Puigdemont pot tornar: què falta per aplicar l'amnistia

El retorn de Puigdemont té despejat l'obstacle de l'ordre nacional de detenció, que Pablo Llarena ha deixat sense efecte aquest dimarts. La mesura és provisional i el Suprem encara ha de resoldre sobre l'aplicació de l'amnistia a l'expresident català.

4 minuts

EuropaPress 7240500 presidente junts per catalunya carles puigdemont ofrece declaraciones

EuropaPress 7240500 presidente junts per catalunya carles puigdemont ofrece declaraciones

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont pot tornar a Espanya sense que s'executi l'ordre nacional de detenció que pesava sobre ell per la causa del procés. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha deixat aquest dimarts sense efecte la mesura després que el Tribunal Constitucional estimés el recurs de Dolors Bassa contra la decisió del Suprem d'excloure la malversació de l'aplicació de la Llei d'Amnistia.

La decisió afecta també als exconsellers Antoni Comín i Lluís Puig, sobre els quals pesaven igualment ordres nacionals de detenció. El canvi desplaça l'obstacle principal que fins ara impedia als tres tornar a Espanya sense risc de ser arrestats per aquesta causa.

Tanmateix, llevar les ordres de detenció no equival encara a aplicar-los definitivament l'amnistia. Són dues decisions diferents. Llarena ha eliminat la mesura cautelar mentre estudia les conseqüències de la resolució del Constitucional, però encara haurà de pronunciar-se sobre la situació processal de Puigdemont, Comín i Puig.

Què ha canviat per Puigdemont

El punt d'inflexió es troba en la decisió adoptada aquest dimarts pel Tribunal Constitucional, que ha estimat per set vots contra cinc el recurs d'empara presentat per Dolors Bassa contra la interpretació que havia realitzat el Suprem de la Llei d'Amnistia.

La discussió es centrava en la malversació. El Suprem havia considerat que determinats fets del procés quedaven fora de l'amnistia i aquesta interpretació havia permès mantenir oberta la causa contra Puigdemont i conservar les ordres de detenció que pesaven sobre ell, Comín i Puig. En 2024, el mateix Suprem va explicar que apreciava en les seves conductes les excepcions previstes per la llei per a determinats delictes de malversació.

El pronunciament del Constitucional sobre Bassa altera ara aquest escenari. Encara que el recurs resolt correspon a l'exconsellera i no directament a Puigdemont, la doctrina fixada afecta a la interpretació de la malversació que havia servit per negar l'aplicació de l'amnistia a altres dirigents independentistes.

De aquí la rapidesa de la decisió de Llarena. L'instructor ha deixat sense efecte les ordres nacionals abans de disposar del text íntegre de la sentència del Constitucional, a l'espera d'estudiar el seu abast i adoptar les decisions processals corresponents.

L'efecte pràctic és immediat: les ordres que fins aquest dimarts permetien detenir a Puigdemont, Comín i Puig han deixat d'estar vigents. L'expresident pot, per tant, entrar a Espanya sense ser arrestat en execució d'aquestes mesures.

Què falta perquè Puigdemont quedi amnistiat

Aquí està la principal diferència jurídica. El Constitucional no ha dictat directament una resolució que arxivi la causa de Puigdemont. Correspon a l'òrgan judicial competent aplicar l'amnistia a cada cas concret.

La pròpia Llei Orgànica 1/2024 estableix que un acte només pot considerar-se amnistiat quan així hagi estat declarat mitjançant resolució de l'òrgan competent. A més, determina que l'aplicació de l'amnistia correspon als òrgans judicials en qualsevol fase del procés penal.

En el cas de Puigdemont, per tant, el següent moviment correspon novament a Pablo Llarena. L'instructor haurà d'estudiar la sentència del Constitucional i traslladar la seva doctrina a la causa que encara manté oberta contra l'expresident.

La llei estableix a més què ocorre quan l'amnistia s'aplica durant la fase d'instrucció: l'òrgan judicial ha de decretar el sobreseïment lliure, prèvia audiència del Ministeri Fiscal i de les parts.

