El futur de la Unió Europea també s’ha obert pas en la campanya de les eleccions generals del 29 de novembre. El marc financer plurianual per al període 2028-2034, la gestió de la migració i la resposta europea a la guerra d’Ucraïna han centrat el primer debat electoral organitzat per Demócrata en clau europea, celebrat al Parlament Europeu, a Brussel·les.
La trobada ha reunit Tono López-Istúriz, en representació del Partido Popular; Sandra Gómez, del PSOE; Hermann Tertsch, de Vox, i Estrella Galán, de Sumar. Els quatre representants han confrontat les seves posicions sobre les principals decisions que haurà d’afrontar la Unió durant els pròxims anys, en un debat moderat per Álvaro Villarroel, corresponsal de Demócrata a Brussel·les.
Les intervencions han deixat al descobert diferències de fons sobre el model d’integració europea, la distribució dels recursos comunitaris, el control de les fronteres i el grau d’autonomia que ha de desenvolupar la UE en matèria de seguretat i defensa. Tres àmbits que, a més, condicionaran la posició que Espanya mantindrà en les negociacions comunitàries de la propera legislatura.
El pressupost europeu s’enfronta a les prioritats tradicionals i a les noves inversions
El proper marc financer plurianual (MFP) 2028-2034 ha estat un dels principals punts de fricció. La proposta de la Comissió Europea ha obert una negociació sobre la distribució dels recursos entre les polítiques tradicionals de la Unió —especialment la Política Agrària Comuna (PAC) i els fons de cohesió— i les noves prioritats comunitàries, com ara la competitivitat, la defensa i l’autonomia estratègica.
López-Istúriz ha defensat que l’agricultura i la cohesió han de conservar un paper central en el pressupost europeu. El representant popular ha reivindicat la importància de les ajudes directes de la PAC i d’uns fons estructurals que, segons la seva opinió, han de continuar gestionant-se amb participació de les comunitats autònomes. Al mateix temps, ha reconegut la necessitat de reforçar altres partides, entre elles les destinades a defensa, educació, habitatge i oportunitats per als joves.
El eurodiputat del PP ha situat la competitivitat entre les prioritats que ha d’atendre la Unió, tot i que ha advertit de la dificultat d’encabir les noves necessitats pressupostàries sense comprometre el model social europeu. La discussió, per tant, no es limita a quant de diners ha de gastar la UE, sinó també a com distribuir-lo entre polítiques que competeixen per uns recursos limitats.
Des del PSOE, Sandra Gómez ha qüestionat la proposta inicial de la Comissió per considerar que planteja retallades en dues de les principals polítiques comunitàries: la PAC i la cohesió. La representant socialista ha defensat que el pressupost ha de mantenir la seva capacitat per reduir les desigualtats territorials i respondre a situacions de crisi, i ha recorregut a l’experiència de la dana per il·lustrar la importància de comptar amb mecanismes de solidaritat i reconstrucció.
Gómez ha reclamat, a més, una major capacitat de finançament propi per a la Unió. En aquest sentit, ha defensat la creació de nous recursos propis que permetin ampliar el pressupost comunitari sense traslladar tota la càrrega a les contribucions nacionals. Entre les fórmules que ha plantejat hi figuren gravàmens vinculats a les grans plataformes digitals, les apostes en línia i les operacions amb criptoactius.
Estrella Galán ha coincidit en la necessitat de revisar els ingressos europeus, però ha posat l’accent en l’impacte que tindria una reducció dels fons destinats a les polítiques socials i territorials. La representant de Sumar ha advertit del risc de concentrar diferents partides en un fons únic que, al seu judici, podria debilitar la capacitat dels Estats i de les regions per atendre les seves necessitats específiques.
Galán ha rebutjat que l’enfortiment de la competitivitat es plantegi a costa dels drets laborals, la protecció mediambiental o les garanties socials. També ha defensat una revisió de la fiscalitat perquè les grans empreses contribueixin de manera més equilibrada al finançament de les polítiques públiques.
La posició de Hermann Tertsch ha marcat una distància més profunda respecte al model pressupostari i regulador de la Unió. El representant de Vox ha sostingut que Europa pateix un excés de regulació que perjudica la seva capacitat per competir amb altres potències econòmiques. En conseqüència, ha reclamat una reducció de les càrregues normatives i una revisió de les prioritats de despesa abans de plantejar nous impostos o incrementar les aportacions dels ciutadans.
