Puigdemont: "L'Amnistia no és la solució"

A data d'avui, la dita Llei d'Amnistia ja no està en tramitació parlamentària al Congrés dels Diputats: el seu recorregut legislatiu va concloure el 2024 i la norma està vigent com a Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. No queda cap tràmit pendent al Congrés per a la seva “total entrada en vigor”.

Estat de la tramitació al Congrés

La iniciativa va néixer com a Proposició de Llei Orgànica del Grup Parlamentari Socialista amb identificador 122/000019, registrada i admesa a tràmit al Congrés el 24 de novembre de 2023. Després de la seva qualificació per la Mesa, va passar al Ple per a la presa en consideració, que es va produir el 12 de desembre de 2023, superant així el llindar que permet obrir el tràmit d'esmenes.

Al gener de 2024 es van debatre i rebutjar esmenes a la totalitat de text alternatiu (33 vots a favor i 309 en contra), i es van publicar les esmenes a l'articulat. A continuació, la Comissió de Justícia va designar una ponència, que va elaborar un informe remès a la pròpia comissió. El dictamen resultant va ser votat el 30 de gener de 2024: en aquella primera ocasió es va aprovar el dictamen per 177 vots a favor i 172 en contra, però el text no va assolir la majoria absoluta exigida en la votació final de conjunt, fet que va obligar a reobrir treballs en comissió.

El 7 de març de 2024 la Comissió de Justícia va aprovar un nou dictamen. Aquest text sí que va obtenir majoria absoluta al Ple del 14 de març de 2024 (178 síes i 172 noes), per la qual cosa el Congrés el va remetre al Senat per a la segona lectura. La Cambra Alta va exercir la seva facultat de veto, retornant el text al Congrés.

El 30 de maig de 2024 el Ple del Congrés va debatre aquest veto i, d'acord amb la Constitució i el Reglament, va votar de nou el text inicialment aprovat. Segons la nota oficial del Congrés (nota de premsa del 30 de maig de 2024), el veto va ser aixecat per majoria absoluta, amb 177 vots a favor i 172 en contra, quedant “definitivament aprovada” la Llei Orgànica d'amnistia i “concloent la tramitació parlamentària d'aquesta llei”.

De l'aprovació a l'entrada en vigor

Un cop aixecat el veto del Senat, el procediment va seguir els passos generals de qualsevol llei orgànica:

• Les Corts Generals van aprovar el text definitiu, complint el requisit de majoria absoluta del Congrés en la votació final sobre el conjunt.
• El Rei va procedir a la sanció i promulgació de la llei.
• La norma es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat com a Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, al BOE de l'11 de juny de 2024.

La disposició final tercera d'aquesta llei estableix expressament que entrarà en vigor el dia de la seva publicació al BOE. Per tant, la seva entrada en vigor es va produir el mateix 11 de juny de 2024, sense vacatio legis addicional. Des d'aquesta data, la llei forma part de l'ordenament i ha de ser aplicada pels òrgans jurisdiccionals i administratius.

Quins passos resten realment

Des del punt de vista parlamentari, no resta cap pas: la proposició de llei ha esgotat totes les seves fases al Congrés i al Senat, ha estat sancionada, promulgada i publicada, i ja està en vigor.

El que roman obert són altres plans, diferents de la tramitació al Congrés:

• Aplicació judicial cas per cas: jutges i tribunals han de decidir en cada procediment si els fets i persones encaixen en l'àmbit temporal i material definit per la llei i si no concurren causes d'exclusió. D'això depenen l'extinció de responsabilitats penals, administratives o comptables, el llevament de mesures cautelars i la cancel·lació d'antecedents.
• Recursos i control constitucional: s'han promogut diversos recursos d'inconstitucionalitat i qüestions d'inconstitucionalitat contra la Llei Orgànica 1/2024. El Tribunal Constitucional ha anat resolent aquests procediments, consolidant un aval general a la possibilitat d'aprovar una amnistia, però encara pot pronunciar-se sobre aspectes concrets de la seva aplicació.
• Eventual dimensió europea: òrgans judicials poden plantejar qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, encara que aquests canals no suposen reobrir la tramitació ni suspendre automàticament tota la llei.

