Iustitia Europa, el partit de l’advocat Luis María Pardo vol sotmetre a referèndum la permanència d’Espanya a la Unió Europea i a l’OTAN, canviar el sistema electoral perquè els ciutadans triïn directament el president del Govern i acabar amb el finançament públic de partits polítics, sindicats i patronals. Són algunes de les principals propostes del "Contracte Electoral" amb el qual la formació concorre per Madrid a les eleccions generals del proper 29 de novembre, un document de 27 pàgines que recull 15 compromisos sobre el funcionament de les institucions, l’economia, la immigració i els serveis públics.
Fundat el 2024, Iustitia Europa és conegut per la seva activitat com a acusació popular en procediments judicials que afecten el PSOE, entre ells els casos de Begoña Gómez i Koldo, i també el PP, com el cas Montoro. En les eleccions europees d’aquell any va obtenir al voltant de 26.600 vots, equivalents a l’0,15% dels sufragis.
Amb un discurs contrari al sistema polític sorgit de la Transició, que acusa d’haver afavorit la corrupció i la "decadència moral", el partit es presenta com un "antipartit" i reivindica que no té ideologia. El seu programa defensa superar el que anomena "règim del 78" mitjançant una profunda reforma constitucional, que afectaria tant la tria del Govern com el funcionament de la Justícia i les Corts Generals.
Entre els seus compromisos també hi figura aprovar una llei que permeti destituir i retirar el sou als càrrecs públics que incompleixin el programa electoral amb el qual van ser triats.
Elecció directa del president i canvis al Congrés i el Senat
La reforma constitucional que defensa Iustitia Europa modificaria el procediment per escollir el president del Govern, que passaria a ser votat directament pels ciutadans cada quatre anys. El canvi afectaria diversos articles de la Constitució, entre els quals els que regulen la investidura, la moció de censura i la dissolució de les Corts.
També desapareixeria l’actual sistema de llistes tancades i representació proporcional en les eleccions al Congrés, que seria substituït per districtes uninominals majors, en els quals cada circumscripció escolliria un únic representant. La formació proposa aplicar aquest model tant al Congrés com al Senat.
Els càrrecs electes, inclosos els regidors, tindrien un límit de dos mandats i perdrien els aforaments i les immunitats que actualment reconeix la legislació a determinats representants públics. A més, els ciutadans podrien promoure referèndums vinculants mitjançant la recollida de signatures, mentre que les juntes electorals passarien a estar integrades per persones escollides per sorteig.
Un CGPJ elegit pels jutges i un Constitucional ratificat en referèndum
Per reduir la intervenció dels partits en la Justícia, Iustitia Europa proposa que els deu integrants del Consell General del Poder Judicial siguin elegits directament pels jutges. L’òrgan assumiria també el nomenament del fiscal general de l’Estat, amb un mandat de nou anys durant el qual no podria rebre instruccions del Govern.
L’elecció dels magistrats del Tribunal Constitucional quedaria en mans de juristes amb més de 25 anys de trajectòria professional, tot i que els candidats necessitarien després la ratificació dels ciutadans mitjançant referèndum. Els seus mandats continuarien sent de nou anys i s’exigiria que no haguessin militat en cap partit polític durant les tres dècades anteriors.
El partit vol, a més, blindar l’acció popular mitjançant una reforma de l’article 125 de la Constitució, per reconèixer-la com un "dret inalienable" que no pugui limitar-se per llei. Aquesta figura permet participar en determinats processos penals sense necessitat de ser víctima directa del delicte i és precisament la via que Iustitia Europa ha utilitzat per personar-se en diferents investigacions judicials.
Referèndums sobre la UE i l’OTAN i derogació de les polítiques vinculades a l’Agenda 2030
La permanència d’Espanya a la Unió Europea i a l’OTAN quedaria sotmesa a sendos referèndums vinculants si prosperessin les propostes de Iustitia Europa. La formació acusa les institucions comunitàries d’estar dominades per grups de pressió de les indústries armamentística, farmacèutica, energètica i alimentària, mentre que en política exterior defensa la neutralitat espanyola davant els compromisos de l’Aliança Atlàntica.
En l’àmbit energètic, aposta per la nuclear, el gas i l’explotació dels recursos nacionals, juntament amb l’eliminació de les subvencions a les energies renovables. També inclou la nacionalització de les terres rares.