Aquest és el pas que encara separa la retirada de l'ordre de detenció de l'aplicació efectiva de l'amnistia a Puigdemont.

¿Pot tornar ja a Espanya?

Sí pot tornar sense que s'executi contra ell l'ordre nacional de detenció que fins ara romania vigent, perquè Llarena l'ha deixat sense efecte. Això no significa, tanmateix, que tot el procediment judicial hagi acabat.

La diferència resulta especialment important després d'anys en què el risc de detenció havia condicionat qualsevol possible retorn de l'expresident. Puigdemont va sortir d'Espanya en direcció a Bèlgica el 2017 i des de llavors la seva situació judicial ha estat vinculada a les diferents ordres dictades dins de la causa del procés.

Ara s'obre un escenari diferent. La barrera immediata per tornar ha desaparegut, però el tancament de la causa mitjançant l'aplicació de l'amnistia encara requereix una resolució judicial.

També cal distingir aquesta situació de qualsevol decisió política sobre quan tornar. Que jurídicament pugui entrar a Espanya sense que s'executi l'ordre retirada no significa que Puigdemont hagi fixat ja una data per fer-ho.

Quan tornarà Puigdemont

Per ara, no hi ha una data de retorn confirmada. Fonts de Junts i de la seva defensa sostenen que Puigdemont esperarà que l'amnistia se li apliqui efectivament abans de tornar a Espanya.

La decisió introdueix a més un nou element en el calendari polític, després de la convocatòria de les eleccions generals del proper 29 de novembre. Un eventual retorn podria produir-se així en les setmanes prèvies als comicis, encara que a dia d'avui no existeix una data confirmada ni es pot donar per fet que ho faci durant la campanya.

La posició expressada pel seu entorn manté, per al moment, separades les dues fases del procés. La primera ja s'ha produït: l'ordre nacional de detenció ha quedat sense efecte. La segona segueix pendent: que el Suprem traslladi la doctrina del Constitucional al seu cas i resolgui definitivament sobre l'aplicació de l'amnistia.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins tràmits parlamentaris i judicials resten per a l'aplicació definitiva de la Llei d'Amnistia a Carles Puigdemont?

A 6 d'octubre de 2026 la Llei Orgànica 1/2024, d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, està plenament en vigor i ha estat ja avalada pel Tribunal Constitucional també pel que fa a la malversació del ‘procés’. Sobre aquesta base, l'instructor del Suprem, Pablo Llarena, ha dictat un auto pel qual leva les ordres nacionals de cerca, captura i detenció de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Tanmateix, el mateix auto subratlla que això no suposa encara l'aplicació definitiva de l'amnistia ni l'extinció formal de la responsabilitat penal. Encara falten diversos passos judicials, però ja no queden tràmits parlamentaris pendents.

1. Tràmits parlamentaris: fase tancada

En l'àmbit parlamentari, la seqüència està esgotada:

  • La Proposició de Llei Orgànica (122/000019) va superar totes les fases al Congrés i al Senat i el Congrés va aixecar el veto del Senat al maig de 2024.
  • El text definitiu es va publicar com a Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, al BOE de l'11 de juny de 2024, entrant en vigor aquell mateix dia.
  • Des de llavors ja no hi ha cap tràmit legislatiu que condiciona la seva aplicació a persones concretes: la llei és plenament vigent.

L'únic obert en seu institucional són els recursos d'inconstitucionalitat i d'empara, que són control de constitucionalitat, no tramitació parlamentària.

2. Control de constitucionalitat: què ha passat i què segueix en joc

Segons el BOE, es van registrar múltiples recursos d'inconstitucionalitat (n. 6436‑2024, 6486‑2024, 6552‑2024, 6556‑2024, 6560‑2024, 6562‑2024, 6575‑2024, 6588‑2024, 6595‑2024, entre altres) contra la Llei Orgànica 1/2024, tots admesos a tràmit per providències del Tribunal Constitucional.

