La consellera de Presidència, Coordinació de l’Acció de Govern i Cooperació Local, Antònia Maria Estarellas, ha defensat aquest dimecres que el Govern "no ha abandonat les polítiques de memòria", malgrat la derogació de la llei de memòria democràtica a les Illes Balears, i ha indicat que durant aquesta legislatura s’han recuperat 24 cossos de fosses, dels quals s’han identificat 14 persones.
Durant la seva intervenció a la Comissió d’Afers Institucionals i Generals del Parlament, convocada per analitzar les conseqüències de la derogació de la llei de memòria democràtica, Estarellas ha remarcat que el criteri que orienta l’actuació de l’Executiu és "posar les famílies al centre i garantir la dignitat de totes les víctimes, sense distincions". La consellera ha precisat que les restes de 13 de les 14 persones identificades ja han estat lliurades als seus familiars.
En la seva compareixença, ha recordat que està en marxa el cinquè pla de fosses, dotat amb més de 841.000 euros, que contempla la realització de 12 excavacions en diferents punts de l’arxipèlag i fixa com a data límit d’execució el 18 d’agost de 2027.
La responsable de Presidència ha subratllat igualment el reforç del suport psicològic a les famílies, que ha passat de comptar amb un sol professional a disposar d’un equip de dos psicòlegs especialitzats vinculats a la Universitat Complutense de Madrid. Aquests especialistes han treballat a Mallorca, Eivissa i Formentera i també s’han desplaçat fora de les illes per acompanyar els familiars en els actes de lliurament de restes.
"Per primera vegada durant aquesta legislatura s’han identificat cossos a Eivissa, ara ens queda pendent Menorca", ha assenyalat Estarellas, que ha posat en valor aquest avenç territorial en les tasques de localització i identificació.
Entre les actuacions destacades, la consellera ha esmentat la inauguració del Columbario de Palma, on reposen les restes de 225 persones. D’aquestes, deu han estat ja identificades i les seves restes lliurades a les seves famílies, mentre que la resta continuen custodiades en aquest espai.
Estarellas també ha ressaltat la habilitació d’un espai específic d’inhumació al cementiri vell d’Eivissa, una capella oberta el passat 23 de juliol en què es troben les restes de Bartolomé Costa juntament amb altres cossos encara no identificats.
En l’àmbit del reconeixement simbòlic, ha detallat la col·locació de 50 pedres de memòria en diferents municipis com Felanitx, Artà, Alaró, Porreres, Inca, Muro, Marratxí, Alcúdia, Esporles, Pollença, Manacor, Formentera, a les Illes, i Santa Coloma de Farners, a Catalunya. Així mateix, ha informat que s’han encarregat 200 llambordes de memòria a una fundació alemanya per continuar amb aquestes iniciatives d’homenatge.
Per concloure, la consellera ha recalcat que el Govern “ha escoltat a les entitats memorialistes, les ha convidades a participar i ha mantingut actiu el canal de comunicació i informació dins el marc de la comissió de la llei de memòria”, insistint que la interlocució amb aquests col·lectius es manté oberta.