En síntesi, la “total entrada en vigor” de la Llei d'Amnistia, entesa com a culminació del procediment legislatiu, és un fet consumat des de l'11 de juny de 2024. El que segueix en curs és el seu desplegament pràctic als tribunals i el tancament dels controls de constitucionalitat i recursos que encara es tramiten.

El president del Govern d'Espanya és la peça central del poder executiu: dirigeix l'acció del Govern, marca l'orientació política del país i respon políticament davant el Congrés dels Diputats. Les seves funcions es defineixen principalment a la Constitució (arts. 97, 98, 99, 100, 108 i concordants) i es desenvolupen a la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern.

Competències i funcions segons la Constitució i la Llei del Govern

L'article 97 de la Constitució estableix que el Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat, i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d'acord amb la Constitució i les lleis. El president és, dins d'aquest òrgan col·legiat, qui assumeix la capçalera efectiva del poder executiu.

De forma sintètica, les seves principals funcions són:

• Direcció política del Govern: el president fixa el programa polític del Govern, determina les directrius de la política interior i exterior i vetlla pel seu compliment. Coordina la tasca dels ministres, sense perjudici de la responsabilitat directa de cadascun en la seva àrea (Llei 50/1997, art. 2 i 3).
• Relació amb el Rei: el Rei proposa el candidat a president i el nomena després de la investidura parlamentària (art. 99 CE), i nomena i separa els ministres “a proposta del seu President” (art. 62 e) CE). El president refrenda molts actes del Rei i li sotmet per a sanció les lleis i altres normes amb rang de llei.
• Relació amb les Corts Generals:
  • Ha d'obtenir la investidura del Congrés, per majoria absoluta en primera votació o simple en segona (art. 99 CE).
  • Pot plantejar una qüestió de confiança al Congrés per refrendar el seu programa o una decisió política (art. 112 CE).
  • Està sotmès a control polític del Congrés, que pot exigir la seva responsabilitat mitjançant la moció de censura (art. 113 CE). Si aquesta prospera amb un candidat alternatiu, el president cessa i el nou candidat és automàticament investit.
  • Prèvia deliberació del Consell de Ministres, pot proposar al Rei la disolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals (art. 115 CE).
• Poders d'organització del Govern: crea, modifica i suprimeix ministeris i Secretaries d'Estat; proposa al Rei el nomenament i cessament de vicepresidents i ministres; aprova l'estructura orgànica de la Presidència del Govern (Llei 50/1997, art. 3).
• Direcció de la política de defensa: dirigeix la política de defensa i exerceix funcions sobre les Forces Armades en el marc de la legislació de defensa nacional.
• Facultats constitucionals específiques: proposar al Rei la convocatòria de referèndum consultiu (art. 92 CE), interposar recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, i en general exercir quantes atribucions li confereixin la Constitució i les lleis.

En suma, el president concentra la iniciativa política de l'Executiu, articula les seves relacions amb el Rei i amb les Corts i assumeix la màxima responsabilitat política davant el Congrés.

Trajectòria política de Pedro Sánchez

Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 1972) és economista i polític del PSOE, partit al qual es va afiliar el 1993. La seva carrera s'ha desenvolupat en quatre plans: política municipal, activitat parlamentària, lideratge del PSOE i Presidència del Govern.