Posteriorment, el TC va dictar una sentència de fons que “avala la llei d'amnistia al ‘procés’” i, en una segona onada de resolucions, ha aprovat ponències que corregixen el Suprem i ordenen amnistiar la malversació, retreient-li una interpretació “extensiva” i contrària a l'esperit de la llei. Aquesta doctrina és la que ha obligat ara el Suprem a revisar la seva posició.

No obstant això:

  • Segueixen recursos d'empara individuals pendents (entre ells els de Puigdemont, Junqueras i altres dirigents) contra els autos que els van negar l'amnistia.
  • Poden plantejar-se en el futur incidents d'execució si algun òrgan judicial s'aparta de la doctrina constitucional en aplicar la llei.

En tot cas, el nucli de la llei —inclosa la malversació del ‘procés’ en els termes definits per la pròpia LO 1/2024— està ja constitucionalment validat, cosa que elimina el principal obstacle jurídic per a Puigdemont.

3. Tràmits judicials pendents al Tribunal Suprem

Amb la sentència del TC i l'auto de Llarena de 6 d'octubre, la situació de Puigdemont és la següent:

  • Ordre nacional de detenció: Llarena l'ha deixat sense efecte i ha comunicat la decisió a les forces policials. Això permet que Puigdemont entri a Espanya sense risc de ser detingut per aquesta ordre concreta.
  • Amnistia no aplicada encara de forma definitiva: l'auto aclareix que el llevament de l'ordre no declara extingit el procediment ni la responsabilitat penal; és una mesura cautelar coherent amb l'aval constitucional.

Per a l'aplicació “plena” de la llei a Puigdemont falten, almenys, aquests passos al Suprem:

  • Resolució motivada d'aplicació de l'amnistia al cas concret, conforme als arts. 9 a 11 de la LO 1/2024, que ordenen als òrgans judicials aplicar la llei “en qualsevol fase del procés” amb caràcter preferent i urgent.
  • En aquesta resolució el Suprem ha de:
    • Declarar que els fets imputats a Puigdemont encaixen en l'àmbit objectiu de l'art. 1 (delictes vinculats al procés independentista entre 2011 i 2023) i no en les exclusions de l'art. 2.
    • Decretar el sobreseïment lliure de la causa respecte dels delictes amnistiats.
    • Declarar extingida la responsabilitat penal i esborrar els antecedents derivats d'aquests fets (art. 4 i següents).
  • Aquesta decisió serà recorreguda per les parts a través dels recursos ordinaris o, si escau, mitjançant nous recursos d'empara davant el TC si s'al·leguen vulneracions de drets fonamentals.
4. Ordres europees de detenció i comunicacions internacionals

Les fonts assenyalen expressament el llevament de les ordres nacionals, però no detallen encara una cancel·lació definitiva de les ordres europees de detenció i lliurament.

Perquè l'amnistia quedi aplicada “definitivament” també en l'àmbit europeu han de complir-se, en síntesi, dos passos afegits:

  • Que el Suprem, en aplicar formalment l'amnistia i acordar l'arxiu o sobreseïment, deixi sense efecte totes les euroordres vigents vinculades a aquests fets.
  • Que aquesta decisió es comuniqui al Sistema d'Informació Schengen i a les autoritats judicials dels Estats membres, de manera que es cancel·lin les crides internacionals derivades de la causa del ‘procés’.

El TJUE ja ha dictat una sentència que avala l'encaix europeu de la llei d'amnistia, descartant perjudici als interessos financers de la UE en els termes examinats, però ha deixat en mans dels tribunals espanyols l'aplicació concreta i la gestió de les ordres de detenció.

5. Resultat pràctic avui per a Puigdemont

En la pràctica, a 6 d'octubre de 2026:

  • No queden tràmits parlamentaris sobre la llei.
  • L'amnistia està avalada pel TC i el TJUE ha desbrossat el principal flanc europeu.
  • El Suprem ha levat l'ordre nacional de detenció, per la qual cosa Puigdemont pot entrar a Espanya sense ser detingut per aquesta ordre.
  • Però encara falta la resolució de fons del Suprem que apliqui expressament l'amnistia al seu cas, declari extingida la responsabilitat penal i ordeni la cancel·lació de totes les ordres, incloses les europees.