Per al camp, reclama derogar el Pacte Verd Europeu, la Política Agrària Comuna (PAC) i la Llei de Restauració de la Natura, a més de diverses normes espanyoles, entre elles les lleis de benestar animal i de la cadena alimentària. A aquestes mesures afegeix l’eliminació del quadern digital obligatori i el rebuig a les polítiques derivades de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.
Sis ministeris, un 75% menys d’assessors i eliminació de subvencions
El retall de la despesa política és un dels compromisos amb més desenvolupament econòmic del programa. Iustitia Europa proposa limitar el Govern a set ministeris, reduir un 75% el nombre d’assessors i rebaixar un 20% els salaris dels càrrecs polítics, a més de retirar als antics alts càrrecs privilegis com ara oficines, xofers i pensions especials.
La finançament públic de partits polítics, sindicats, patronals i ONG desapareixeria, igual que el 80% de les subvencions. La formació també defensa reduir un 40% el nombre d’ens públics, suprimir les diputacions provincials i tancar les empreses públiques que acumulen pèrdues.
A aquests retalls afegeix el tancament de més de 2.000 organismes que qualifica com a "xiringuitos" i el cost dels quals calcula en més de 6.000 milions d’euros anuals. Es tracta d’una estimació del mateix partit, que el resum executiu no acompanya amb un desglossament que permeti comprovar quines entitats inclou ni com obté aquesta xifra.
Quatre anys sense quotes per a autònoms i IVA zero en la primera vivenda
Els treballadors autònoms quedarien exempts de cotitzar a la Seguretat Social durant els seus primers quatre anys d’activitat i tampoc no pagarien quotes en aquells mesos en els quals no obtinguessin ingressos. Iustitia Europa proposa així mateix eliminar el sistema de mòduls utilitzat per calcular l’IRPF de determinats professionals.
Pel que fa a l’habitatge, defensa suprimir l’IVA en la compra de la primera residència i eliminar les mesures de control dels preus del lloguer. Per a les ocupacions il·legals, reclama establir un procediment que permeti fer fora els ocupants en menys de 24 hores des de la presentació de la denúncia.
El programa inclou també l’eliminació del factor de sostenibilitat de les pensions i la prohibició de congelar-les sense compensació econòmica.
Tancament de la frontera sud amb l’Exèrcit i deportacions massives
Iustitia Europa utilitza el terme "invasió" per referir-se a la immigració que considera descontrolada i proposa tancar completament la frontera sud amb la intervenció de l’Exèrcit, a més d’executar deportacions massives i expulsar els estrangers que cometin delictes.
Les embarcacions que intentin arribar irregularment a les costes espanyoles serien retornades automàticament, mentre que la Armada rebria l’encàrrec d’impedir les operacions dels vaixells d’ONG que intervenen en les rutes migratòries.
L’aplicació d’aquestes mesures hauria d’ajustar-se als deures internacionals d’Espanya i a les garanties legals que regulen les expulsions, la protecció internacional i l’actuació de les autoritats a les fronteres.
Educació sense continguts de gènere, teràpies naturals en la sanitat i rebuig a l’euro digital
L’eliminació dels continguts educatius relacionats amb l’Agenda 2030, la "ideologia de gènere" i el "ecologisme radical" forma part de les propostes d’Iustitia Europa per a l’ensenyament. El partit defensa reforçar l’autoritat del professorat, premiar l’esforç acadèmic i garantir la llibertat d’elecció de centre.
En sanitat, reclama incorporar les anomenades teràpies naturals al sistema públic, aplicar un IVA del 0% als serveis dels seus professionals i acabar amb el que descriu com el "monopoli farmacèutic". El resum executiu no precisa quins tractaments quedarien inclosos ni com es regularia la seva incorporació a l’assistència sanitària.
Per a la Guàrdia Civil, proposa sotmetre a una consulta interna la seva possible desmilitarització i garantir que els salaris dels seus agents no siguin inferiors als de les policies autonòmiques.
El contracte electoral recull també el rebuig a l’euro digital, als sistemes de control biomètric i reconeixement facial, a les zones de baixes emissions i a les restriccions de drets adoptades durant les pandèmies.