• Àmbit municipal: va ser regidor de l'Ajuntament de Madrid entre 2004 i 2009 pel Grup Socialista. Aquesta etapa li va donar visibilitat a l'organització madrilenya i experiència en gestió local.
• Congrés dels Diputats: diputat per Madrid en diverses legislatures des del 2009, amb una interrupció el 2016 quan va renunciar a l'escó en plena crisi interna del PSOE. Ha participat en comissions lligades a assumptes econòmics i europeus.
• Lideratge del PSOE:
  • 2014: guanya les primàries del PSOE i és elegit secretari general, el primer escollit per vot directe de la militància.
  • 2014–2016: dirigeix l'oposició al Govern del PP i encapçala les candidatures socialistes a les eleccions generals de 2015 i 2016.
  • Octubre de 2016: dimiteix com a secretari general després del dur Comitè Federal sobre la investidura de Rajoy i renuncia també al seu acta de diputat.
  • Maig de 2017: guanya de nou les primàries davant Susana Díaz i Patxi López i recupera la secretaria general. Des d'aleshores es manté al capdavant del partit.
• Presidència del Govern:
  • Juny de 2018: arriba a la Presidència mitjançant la moció de censura contra Mariano Rajoy, primera aprovada a la democràcia espanyola.
  • 2018–2019: primer mandat en solitari del PSOE, amb un Govern minoritari recolzat des del Parlament.
  • Des de 2020: presideix dos governs de coalició successius (primer amb Unidas Podemos i, després de les eleccions de 2023, amb Sumar), gestionant la pandèmia de COVID‑19, els fons europeus, la crisi energètica i una àmplia agenda social.

Segons les dades disponibles fins a l'octubre de 2026, Pedro Sánchez continua sent secretari general del PSOE i president del Govern, havent convertit la moció de censura de 2018 en el punt d'inflexió que li va permetre encadenar un dels cicles més llargs de lideratge governamental a l'Espanya democràtica.

Segons la legislació i jurisprudència vigents, després de l'aprovació de la Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, i les sentències del Tribunal Constitucional que l'han jutjat (en particular la STC 137/2025, de 26 de juny, i les SSTC 164/2025, 165/2025, 179/2025, 180‑182/2025 i 10/2026), es pot afirmar que l'amnistia és constitucionalment possible a Espanya, però sotmesa a límits materials i formals exigents, que han de ser compatibles, a més, amb el Dret de la Unió Europea i altres compromisos internacionals.

1. Exigències bàsiques de la Constitució espanyola

El Tribunal Constitucional ha declarat expressament que no existeix a la Constitució una prohibició general de concedir amnisties. Partint de la impugnació de la Llei Orgànica 1/2024, la STC 137/2025 afirma la compatibilitat abstracta de l'amnistia amb el model d'Estat democràtic de Dret, sempre que es respectin diversos requisits:

• Reserva de llei orgànica: en afectar drets fonamentals i l'àmbit penal, l'amnistia s'ha d'establir mitjançant llei orgànica aprovada per les Corts Generals.
• Respecte al principi democràtic i al valor normatiu de la Constitució: l'amnistia ha de perseguir un fi constitucionalment legítim (per exemple, la normalització institucional i política) i no pot utilitzar-se com a reforma constitucional encoberta.
• Separació de poders i reserva de jurisdicció: el legislador pot definir causes generals d'extinció de la responsabilitat penal o d'altres tipus de responsabilitat, però no pot anul·lar la funció jurisdiccional ni impedir en bloc que els jutges apliquin el Dret. Les sentències citades recalquen que l'amnistia s'articula com una norma general i abstracta que els òrgans judicials han d'interpretar i aplicar, no com una decisió individualitzada sobre casos concrets.
• Legalitat penal i seguretat jurídica (art. 25 i 9.3 CE): l'àmbit objectiu (tipus penals i altres infraccions) i temporal de l'amnistia ha d'estar delimitat amb precisió, evitant fórmules indeterminades que generin arbitrarietat. Precisament per aquest motiu el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals alguns aspectes de la delimitació de la Llei Orgànica 1/2024.
• Igualtat i prohibició d'arbitrarietat (art. 14 i 9.3 CE): la selecció de conductes i persones amnistiades ha d'obeir criteris objectius i raonables, vinculats al fi legítim perseguit. No pot convertir-se en una “llei de cas únic” que privilegi injustificadament determinats individus o grups.
• Tutela judicial efectiva i drets de les víctimes (art. 24 CE): l'extinció de la responsabilitat no pot ignorar per complet la posició de les víctimes ni buidar de contingut el seu dret a la tutela judicial. El Tribunal Constitucional ha imposat interpretacions conformes, per exemple, respecte a procediments de responsabilitat comptable davant del Tribunal de Comptes.
• Unitat de l'Estat i ordre constitucional: l'amnistia no pot legitimar projectes de ruptura de l'ordre constitucional ni impedir la defensa de la integritat de l'Estat i de les seves institucions.