El debat sobre els recursos propis ha tornat a evidenciar les diferències entre els blocs. Mentre Gómez ha defensat noves fonts d’ingressos vinculades a activitats econòmiques digitals i financeres, Tertsch ha rebutjat augmentar la pressió fiscal i ha reclamat revisar primer la destinació dels fons. López-Istúriz, per la seva banda, ha recordat el paper dels governs nacionals en la negociació del pressupost dins del Consell, sense concretar una fórmula alternativa de finançament.
Migració: del pacte europeu a l’externalització de fronteres
La política migratòria ha constituït el segon gran eix de confrontació. L’aplicació del Pacte sobre Migració i Asil, el control de les fronteres exteriors, els retorns i la cooperació amb tercers països han permès comprovar les diferències entre qui prioritza el reforç dels mecanismes de control i qui reclama ampliar les vies legals d’entrada i les garanties de protecció.
Galán ha qüestionat l’enfocament amb què la Unió està desenvolupant la seva política migratòria i ha considerat que el pacte europeu ha nascut «ferit de mort». La representant de Sumar ha criticat que les institucions comunitàries hagin situat les expulsions i el control fronterer al centre de la seva estratègia, mentre que, al seu parer, no s’han desenvolupat prou les vies legals i segures per accedir al territori europeu.
En aquesta línia, ha defensat l’ampliació dels visats, els mecanismes de reassentament i altres fórmules de migració regular. També ha qüestionat els acords amb països tercers quan no hi ha garanties suficients per protegir els drets de les persones migrants, amb especial atenció a l’externalització de les responsabilitats europees cap a països com el Marroc.
Tertsch ha defensat una política de més fermesa en el control de les fronteres. El representant de Vox ha reclamat revisar el funcionament del sistema d’asil i ha vinculat la gestió dels fluxos migratoris amb la preservació de la cohesió social. A més, ha plantejat la «reemigració» de les persones que es trobin en situació irregular, una posició que ha situat al centre de la seva intervenció.
Sandra Gómez ha rebutjat que la immigració s’abordi exclusivament des d’una perspectiva econòmica o utilitarista. La representant socialista ha defensat la integració laboral i la regularització com a instruments per respondre a les necessitats del mercat de treball i garantir els drets de les persones migrants. També ha qüestionat els acords amb tercers països quan, al seu parer, no incorporen prou salvaguardes.
La posició del PSOE ha buscat combinar la gestió dels fluxos migratoris amb una defensa dels drets fonamentals i dels mecanismes d’integració. Gómez ha insistit que la política migratòria no es pot reduir a una discussió sobre expulsions i ha introduït al debat la situació de col·lectius especialment vulnerables, així com les dificultats que planteja la cooperació amb determinats règims.
López-Istúriz ha defensat la necessitat de distingir entre qui necessita protecció internacional i qui no compleix els requisits per romandre en territori europeu. El representant popular ha reclamat una gestió més eficaç de les fronteres i un millor aprofitament de les capacitats d’agències comunitàries com Frontex i Europol.
En relació amb la pressió migratòria sobre Espanya, ha qüestionat l’actuació del Govern i ha sostingut que no s’han utilitzat prou els instruments europeus disponibles. També ha recordat que la intervenció d’aquestes agències depèn de les sol·licituds i de la cooperació dels estats membres, una circumstància que condiciona el seu desplegament operatiu.
Les quatre intervencions han reflectit així una discussió que va més enllà de l’aplicació tècnica del pacte migratori. La qüestió de fons rau en l’equilibri entre control fronterer, cooperació exterior, protecció internacional i vies legals d’accés, àmbits en què els partits mantenen propostes clarament diferenciades.
Ucraïna i defensa: suport a Kíev i diferències sobre l’autonomia europea
La guerra d’Ucraïna ha completat els tres grans blocs del debat. La continuïtat del suport europeu a Kíev, l’enfortiment de les capacitats militars i la relació transatlàntica han afrontat visions diferents sobre el paper que la Unió ha de dur a terme en el nou escenari de seguretat.