Fins que aquest últim bloc de decisions es dicti i s'executi internacionalment, l'aplicació de la llei d'amnistia a Carles Puigdemont no pot considerar-se completament tancada, encara que els obstacles principals —constitucionals i europeus— ja han estat eliminats.

Pots detallar quins articles concrets de la Llei Orgànica 1/2024 regulen la competència dels jutges i els terminis per aplicar l'amnistia? Quins escenaris de recurs o conflicte poden donar-se si algun tribunal espanyol es resisteix a aplicar la doctrina del Constitucional sobre la malversació del ‘procés’? Com afecta la situació actual de Puigdemont a la resta d'encausats del ‘procés’ que encara no han obtingut una resolució ferma d'amnistia?

Quines són les competències i funcions del magistrat instructor Pablo Llarena al Tribunal Suprem segons la legislació espanyola?

Actualment, Pablo Llarena és magistrat de la Sala Segona (Sala del Penal) del Tribunal Suprem i, dins d'aquesta, actua en diferents causes com a magistrat instructor en procediments penals d'especial rellevància, entre ells els derivats del denominat “procés” català. Les seves competències no són particulars de la seva persona, sinó les que la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) atribueixen a qualsevol magistrat instructor del Tribunal Suprem en causes penals.

1. Posició institucional i designació com a instructor

Segons la LOPJ, el Tribunal Suprem és l'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, excepte el disposat en matèria de garanties constitucionals. La Sala Segona coneix, entre altres matèries, de:

  • Causes penals contra aforats estatals (diputats i senadors nacionals, membres del Govern, etc.).
  • Determinades causes penals d'especial transcendència que la Constitució i les lleis li atribueixen directament.

En aquestes “causes especials”, la LOPJ i els acords de Sala estableixen que, quan procedeix una investigació penal davant el Suprem, es designa d'entre els magistrats de la Sala un instructor, d'acord amb un torn preestablert. Aquest magistrat instructor:

  • No forma part del tribunal que jutjarà l'assumpte en la fase de judici, per garantir la separació entre instrucció i judici.
  • Actua com a òrgan unipersonal durant la fase d'investigació, però les seves decisions poden ser controlades per la pròpia Sala del Penal o, en certs incidents (com recusacions), per la Sala Especial prevista a la LOPJ.

En aquest marc, Llarena ha estat designat instructor en diverses causes: la principal és la causa penal especial seguida pels fets de l'1‑O i el “procés”, i més recentment en procediments vinculats a l'aplicació de la Llei d'Amnistia als investigats fugits.

2. Competències d'investigació del magistrat instructor

Conforme a la LECrim, el jutge o magistrat instructor té la funció de dirigir la fase d'instrucció, la finalitat de la qual és esbrinar:

  • Si s'ha comès un fet que revesteixi caràcters de delicte.
  • Qui en són els possibles responsables.
  • Si existeixen indicis suficients per obrir judici oral.

Per a això, el magistrat instructor del Suprem –en aquest cas, Llarena– pot, entre altres coses:

  • Admetre o rebutjar denúncies i querelles i acordar l'obertura de diligències.
  • Prendre declaració als investigats, testimonis i perits.
  • Ordenar, amb les garanties legals, registres, entrades en domicilis, intervencions telefòniques o telemàtiques, seguiments i altres diligències d'investigació.
  • Requerir documentació a administracions i particulars i recollir informes policials o pericials.
  • Practicar diligències sol·licitades a altres jutges i tribunals, fins i tot estrangers, mitjançant auxili judicial.
  • Anar concretant la qualificació jurídica provisional dels fets (per exemple, malversació, desobediència, etc.).

En la causa del “procés”, aquestes competències s'han traduït en la direcció d'una investigació complexa, amb nombrosos investigats, declaracions, comissions rogatories internacionals i anàlisi de documentació i despesa pública.