2. Marge del legislador i límits materials

A partir d'aquesta doctrina, el marge del legislador espanyol és ampli, però no il·limitat:

• Pot definir políticament l'àmbit objectiu (quins tipus penals o infraccions administratives s'amnistien), l'àmbit subjectiu (a quines persones arriba) i el període temporal, sempre amb criteris generals i connectats a l'objectiu de la llei.
• No pot amnistiar de forma que es produeixi una impunitat selectiva sense justificació, ni pot excloure anticipadament tot control judicial de constitucionalitat o de legalitat ordinària.
• En relació amb delictes d'especial gravetat (afectants la vida, integritat, terrorisme, etc.), les SSTC posteriors a 2025 destaquen la necessitat de compatibilitzar qualsevol extinció de responsabilitat amb la protecció reforçada d'aquests drets fonamentals.

3. Requisits derivats del Dret de la Unió Europea

El Dret de la Unió no conté una prohibició general de les amnisties nacionals, però sí imposa límits funcionals quan concurren obligacions específiques d'investigar, perseguir o cooperar en matèria penal. En l'ordenament espanyol destaquen, entre altres:

• La primacia i eficàcia del Dret de la Unió, assumides per Espanya i recordades per la Declaració del Tribunal Constitucional 1/2004 sobre el Tractat constitucional europeu i la Carta de Drets Fonamentals.
• La Llei 23/2014, de reconeixement mutu de resolucions penals a la UE, que desenvolupa el principi de reconeixement mutu i enumera categories de delictes greus per als quals es simplifica la cooperació (incloent, entre altres, terrorisme i corrupció), amb motius taxats de denegació d'execució.
• Instruments internacionals integrats en el Dret intern, rellevants per a la lluita contra el terrorisme i la corrupció, com:
  • el Conveni del Consell d'Europa per a la prevenció del terrorisme (Varsòvia, 2005),
  • el Conveni internacional per a la repressió del finançament del terrorisme,
  • el Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció.

En conjunt, aquests textos exigeixen que Espanya mantingui un nivell efectiu d'investigació, persecució i cooperació respecte de determinats delictes greus, així com la protecció dels interessos financers de la Unió i dels drets fonamentals. Una llei d'amnistia que impedís de forma generalitzada l'enjudiciament o l'execució de resolucions relatives a aquests delictes podria qüestionar-se a la llum:

• dels principis de primacia i de cooperació lleial,
• del deure d'assegurar sancions efectives, proporcionades i dissuasòries quan ho exigeixi el Dret de la Unió,
• i de la Carta de Drets Fonamentals, en tant protegeix, entre altres, el dret a la vida, a la integritat, a la llibertat i a la tutela judicial efectiva.

4. Delictes que no poden ser objecte d'amnistia

Actualment no existeix, ni a la Constitució ni al Dret de la Unió, una llista tancada de delictes que hagin de quedar, en tot cas i de forma absoluta, exclosos de qualsevol amnistia. No obstant això:

• Els compromisos europeus i internacionals d'Espanya en matèria de terrorisme, finançament del terrorisme, corrupció que afecti interessos financers de la UE i altres violacions greus, imposen un llindar molt estricte davant solucions que generin impunitat sistèmica.
• El Tribunal Constitucional ha advertit que, en aquests àmbits, l'amnistia ha de ser interpretada de manera compatible amb les obligacions internacionals i europees de persecució i cooperació, fet que en la pràctica limita severament la possibilitat d'incloure determinades conductes.

En síntesi, a Espanya només és constitucionalment viable una amnistia aprovada per llei orgànica, amb fins legítims, criteris generals i no arbitrals, respecte ple als drets fonamentals i a la separació de poders, i que no frustri les obligacions de persecució i cooperació penal assumides en el marc de la Unió Europea i dels convenis internacionals ratificats.