizcorbe Torra).
• Regió de Múrcia (Lourdes Méndez Monasterio).

Aquesta presència en circumscripcions grans (Madrid, València, Sevilla…), mitjanes (Múrcia, Astúries, Castella‑La Manxa) i algunes províncies amb menor nombre d'escons explica en part la traducció del seu 12,39 % de vot en 33 diputats, d'acord amb l'aplicació del sistema D’Hondt sobre 52 circumscripcions. En conjunt, el grup de Vox combina un nucli de dirigents amb llarga trajectòria parlamentària amb perfils més recents que han anat ocupant posicions de portaveu i portaveu adjunta al llarg de la legislatura.

En resum, Vox va sortir del 23‑J amb 3,03 milions de vots, el 12,39 % de l'escrutini i 33 escons, i avui segueix articulat al Congrés com un grup parlamentari de 33 diputats, dirigit políticament per Santiago Abascal i estructurat al voltant d'una portaveu forta i una presència significativa a la Diputació Permanent i a les principals comissions sectorials.