3. Adopció de mesures cautelars

La LECrim confereix a l'instructor àmplies facultats en matèria de mesures cautelars penals, sempre sotmeses als principis de necessitat, motivació i proporcionalitat. Entre elles:

  • Presó provisional o, si escau, llibertat provisional amb fiança i altres obligacions.
  • Ordres de detenció i posada a disposició judicial, tant nacionals com, a través dels canals específics, ordres europees i internacionals de detenció.
  • Mesures d'assegurament de la responsabilitat civil, com embargaments i fiances.
  • Restriccions de moviment (retirada de passaport, obligacions de comparèixer periòdicament, etc.).

Els autos de Llarena en el “procés” il·lustren aquest àmbit: ha acordat i mantingut ordres nacionals de detenció sobre Carles Puigdemont i altres processats fugits, i ha resolt successives peticions de modificació o llevament d'aquestes mesures a la llum de la Llei d'Amnistia, del Dret de la Unió i de les decisions del Tribunal de Justícia de la UE i del Tribunal Constitucional.

4. Relació amb la Sala del Penal, el Ministeri Fiscal i altres òrgans

El magistrat instructor actua en coordinació però amb independència respecte d'altres actors:

  • La Sala del Penal del Tribunal Suprem revisa les seves decisions en els recursos que preveu la llei i, arribat el moment, assumeix el judici oral i la sentència, davant un tribunal diferent de l'instructor.
  • El Ministeri Fiscal participa en la instrucció, proposant diligències i pronunciant-se sobre mesures cautelars i sobre la qualificació dels fets, però la decisió última en aquesta fase correspon a l'instructor.
  • El Tribunal Constitucional i, si escau, els tribunals europeus poden controlar, a través de recursos d'empara o qüestions prejudicials, que les decisions adoptades respectin els drets fonamentals i el Dret de la Unió.
5. Límits i garanties de la seva actuació

Les funcions de Llarena, com a magistrat instructor del Suprem, estan sotmeses a diversos límits legals essencials:

  • No jutja ni condemna: es limita a investigar i, si escau, a proposar l'obertura de judici oral; la sentència correspon a un tribunal col·legiat diferent.
  • Ha de respectar el principi acusatori: no pot simultàniament investigar, acusar i jutjar; l'acusació correspon al Ministeri Fiscal i a les acusacions personades.
  • Les seves decisions han de ser motivades i són recorregudes en els termes previstos per la llei.
  • Està sotmès a les causes d'abstenció i recusació previstes a la LOPJ i la LECrim.

En resum, segons la legislació espanyola, Pablo Llarena exerceix com a magistrat instructor les funcions típiques de direcció de la investigació penal al Tribunal Suprem: impulsa i ordena la instrucció, adopta mesures cautelars, defineix provisionalment l'objecte del procés i decideix si procedeix obrir judici oral, tot això sota el control de la Sala del Penal, del Tribunal Constitucional i dels tribunals europeus.

Podries explicar-me amb exemples concrets d'autos quines decisions ha pres Llarena com a instructor en la causa del procés? Quins controls i recursos existeixen específicament contra les ordres de detenció dictades per un magistrat instructor del Suprem? Com es compara el paper del magistrat instructor al Tribunal Suprem amb el d'un jutge d'instrucció ordinari en un jutjat d'instrucció?

Quins van ser els resultats de les últimes eleccions catalanes i com està compost actualment el Parlament de Catalunya?

Les últimes eleccions al Parlament de Catalunya es van celebrar el 12 de maig de 2024. D'elles va sorgir l'actual XIV Legislatura, amb un Parlament de 135 diputats en què la majoria absoluta es situa en 68 escons. A dia d'avui, la distribució d'escons per partits és la mateixa que va sortir de les urnes, més enllà de substitucions puntuals de diputats que no alteren el repartiment entre forces.