López-Istúriz ha defensat que Europa ha de mantenir el seu suport militar i financer a Ucraïna fins que s’assoleixi una pau que permeti garantir-ne la seguretat. El representant del PP ha situat el suport a Kíev en el marc de la defensa de la sobirania i de l’ordre internacional, tot i que també ha advertit dels riscos associats a la circulació d’armament i al seu possible desviament cap a xarxes criminals.
Pel que fa a una eventual adhesió d’Ucraïna a la Unió Europea, ha defensat que el procés s’ha de desenvolupar d’acord amb els criteris establerts per a qualsevol país candidat. Per tant, el suport polític a Kíev no s’ha de traduir en una modificació de les condicions d’ampliació.
Gómez ha defensat avançar cap a una política de defensa europea amb més instruments de finançament comú i economies d’escala. La representant socialista ha considerat necessari reforçar les capacitats comunitàries, però ha qüestionat que l’increment de la despesa militar es converteixi en una obligació automàtica per respondre a les exigències dels Estats Units.
La intervenció del PSOE ha vinculat la seguretat europea amb la necessitat de reduir dependències estratègiques i mantenir el suport a Ucraïna. Gómez ha defensat que l’ajuda a Kíev contribueix a protegir la població civil i ha criticat les posicions de Donald Trump sobre Rússia i la relació energètica amb Moscou.
Tertsch també ha defensat mantenir el suport a Ucraïna, tot i que ha situat la relació transatlàntica al centre del seu plantejament. El representant de Vox ha sostingut que la seguretat europea continua depenent en bona mesura de l’aliança amb els Estats Units i ha qüestionat que la Unió pugui construir una capacitat de dissuasió suficient al marge de Washington.
En aquest context, ha criticat la política energètica espanyola i les importacions de gas rus, que ha utilitzat per qüestionar la coherència del Govern en la seva posició davant Moscou. La seva intervenció ha defensat una major fortalesa militar europea, però sense desvincular-la de l’aixopluc de seguretat estatunidenc.
Galán, per la seva part, ha qüestionat que el reforç de la defensa es financiï mitjançant retallades en altres polítiques comunitàries. La representant de Sumar ha advertit que la seguretat no pot convertir-se en un argument per debilitar els fons socials, la cohesió o les polítiques mediambientals.
La eurodiputada ha defensat una solució diplomàtica que permeti assolir una «pau justa i duradora» i ha reclamat que Rússia assumeixi els costos de la reconstrucció d'Ucraïna. La seva posició ha posat l’èmfasi en la necessitat de combinar la resposta a l’agressió russa amb una estratègia política que eviti que l’augment de la despesa militar desplaci altres prioritats europees.
El pròxim Govern davant una agenda europea decisiva
En el tram final, els quatre participants han resumit les prioritats que, al seu judici, Espanya hauria de defensar a la Unió Europea durant la propera legislatura. Les intervencions han tornat a reflectir les diferències sobre el model d’integració, l’abast de les competències comunitàries i la relació entre les polítiques nacionals i les decisions compartides.
Galán ha reivindicat una Europa centrada en els drets socials, la cohesió territorial i la protecció mediambiental. Tertsch ha defensat una Unió més limitada, basada en el principi de subsidiarietat, la prioritat dels Estats i una reducció de la regulació comunitària. Gómez ha reivindicat el model socialdemòcrata i la defensa de les llibertats i els serveis públics. López-Istúriz ha insistit en la necessitat que Espanya assumeixi les seves responsabilitats en el projecte europeu i contribueixi al reforç de la seguretat del continent, mantenint la cooperació amb els Estats Units.
El debat ha posat de manifest que les eleccions del 29 de novembre no només determinaran la composició del pròxim Govern, sinó també l’orientació que Espanya defensarà en algunes de les negociacions més rellevants de la Unió. El pressupost per al 2028-2034, l’aplicació del Pacte sobre Migració i Asil i la resposta a la guerra d’Ucraïna obligaran el nou Executiu a fixar posicions davant els seus socis comunitaris.
Les diferències exposades a Brussel·les anticipen, en definitiva, una discussió que continuarà a les institucions europees durant els pròxims anys. El finançament de les prioritats comunes, l’equilibri entre control i protecció en matèria migratòria i el grau d’autonomia estratègica de la Unió seran algunes de les decisions que mesuraran la capacitat dels partits espanyols per traslladar les seves propostes nacionals a l’agenda comunitària.