La Unió Europea sembla haver trobat el seu nou Draghi. Un home nou per a un temps nou. Aquesta vegada no es tracta d'un exdirigent italià. Tampoc d'un oracle jubilat. Està a l'altre costat de l'Atlàntic. "Sense unió geogràfica", com ell mateix va arribar a denominar-ho. El seu xoc directe amb el president nord-americà, Donald Trump, a causa de la guerra comercial, ha catapultat el primer ministre canadenc, Mark Carney, a convertir-se en l'amulet del bloc comunitari per navegar en les noves aigües internacionals.
Si l'inici del segon mandat de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va estar marcat per la velocitat amb què s'implementaven les simplificacions regulatòries per impulsar la competitivitat del continent, ara els reptes han canviat. Brussel·les vol confirmar, obligada a fer-ho després de l'arribada de Trump a la Casa Blanca, la seva obertura a nous socis. Nous amics amb "drets", quan l'amic en qui havies confiat fins a aquell moment es canvia de vaixell.
Una relació encara per definir
Durant el seu discurs sobre l'Estat de la Unió, Von der Leyen va proposar a Canadà ser el primer "Estat membre associat". Què significa això? De moment, ni als despatxos de la capital comunitària ho tenen encara clar. Un alt funcionari de la Comissió demana "imaginació i energia" per "aprofundir en aquest estatus" durant la cimera que celebraran ambdues potències a finals del mes d'octubre. El Gabinet de la presidenta insisteix que s'ha plantejat "un nivell d'ambició sense precedents per elevar les relacions a la màxima categoria possible", sense concretar encara el com.
Els Vint-i-set també es mostren expectants pel abast d'aquesta nova associació sobre el paper. Els equips diplomàtics dels Estats membres presents a Brussel·les ho redueixen a una "ambició de la presidenta". "Cal gestionar les expectatives sobre el que és possible. Una nova forma d'associació sona com un titular bonic, però, en realitat, deu Estats membres no han ratificat encara l'acord comercial CETA i altres tres països tampoc han aprovat l'Acord d'Associació Estratègica entre la UE i Canadà", expliquen.
En ser qüestionada per la legitimitat d'aquesta decisió de l'alemanya, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va mostrar la seva esperança perquè l'aplaudiment rebut pel canadenc després de la seva intervenció en el ple es tradueixi en vots a les diferents comissions parlamentàries. De fet, el president de la Comissió parlamentària per a les relacions amb Canadà, el socialista Javier Moreno, acull amb bons ulls l'oferta. "Em sembla una bona proposta per fer un pas més en la nostra relació. L'anunci té una dimensió política i simbòlica significativa", afirmava aquest dijous. Ara bé, demana "accions concretes" que acompanyin el gest, "com l'energia, les matèries primeres crítiques i la Intel·ligència Artificial".
Notícia destacada
Europa ha oblidat que també pot dir que no. Canadà acaba de recordar-se'n.
8 minuts
Alguna cosa similar a l'expressat per Metsola va indicar Carney quan va assegurar que portaria aquesta nova relació "a diversos debats" en el seu propi Parlament nacional. No obstant això, la Unió Europea no espera i vol accelerar ja cadascun dels detalls de la finestra d'oportunitat que ara se li obre.
Calviño posa rumb a Ottawa
En aquest sentit, DEMÒCRATA ha pogut confirmar que la presidenta del Banc Europeu d'Inversions, Nadia Calviño, viatjarà aquest mateix cap de setmana fins a Ottawa. L'espanyola mantindrà diferents trobades amb les autoritats del país. Entre l'agenda de reunions destaca la cita amb el ministre d'Energia i Recursos Naturals canadenc, Tim Hodgson.
Von der Leyen va anunciar dimecres una nova Corporació Europea de Matèries Primeres Crítiques. "Ens ajudarà a obtenir i emmagatzemar el que necessitem: per a cotxes elèctrics, xips i bateries, tecnologia neta, defensa i molt més", va explicar. L'objectiu del viatge, expliquen en l'equip de Calviño, és "tenir una presència allí i començar el més aviat possible les operacions". Reconeguen membres del seu gabinet en conversa amb aquest mitjà que existeix "un focus particular en els minerals crítics".
Carney ja ha ofert als europeus els dipòsits de més de trenta-quatre minerals crítics amb què compta el seu país. Ottawa es troba entre els principals productors dels deu més essencials per a la transició energètica mundial. "La nostra aliança pot ajudar a respondre a la necessitat d'Europa d'un subministrament fiable, a la necessitat de Canadà de capacitats avançades de processament i al nostre objectiu comú de construir cadenes de valor completes", va expressar el primer ministre.
Calviño aprofitarà la seva visita per avançar en un "acord administratiu" que reguli la presència del Banc Europeu d'Inversions al país, "en línia amb la pràctica del banc". Actualment, la institució financera opera al territori europeu, així com als països de l'Espai Econòmic Europeu i en països en desenvolupament. L'equip de la presidenta assenyala que "seria la primera vegada que el BEI opera en un país industrialitzat". "El fet que sigui Canadà és un senyal de la importància de la relació entre ambdues potències", indiquen les mateixes fonts.
Un mercat integrat de serveis financers
De fet, Carney també va posar sobre la taula la idea que "Canadà i Europa haurien d'explorar la creació d'un mercat integrat de serveis financers". L'objectiu de la mesura seria ampliar l'oferta i reduir els costos per als ciutadans, així com "millorar l'accés al capital per a les empreses i mantenir al mateix temps la resiliència financera de classe mundial". "Canadà aporta un dels sistemes bancaris més sòlids del món i el capital de pensions més expert", va celebrar el dirigent en la seva intervenció davant el Parlament Europeu.
Des de la Comissió Europea afirmen que "en aquests temps difícils, resulta vital reforçar i plantejar les nostres relacions amb socis clau de tot el món". Actualment, la relació amb Canadà s'articula sobre dos acords principalment. D'una banda, l'Acord d'Associació Estratègica (SPA) organitza la cooperació política, diplomàtica, de seguretat, justícia i assumptes globals i, per l'altra, el CETA regula gran part del comerç de béns i serveis. Aquest últim acord elimina aproximadament el 99% de les línies aranzelàries entre la UE i Canadà. Von der Leyen vol anar un pas més enllà del CETA, "cap a una Aliança per al Futur", Canadà "agraeix aquesta ambició".
Carney no vol un "tercer bloc per convertir-se en rival de les grans potències, només que amb millors modals". No vol "el poder per dominar els altres". Busca servir de capità del vaixell d'aquells que crearan "el proper ordre mundial just, estable i pròsper".
Un vaixell "suficientment fort com perquè ningú pugui dictar les nostres eleccions". "Fem créixer un bosc transatlàntic sota el qual els nostres ciutadans puguin prosperar com un poble lliure sobre un sòl lliure", va dir davant d'un Parlament que no va esperar a ovacionar-lo en peu en haver trobat el seu nou oracle.
I, en aquest camí, Carney va deixar també una de les seves màximes advertències: "El perfecte és enemic del bo".