Resultats de les eleccions del 12‑M de 2024

Segons les dades oficials de la Generalitat de Catalunya (amb gairebé el 99 % escrutat) i la síntesi posterior de diversos anàlisis, el resultat global va ser el següent:

  • PSC–Units per Avançar: 42 escons, amb aproximadament el 27,9 % dels vots.
  • Junts+–Carles Puigdemont per Catalunya: 35 escons, al voltant del 21,6 % dels vots.
  • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 20 escons, amb un 13,7 % dels vots.
  • Partit Popular (PP): 15 escons, al voltant de l'11,0 % dels vots.
  • Vox: 11 escons, amb una mica menys del 8 % dels vots.
  • Comuns Sumar: 6 escons, al voltant del 5,8 % dels vots.
  • CUP–Defensarem la Terra (CUP‑DT): 4 escons, amb una mica més del 4,0 % dels vots.
  • Aliança Catalana: 2 escons, amb gairebé el 3,8 % dels vots.

En total, les forces no independentistes (PSC, PP, Vox, Comuns Sumar i, amb matisos, part de l'espai de la CUP) van passar a ser majoria numèrica a l'hemicicle, trencant per primera vegada des de 1980 la majoria absoluta del bloc nacionalista/independentista. La suma de Junts + ERC + CUP es va quedar en 59 diputats, per sota dels 68 necessaris, mentre que el PSC es va situar com a primera força per primera vegada en unes autonòmiques catalanes tant en vots com en escons.

La participació va assolir aproximadament el 58 %, uns set punts més que a les eleccions de 2021, cosa que indica una mobilització superior en un context de forta polarització i de reconfiguració de l'espai independentista.

Composició actual del Parlament de Catalunya

La Cambra sorgida d'aquestes eleccions es va constituir al juny de 2024 i és la que segueix vigent. La composició actual per grups parlamentaris, en termes d'escons, és la següent:

  • Grup Socialistes i Units per Avançar (PSC): 42 diputats.
  • Grup de Junts per Catalunya: 35 diputats.
  • Grup Republicà (ERC): 20 diputats.
  • Grup del Partit Popular de Catalunya (PPC): 15 diputats.
  • Grup de Vox: 11 diputats.
  • Grup d’En Comú Podem / Comuns Sumar: 6 diputats.
  • Grup de la CUP‑Defensarem la Terra: 4 diputats.
  • Aliança Catalana: 2 diputats, integrats en el Grup Mixt quan no reuneixen les condicions reglamentàries per a grup propi.

En termes de blocs:

  • El bloc de esquerra no independentista (PSC i Comuns Sumar), sumat, arriba a 48 diputats.
  • El bloc independentista clàssic (Junts, ERC i CUP) suma 59 escons, cosa que li impedeix arribar per si sol a la majoria absoluta.
  • La dreta d'àmbit estatal (PP i Vox) arriba en conjunt a 26 escons, als quals s'afegeixen els 2 d'Aliança Catalana, una força independentista d'extrema dreta.

Aquesta aritmètica configura un Parlament molt fragmentat, en què cap combinació natural de dos partits arriba per si sola a la majoria. D'aquí que, després de les eleccions, els escenaris de govern s'hagin articulat al voltant de possibles acords entre el PSC i altres forces d'esquerra (ERC i Comuns Sumar), o a fórmules més complexes que involucrin diverses forces del bloc independentista.

En resum, les eleccions del 12‑M de 2024 van donar la victòria al PSC amb 42 escons i van configurar un Parlament de vuit forces, sense majoria independentista i amb un notable reforç de la presència de la dreta (PP i Vox) i la irrupció d'Aliança Catalana com a novetat de la legislatura. Aquesta segueix sent, a dia d'avui, la composició efectiva de la Cambra catalana.

Pots desglossar-me aquests resultats per províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) i explicar on va ser més fort cada partit? Quines combinacions de pactes són aritmèticament possibles amb aquesta composició del Parlament i quines s'han considerat políticament? Com varia aquesta composició si la comparem amb les eleccions catalanes de 2021 i quines tendències a llarg termini s'observen?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina mesura ha adoptat el magistrat Pablo Llarena respecte a l'ordre nacional de detenció contra Carles Puigdemont?

Pregunta" 1 de 3

Quin òrgan judicial ha d'aplicar la Llei d'Amnistia a cada cas concret segons la notícia?

Pregunta" 2 de 3

Quin fet ha permès que Carles Puigdemont pugui tornar a Espanya sense risc immediat d'arrest?

Pregunta" 3 de 3